27.6.07

INVESTIDURA

Esta setmana s’ha celebrat el Ple de les Corts Valencianes on s’ha produït el Debat d’Investidura del nou President de la Generalitat Valenciana.
El que podíem esperar d’un plenari d’estes característiques és que el candidat a la Presidència explicara el seu programa de govern per als propers quatre anys i els grups de l’oposició opinaren i feren propostes alternatives, per tal que, entre tots, aclariren als valencians i valencianes quines coses faran per nosaltres els nostres governants.
Però, ai!, no és això el que va passar. El debat va estar buit de continguts: el candidat Camps es va limitar a dir que som els millors del món mundial i que el seu programa de govern és el programa que el Partit Popular va presentar a les eleccions. Tot el demés va ser un míting ple de prepotència i xuleria per part del candidat del PP, que fins i tot es va atrevir a dir-li a l’oposició el que havia de fer.
Camps va anar sobrat a eixe debat. Sobrat, amb la força que li dóna la seua aclaparadora majoria absoluta, i amb un absolut menyspreu per les altres opcions polítiques presents al Parlament Valencià i que han sigut votades per milers de valencians i valencianes.
Si alguna cosa va posar de manifest la sessió del dilluns, va ser que Camps està més pendent de Madrid i de l’estratègia de Rajoy que de les necessitats del poble valencià. I que la campanya electoral de les generals ha començat per al PP valencià.
Hui, ara mateix, s’està fent la sessió d’investidura de Francisco Camps com a President de la Generalitat Valenciana. En l’hemicicle sonarà l’himne valencià al piano, però no es farà cap declaració institucional sobre el 300 aniversari de la pèrdua dels nostres Furs, tal i com va proposar el BLOC.

24.6.07

NIT DE SANT JOAN

El solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any, és el 21 de juny, i a molts indrets es celebra que l’estiu ja ha arribat. Els rituals són diversos, segons on estiguem.
Ací a les nostres terres, el celebrem la nit de Sant Joan. I al meu poble, Oliva, significa la inauguració oficial de la temporada estiuenca i de la platja com a espai físic. Els xiquets i xiquetes han acabat l’escola i eixe cap de setmana moltes famílies es desplacen a viure al barri marítim , que està a dos kms, per passar tres o quatre mesos. I ho celebrem, fent les fogueres i botant-les, tirant coets, fent correfocs i una revetlla amb un grup de música.

Ahir, els meus nebots Raimon i Júlia amb dos amiguets, Sergi i Carles, es van passar la vesprada buscant material per poder fer la foguera a la nit, a la vora de la mar. Després d’un sopar d’entrepans a la casa de la platja del meu germà i la meua cunyada, anàrem a fer la foguera a l’arena.
La platja anava ja il·luminant-se amb les flames, que s’enlairaven en una nit esplèndida. Molta gent, en grups, feia la seua foguera i la botava. Nosaltres, també. A les 12 de la nit, com mana la tradició, ens vam arremangar els pantalons i vam anar a banyar-nos els peus, a botar les ones d’escuma blanca. I vam demanar, cadascun de nosaltre, un desig; en silenci, per tal que es complesca. Els xiquets, que poden amb tot, van acabar donant-se un bany nocturn a la mar.
Després, vam arreplegar-ho tot per deixar l’arena en bones condicions.
Esta festivitat de Sant Joan és, també, una prova de civisme. No és tolerable l’estat en el que es queden les platges després d’una nit de festa., quan allò més fàcil és que cadascú arreplegue les seues deixalles. Eduquem els menuts, donant exemple els majors, demostrem que festa i civisme són compatibles.

