31.8.07

SETEMBRE PER ENDAVANT

Ja estem de ple a la faena. El curs polític ha començat i els partits engreixem les nostres maquinàries per tal d’estar a punt. Encara que l’aturada estiuenca no ha estat, ni molt menys, total. Al BLOC, la Seu Nacional no ha tancat en cap moment, i em consta que als nostres grups municipals sempre hi ha hagut algú de guàrdia, quan no tot el grup sencer. S’han atés les demandes dels i les afiliades i càrrecs institucionals i s’ha continuat fent política, que el nostre País no tanca a l’estiu.

Ara, però, tot s’intensifica, es normalitza. Tenim per endavant un mes de setembre amb un important treball per fer, tant a nivell intern, del BLOC, com extern, sobre la política del país.
El BLOC celebrarà un Consell de Coordinació Política, que reuneix part de la direcció nacional i als secretaris/es comarcals, per tal de planificar el treball a tot el territori en els pròxims mesos de pre-campanya electoral de les Generals de març de l’any que ve, i discutir l’estratègia a seguir per anar consolidant, cada vegada més, el projecte nacionalista, progressista i ecologista que representem. El Consell Nacional – màxim òrgan entre Congressos- de finals de mes, donarà via a les nostres propostes polítiques a curt i mitjan termini i en com dur-les a cap.
Continuarem també celebrant els sopars de dinamització a les distintes comarques, per tal de seguir amb la política "des de baix cap a dalt", tot escoltant els nostres militants, però també als simpatitzants i els votants. La nostra organització ha d'estar activa al màxim en tot el territori.
Per altra banda , com qui diu, començarà l’activitat parlamentària a les Corts, després de les eleccions dels mes de maig passat. El Grup Parlamentari del Compromís, amb els dos diputats del BLOC, haurà de trobar la manera d’entendre’s, ja que hem de prestar el servei als ciutadans al qual ens vam comprometre. Espere que un bon reglament intern de funcionament i bones dosis de trellat per part de tots ho facen possible. Els nostres Diputats, Enric Morera i Josep M. Panyella, no escatimaran esforços per tal que les dues coses es facen realitat; de fet, estan ja a la faena des del moment que es van constituir les Corts Valencianes.
Al País Valencià es presenta un panorama polític ben mogudet, per als pròxims mesos: Eleccions Generals, congressos, canvis de lideratges, coalicions electorals, crisis internes..., de tot hi ha en el panorama dels partits polítics valencians. Ara be, açò no ens ha d’impedir tindre clares les prioritats. La nostra, la del BLOC; són els homes i les dones que vivim en este territori, amb els i les quals ens vam comprometre a treballar de valent per tal que les coses canviaren, que les seues necessitats foren ateses i la seua veu escoltada.
Ara, més que mai, després de l’aclaparadora majoria absoluta del PP, ho hem de fer, ja ho estem fent.

23.8.07

ESCÒCIA: CAP A LA INDEPENDÈNCIA?

M’interessa molt el que està passant a Escòcia. Que un país proper, en ple segle XXI tinga una govern independentista, de l’Scotisch National Party (SNP), disposat a iniciar un debat a nivell nacional sobre la seua sobirania i una negociació amb el govern del Regne Unit sobre el seu futur, em sembla molt engrescador. Desgraciadament els periòdics estatals espanyols no prodiguen les informacions sobre el que està passant a esta regió europea; només he llegit alguna cosa interessant a l’Avui i La Vanguardia

