20.12.09

BLOC-INICIATIVA-VERDS

El Consell Nacional del BLOC va aprovar ahir, amb el 67% dels vots, el pacte amb Iniciativa i els Verds-EE per tal de concórrer junts a les properes eleccions autonòmiques, al 2011. El mateix van fer els altres dos partits en els seus òrgans corresponents. Comença així un camí, a any i mig de les eleccions, on Enric Morera, diputat i secretari general del BLOC, assumirà la sindicatura del grup parlamentari Compromís i podrem explicar, amb temps, a la societat valenciana, què busca i quins són els objectius d’esta coalició política i electoral que naix per posar-se al servei dels interessos del poble valencià.
Crec que l'aparició d’esta coalició és una bona notícia per al panorama polític valencià. I ho és, perquè és un bon instrument per plantar-li cara al bipartidisme PPSOE que pretén instal•lar-se a la màxima institució valenciana, les Corts. Unir esforços sense dubte facilitarà la presència d’una tercera força política al parlament valencià la propera legislatura i donarà veu a milers de valencians i valencianes que no ens conformem amb la política depenent de Madrid que practiquen els dos grans partits centralistes. Desgraciadament, a este país nostre, i amb l’actual correlació de forces polítiques existents, no hi ha espai electoral per cadascuna de les formacions que treballem per tornar-li la dignitat al nostre poble, per millorar la situació dels ciutadans i ciutadanes –sobretot d’aquells i aquelles que més ho necessiten-, per fer del nostre un país sostenible des del punt de vista medioambiental, per preservar el nostre territori en condicions adequades, per regenerar la vida democràtica, tan feta malbé en els últims temps. Hem d’unir-nos per plantar-los cara al PP i al PSOE i a les seues poderoses maquinàries mediàtiques, per tal d’aconseguir, amb una política de contacte directe amb els ciutadans, despertar a la realitat a una bona part de la societat valenciana ara aletargada amb la propaganda de grans esdeveniments, buida de contingut real, del PP. I per acabar amb la política de corrupció instal·lada a la Generalitat Valenciana.
Però, a més, l’entesa de forces polítiques que ens reclamem valencianistes, progressistes i ecologistes possibilitarà la presentació de moltes més candidatures municipals i per tant la representació de la nostra opció a més ajuntaments valencians, les institucions més properes als ciutadans. I així, aquells que fem política sense que ens manen des de fora, podrem dur a cap molt millor les propostes polítiques quotidianes pensades només en benefici dels valencians i valencianes.
A este acord, a partir d’ara, ja sabem que es sumaran altres grups, locals o comarcals, interessats en participar en esta manera de fer política. I així, el BLOC estarà complint el manament congressual de creació i consolidació d’un Espai Valencià de Progrés, que tinga un reflex electoral en consonància a la nostra influència social.
Ho mires per on ho mires, una bona i enriquidora notícia per al món polític valencià.

15.11.09

CAMPS HA PERDUT L’ OREMUS

Últimament, el PP valencià ens entreté amb espectacles que ratllen el ridícul. I Camps, el president de la Generalitat Valenciana n’és l’actor principal, indiscutible protagonista d’esta opera bufa en què, el partit que se suposa ens hauria de governar, està entretingut.
Si vam sentir vergonya aliena i ens vam enrojolar quan vam sentir les floretes que es deien Camps i el Bigotes la nit de Nadal - recordeu: “te quiero un huevo” “amiguito del alma” i altres perles per l’estil-, després la sensació d’engany i frau va ser total al vore com el President de tots els valencians, mentia descaradament a les Corts, òrgan de representació sobirana del poble, i havia d’anar a declarar als tribunals. Entremig, Francisco Camps ha perdut l’ oremus.
El President Camps és un cadàver polític i ell ho sap. Però no vol admetreu, es juga massa coses, entre elles perdre la condició d’aforat davant el que se li ve al damunt a nivell judicial. I no vol deixar el seu càrrec. Per això es veu que s’ha muntat una pel·lícula sobre la situació actual que poc o gens té a vore amb la realitat.
Se li nota. Està nerviós, dóna botets en la tribuna, somriu compulsivament d’orella a orella, els solta als i les periodistes frases com ara “ son ustedes estupendos” o “los quiero mucho a todos” (quina mania té este home en declarar-li el seu amor a tothom!). Camps està desencaixat i no controla del tot.
Només així es pot entendre l’últim esdeveniment ocorregut a les Corts Valencianes, on Camps acusava al PSOE de voler donar-li el tristament famós paseïllo, de voler vore’l mort. “A usted lo que le gustaria es venir a mi casa, de madrugada, en una camioneta, i al dia siguiente apareciera jo boca abajo en una cuneta”. Terrible frase, dirigida al portaveu socialista de les Corts. Camps emula l’assassinat de Calvo Sotelo en la seua persona, públicament, dalt la tribuna d’oradors de les Corts, i el Grup Popular, els seus diputats i les seues diputades, l’aplaudeixen a rabiar.
Haurien, hauríem de inhabilitar-los. Una tropa així, i amb el Cap que tenen, no poden tindre el nostre present i futur, el de tots els valencians i valencianes, en les seues mans. Són un perill públic. CAMPS DIMISSIÓ!

1.11.09

NO A LA CORRUPCIÓ. CAMPS DIMISSIÓ

No he pogut estar a la manifestació d’esta vesprada a València. I ho lamente, però tenia un agradable compromís, ineludible, amb uns bons amics, Paco Mestre i Pura Fernández, que celebraven les bodes d’argent. Hem passat un bon dia.
Però m’haguera agradat estar junt als molts miler de persones que hui deien NO A LA CORRUPCIÓ i demanaven la DIMISIÓ DE CAMPS. Per salut democràtica; perquè la política és una digna i necessària activitat que ells, els corruptes, embruten; perquè els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern de lladregots; perquè és urgent que el President Camps assumesca responsabilitats polítiques i no ens mentesca més; perquè no tots els polítics som iguals i perquè un altre govern, honest, que mire pels interessos de tots nosaltres, els valencians, és possible.
El PP i el PSOE (mireu, sinó, Catalunya) han entrat en una espiral perillosa. Perillosa per la democràcia, per la credibilitat de la classe política, perquè estar en la picabaralla constant del “tu més” només porta a desprestigiar tota activitat política, per altra banda necessària per a la bona marxa dels quefers públics, perquè estes situacions només afavoreixen l’abstenció, no sols en les convocatòries electorals, sinó també –i açò és molt més greu- en la participació i implicació dels ciutadans i les ciutadanes en allò que passa al seu país.
Per tots aquells i aquelles que estimem esta terra, que voldríem que es solucionaren els problemes que té la gent, que té el territori, la situació per la que travessa la vida política valenciana és dramàtica. Som la burla de tota Espanya i tenim un govern que no governa; no tenen temps els del PP, estan massa ocupats en els seus bruts assumptes.
Per això, milers i milers de valencians hem cridat, esta vespra de Tots Sants, en persona o en esperit, NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ. I si fa falta continuarem fent-ho, tan fort i tantes vegades com siga necessari. Perquè no tots som iguals.

