29.3.09

LÍDERS EN FRACÀS

Quan sent al President Camps, els seus consellers o els portaveus a les Corts parlar de la situació del País Valencià, bé a Espanya o a la UE, sempre em fa la sensació que ens conten una història, que ells pretenen al nivell d'Alicia en el país de les meravelles, però que no arriba ni de bon tros. Segons ells, els valencians som líders en tot el que se'ls pose a mà. Després, però, ens assabentem de la realitat. Eixen les dades de l'INE, de la Comptabilitat Regional d'Espanya, del Banc d'Espanya, del Ministeri d'Educació, del Parlament Europeu... , i a poc que el fixes te n'adones que, desgraciadament, la Comunitat Valenciana només lidera el fracàs: el fracàs econòmic, la fallida d'empreses, la crisi de l'agricultura, el nivell d'endeutament públic, el fracàs escolar, la desfeta del territori.
El dimarts passat, l'INE propinava una bofetada de realitat al autobombo oficial al revelar que el creixement del Producte Interior Brut (PIB) de la Comunitat, en 2008, va ser del 0,5%, la pitjor dada de totes les autonomies espanyoles. Molt per baix del 0,9% que va registrar la mitjana europea i de l'1,2% del conjunt d'Espanya. Sembla que el dinamisme de la indústria va estar el factor clau per a què el País Basc ((2,1%), Navarra (1,9%), Extremadura (1,8%) i Galícia (1,8%) es situaren l'any passat al cap del creixement econòmic regional. Per contra, la Comunitat Valenciana - líder per la cua- és la més perjudicada perquè no s'impulsen, ni s'inverteix en els sectors industrials, ni s'impulsa la inversió que reforça la capacitat productiva, com ara les polítiques d'I+D+I o aquelles que tendeixen a fomentar models de desenvolupament sostenible.
A més, els valencians eixim més perjudicats per la incidència de la crisi en els nostres sectors secundaris i en els de la construcció. La valenciana és l'autonomia espanyola més dependent dels impostos indirectes, aquells que depenen del consum i la construcció, precisament els més malparats en l'actual conjuntura econòmica.
Malauradament, l'economia més tocada d'Espanya, la valenciana, difícilment trobarà en la seua Generalitat suport per recobrar l'alé. Primer, perquè al PP no saben o no volen fer-ho, es falta la voluntat política necessària per preocupar-se per este país, a més de pels seus flamants vestits. Tinc seriosos dubtes sobre la capacitat del Consell de tirar, ara, en estos moments de dificultats, del carro.
Però també perquè no tenen un euro. La valenciana és l'Administració amb un major deute i amb el pitjor nivell de despesa i la penúltima en inversió, per habitant. El deute de la Generalitat és de 14.140 milions d'euros. Bé, la veritat és que parlem de xifres incomprensibles per a la majoria dels mortals.
Ara, el que trobe pitjor, és com i on s'han invertit eixos diners públics, que cadascun i cadascuna de nosaltres paguem cada dia (417 euros per família de dos progenitors i dos nens; o 104,47 euros per cada valencià/na). El PP ha dilapidat en la seua gestió, ha programat grans projectes amb sobrecostos enormes. però no ha aprofitat estos anys anteriors de bonança econòmica per posar al dia els nostres sectors productius, per eliminar els barracons de les escoles, per augmentar el número de llits hospitalaris per habitant, per millorar les infraestructures (fer el tren Gandia-Oliva-Dénia, ja!), per fer gratuïta l'AP7, per millorar l'entorn natural, per potenciar l'ús del valencià..., i tantes altres coses que crec imprescindibles per al meu país.
Ara, davant esta situació, el dilluns passat Camps apostava pel ciment, per fer i impulsar més construcció, com a solució màgica per a eixir del clot. Em sembla una broma de mal gust. Més, si tenim en compte que els plans anticrisi que presenta a les Corts valencianes, només es faran realitat si arriba més finançament de Madrid o s'encarrega més deute.
Perquè a tot l'anterior hem d'unir que la valenciana és l'autonomia que té el segon pitjor finançament per habitant, de tot l'Estat. Davant d'esta situació, i en un moment on veiem que altres territoris s'estan movent, política i cívicament, per millorar el seu finançament, quan hi ha un debat a nivell d'Estat sobre el finançament de les autonomies, el Consell i el President de la Generalitat Valenciana són incapaços d'articular una proposta ambiciosa i raonable, i intentar treure-la per tots els camins possibles. Per no fer, ni tan siquiera s'ha creat la Comissió d'Experts per elaborar la proposta sobre el finançament valencià, a la que es va comprometre el PP (Enric Morera ha presentat una pregunta sobre esta qüestió a les Corts).
Tot plegat, una pena. Els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern.