En només cent dies de govern de l’SNP a Escòcia -recordem que van guanyar les eleccions per només un diputat-, este partit ha pujat 15 punts percentuals en intenció de vot. El seu líder i primer ministre, Alex Salmond, vol aprofitar el creixement de confiança més gran que ha aconseguit mai un govern escocés, en un període de temps tan curt , per posar al primer pla de l’agenda política la independència d’Escòcia.
L’executiu escocés ha anunciat la imminent publicació d’un document oficial, Decidim el futur d’Escòcia: responsabilitat i independència en el mon de hui. El document posa, en 60 pàgines, les bases sobre el debat nacional que s’ha de produir al voltant de les negociacions que s’hauran d’obrir amb el govern britànic, amb l’objectiu que Escòcia esdevinga un Estat independent. Són els primers passos per iniciar el debat oficial que volen concloga en un referèndum d’autodeterminació previst per al 2010.
El repte de Salmond i el seu gabinet es convéncer al 48% dels escocesos que els donen suport, que l’independència és la millor opció per al país, perquè a hores d’ara només un 31% dels ciutadans estan a favor de la secessió. (Déu ni do!). I ho fan aplicant mesures i gestos moderats en economia i educació, principalment. Segons les enquestes, un 40% dels escocesos es declaren satisfets o molt satisfets amb les polítiques del SNP al govern i veuen positiva una autonomia fiscal més gran d’Escòcia.
L’oposició de laboristes i liberals sembla tèbia, però asseguren que “Escòcia té millors perspectives com a part integrant del Regne Unit”. Salmond aprofita la seua popularitat per prémer l’accelerador.
Veurem com va evolucionant tot. Ho seguiré amb interés.

17.8.07

VIATGE A LA COSTA EST DELS EEUU

El curs 1995-96 vam tindre a casa un jove estudiant nord-americà, de Califòrnia. Ray, d’origen filipí per part de mare, es va adaptar perfectament a Oliva i a la nostra família, i nosaltres a ell, resultant d’això una estreta relació que es manté a través del temps. Nosaltres som la seua família valenciana i ve a casa -que també és la d’ell; de fet té claus que s’emporta a Amèrica cada vegada- amb certa freqüència, al menys una vegada a l’any. També ens han visitat en vàries ocasions els seus pares i fins i tot els seus germans, i nosaltres vam estar a San Francisco, on viuen, en una ocasió que vam aprofitar per viatjar al llarg de la costa oest dels Estats Units. També Anna, la meua filla, hi ha estat.

Ara, Ray està acabant la carrera de Medicina i fa les pràctiques a un hospital jueu de Brooklin, a Nova York, el Maimònides Hospital. Sabedor de les meues ganes de conéixer eixa ciutat, ha insistit perquè hi anàrem. I eixe ha estat el destí de les nostres vacances, de Rafa i meues, enguany: 20 dies fantàstics a Nova York, durant els quals hem visitat també Washington, Philadelphia i Boston.
Quina ciutat, Nova York!. Gran i contradictòria, com els mateixos EEUU, amb una arquitectura que pareix impossible però que té la seua lògica, amb gent de tots els colors i vestimentes i vinguda de totes les parts del món, on pots trobar el més innovador en tots els camps, també en el de les idees i els moviments socials. Hi ha el món, a Nova York.
Hem vist espectacles i art de totes les classes en els seus magnífics museus, hem sentit jazz, rock i gospel, hem pujat a l’Empire Estate marejant-nos amb la vista que es divisa, hem anat en vaixell a visitar Lady Liberty i l’illa d’Ellis i passejat per Central Park, ens hem mogut amb el Metro –un espectacle en si mateix- per anar a tots els barris, hem passat el pont de Brooklin, hem furgat en llibreries magnífiques, vist botigues precioses...I, sobretot, hem caminat fins l’extenuació pel seus carrers i avingudes, sorprenent-nos a cada pas.
Personalment, m’agraden els Estats Units, i no soc antiamericana en absolut. És més, considere que declarar-se antiamericà, demostra un gran i patètic complex d’inferioritat. De fet, tots, incloent el més furibunds antiamericans, usem la seua tecnologia, els avanços en la ciència, prenem els seus medicaments, en definitiva, devorem tot el que inventen. No podem negar que els ianquis, amb totes les seues misèries, són els responsables de la major part de les grandeses que milloren i acompanyen la nostra vida. Per descomptat mantinc una exigència crítica molt alta respecte a les seues polítiques concretes, però tal com ho faig respecte a qualsevol altre país, incloent el propi, el País València.
Ja es notava en l’ambient la proximitat de les eleccions de l’any que ve. Es veuen Hillary Clinton i Barack Obama pel costat demòcrata i Condolezza Rice i Rudolph Giuliani pel republicà. Vos imagineu? Dues dones i dues persones de raça negra disputant-se les nominacions per la carrera presidencial als Estats Units. Crec que això és una vertadera revolució en el món actual.