24.10.09

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

Un any més arriba la data de la celebració de la festa del nostre partit, el BLOC. Una festa, que com cada any, celebrarem demà, en l’Aplec de El Puig, als peus de l’històric Monestir de Santa Maria.
Les circumstàncies polítiques d’enguany són ben especials. Per un costat, ens trobem un Partit Popular immers en una forta crisi interna i externa, amb un President de la Generalitat que es troba baix una forta sospita de corrupció per finançament il·legal del seu partit, més ocupat, ell i el seu govern, en vore com fan front a tot el que ja tenen al damunt, que en solucionar els greus problemes que tenim els valencianes i les valencianes. Crec que no m’enganye si dic que, en estos moments, el poble valencià es troba desgovernat per part dels responsables del PPCV.
Al altre costat ens trobem amb un PSOE (això del PSPV no li agrada a Alarte), incapaç d’oferir una alternativa real i creïble a les nefastes polítiques del PP i amb personatges com el Delegat del Govern central, Ricardo Peralta, que justifica els atacs dels violents i feixistes als demòcrates i gent de pau.
El que està clar, a hores d’ara, és que ni uns ni altres ens trauran als valencians de la crisi econòmica que patim, ni de les altíssimes xifres d’atur, ni augmentaran la qualitat de la nostra democràcia. Ells, els del PPSOE, no tenen com a prioritat el poble valencià, ells tenen un projecte per a Espanya, on el País Valencià juga un paper subordinat.
Per això, enguany, en la festa del darrer diumenge d’octubre, els i les valencianistes reafirmarem el nostre compromís amb el nostre poble, raó primera i primordial de la nostra acció política. I farem una crida a totes aquelles persones, a tots i totes els valencians i valencianes que volem un futur pròsper i el volem viure en valencià, per tal d’articular una alternativa política ampla, plural, progressista, valencianista i compromesa en la defensa del medi ambient, que d’una forma potent i creïble oferisca a la societat valenciana aquelles polítiques que el nostre País necessita en el segle XXI. Només des d’una visió realista, xafant de peus en terra, serem capaços de convéncer als nostres veïns i veïnes de la bondat del projecte polític que oferim.
Ara, és l’hora del BLOC. Ara, és l’hora de tots aquells i totes aquelles que volem treballar, des de la fidelitat i el compromís al poble valencià, per fer un País Valencià més just, més igualitari, més transparent, més valencianista, més democràtic. Ara, és l’hora de tots aquells i totes aquelles que tenim vocació de governar el nostre país des de l’honestedat. Si som capaços d’articular una alternativa política baix els principis esmentats, segur que ho aconseguirem. Com diu el Llach, “si estirem tots ella caurà” i els centralistes deixaran de (des)governar-nos.

10.10.09

INDIGNACIÓ

Són altes hores de la nit del 9 d’octubre, i escric este post des de la indignació més profunda. Estic indignada, i molt, pel que passa al meu país.
Ens governa un Partit Popular, amb el President Camps al cap, que és la vergonya de tot l’estat espanyol, immers en un procés de corrupció d’alt nivell,...i ací no passa res. Per a la TV pública valenciana el cas Gürtel no existeix i el govern de Francisco Camps és el millor del món. Vergonya, cavallers (i senyores, afegesc jo), vergonya!. Els valencians i les valencianes semblen com endormiscats; hui mateix, una enquesta els donava als populars un 53% d’intenció de vot a les pròximes eleccions autonòmiques. I per què?. Camps i el seu equip estan baix forta sospita de deshonrats i mentirosos, i a més a més, no són bons governants per al poble valencià. Es revesteixen d’un valencianisme carrincló i de boqueta, però la realitat és que el País Valencià és líder en atur, encapçala el rànquing de pitjors inversions en sanitat i educació públiques, no dóna solució al problemes econòmics del sector productiu valencià, ni dels treballadors, ni dels agricultors, de tots aquells i aquelles que pitjor suporten la crisi econòmica que patim. Això els ho devem a ells, als i les nostres governants, tots del Partit Popular. A ells els devem ser la Comunitat Autònoma amb més barracons per a què estudien els nostres xiquets i les nostres xiquetes, que l’ús social de la nostra llengua no avance, que no s’atenga degudament als nostres majors, ni a les persones dependents, que les nostres infraestructures no siguen les adequades ni estiguen al nivell de les d’altres comunitats ( tren Gandia-Oliva-Dénia, ja!), que el territori estiga fet una verema, que hagen tapat sèquies i barrancs i ens inundem cada tres per quatre. I tantes i tantes coses que podríem afegir, de coses que ens falten als valencians per millorar la nostra qualitat de vida. A ells els ho devem, als del Partit Popular. A ells, als de Camps, els devem també la pèrdua de qualitat democràtica que patim. Els fets ocorreguts este matí a València, en la celebració del dia nacional dels valencians, als diputats i militants del Bloc, són un trist exemple d’açò últim.
Però la gent d’este país diu que els va a continuar votant. I el principal partit de l’oposició, el PSOE (a Alarte no li agrada això de PSPV), ¿què fa davant d’este panorama?. Llig un manifest a la porta de les Corts, demanant la dimissió de Camps. I ja està. Són invisibles per a la societat valenciana com a projecte de país, al seu líder no el coneix ni el 20 % dels valencians, no tenen cap proposta per millorar les coses de què parlava més amunt, i una responsabilitat que tenen al País Valencia, que és la representació del govern de Zapatero a la Comunitat Valenciana, és a dir la Delegació del Govern central en mans de Ricardo Peralta, la fan molt, però que molt malament.
Hui, en la processó cívica de la Senyera, a la ciutat de València, els Diputats del Bloc, Enric Morera i Josep M. Pañella, junt a molts militants i simpatitzants del BLOC i del BLOC JOVE, han estat tan ben “protegits” per la policia que dirigeix el PSOE, front a les agressions de uns grups organitzats de feixistes, que no han pogut participar a la processó, mentre que representants de les organitzacions agressores, antidemocràtiques per altra banda, si que ho feien. I no han detingut ningú. Com tampoc ho van fer quan ara fa dos anys ens van posar una bomba a la seu de València, o quan ens han cremat la seu de Gandia i de tants altres llocs, o quan han agredit físicament a la nostra gent, que ha hagut de passar per l’hospital, o quan ens amenacen en pàgines web d’ordinadors identificables. I esta llista també podria ser més llarga. Els grups antivalencians i feixistes campen impunement al País Valencia . I entre els dos, PP i PSOE, ho consenteixen.
Què voleu que vos diga?. Jo, a les pròximes eleccions, com en totes, votaré al BLOC.

6.9.09

ESTIU

Parèntesi estiuenc al blog. L’activitat política, però, no ha parat. Articular l’Espai Valencià de Progrés requereix de moltes converses, amb gent ben diversa, però entestats tots que este país nostre millore en tots els aspectes: en qualitat democràtica, en més i millors prestacions socials, en oportunitats econòmiques, en activitat cultural...; en definitiva, parlem amb gent compromesa amb un País Valencià més lliure, més valencià, més progressista, més sostenible en els diversos camps, més democràtic, més nacional.
D’eixos principis partim, tot i que després estan els matisos, la manera particular de cada grup de persones -i de vegades de persones individuals- d’entendre la tàctica i l’estratègia per tal d’aconseguir els objectius. Tots pensant, això si, en el que més li convé al País. Per tal d’articular un espai social valencià, progressista, respectuós amb el territori, que es traduesca en un suport electoral ample, que ens assegure als que pertanyem i ocupem eixe espai social que estarem presents en totes les institucions públiques, calen grans dosis de voluntat. Perquè eixe espai és molt plural i gestionar eixa pluralitat sempre és complicat. Hauríem d’estar convençuts i convençudes que això és el que volem fer, i després posar-nos d’acord en com , en quin paper van a jugar cadascuna de les organitzacions, cadascun dels grups de persones articulades entre elles que són d’este espai social, cadascú en definitiva. Però no ens enganyem, l’Espai Valencià de Progrés només el farem realitat sumant i sumant gent ben diversa, amb un mínim comú denominador: la voluntat d’actuar sobre la realitat política d’este País, per tal de canviar-la a una altra diferent, baix els principis anomenats en començar este post.
Crec que al si del BLOC, cal una reflexió calmada i serena sobre que entenem cadascú per Espai Valencià de Progrés, i posar-nos d’acord en el que volem fer en el futur, que per altra banda ja és aquí.
Be, com que este estiu ha donat per a molt, ens ha donat temps, a més de fer treball polític, a gaudir de la magnífica platja d’Oliva i de fer-nos, Rafa i jo, un viatge de 15 dies per Roma, Nàpols i la Costa Amalfitana. Fantàstic. Ací vos deixe unes fotos.