17.6.07

CORTS I AJUNTAMENTS

Esta setmana s’han constituït les institucions valencianes sorgides de les eleccions del passat 27 de maig. El dijous dia 14 ho feien les Corts, i el dissabte 16 els Ajuntaments.
Pel que fa a les Corts, on el Partit Popular té una cómoda majoria absoluta, l’única novetat és la presència del nacionalisme polític. Enric Morera i Josep M. Panyella, els nostres dos diputats, van participar de la sessió que va elegir Milagrosa Martínez, ex-alcaldessa de Novelda i ex-consellera de Turisme, com a presidenta de les Corts Valencianes; una dona poc brillant políticament i que ha fet un pobre paper allà on ha estat en les seues responsabilitats polítiques.Els nostres dos diputats es faran ressò de les necessitats dels pobles valencians i traslladaran a la cambra les peticions dels nostres col•lectius.

Comença per al BLOC una nova etapa de treball institucional parlamentari que de ben segur donarà els seus fruits.
Les eleccions municipals deixen de vegades majories estranyes, i també composicions als Ajuntaments que fan dels pactes una necessitat. Esta vegada també ha estat així, i el BLOC ha participat activament en la constitució de més de 40 Ajuntaments progressistes, tal i com va manar el nostre Consell Nacional. Temps tindrem de fer be els números, per vore sobre quantes persones d’este país governarem, però ja sabem que hem aconseguit 18 alcaldies , que es voran augmentades en un futur quan el BLOC n’asumesca unes quantes més en funció dels pactes pels quals hi haurà rotativitat en l’alcaldia, com ara a Almussafes o Gavarda.
Jo vaig estar en l'Ajuntament d'Oliva, al costat dels tres regidors del BLOC, David Gonzàlez, Pau Pérez i Rosanna Torres, que tornen a ser decisius en la governabilitat del consistori, amb el PSOE en l'alcaldia de la ciutat. Després del plenari, el col·lectiu de militants i simpatitzants ho vam celebrar amb una magnífica paella al Bar El Pelut.
Ara toca fer política, de la bona, de la que millora el benestar dels ciutadans , però també la del contacte amb el votants, de la política de baix cap a dalt, comptant amb les persones, estant al seu costat per saber què volen.
I així comencem la campanya que ens ha de dur a les pròximes Eleccions Generals.

10.6.07

ANÀLISI DELS RESULTATS

Ahir dissabte, el BLOC va celebrar un tranquil Consell Nacional on es van analitzar els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals del passat dia 27 de maig.
Les eleccions municipals de 2007 han consolidat al BLOC com la tercera força política municipal i l’onzena de tot l’estat, amb 298 regidors i regidores, 8 majories absolutes i 4 majories relatives. La nostra presència en 150 municipis ens porta a ser decisius per a la formació de governs en més de 70 d’eixos ajuntaments. Això unit al manteniment d’un diputat provincial de Castelló - M. Gràcia Moles, la nostra portaveu a Vila-real, va ser elegida per al càrrec pel Consell Nacional-, i de la presència de dos diputats del BLOC a les Corts Valencianes, converteix el BLOC en la tercera força política del País Valencià.
En qualsevol cas, dels resultats municipals també es desprenen diverses conclusions de caràcter organitzatiu, com ara la necessitat de dotar l’estructura nacional de presència en tot el territori, que permeta una acció de suport a les secretaries comarcals, independentment del que poden ajudar els alliberats i càrrecs públics locals.
Compromís pel País Valencià, la coalició dins la qual concorria el BLOC a les eleccions autonòmiques, ha obtingut el 8,14% dels sufragis, que atorguen a la coalició 7 diputats/des a les Corts Valencianes, dels quals 2 corresponen al BLOC. Estos resultats han suposat un retrocés respecte a la suma dels vots obtinguts per separat l’any 2003 per les principals organitzacions de la coalició (BLOC i EUPV), i per això no podem valorar d’èxit este resultat.El Compromís pel País Valencià, aconsegueix els millors resultats en les comarques de El Comtat, La Ribera Baixa, La Safor, El Camp de Morvedre, La Marina Alta, la Ribera Alta, l’Horta Nord i la Foia de Bunyol. I els pitjors en L’Alt Palància, El Baix Vinalopó, El Baix Segura, L’Alt Vinalopó i la Plana de Utiel-Requena. Si es comparen eixos resultats amb els obtinguts pel BLOC i per EUPV en les eleccions municipals, a grans trets s’observa que les comarques amb millor resultat per al Compromís corresponen a aquelles on el BLOC obté millors resultats municipals.
Del resultat de les eleccions es desprén la necessitat d’encetar, al si de les forces progressistes, un procés de reflexió sobre els motius d’esta victòria del PP i sobre els possibles canvis sociopolítics que han pogut influir en l’electorat.
Pel que fa al BLOC, esta reflexió també s’haurà de dur a terme des de diferents punts de vista. El primer, sobre la continuïtat o no del Compromís com a fórmula electoral; el segon, el paper que ha de jugar el BLOC a les Corts Valencianes, on s’haurà de marcar un perfil propi; i el tercer, la necessitat de continuar amb la planificació prevista en diferents documents per seguir creixent com a organització. El BLOC hauria de jugar un paper de lideratge del valencianisme progressista , fins i tot d’aquell que encara no està al si del nostre partit, si més no per la presència territorial i institucional del BLOC al llarg i ample del País.
Per això hem de reflexionar i fer autocrítica constructiva , així com analitzar en quins aspectes i en quina mesura hem presentat una bona estratègia política i una bona campanya, i en quins aspectes no ho hem fet. El Consell Nacional d’ahir ja va començar este treball.