14.3.09

OBRINT ESPAIS DE COMUNICACIÓ


Els companys i les companyes de l'Horta Sud han tret al carrer el seu InfoBLOC, d'abast comarcal. Abans del Congrés em van demanar un article. A continuació reproduesc el que vaig escriure i van públicar. La meua enhorabona a l'equip del BLOC de l'Horta Sud.

Des que el BLOC va començar a fer, de manera organitzada i conscient, “política des de baix cap a dalt”, hem aprés moltes coses a través de mitjans ben diversos: sopars de dinamització, enquestes a la militància, reunions amb votants, la Conferència Nacional de juny etc. Hem aprés, per exemple, que estar presents al carrer, al costat de la nostra gent, coneixent i preocupant-nos pels seus problemes quotidians, no és només una obligació, sinó la millor manera perquè ens coneguen. Se’ns ha recordat també, que el nostre creixement només serà possible si som capaços de cohesionar, d’il·lusionar i d’armar ideològicament la gent que ja tenim, aquella que elecció rere elecció ha confiat en el BLOC, i que ens ha d’ajudar a aconseguir nous votants. I, a més de tot això, hem pogut constatar un fet que ja coneixíem: que la nostra política comunicativa no pot dependre –o no pot fer-ho en exclusiva– dels mitjans de comunicació tradicionals.
Hem dit moltes vegades que el BLOC té pocs amics en els grans grups mediàtics, ens hem queixat –com ho faria qualsevol demòcrata– de la barroera manipulació que Canal 9 fa de la política valenciana i hem lamentat que, en general, les nostres propostes troben un ressò insuficient en els mitjans. Però els problemes no es resolen només detectant-los i lamentant-nos-en, sinó actuant, i crec que les companyes i companys del BLOC de l’Horta Sud han encertat en la recepta: editar aquest InfoBLOC, distribuir-lo massivament, fer-lo arribar a les veïnes i veïns dels pobles i ciutats de la comarca i contribuir, així, a què la gent conega millor, de primera mà, sense interferència d’altres, el projecte polític que el nostre partit té per a l’Horta Sud i per al conjunt del País Valencià.
D’ací a poques setmanes el BLOC celebrarà el seu V Congrés Nacional, i aquesta és una magnífica ocasió per fer balanç de tot allò que hem fet durant aquests anys, per avaluar les nostres fortaleses i febleses i per encarar, en les millors condicions, els reptes que tenim plantejats a nivell nacional, comarcal i local. Uns reptes entre els quals té un pes determinant la busca d’eixides a la gravíssima crisi d’abast mundial que, a casa nostra, està tenint els seus perfils més greus. A partir de l’1 de març, les dones i els homes del BLOC haurem de demostrar a la societat valenciana que ens preocupa la situació que està travessant la nostra economia i que estem disposats a treballar per trobar solucions a l’atur, als tancaments de xicotetes empreses, a la crisi agrícola, als expedients de regulació, a la manca de crèdits, a la pèrdua de poder adquisitiu .... A les extenses ponències que debatrem al Congrés hi ha propostes ben clares en aquest sentit, així que ningú no podrà dir que el BLOC no té propostes. En tenim, i moltes, i és responsabilitat nostra fer-les conéixer i, allà on tenim responsabilitats de govern, aplicar-les.
A partir de l’1 de març haurem de parlar de la situació econòmica, però aquesta no serà la nostra única preocupació. És evident que les conseqüències d’aquesta crisi es fan paleses en tots els àmbits, però és cert també que alguns –no cal que diga qui– intentaran convertir-la en l’excusa per no acabar amb els barracons escolars, per no fer els hospitals que calen (el de Torrent, per exemple), per no invertir en cultura, llengua i R+D+I etc. És precisament tot això, eixes coses que ara sembla que han passat a les planes secundàries dels diaris i a les hores de menor audiència en les televisions, el que marca la diferència entre el BLOC i el PP-PSOE i, justament perquè eixe és el nostre tret diferencial, treballarem de valent perquè s’escolte la nostra veu i perquè les nostres propostes puguen arribar a la ciutadania a través d’eines com aquest magnífic InfoBLOC.

8.3.09

TRES DÈCADES DE DONES ALS NOSTRES AJUNTAMENTS

Ací vos deixe la Declaració del BLOC amb motiu del Dia de la Dona.