12.7.09

MOROS I CRISTIANS

Ja estem a vespres de la festa de Moros i Cristians a Oliva. Comença poc a poc. Durant setmanes van guspirejant els actes, que obrin boca als 4 dies grans de la festa, de dijous a diumenge, sempre el tercer del mes de juliol, enguany del 16 al 19.
Ahir, dissabte al matí, va tindre lloc l’Esmorzar Fester al Passeig Gregori Maians. La Federació de Moros i Cristians d’Oliva, distingeix en este acte a una persona, vinculada a la Festa, que haja contribuït amb la seua tasca a fer-la més gran. En esta ocasió, la distinció ha recaigut en Rafa, el meu home, que durant 4 anys, del 95 al 99, va presidir la Junta Central. En un acte senzill, però molt emotiu, li van fer entrega de la placa, feta artesanalment per l’amic Manolo Arnal, home clau en estes festes, que l’acredita com el premiat l’any 2009. Rafa, en un sentit parlament, els va agrair la distinció i va remarcar com la seua participació en este moviment cívic, tan important i nombrós a la ciutat, l’ha ajudat a integrar-se a Oliva.
Per la nit, gran espectacle de presentació dels càrrecs de la festa. Enguany, la Filà Pirates, que celebra els 60 anys d’existència, ostenta la capitania cristiana, amb Andrés Fuster com a Capità i Paco Falgàs com a Ambaixador, tots dos provinents de famílies amb una llarga tradició en la pirateria olivana. El bàndol Moro, està liderat pels Mudèjars, amb Salva Ferrer com a Capità i David Veiguela com a Ambaixador. Tots, acompanyats dels abanderats i les abanderades de les 12 filades, i els seus presidents i presidentes, van desfilar per l’escenari, lluint impressionants i fastuoses vestimentes. Després, sopar a la cabila Tuareg, la nostra, i festa posterior amb una magnífica xaranga.
Un cap de setmana de prolegòmens de la festa que començarà dijous que ve i que enguany celebrarem amb l'alegria de la declaració de les Festes de Motos i Cristians d'Oliva com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic.
No sentiu ja el sò dels timbals i l’olor del putxero?. Intentarem gaudir al màxim i carregar piles, perquè com diuen per ací, la vida són quatre dies...dijous, divendres, dissabte i diumenge de moros i cristians. Si s’acosteu a la nostra cabila, esteu convidats a burret.

21.6.09

CANVI D'ETAPA


Va a produir-se un canvi d’etapa en la meua vida professional: el proper dia 30 de juny deixaré de treballar com a assessora política al nostre Grup Parlamentari i em reincorporaré a la meua feina com a catedràtica de Biologia i Geologia, d’ensenyament secundari, a l’Institut Gregori Maians d’Oliva.
La decisió ha estat conseqüència de causes molt diverses que no venen ara al cas però, en qualsevol cas, no ha estat una decisió fàcil. No ha estat fàcil perquè, després de sis anys com a alliberada amb dedicació exclusiva, treballant cada dia a la Seu Nacional primer, i a les Corts després, una s’adona que una de les feines més boniques que es poden tindre és justament la que jo he fet durant estos anys: treballar pel nostre país i pel projecte polític que representa el BLOC.
Però s’enganya qui pensa que la política és un treball com qualsevol altre, i s’enganya també qui crega que la política, especialment la del BLOC, s’ha de fer, o s’ha de fer només, des dels despatxos. El nostre partit té gent perfectament preparada per fer efectiu el repte de professionalitzar una part de la nostra organització, però també té molta gent, la majoria de la gent, que treballa cada dia als col·lectius i als ajuntaments, als pobles, les ciutats i les comarques i que ho fan amb una única gratificació: la satisfacció d’estar fent allò que creiem més bo per al País Valencià. Jo he tingut l’extraordinària sort d’haver estat en els dos grups, en la política “de carrer”, d’assemblea, d’enganxada de cartells i de grup municipal, i també, durant els últims sis anys, en la política d’abast nacional, primer com a Secretària d’Organització i després com a assessora del Grup Parlamentari. I creieu-me: l’experiència ha pagat la pena, moltíssim, i crec que és una doble experiència que, si teniu ocasió, hauríeu de conéixer.
Torne al meu treball a l’Institut, però seguiré amb la responsabilitat que l’últim Congrés del BLOC em va encomanar, com a Secretària de Relacions Polítiques. No crec en cap cas que una cosa i l’altra siguen incompatibles, sinó més aviat al contrari: trobe que els polítics tenim l’obligació de xafar terra, i per això crec que la tornada al meu lloc de treball pot ser una ocasió magnífica per incorporar altres perspectives, altres visions i altres realitats a la tasca que tinc encomanada com a Secretària de Relacions Polítiques, al si de l’Executiva Nacional.
Sé que és un tòpic, però permeteu-me que done les gràcies a totes les persones que han contribuït a fer que estos anys hagen estat una de les etapes més interessants de la meua vida política, personal i professional. I permeteu-me també que no diga noms, em duria massa temps, correria el risc de deixar-me algú i, sobretot, seria incapaç de triar. Gràcies als meus companys de l’equip humà que cada dia obri la porta de la Seu Nacional, i a aquells que ho fan al Grup Parlamentari; gràcies a tots els càrrecs públics i orgànics que m’han permés treballar pel BLOC i que m’han donat l’oportunitat de conéixer este partit i la magnífica gent que el representa arreu del país, des dels simpatitzants fins als nostres regidors, alcaldes i alcaldesses i diputats. Gràcies a totes i a tots per haver estat sempre ací, i per haver acudit allà on éreu necessaris. Pel que fa a mi, ara estaré, com sempre, al servei del meu país.

