29.9.07

ESTRATÈGIA 2011

Ha passat suficient temps des de les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig per reflexionar de manera serena sobre els resultats que vam obtindre en eixa contesa; sobre la nova situació política que es va obrir el 27 de maig de 2007, amb l’entrada de dos diputats nacionalistes a les Corts Valencianes; sobre la tasca dels regidors i regidores del BLOC de totes les nostres comarques; i, especialment, és un bon moment per analitzar assenyadament la situació política present i per impulsar una estratègia que ens permeta fer créixer el nostre suport electoral.

Algunes d’estes qüestions ja es van plantejar en el primer Consell Nacional del BLOC posterior a les eleccions, el dia 9 de juny, però en aquell moment faltava perspectiva, i temps, per anar més enllà de l’anàlisi dels resultats. Ara podem mirar cap al futur i posar negre sobre blanc una proposta d’estratègia cap al 2011.
Hui, dissabte 29 de setembre, el BLOC ha celebrat Consell Nacional. I ha aprovat un document d’estratègia que ha estat el resultat d’un intens debat al si de l’Executiva Nacional, i no és l’únic instrument sobre el qual es recolzarà la nostra estratègia política per als propers anys. Esta mateixa setmana s’ha fet arribar a tots els secretaris i secretàries locals del partit un document on se’ls demana que contesten un seguit de preguntes relacionades amb la vida organitzativa del partit. A partir de les seues respostes podrem obtindre un diagnòstic complet de la situació del BLOC arreu del nostre territori des del punt de mira organitzatiu.
Això és un punt de partida fonamental per a projectar el nostre treball cap al futur. Si no fem recompte dels nostres efectius i si no aconseguim que la nostra xarxa organitzativa funcione correctament i àgilment, ho tindrem ben difícil perquè qualsevol projecte estratègic que es plantege arribe realment a la nostra militància.
Durant la campanya electoral vam parlar de la política “des de baix cap a dalt”, i vam començar a impulsar una nova manera de fer política, més propera a la ciutadania, basada en la comunicació permanent amb la nostra gent, amb els nostres militants i amb els nostres votants més fidels. Ells i elles, son la clau del futur del BLOC.
I junt a tot això és fonamental continuar amb el treball colze a colze amb els nostres regidors i grups municipals. Cal fer-ho perquè son la nostra cara institucional al territori, perquè son la millor eina per mostrar les “bones pràctiques” de les dones i els homes del BLOC i, també, no ho oblidem , perquè els nostres resultats autonòmics continuen sent, en un altíssim percentatge, conseqüència dels nostres resultats municipals i, per tant, donar suport als col•lectius locals és, en darrera instància, donar suport al futur del nostre projecte polític.
I cal, de nou, plantejar seriosament estratègies pròpies d’implantació en les grans ciutats i les seues àrees metropolitanes, però també en els petits municipis i en municipis mitjans on tenim una presència consolidada, per a la qual cosa cal crear grups de treball per a cadascuna d’estes realitats, que es plantegen objectius quantificables
La simplificació del panorama electoral valencià que han provocat estes eleccions és una ocasió única perquè el BLOC es consolide com el tercer pol del panorama polític al nostre País. Una ubicació que no vol dir, en cap cas, equidistància, sinó superació d’un enfrontament partidista bipolar entre PP i PSOE.
La ponència estratègica de 2003 i documents posteriors com Iniciativa 2007 definien perfectament un gran sector social que representa entre un 30 i un 35% de la població, on tenim els nostres millors resultats i on encara tenim molt de terreny per guanyar; un espai progressista, sensible al discurs ecologista i a propostes que incrementen l’autogovern i la cultura pròpia.
No hi ha fórmules màgiques. No confiem, perquè no podem fer-ho, en grans campanyes mediàtiques, ni tampoc en possibles genialitats. Els nostres votants ens els haurem de guanyar un per un, parlant amb ells i fent la política amb ells. Endavant, que estem en campanya de les Eleccions Generals.

16.9.07

NOSALTRES, TREBALL

Este cap de setmana, el Consell Nacional d’EU ha decidit expulsar de l’organització a dues diputades autonòmiques, Mònica Oltra, Síndica del Grup Parlamentari de Compromís, i Mireia Mollà.
Normalment, no opinaria sobre una decisió orgànica d’un altre partit polític, però esta d’EU ens pot afectar molt ja que compartim Grup Parlamentari. No ens agradaria que la lluita interna d’EU i l’espiral d’autodestrucció en la qual ha entrat, afectara el treball del Grup a les Corts, que principalment es deu als valencians i valencianes que van dipositar la seua confiança en la candidatura del Compromís el passat 27 de maig.
Per això, li demanem a Glòria Marcos i a la direcció d’EU, sensatesa. No poden entrar en una dinàmica d’enfrontament continu al si del Grup Parlamentari, impedint que els ciutadans i les ciutadanes visualitzen el nostre treball polític per identificar-nos amb el conflicte. El conflicte és d’EU, no del BLOC. I el Grup Compromís a les Corts Valencianes no és una extensió d’EU.
S’haurà, per tant, de fer un esforç per tal que la convivència siga possible dins del mateix Grup Parlamentari, perquè del contrari només se’n poder derivar decisions greus, desagradables i no convenients. Es fa imprescindible un bon reglament de funcionament intern del Grup que possibilite la coexistència pacífica dins de Compromís i el treball que s’ha de fer.
El mateix matí del dissabte, mentre EU prenia acords tan conflictius com el de l’expulsió de dues diputades, el BLOC reunia al seu Consell de Coordinació Política. El CCP, que aplega als secretaris/es comarcals i part de la direcció, és el vertader nus del qual parteix la nostra organització en xarxa.
Allí vam acordar el pla de treball de tota la pre-campanya electoral de les Generals, on voldríem concórrer amb un acord amb tots aquells que estiguen disposats a sumar esforços, perquè creuen necessària a Madrid una veu valenciana i valencianista, progressista i ecologista, que realment faça visible el País Valencià i les seues necessitats, a les Corts Generals.
Estem fent molta faena i en tenim molta per endavant. Tot el BLOC està actiu per tal de treure el millor resultat possible a les eleccions del mes de març.