3.6.07

ELECCIONS

Fa una setmana coneguérem quina era la voluntat política manifestada pels valencians i valencianes per la conformació del govern autonòmic i dels governs municipals. Ja hem pogut escoltar, o llegir, múltiples explicacions del que va passar el diumenge 27 de maig al País Valencià. Algunes molt centrades als números i, de vegades, hipodèrmiques; d'altres, però, més profundes.
Des del meu punt de mira, els resultats de les eleccions al País Valencià han evidenciat desajustos importants, de caràcter estructural, entre les ofertes polítiques de les forces progressistes i la població valenciana susceptible de donar suport a propostes de progrés social, econòmic i social. No pense que els resultats siguen una conseqüència d'una situació política conjuntural: al Pais Valencià, les autonòmiques les guanya el PP desde 1995, i a l'Ajuntament de València des de 1991; massa temps per explicar la seua victòria del diumenge, ara, com la resultant d'esdeveniments ocorreguts fa poques setmanes o mesos. Pense que les eleccions del 27 de maig fa molt més temps que les forces progressistes les havíem perdudes.
Les enquestes preelectorals indicaven l'existència de 'vot ocult'; un vot ocult que provenia de persones que en les anteriors eleccions havien votat PSOE, EU-ENTESA o BLOC-EV. Això ens feia pensar que el vot ocult era el vot amagat d'una part dels progressistes valencians, i que els resultats de les forces progressistes serien millors del que indicaven les enquestes. Però, no. Eixe vot ocult progressista es va manifestar molt majoritàriament a favor del PP. També els votants més joves, els que votaven per primera vegada a unes autonòmiques, han votat molt majoritàriament el PP. Tot plegat indica que una part rellevant de votants progressistes ha preferit votar PP.