24.5.09

WANTED CAMPS. ONLY ALIVE

Des de què Mònica Oltra, síndica del Grup Parlamentari Compromís (BLOC-Iniciativa), davant l’absència del President Camps de la sessió de control al govern, a les Corts, va lluir una samarreta amb la imatge de Camps i la llegenda “Wanted. Only alive”, el PP ha donat ordre de perseguir, políticament, als diputats i diputades del grup i, sobretot, a la síndica.
Es ben clar. Dels fets ocorreguts el dia d’autos deixa constància el vídeo de la sessió, on es veu com Rafael Maluenda (PP), li trasllada a la Presidenta de les Corts les ordres que, prèviament, li havia transmés Ricardo Costa, síndic del Grup Popular. Textual : ”la llamas al orden una vez, dos veces, tres veces, i la expulsas”. I així, fil per randa, ho va fer la presidenta Milagrosa Martínez, tot i que no va estar prou hàbil i no van poder imposar-li una sanció a Mònica Oltra, a més de l’expulsió de la sessió.
Ara volen sancionar-la. En l’últim ple de les Corts, els diputats del PP van armar un bon escàndol davant la pregunta del Grup Compromís sobre el cas Gürtel, i la presidenta en lloc de cridar-los a l’ordre a ells, ho va fer per dues vegades a Oltra, buscant, de nou l’expulsió i, ara si, la sanció.
No ens preguntem el per què d’esta actitud. Sabem de cert els motius: al PP valencià i a Camps els molesten les preguntes i les intervencions de Compromís sobre la imputació del President de la Generalitat en la trama de presunta corrupció del seu partit. Camps es posa molt nerviós cada vegada que les diputades i diputats de Compromís intervenen sobre este tema. Li fan mal les seues preguntes, que l’obliguen a haver de donar respostes, i cau en contradiccions, es posen de manifest les mentides que ha dit, i continua dient, sobre tot això dels vestits d’home - pel que es veu regalats per Orange Market-, sobre les seues relacions amb els implicats en la trama. Però darrere de tot això, potser hi ha un monumental entramat de finançament del Partit Popular, i clar, deu fer-los terror que isca a la llum.
Per això amaguen la informació. El Grup Parlamentari Compromís ha registrat 5112 preguntes parlamentaris, relacionades amb els contractes del Consell del PP amb les empreses implicades en l’auto del jutge Garzón, i esta és l’hora que no hem rebut cap resposta. Les preguntes en les sessions de control, tampoc la tenen.
Mentrestant, les valencianes i els valencians assistim a un tristíssim espectacle: el President de la Generalitat, el síndic del Grup Popular a les Corts, un ex-vicepresident del Consell i una alt càrrec de Turisme, passant pels tribunals en qualitat d’imputats en un delicte; i ex-consellers, alts càrrecs i mig govern, citats a declarar. Estos dies, a més, hem sabut que el fiscal li demana a Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló (PP), dos anys de presó.
Fins quan, els valencians hem de ser la riota de tot l’estat espanyol?. El President Francisco Camps és ja un cadàver polític, sense credibilitat, incapaç d’impulsar i dur a terme les accions que este país nostre necessita per fer front a la crisi, per implantar un nou model de creixement econòmic, per garantir una major protecció social a les persones més necessitades de la nostra societat. El President de la Generalitat valenciana no pot ja liderar este país.
En lloc de perseguir políticament aquella gent que està complint amb la seua obligació, amb la que li van manar els electors, Francisco Camps faria be en dimitir o convocar, ja, eleccions. Però una cosa els ha de quedar clara als dirigents del PPCV: Els diputats i les diputades del BLOC i d’Iniciativa continuaran fent la feina de defensa dels interessos del valencians i les valencianes, des d’una posició progressista i valencianista, continuaran treballant per la defensa dels valors democràtics de la transparència i l’honestedat en la vida política, encara que això supose haver d’aguantar el tarannà poc democràtic i de falta de respecte a les llibertats, dels dirigents del Partit Popular.

10.5.09

RECONEIXEMENT


El divendres, dia 8, el Bloc de La Safor-Valldigna feia entrega del IX Premi Abril a l’Acció Cívica Valenciana, en un acte celebrat a la Casa de la Cultura de Xeresa, municipi saforenc governat pel BLOC, amb Tomàs Ferrandis, l’alcalde, al cap de l’equip de govern. Vaig tancar l’acte, en nom i representació de l’Executiva Nacional, però com ja els vaig dir, sense poder oblidar, ni voler fer-ho, que sóc una militant del BLOC d'esta comarca, perquè justament les persones i entitats que l’Executiva Comarcal ha decidit premiar enguany, m'ho fan molt difícil: l’Associació Comarcal d’Ajuda al Poble Sahrauí (ACAPS), Miquel Joan, i el Moviment Escolta de la Safor.
És difícil, per no dir impossible, parlar d'ACAPS sense recordar que jo mateixa vaig estar fa ja alguns anys als campaments de refugiats de Tinduf, coneixent de prop la realitat que pateix el poble sahrauí i coneixent, també, la impressionant tasca que fan des de fa anys les associacions de solidaritat amb este poble.
I em resulta difícil, per no dir impossible, parlar de la trajectòria de Miquel Joan sense recordar la meua mateixa o la de tantes companyes i companys que, com Miquel, han treballat de valent pel projecte polític valencianista i progressista als pobles i ciutats de la nostra comarca i, el que és més important, que continuen fent-ho.
Crec que els premiats d’enguany són la prova més clara d'un fet incontestable: que estem en el lloc on toca, que les dones i els homes del BLOC, contràriament al que algú, de manera interessada, puga dir per ahí, tenim un projecte polític sòlid, coherent, compartit i arrelat.
L’agraïment pel seu compromís, l'hem reiterat enguany, a nivell comarcal, a una persona exemplar: el professor i periodista de Tavernes, Miquel Joan, regidor l'any 1979 i pare del nostre company Jordi, regidor actualment a l'Ajuntament de Tavernes. Un reconeixement que no necessita ni tan sols justificació perquè allò que va fer Miquel, i tants altres, l'any 79, i el que es va fer a les eleccions següents, i a les següents i així fins ara mateix, va ser, simplement, assumir la veu d'un poble, com deia el poeta, i posar-se al seu servei.
Al servei del poble valencià, sí, però que ningú no es confonga: nosaltres no som d'eixos nacionalistes que es diuen no-nacionalistes i que posen la seua nació per damunt de les persones que viuen. Nosaltres volem un país més lliure per una raó fonamental: perquè volem que les persones que viuen ací tinguen un futur millor. Volem un país lliure, solidari, sostenible, democràtic... I per això som valencianistes i som progressistes, les dues coses, mai una sense l'altra; perquè volem un país més lliure, sí, però per construir una societat millor.
És justament perquè som nacionalistes, i perquè som progressistes, que ens preocupa la injustícia dins de casa nostra, i també fora. I és per això que el nostre moviment fa molts anys que té una estreta vinculació amb les associacions que treballen per cooperar amb el Poble del Sàhara. La raó, és òbvia: el sahrauí és un poble oprimit políticament, arraconat, criminalitzat... i tot això davant el silenci de la comunitat internacional i de la complicitat, cada vegada més explícita, de l'estat espanyol. Un moviment nacionalista no pot deixar de ser solidari amb altres moviments que també busquen un estat propi arreu del Món; i, a més, un moviment progressista no pot deixar passar una injustícia com la que s'experimenta cada dia en els camps de refugiats sense fer alguna cosa.
Per tot això celebre i compartisc plenament la iniciativa del BLOC de la Safor-Valldigna de premiar dues trajectòries, una individual i una associativa, que tenen moltes més coses en comú del que podria semblar i que, a més, representen de manera tan evident el sentir i el compromís de moltes de les persones que formem el BLOC.
Si a tot això afegim la tercera pota del nostre moviment, l'ecologisme, entendrem perfectament el sentit del premi que enguany, per primera vegada, ha concedit el col·lectiu del BLOC JOVE de la nostra comarca: al moviment escolta, una autèntica escola de formació de joves en valors com la solidaritat, la cooperació, el coneixement i respecte pel nostre medi natural i, perquè no dir-ho, també la diversió i l'esplai. Premiar els escoltes és reconéixer la seua aportació a la transmissió als joves de la nostra comarca d'uns valors que també són, en gran mesura, els nostres.
Moltes felicitats als premiats i no voldria que s’entenguera açò com un colpet a l'esquena o, en el cas de Miquel, com un homenatge de jubilació. Ni molt menys!. El nostre país necessita persones joves actives, i necessita un teixit associatiu ric, i necessita la trajectòria dels que ja no són tan joves com a exemple i necessita, també, saber que allò que fem té una transcendència que travessa les fronteres d'aquest país llarg i estret i arriba a pobles germans que necessiten el nostre suport.