12.9.07

TV3

Ja hi tornen. Sembla que el PP valencià s’ha acostumat a treure el tancament de la TV3 cada cop que comença una campanya electoral. Ja ho van fer a la primavera, en la campanya de les eleccions autonòmiques i municipals, i ara, a l’inici de la pre-campanya a les generals, tornen a la càrrega.

Efectivament. El govern valencià ha notificat estos dies a ACPV que desestimava el recurs contra l’expedient sancionador que el Consell va obrir contra les emissions de TV3. Això implica el tancament , en un termini de vint dies, del repetidors de TV3 al País Valencià i el cobrament de la multa de 300.000 euros imposada a Acció Cultural, que ja ha anunciat que presentarà un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.
Esta decisió del Consell és més que absurda, ja que arriba en el moment que s’està negociant amb el Ministeri d’Indústria i la Generalitat de Catalunya la possibilitat d’un conveni de reciprocitat de la recepció dels diferents canals autonòmics. El govern valencià s’ompli la boca dient que vol un acord sobre este tema, però al mateix temps sanciona amb contundència una de les parts implicades en el conflicte i amenaça amb privar-nos del nostre dret a la pluralitat informativa, al deixar-nos sense poder vore TV3. Indignant.
Este fet no té precedents en la història de la democràcia espanyola i suposa l’aplicació de velles pràctiques utilitzades només per governs dictatorials que censuraven aquelles emissions que no s’adaptaven al pensament polític del règim.
El govern valencià torna a emprar, una vegada més, el tema de la TV3 com a matèria electoral i com a eina de crispació i batalla política. Esta decisió que pren ara el Consell només té com a finalitat mantenir la tensió de l’anticatalanisme més visceral davant la cita electoral de març de l’any que ve.
El govern de Camps, com sempre, intentant dividir-nos als valencians. No ho podem consentir ja més.

4.9.07

NO PENSES EN UN ELEFANT

Sembla que el llibre que més ha circulat últimament per Ferraz (el carrer de Madrid on està la seu federal del PSOE) és No pienses en un elefante, de George Lakoff, lingüista i investigador del think tank (fàbrica d’idees) progressista als Estats Units, del Rockridge Institute. Crec que açò subratlla l’interés - o la preocupació- de l’executiva socialista pel canvi de tendència apuntat pels recents triomfs electorals de la dreta europea.
En el llibre, Lakoff explica alguns dels motius pels quals les visions conservadores estan trobant major acceptació pública, i apunta com un dels més importants l’ús de noves tècniques comunicatives, com el framing o enquadrament.
Per explicar-ho, Lakoff sol proposar un exercici als seus estudiants de Ciència Cognitiva. Els diu: “No penseu en un elefant. Feu el que feu, no penseu en un elefant”. Inevitablement, els alumnes acaben per evocar la figura de l’animal. A esta situació se li anomena emmarcar la situació. I és eixa capacitat dels mitjans, intel·lectuals i polítics conservadors, per dotar les seues reflexions d’un marc cognitiu, a través de l’ús del llenguatge i de la utilització de metàfores, el que, per a Lakoff, explicaria la seua major implantació popular. La dreta seria molt més experta que el progressisme en enquadrar la realitat.
La principal aportació de l’enquadrament de Lakoff té molt a vore amb assumptes quotidians. Per al professor nord-americà, el votant no sol moure’s pel propi interés o per marcades conviccions ideològiques, sinó per la defensa dels seus valors i de la seua identitat i per la identificació amb líders en els quals es reconeix. En este terreny, la dreta té major consistència perquè ha aconseguit enquadrar totes les seues propostes en un marc que Lakoff defineix mitjançant una metàfora, la “del pare estricte”. Per a la dreta, l’objectiu principal de la societat és protegir als seus donant-los un sentit de la responsabilitat, disciplinant-los per tal que s’esforcen i actuen correctament. I este ha estat el teló de fons dels arguments utilitzats per Bush , però també per Sarkozy. La reivindicació de qüestions com ara l’esforç i la disciplina, la lluita contra el relativisme i la condemna d’aquells que pertorben la convivència, serien les claus del seu èxit. En tot cas, sembla que els partits progressistes s'han adaptat al segle XXI pitjor que els partits de centre-dreta.
La pregunta és si eixos valors de contundència, fermesa i respecte serien també vàlids ací, a l’Estat espanyol. Qüestions recents, com ara la postura front a ETA, amb un govern que va apostar pel diàleg i un partit de l’oposició que preferia utilitzar la força, podrien respondre a estes noves tendències