EUROPA

Estem a les portes d’unes eleccions europees. Triarem, el proper 7 de juny, els i les nostres representants al Parlament Europeu, aquelles persones que creguem que van a defensar millor els nostres interessos com a europeus i europees, sense renunciar a la nostra condició de valencianes i valencians. Per això, Europa ens ha interessat sempre als valencians, bé com a mercat on posar els nostres productes, on anar a treballar, però també com a paisatge cultural. I com a espai comú, on els valencians i les valencianes puguem estar presents com un país, com una regió europea que té molt a aportar al conjunt.
Però estar presents al centre de les decisions que es prenen a la Unió Europea, i que ens afecten i molt, significa, també, tindre algú que hi mire per nosaltres i el nostre territori.
A finals del mes passat, i per tercera vegada en esta legislatura, l’Eurocambra va condemnar el model de desenvolupament urbanístic de la Comunitat Valenciana i, en general, d’Espanya. El Parlament Europeu va aprovar una resolució sobre l’urbanisme massiu i el seu impacte sobre els drets individuals dels ciutadans europeus, el medi ambient i l’aplicació del dret comunitari, la ponent de la qual va ser l’eurodiputada danesa de Els Verds, Margrete AuKen.
La llavor d’esta tercera resolució de l’Informe AuKen, es troba en la Comunitat Valenciana, d’on procedeixen la gran majoria dels milers de queixes que ha rebut el Comitè de Peticions del Parlament Europeu: costes destruïdes pel ciment i el formigó, en l’última dècada, cosa que perjudica al turisme de qualitat, però també a la identitat, el medi ambient i el llegat cultural i arqueològic; alarmant falta de confiança, i per tant indefensió, davant del sistema judicial per part dels ciutadans afectats per les urbanitzacions massives; formes endèmiques de corrupció lligades a la construcció, la principal víctima de la qual és el ciutadà, però que també ha ocasionat pèrdues substancials al govern; crítiques a la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU) i a la Llei Urbanística Valenciana (LUV), totes dues davant del Tribunal de Justícia de Luxemburg per incomplir la legislació europea sobre contractes públics...
Davant d’estes afirmacions, tan greus, de l’Informe AuKen, el PP i el PSOE presenten sengles resolucions alternatives al plenari, per tal de modificar el crític text d’Auken, però van fracassar estrepitosament i l’informe es va aprovar, tal qual. Qui diu que el PP i el PSOE no es posen d’acord en res?. Ara, la gran excusa és que l’informe està polititzat!!. Què fan 785 diputats, polítics, fent política al Parlament Europeu?, deuen pensar els del PPSOE. Tot plegat, i com hem vist estos dies al País Basc, i abans a Navarra, demostra que tots dos partits, PP i PSOE, comparteixen moltes coses; si més no un model d’Estat en que els valencians i les valencians juguem un paper subaltern.
Tornant al principi. Perquè volem nosaltres tindre a Europa uns representants, que sempre actuen com a PP o com a PSOE, i mai com a valencians?.
Apunteu-vos al Grup de suport a Enric Nomdedéu al Facebook. Tots guanyarem si finalment hi ha valencians que actuen com a tal a totes les institucions, i clar està, a l’europea.