3.5.09

MANIFESTACIONS

Ha estat una setmana de manifestacions. El dimarts, dia 28 A, la Plataforma per l’Ensenyament públic ens convocava a una jornada de vaga en l’educació, i a la manifestació de la vesprada. Eixe mateix dia, a les 16 hores, s’havia de reunir la Comissió d’Educació de les Corts, i membres de la Plataforma i professionals de la premsa s’hi van presentar per tal d’assistir com a públic convidat a la sessió. Però no va poder ser: la Secretària d’Educació, Concha Gómez, compareixia i va arribar acompanyada d’una multitud de càrrecs de la Conselleria que, ràpidament, van ocupar tots els seients de convidats. Davant del rifi-rafe corresponent, la presidenta de la comissió, del PP, la va suspendre. Així demostrava, el PP, la nul•la voluntat de diàleg amb els representants de l’estament educatiu, el sector social que més maldecaps li està donant a Camps esta legislatura. És un clamor la petició de dimissió del Conseller d’Educació, Font de Mora. Per la vesprada, a la multitudinària manifestació, les pancartes i els crits dels manifestants així ho demanaven. Però el president Camps, s’enroca; com en tants altres temes. Per exemple amb això dels vestits i el cas Gürtel. Si és cert que no hi ha “nada de nada”, com li agrada dir, només havia de presentar les factures. Però clar, com diu el mateix Rajoy, no és creïble que tot un president de la Generalitat s’embrute per tres peces de roba, per més selectes que siguen. Per tant, haurem de treure com a conclusió que, pressuntament, hi ha molt, molt més, darrere d’esta història d’amistats de l’ànima dels nostre president.
I el divendres, la celebració de l’1 de maig, treia als carrers altra vegada a molts milers de persones, convocades pels sindicats, per exigir ocupació, inversió pública i protecció social. Enguany, el Dia del Treball està marcat arreu per la crisi i l'augment de l'atur, amb més de 4 milions de parats a tot l'estat, dels quals vora 500.000 són al País Valencià.
Cada vegada es mostra amb major virulència la destrucció d’ocupació en el nostre territori. Segons les dades de l’EPA, a fi del primer trimestre de 2009, al País Valencià 491.200 persones es troben en situació d’atur. Això suposa un increment respecte al trimestre anterior de 109.500 parats, un 28% més. Respecte al mateix període de l’any anterior, les xifres de l’atur s’han duplicat. És a dir, ara hi ha 250.200 parats més que fa un any. Així, la taxa d’atur en el País Valencià es situa en el 19,20%, superant àmpliament la taxa d’atur del conjunt de l’Estat que es situa en el 17,36%, amb 4.010.700 aturats, el valor més elevat per primera vegada en la història. Les mesures implementades tant des del Govern central com des del Consell no estan tenint cap efecte de contenció de l’alarmant increment de l’atur. Les diferents Administracions haurien d’impulsar noves i contundents mesures en coordinació amb les organitzacions socials, que siguen capaces de posar fre a una situació que desborda dramàticament totes les previsions.
I davant d’esta situació, Francisco Camps torna a enrocar-se. Torna a repetir la cançoneta aquella que tant li agrada sobre la Comunitat Valenciana, en el sentit que ací lliguem els gossos amb llonganisses, demostrant poc respecte per aquells i aquelles que a dures penes poden sobreviure.
Motius per eixir al carrer a protestar per la situació política que vivim al País Valencià, amb estos governants del PP, en tenim tots els dies

27.4.09

25 D'ABRIL


Enguany el BLOC ha celebrat el 25 d’abril al meu poble, Oliva (La Safor), amb tot un seguit d’activitats entre les quals, l’entrega dels Premis Llibertats Nacionals, que l’Executiva Nacional del BLOC atorga cada any.
Hem començat el dia rebent, a l’Oficina de Turisme, a la gent que volia conéixer millor la nostra ciutat, per fer un recorregut pel centre històric, durant el qual hem pogut comptar amb el privilegi dels coneixements d’Imma Seguí, regidora de Patrimoni Històric un grapat d’anys i artífex de què el nostre casc antic estiga en tan bones condicions, haja conservat la trama urbana i tinga un bon número d’edificis importants per un ús públic, com ara el Museu Arqueològic, les torres i els vestigis del Palau dels Centelles, les cases senyorials del carrer Tamarit amb la Biblioteca i el Museu Etnològic, la casa de Gregorio Maians, amb el Museu de vida quotidiana del segle XVIII , la biblioteca infantil, sales d’exposicions i de reunions,, etc, etc. Hem acabat amb una visita a la magnífica exposició sobre la guerra civil i la postguerra, que el grup per la recuperació de la memòria històrica d’Oliva ha preparat amb la col·laboració de la Universitat de València, la FVMP i el Consell Valencià de Cultura.
Satisfets i una mica cansats de caminar, hem arribat a l’Hort de La Bosca, on ens esperava orxata i coca-en-llanda. Allí, companys i companyes d’arreu del País, ens hem aplegat davant la frondosa vegetació mediterrània del parc, per fer l’acte polític i homenatjar a totes les dones i tots els homes que durant els trenta anys d’ajuntaments democràtics, han format part de les llistes electorals nacionalistes. I ho hem fet en les persones d’aquells que van ser elegits en les primeres eleccions municipals de l’any 79: Jesús Puig, alcalde de la Font d’En Carròs, pel PNPV; Miquel Juan i Joan Muñoz, regidors a Tavernes de la Valldigna; Hector Verdú i Xavier Sanz, regidors a Ontinyent; Pep Cabanes, regidor a Sedaví. Tots sis ens han acompanyat hui, però també aquells que no han pogut assistir han tingut el nostre reconeixement, com ara Vicent Pitarch, regidor a Castelló. Amb este senzill homenatge hem volgut manifestar-los el nostre agraïment per ser els primers, els que van obrir foc, els que van propiciar que el nacionalisme valencià haja passat de la dotzena de càrrecs públics que va obtindre l’any 79, als més de tres-cents que a hores d’ara ens representen als ajuntaments valencians. Ha estat un acte emotiu que ha tancat el so de la Muixeranga, per posat punt final al parlament del Secretari General del BLOC i Diputat a les Corts, Enric Morera.
Un dinar a un restaurant de la platja ha estat el colofó d’un dia festiu i reivindicatiu, al que només li ha faltat una mica de sol.