D’ací a poques setmanes, el dia 19 d’abril, es complirà el trenté aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a l’estat espanyol, una data que, justament per això, va ser declarada com a “Dia del Municipi” i que des de les federacions de municipis, des de les diputacions i mancomunitats i des dels ajuntaments commemorem cada any amb major o menor intensitat.
Enguany farà trenta anys que els valencians i les valencianes van poder tornar a les urnes per triar els seus governs municipals, un dels drets fonamentals de qualsevol sistema democràtic, que ens havia estat arrabassat més de quaranta anys abans. Les eleccions d’abril de 1979 van ser, per això, una peça clau en el procés de recuperació de la democràcia a l’estat espanyol, però no només per allò més evident, sinó també perquè, més de quaranta anys després, les dones valencianes van poder votar en plena igualtat amb els homes i, també, ser votades com a representants de la ciutadania a les institucions locals.
Des d’aquelles primeres eleccions municipals fins a hui ha transcorregut molt de temps, un temps que ha servit perquè el dret de les dones al sufragi haja estat reconegut constitucionalment i perquè, amb aquest fet, la democràcia espanyola haja recuperat el temps perdut durant la llarga nit de la dictadura. Ha servit, certament, perquè les dones hagen començat a participar activament en la vida política i ha servit perquè, legalment, puga haver dones alcaldesses, regidores, presidentes de diputació, diputades, senadores, ministres i presidentes del govern. Tot això és, ara, legalment possible, però malauradament estem encara molt lluny de què el pes demogràfic real de dones i d’homes en la societat espanyola i valenciana tinga el seu reflex en les institucions.
Fa trenta anys van eixir triades 98 dones com a alcaldesses a tot l’estat, una xifra testimonial, però lògica en un context com aquell. Hui, la xifra s’ha incrementat substancialment, però ens enganyaríem si pensàrem que la feina està ja feta: el nombre de dones alcaldesses no arriba, a tot l’estat, al 15%, i a la nostra comunitat autònoma se situa en poc més del 17%. S’han produït avanços incontestables, alguns com a resultat de la lluita de les associacions de dones i del moviment feminista, altres com a conseqüència de la voluntat política d’algunes institucions o entitats, i altres avanços han estat propiciats per mesures legals com la Llei d’Igualtat recentment aprovada. Queda, però, molt de treball per fer, i les institucions són una peça clau perquè eixe treball tinga èxit.
La Generalitat, les diputacions, els ajuntaments..., deurien promoure totes aquelles accions i campanyes que siguen necessàries per aconseguir que la ciutadania entenga la importància que va tindre, fa trenta anys, la recuperació del dret al sufragi de les dones; perquè el conjunt de valencianes i valencians valoren la tasca duta a terme per aquelles primeres dones que van donar el pas i van ser elegides regidores, i diputades, en un temps difícil i en un context advers; i estaria be que les institucions locals promogueren aquelles accions que consideren adients per commemorar que el trenté aniversari de les primeres eleccions municipals ho és, també, del ple accés de les dones als seus drets democràtics.

7.3.09

SETMANA

Fa una setmana del V Congrés del BLOC, que va anar be, molt be diria jo. Finalment, les ponències esmenades i molt, molt, consensuades, es van aprovar amb percentatges de més del 90% dels delegats i delegades presents a la Fira de Mostres de València. L’Executiva Nacional triada pel Congrés, amb 13 cares noves, està formada per 20 persones, més el secretari general del BLOC JOVE. El dimarts, dia 3 de març es va constituir formalment, ja s’han marcat responsabilitats i hem començat a treballar, cadascú a la seua àrea. En esta nova etapa em faré càrrec de la Secretaria de Relacions Polítiques, al temps que coordinaré i assessoraré al nostre Grup Parlamentari, la qual cosa encare amb optimisme. La meua primera tasca en esta nova responsabilitat serà negociar la coalició europea en que es presentarem a les eleccions del mes de juny, per tal que el Consell Nacional que celebrarem el 4 d’abril puga prendre una decisió amb totes les variables damunt la taula. La dinamització i consolidació de l’Espai Valencià de Progrés requerirà, però, la meua principal atenció i dedicació en els propers temps, ja que d’això depén, en bona mesura, l’èxit al 2011.
També esta setmana ha estat moguda per l’ombra d’escàndol amb que es veu envoltat el PP valencià, amb la implicació per part de l’auto del jutge Garzón del President de la Generalitat, Francisco Camps, i el síndic del grup popular a les Corts, Ricardo Costa. El nostre diputat, Enric Morera, ha preguntat a cada Conselleria per la relació que han tingut amb les empreses implicades en la presumpta trama de corrupció del PP, i ha sol·licitat tota la informació referent a la contractació amb eixes empreses. Ja vorem que ens contesten, perquè si hem de fiar-nos de les informacions que han donat els consellers i les conselleres en esta setmana de compareixences a les Corts per donar explicacions, estem apanyats. Ha estat un gran teatre del PP, però de trellat no n’hem tret cap. Allò ben cert és que entre això dels vestits de Camps i de Costa, i les amistats del conseller de Governació, Serafín Castellanos, amb empresaris que s’emporten adjudicacions milionàries de les Conselleries per les quals passa, el PP valencià està sota sospita. I el seu president i de tots els valencians, el Sr. Camps, continua escudant-se en la seua majoria absoluta per no donar explicacions. Els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern de presumptes xoriços!