Els números que he vist i la intuïció passada pel tamís de la raó, em diuen que hi hagut ciutadans valencianistes i d'esquerra (susceptibles de votar Compromís) que han preferit donar avantatge al PSOE davant un PP tan mobilitzat (allò del vot útil, una vegada més inútil) o, en el pol oposat, han preferit no votar; però, al mateix, també ha passat que ciutadans que havien votat PSOE, ara optaren per votar PP o no votar.
Podem pensar que això és degut a què les forces que conformàrem Compromís, ho férem tard i mal. No negaré que si s'haguera adelantat la decisió de l'acord, i s'haguera lligat l'acord a les principals ciutats del País Valencià, els resultats de la coalició autonòmica hagueren estat millors. També pense, però, que la millora dels resultats de Compromís per eixe camí no haguera aconseguit girar el resultat de les eleccions: majoria absoluta del PP. El que no hi cap dubte és que, si no s'haguera produït l'acord, ni EU ni BLOC haguérem obtingut respresentació parlamentària.
I dic això perquè estic convençuda que els fluxes de valencians i valencianes a l'abstenció o al PP no han estat fluxes de l'esquerra mobilitzada. La mobilització social de l'esquerra ha estat molt superior a la d'altres conteses electorals, i eixos grups socials mobilitzats ens vam trobar el diumenge votant Compromís o votant PSOE. La qüestió de fons és què va passar amb els milers i milers de valencians i valencianes progressistes que no estaven tan compromessos amb la mobilització social de l'esquerra. I ací és on trobem les raons estructurals que poden ajudar-nos a entendre els resultats electorals.
Parle de sectors socials directament afectats pels processos de globalització i pels processos d'individualització que viu la societat valenciana, com totes les societats occidentals. Parle de sectors socials afectats per les emigracions de capitals (les anomenades deslocalitzacions), per les immigracions de mà d'obra, per la precarietat laboral, per la precarietat formativa, per les pautes de consum massiu posicional, pel desconcert generat per les noves estructures familiars,...Fa molt de temps que estos sectors socials no voten EU i, em sembla, que mai han votat BLOC. Els nostres votants, d'EU i de BLOC, més freqüènts,són ciutadans amb recursos individuals suficients com per plantejar-se possibles alternatives col·lectives: són majoritàriament ciutadans amb recursos formatius, amb estabilitat laboral i certs recursos econòmics, amb què competir individualment.
Les condicions socials valencianes són generals a tot occident, i també al conjunt espanyol. Tanmateix, els resultats de diumenge al País Valencià són l'expressió d'un situació estructural específicament valenciana. Els ciutadans progressistes 'precaris' dels que parlava són més aviat votants tradicionals del PSOE, tal com es demostra sistemàticament amb els resultats de les Eleccions a Corts Espanyoles. És per a mi evident, que la inversió política del PSOE en la realitat valenciana és molt escassa. Sectors socials rellevants de jubilats, mestresses de casa, estudiants o treballadors precaris valencians s'han trobat en la disjuntiva de votar el projecte del PP per al País Valencià o no votar, ja que enfront no hi trobava una alternativa progressista valenciana als seus problemes, un buit massa gran. Ja vorem com a les Eleccions Generals sí que troben una alternativa progressista espanyola als seus problemes.
Amb les meues reflexions no busque culpabilitats. Busque complicitats. Per a canviar el govern de la Generalitat, cal un projecte progressista per al País Valencià (ha quedat molt clar ara que no n'hi ha prou amb un per a Espanya), una proposta valenciana de progrés que s'aprofite dels avantatges socials que poden derivar-se de la globalització i la individualització, i que tinga, també, respostes clares i contundents a les seues conseqüències negatives. Calen moltes complicitats a l'esquerra i centresquerra: si els que se suposa que estan cridats a liderar eixe canvi valencià no estan disposats a fer-ho, altres haurem de prendre la iniciativa. El País Valencià necessita un projecte de progrés propi amb què contrastar el que ens presenta el PP.
Pel que fa al BLOC, ens hem quedat en una situació agredolça: per primera vegada en vint anys tornem a estar presents al Parlament valencià, i ens hem mantingut -fins i tot hem augmentat una mica- en el número de regidors i regidores, que ens consoliden com a tercera força municipal. Ben cert és que en alguns llocs hem perdut representació municipal, i entenc la frustració de les persones dels pobles on això ha passat; també és la nostra. Vull, des d'ací, assegurar-los que tindran tota la col·laboració del partit per ajudar a refer eixes situacions. També hi ha molts llocs on hem augmentat i/o li hem fet perdre al PP la majoria absoluta; enhorabona.
Ara toca analitzar i comprendre, per rectificar en allò necessari. I fer molt de projecte, enfortir el BLOC. El País València necessita una força política com la que nosaltres representem. Continuarem treballant amb el cap ben alt.