13.4.09

EUROPA

Estem a les portes d’unes eleccions europees. Triarem, el proper 7 de juny, els i les nostres representants al Parlament Europeu, aquelles persones que creguem que van a defensar millor els nostres interessos com a europeus i europees, sense renunciar a la nostra condició de valencianes i valencians. Per això, Europa ens ha interessat sempre als valencians, bé com a mercat on posar els nostres productes, on anar a treballar, però també com a paisatge cultural. I com a espai comú, on els valencians i les valencianes puguem estar presents com un país, com una regió europea que té molt a aportar al conjunt.
Però estar presents al centre de les decisions que es prenen a la Unió Europea, i que ens afecten i molt, significa, també, tindre algú que hi mire per nosaltres i el nostre territori.
A finals del mes passat, i per tercera vegada en esta legislatura, l’Eurocambra va condemnar el model de desenvolupament urbanístic de la Comunitat Valenciana i, en general, d’Espanya. El Parlament Europeu va aprovar una resolució sobre l’urbanisme massiu i el seu impacte sobre els drets individuals dels ciutadans europeus, el medi ambient i l’aplicació del dret comunitari, la ponent de la qual va ser l’eurodiputada danesa de Els Verds, Margrete AuKen.
La llavor d’esta tercera resolució de l’Informe AuKen, es troba en la Comunitat Valenciana, d’on procedeixen la gran majoria dels milers de queixes que ha rebut el Comitè de Peticions del Parlament Europeu: costes destruïdes pel ciment i el formigó, en l’última dècada, cosa que perjudica al turisme de qualitat, però també a la identitat, el medi ambient i el llegat cultural i arqueològic; alarmant falta de confiança, i per tant indefensió, davant del sistema judicial per part dels ciutadans afectats per les urbanitzacions massives; formes endèmiques de corrupció lligades a la construcció, la principal víctima de la qual és el ciutadà, però que també ha ocasionat pèrdues substancials al govern; crítiques a la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU) i a la Llei Urbanística Valenciana (LUV), totes dues davant del Tribunal de Justícia de Luxemburg per incomplir la legislació europea sobre contractes públics...
Davant d’estes afirmacions, tan greus, de l’Informe AuKen, el PP i el PSOE presenten sengles resolucions alternatives al plenari, per tal de modificar el crític text d’Auken, però van fracassar estrepitosament i l’informe es va aprovar, tal qual. Qui diu que el PP i el PSOE no es posen d’acord en res?. Ara, la gran excusa és que l’informe està polititzat!!. Què fan 785 diputats, polítics, fent política al Parlament Europeu?, deuen pensar els del PPSOE. Tot plegat, i com hem vist estos dies al País Basc, i abans a Navarra, demostra que tots dos partits, PP i PSOE, comparteixen moltes coses; si més no un model d’Estat en que els valencians i les valencians juguem un paper subaltern.
Tornant al principi. Perquè volem nosaltres tindre a Europa uns representants, que sempre actuen com a PP o com a PSOE, i mai com a valencians?.
Apunteu-vos al Grup de suport a Enric Nomdedéu al Facebook. Tots guanyarem si finalment hi ha valencians que actuen com a tal a totes les institucions, i clar està, a l’europea.

9.4.09

FONT DE MORA, DIMISSIÓ

La Plataforma per la Defensa de l’Ensenyament Públic, ens convoca a una vaga a l’ensenyament el dia 28 d’abril. Poques vegades he trobat tantes raons per adherir-me a una mobilització, com en esta ocasió. L’educació pública, al País Valencià, es troba en una situació que fa pena i, durant mesos, la Plataforma ha estat negociant les seues reivindicacions amb la Conselleria d’Educació, sense que a hores d’ara hi haja un resultat satisfactori per la majoria de demandes, necessàries per millorar la qualitat del nostre ensenyament. En estos moments, la Conselleria ajorna la creació de la xarxa de centres d’educació infantil de 0-3 anys, no es rectifica de manera visible el disbarat d’Educació per la Ciutadania, no s’aborden, deliberadament, ni la revisió de plantilles ni la modificació de la norma d’admissió d’alumnes, no es vol pactar el mapa escolar i per tant la construcció de nous centres que suposen la desaparició dels barracons, no s’assegura l’ensenyament en valencià, ni s’aborda de cap manera l’altíssim índex de fracàs escolar que patim..., per citar només algunes de les raons que han dut a la Plataforma a proposar tot un seguit de mobilitzacions que culminaran en la jornada de vaga del 28-A.
Ara fa una setmana es coneixien les xifres creuades entre el Ministeri d’Educació i l’INE, i la dada era alarmant pel que fa al fracàs escolar al País Valencià: vora el 40% de l’alumnat valencià d’ESO abandona els estudis i no obté el corresponent certificat acadèmic. La mitjana a Espanya és d’un 30,8%. Les tres províncies valencianes es troben entre les 9 amb pitjors resultats educatius a tot l’estat espanyol.
Front a estes dades, i a les necessitats, reals i urgents, de canvis en la política educativa, el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, s’entesta en no negociar seriosament amb la comunitat educativa i manté sense canvis la seua política. Això si, d’ocurrències gracioses, en té moltes: EpC en anglés, l’uniforme escolar, el xinés mandarí... I mala llet, sinó mireu l’expedient que li han obert al director de l’IES Las Norias de Monfort, per posar en el centre un retrat del Conseller cap per avall, per protestar de la política educativa del Consell.
Crec que és una obvietat que per al Consell i el seu President, Francisco Camps, la qualitat de l’ensenyament públic valencià no és una prioritat. Al contrari del que passa en qualsevol societat avançada, per les quals la formació dels seus joves és allò més important, ací, a casa nostra, patim un govern amb majoria absoluta del Partit Popular, al qual li dóna igual el futur dels nostres fills i filles.
Sense dubte, donaré suport a totes les mobilitzacions promogudes per la Plataforma, i cridaré, segur que amb altres molts milers de persones, FONT DE MORA, DIMISSIÓ!! CAMPS, DIMISSIÓ!!.

29.3.09

LÍDERS EN FRACÀS

Quan sent al President Camps, els seus consellers o els portaveus a les Corts parlar de la situació del País Valencià, bé a Espanya o a la UE, sempre em fa la sensació que ens conten una història, que ells pretenen al nivell d'Alicia en el país de les meravelles, però que no arriba ni de bon tros. Segons ells, els valencians som líders en tot el que se'ls pose a mà. Després, però, ens assabentem de la realitat. Eixen les dades de l'INE, de la Comptabilitat Regional d'Espanya, del Banc d'Espanya, del Ministeri d'Educació, del Parlament Europeu... , i a poc que el fixes te n'adones que, desgraciadament, la Comunitat Valenciana només lidera el fracàs: el fracàs econòmic, la fallida d'empreses, la crisi de l'agricultura, el nivell d'endeutament públic, el fracàs escolar, la desfeta del territori.
El dimarts passat, l'INE propinava una bofetada de realitat al autobombo oficial al revelar que el creixement del Producte Interior Brut (PIB) de la Comunitat, en 2008, va ser del 0,5%, la pitjor dada de totes les autonomies espanyoles. Molt per baix del 0,9% que va registrar la mitjana europea i de l'1,2% del conjunt d'Espanya. Sembla que el dinamisme de la indústria va estar el factor clau per a què el País Basc ((2,1%), Navarra (1,9%), Extremadura (1,8%) i Galícia (1,8%) es situaren l'any passat al cap del creixement econòmic regional. Per contra, la Comunitat Valenciana - líder per la cua- és la més perjudicada perquè no s'impulsen, ni s'inverteix en els sectors industrials, ni s'impulsa la inversió que reforça la capacitat productiva, com ara les polítiques d'I+D+I o aquelles que tendeixen a fomentar models de desenvolupament sostenible.
A més, els valencians eixim més perjudicats per la incidència de la crisi en els nostres sectors secundaris i en els de la construcció. La valenciana és l'autonomia espanyola més dependent dels impostos indirectes, aquells que depenen del consum i la construcció, precisament els més malparats en l'actual conjuntura econòmica.
Malauradament, l'economia més tocada d'Espanya, la valenciana, difícilment trobarà en la seua Generalitat suport per recobrar l'alé. Primer, perquè al PP no saben o no volen fer-ho, es falta la voluntat política necessària per preocupar-se per este país, a més de pels seus flamants vestits. Tinc seriosos dubtes sobre la capacitat del Consell de tirar, ara, en estos moments de dificultats, del carro.
Però també perquè no tenen un euro. La valenciana és l'Administració amb un major deute i amb el pitjor nivell de despesa i la penúltima en inversió, per habitant. El deute de la Generalitat és de 14.140 milions d'euros. Bé, la veritat és que parlem de xifres incomprensibles per a la majoria dels mortals.
Ara, el que trobe pitjor, és com i on s'han invertit eixos diners públics, que cadascun i cadascuna de nosaltres paguem cada dia (417 euros per família de dos progenitors i dos nens; o 104,47 euros per cada valencià/na). El PP ha dilapidat en la seua gestió, ha programat grans projectes amb sobrecostos enormes. però no ha aprofitat estos anys anteriors de bonança econòmica per posar al dia els nostres sectors productius, per eliminar els barracons de les escoles, per augmentar el número de llits hospitalaris per habitant, per millorar les infraestructures (fer el tren Gandia-Oliva-Dénia, ja!), per fer gratuïta l'AP7, per millorar l'entorn natural, per potenciar l'ús del valencià..., i tantes altres coses que crec imprescindibles per al meu país.
Ara, davant esta situació, el dilluns passat Camps apostava pel ciment, per fer i impulsar més construcció, com a solució màgica per a eixir del clot. Em sembla una broma de mal gust. Més, si tenim en compte que els plans anticrisi que presenta a les Corts valencianes, només es faran realitat si arriba més finançament de Madrid o s'encarrega més deute.
Perquè a tot l'anterior hem d'unir que la valenciana és l'autonomia que té el segon pitjor finançament per habitant, de tot l'Estat. Davant d'esta situació, i en un moment on veiem que altres territoris s'estan movent, política i cívicament, per millorar el seu finançament, quan hi ha un debat a nivell d'Estat sobre el finançament de les autonomies, el Consell i el President de la Generalitat Valenciana són incapaços d'articular una proposta ambiciosa i raonable, i intentar treure-la per tots els camins possibles. Per no fer, ni tan siquiera s'ha creat la Comissió d'Experts per elaborar la proposta sobre el finançament valencià, a la que es va comprometre el PP (Enric Morera ha presentat una pregunta sobre esta qüestió a les Corts).
Tot plegat, una pena. Els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern.

14.3.09

OBRINT ESPAIS DE COMUNICACIÓ


Els companys i les companyes de l'Horta Sud han tret al carrer el seu InfoBLOC, d'abast comarcal. Abans del Congrés em van demanar un article. A continuació reproduesc el que vaig escriure i van públicar. La meua enhorabona a l'equip del BLOC de l'Horta Sud.

Des que el BLOC va començar a fer, de manera organitzada i conscient, “política des de baix cap a dalt”, hem aprés moltes coses a través de mitjans ben diversos: sopars de dinamització, enquestes a la militància, reunions amb votants, la Conferència Nacional de juny etc. Hem aprés, per exemple, que estar presents al carrer, al costat de la nostra gent, coneixent i preocupant-nos pels seus problemes quotidians, no és només una obligació, sinó la millor manera perquè ens coneguen. Se’ns ha recordat també, que el nostre creixement només serà possible si som capaços de cohesionar, d’il·lusionar i d’armar ideològicament la gent que ja tenim, aquella que elecció rere elecció ha confiat en el BLOC, i que ens ha d’ajudar a aconseguir nous votants. I, a més de tot això, hem pogut constatar un fet que ja coneixíem: que la nostra política comunicativa no pot dependre –o no pot fer-ho en exclusiva– dels mitjans de comunicació tradicionals.
Hem dit moltes vegades que el BLOC té pocs amics en els grans grups mediàtics, ens hem queixat –com ho faria qualsevol demòcrata– de la barroera manipulació que Canal 9 fa de la política valenciana i hem lamentat que, en general, les nostres propostes troben un ressò insuficient en els mitjans. Però els problemes no es resolen només detectant-los i lamentant-nos-en, sinó actuant, i crec que les companyes i companys del BLOC de l’Horta Sud han encertat en la recepta: editar aquest InfoBLOC, distribuir-lo massivament, fer-lo arribar a les veïnes i veïns dels pobles i ciutats de la comarca i contribuir, així, a què la gent conega millor, de primera mà, sense interferència d’altres, el projecte polític que el nostre partit té per a l’Horta Sud i per al conjunt del País Valencià.
D’ací a poques setmanes el BLOC celebrarà el seu V Congrés Nacional, i aquesta és una magnífica ocasió per fer balanç de tot allò que hem fet durant aquests anys, per avaluar les nostres fortaleses i febleses i per encarar, en les millors condicions, els reptes que tenim plantejats a nivell nacional, comarcal i local. Uns reptes entre els quals té un pes determinant la busca d’eixides a la gravíssima crisi d’abast mundial que, a casa nostra, està tenint els seus perfils més greus. A partir de l’1 de març, les dones i els homes del BLOC haurem de demostrar a la societat valenciana que ens preocupa la situació que està travessant la nostra economia i que estem disposats a treballar per trobar solucions a l’atur, als tancaments de xicotetes empreses, a la crisi agrícola, als expedients de regulació, a la manca de crèdits, a la pèrdua de poder adquisitiu .... A les extenses ponències que debatrem al Congrés hi ha propostes ben clares en aquest sentit, així que ningú no podrà dir que el BLOC no té propostes. En tenim, i moltes, i és responsabilitat nostra fer-les conéixer i, allà on tenim responsabilitats de govern, aplicar-les.
A partir de l’1 de març haurem de parlar de la situació econòmica, però aquesta no serà la nostra única preocupació. És evident que les conseqüències d’aquesta crisi es fan paleses en tots els àmbits, però és cert també que alguns –no cal que diga qui– intentaran convertir-la en l’excusa per no acabar amb els barracons escolars, per no fer els hospitals que calen (el de Torrent, per exemple), per no invertir en cultura, llengua i R+D+I etc. És precisament tot això, eixes coses que ara sembla que han passat a les planes secundàries dels diaris i a les hores de menor audiència en les televisions, el que marca la diferència entre el BLOC i el PP-PSOE i, justament perquè eixe és el nostre tret diferencial, treballarem de valent perquè s’escolte la nostra veu i perquè les nostres propostes puguen arribar a la ciutadania a través d’eines com aquest magnífic InfoBLOC.

8.3.09

TRES DÈCADES DE DONES ALS NOSTRES AJUNTAMENTS

Ací vos deixe la Declaració del BLOC amb motiu del Dia de la Dona.

D’ací a poques setmanes, el dia 19 d’abril, es complirà el trenté aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a l’estat espanyol, una data que, justament per això, va ser declarada com a “Dia del Municipi” i que des de les federacions de municipis, des de les diputacions i mancomunitats i des dels ajuntaments commemorem cada any amb major o menor intensitat.
Enguany farà trenta anys que els valencians i les valencianes van poder tornar a les urnes per triar els seus governs municipals, un dels drets fonamentals de qualsevol sistema democràtic, que ens havia estat arrabassat més de quaranta anys abans. Les eleccions d’abril de 1979 van ser, per això, una peça clau en el procés de recuperació de la democràcia a l’estat espanyol, però no només per allò més evident, sinó també perquè, més de quaranta anys després, les dones valencianes van poder votar en plena igualtat amb els homes i, també, ser votades com a representants de la ciutadania a les institucions locals.
Des d’aquelles primeres eleccions municipals fins a hui ha transcorregut molt de temps, un temps que ha servit perquè el dret de les dones al sufragi haja estat reconegut constitucionalment i perquè, amb aquest fet, la democràcia espanyola haja recuperat el temps perdut durant la llarga nit de la dictadura. Ha servit, certament, perquè les dones hagen començat a participar activament en la vida política i ha servit perquè, legalment, puga haver dones alcaldesses, regidores, presidentes de diputació, diputades, senadores, ministres i presidentes del govern. Tot això és, ara, legalment possible, però malauradament estem encara molt lluny de què el pes demogràfic real de dones i d’homes en la societat espanyola i valenciana tinga el seu reflex en les institucions.
Fa trenta anys van eixir triades 98 dones com a alcaldesses a tot l’estat, una xifra testimonial, però lògica en un context com aquell. Hui, la xifra s’ha incrementat substancialment, però ens enganyaríem si pensàrem que la feina està ja feta: el nombre de dones alcaldesses no arriba, a tot l’estat, al 15%, i a la nostra comunitat autònoma se situa en poc més del 17%. S’han produït avanços incontestables, alguns com a resultat de la lluita de les associacions de dones i del moviment feminista, altres com a conseqüència de la voluntat política d’algunes institucions o entitats, i altres avanços han estat propiciats per mesures legals com la Llei d’Igualtat recentment aprovada. Queda, però, molt de treball per fer, i les institucions són una peça clau perquè eixe treball tinga èxit.
La Generalitat, les diputacions, els ajuntaments..., deurien promoure totes aquelles accions i campanyes que siguen necessàries per aconseguir que la ciutadania entenga la importància que va tindre, fa trenta anys, la recuperació del dret al sufragi de les dones; perquè el conjunt de valencianes i valencians valoren la tasca duta a terme per aquelles primeres dones que van donar el pas i van ser elegides regidores, i diputades, en un temps difícil i en un context advers; i estaria be que les institucions locals promogueren aquelles accions que consideren adients per commemorar que el trenté aniversari de les primeres eleccions municipals ho és, també, del ple accés de les dones als seus drets democràtics.

7.3.09

SETMANA

Fa una setmana del V Congrés del BLOC, que va anar be, molt be diria jo. Finalment, les ponències esmenades i molt, molt, consensuades, es van aprovar amb percentatges de més del 90% dels delegats i delegades presents a la Fira de Mostres de València. L’Executiva Nacional triada pel Congrés, amb 13 cares noves, està formada per 20 persones, més el secretari general del BLOC JOVE. El dimarts, dia 3 de març es va constituir formalment, ja s’han marcat responsabilitats i hem començat a treballar, cadascú a la seua àrea. En esta nova etapa em faré càrrec de la Secretaria de Relacions Polítiques, al temps que coordinaré i assessoraré al nostre Grup Parlamentari, la qual cosa encare amb optimisme. La meua primera tasca en esta nova responsabilitat serà negociar la coalició europea en que es presentarem a les eleccions del mes de juny, per tal que el Consell Nacional que celebrarem el 4 d’abril puga prendre una decisió amb totes les variables damunt la taula. La dinamització i consolidació de l’Espai Valencià de Progrés requerirà, però, la meua principal atenció i dedicació en els propers temps, ja que d’això depén, en bona mesura, l’èxit al 2011.
També esta setmana ha estat moguda per l’ombra d’escàndol amb que es veu envoltat el PP valencià, amb la implicació per part de l’auto del jutge Garzón del President de la Generalitat, Francisco Camps, i el síndic del grup popular a les Corts, Ricardo Costa. El nostre diputat, Enric Morera, ha preguntat a cada Conselleria per la relació que han tingut amb les empreses implicades en la presumpta trama de corrupció del PP, i ha sol·licitat tota la informació referent a la contractació amb eixes empreses. Ja vorem que ens contesten, perquè si hem de fiar-nos de les informacions que han donat els consellers i les conselleres en esta setmana de compareixences a les Corts per donar explicacions, estem apanyats. Ha estat un gran teatre del PP, però de trellat no n’hem tret cap. Allò ben cert és que entre això dels vestits de Camps i de Costa, i les amistats del conseller de Governació, Serafín Castellanos, amb empresaris que s’emporten adjudicacions milionàries de les Conselleries per les quals passa, el PP valencià està sota sospita. I el seu president i de tots els valencians, el Sr. Camps, continua escudant-se en la seua majoria absoluta per no donar explicacions. Els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern de presumptes xoriços!

9.2.09

CONGRÉS

Un anònim m’ha deixat un comentari al post anterior, fent-me retrets per no escriure al blog la meua opinió sobre el proper Congrés del BLOC i, ves per on, m’ha motivat a fer-ho. També em fa velades (?) acusacions sobre les meues, suposades per ell o ella, activitats pre-congressuals. He de dir que, en esta ocasió, no he redactat cap esmena a les ponències; he participat, com la resta de militants del BLOC, en l’assemblea comarcal de La Safor, la que em pertoca, i he donat suport a moltes de les esmenes que presentaven altres companys i companyes. I pel que fa a parlar amb periodistes, ho faig, quan tic alguna cosa a dir, com a portaveu de l’Executiva Nacional que soc.

D’altra banda, opine que el debat al si del BLOC de les ponències, tant la Político-Estratègica, com la d’Innovació Organitzativa i d’Estatuts, ha estat profitós, ja que tinc entés que totes les esmenes que s’han presentat, aprovades per les distintes assemblees comarcals, han estat negociades entre els ponents i els esmenants i a hores d’ara hi ha un ample acord al respecte. Fins i tot en aquelles que es presentaven a la part de la Ponència Política on es parla de la simbologia que ha d’assumir el BLOC i que, potser, és la que ha resultat més conflictiva. A hores d’ara hi ha un text pactat entre ponents i esmenants per a eixa part, que millora substancialment la ponència. I no sabeu com me n’alegre. Em preocupava, i molt, que a un Congrés, on s’aporten uns documents tant interessants per al debat, acabarem parlant molt i molt de símbols, i no prestarem la suficient atenció a d’altres qüestions, també ben importants, que es tracten a les ponències.
Ara això ja no passarà. Espere, i sé que serà així, que fem un bon Congrés, on encertem en les nostres posicions polítiques i sapiguem transmetre-les be, cadascú des del seu àmbit, a la societat valenciana, a la qual volem millorar en el seu conjunt amb la nostra acció política quotidiana.
Organitzar un Congrés del BLOC, la tercera força política d’este País, és costós. Hem crescut, en número i en experiència, i això ens fa més exigents. Afortunadament, la maquinaria del BLOC funciona be. Els equips de ponents han tingut els treballs preparats a temps, la distribució ha estat ràpida i eficaç, utilitzat les noves tecnologies, i el debat intern interessant i enriquidor. La COC tracta els aspectes tècnics del Congrés i controla la dinàmica de la seua organització. I des de la secretaria d’organització i tots els treballadors i treballadores del partit, estem bolcats en fer que el V Congrés, que celebrarem els propers 28 de febrer i 1 de març, a la Fira de Mostres de València, siga un gran èxit per a l’organització política nacionalista més potent que este País ha tingut mai.