25.5.07

CAMPANYA

Esta campanya electoral, tan intensa, està demostrant una cosa: que el nacionalisme valencià està ben viu i guanya adeptes sense parar. Allà on anem hi ha més gent que mai en els actes, les sales o les places plenes, i cada vegada més col•lectius cívics i ciutadans s’interessen per la nostra oferta política.

La campanya electoral m’ha dut a molts llocs del nostre país: Albaida, Xàtiva, Picassent, Carlet, Alginet, Godella, Foios, Paterna, l’Olleria, Vilamarxant, Gandia, Ondara, València, Ontinyent, Oliva, Callosa d’En Sarrià, Llíria..., són alguns dels llocs per on he passat, a més de visitar mercats, associacions, de reunions amb entitats i persones individuals, amb mitjans de comunicació, de visites al barris, seguint la campanya “des de baix cap a dalt” en la que el BLOC es troba immers. Vull donar les gràcies a Albert Sebastià, Rafa Ramos, Adel Francés, Anna i Rosario, i sobretot al meu home, Rafa, que m’han fet de xofers i m’han acompanyat als diversos pobles i ciutats. La campanya, amb la seua companyia, ha estat més fàcil i agradable.
La nostra gent s’ha implicat del tot en esta campanya electoral i han fet un esforç titànic per arribar a totes bandes, i ara, tot eixe treball donarà el seu fruit el pròxim diumenge 27 de maig, quan, de ben segur, multiplicarem el número de regidors i regidores nacionalistes als Ajuntaments valencians.
I entrarem al Parlament. En esta nova legislatura, la presència del BLOC a les Corts valencianes augmentarà la seua pluralitat i la veu del nacionalisme polític es sentirà amb força fent propostes i defensant tot allò que incremente la qualitat de vida de tots els valencians i totes les valencianes.
En vint-i-quatre hores, més de 15000 SMS demanant el vot per al BLOC i el COMPROMÍS, han eixit des de la nostra web i la campanya del BLOC en internet ha sigut, sense dubte, la millor d’estes eleccions. Les noves tecnologies ens han donat l’oportunitat d’arribar a molta gent i hem d’aprofitar encara el que queda de campanya per fer arribar les nostres propostes.
Hui, últim dia de campanya electoral, aniré a Burjassot a fer el tancament de la campanya a les comarques de València, i després a Benifaió on el companys del BLOC fan el seu acte central. Acabaré al meu poble, Oliva, on el BLOC ha organitzat un concert per a la gent jove, a la platja, en el que participaran tots els grups de música que hi ha a la població.
I el diumenge, no vos oblideu: hem d’anar tots a votar. La dreta, el PP, no ho dubteu, te mobilitzats tots els seus efectius i el diumenge aniran a les urnes. Nosaltres, la gent progressista, valencianista i ecologista, hem de fer el mateix, anar a votar les candidatures del BLOC i del COMPROMÍS i així assegurar el canvi.
Un canvi de signe polític, ací al nostre país, que assegurarà un canvi de polítiques des de la Generalitat, a favor del territori, de l’educació, de la sanitat, dels sectors econòmics, de la nostra llengua i cultura. Un canvi a favor de les persones que vivim en este tros de terra que tant ens estimem.
Molta sort a tots i totes!!!.

16.5.07

HABITATGE JOVE

El problema de l’habitatge entre els joves s’ha convertit en un clàssic de les discussions polítiques i, des de fa algun temps, dels mitjans de comunicació, però això, lluny de sensibilitzar la gent pot tindre l’efecte contrari: que presente el problema com un element estructural i, per tant, impossible de solucionar. I això, evidentment, no és així (o no deuria ser-ho).
El problema és molt complex, sobretot perquè sovint fa la sensació que les polítiques municipals (que és a les que pertoca el disseny urbanístic) es decideixen més a despatxos d’empreses constructores que als respectius ajuntaments. I això és certament descoratjador. Tot i així, pense que un altre País Valencià és possible, i un altre urbanisme també, i que si les institucions prenen la iniciativa, el problema de l’habitatge jove tindrà possibilitats de resolució; però si continuen governant les grans empreses constructores i ajuntaments i Generalitat no marquen les directrius, no hi ha cap dubte que el problema tardarà a solucionar-se.
Recentment sembla ser que els totpoderosos grups constructors també han pres interés en l’habitatge jove, però davant d’això hem d’estar alerta: la necessitat de pisos per a joves no pot convertir-se en una nova ocasió per a l’especulació. Els i les joves tenen unes condicions de vida emancipada particulars (una gran part no formen famílies de la manera tradicional) i, per tant, les expectatives i necessitats són diferents a les familiars. Per això, esta necessitat ha de ser aprofitada com una oportunitat per a canviar algunes coses, i és una ocasió històrica per a rehabilitar els centres històrics de les ciutats, abandonats per les famílies tradicionals però que s’adapten ben bé a les necessitats dels i les joves. Així es resoldrà un dels principals problemes de les ciutats actuals: la despoblació dels barris històrics i dels centres. Així podrem, a mitjà termini, posar fre a un disseny urbanístic extensiu que potencia les urbanitzacions aïllades, insostenibles des del punt de vista ambiental i que provoquen greus problemes de socialització, sobretot de xiquets i joves.
A més del debat sobre l’oferta de pisos hi ha el debat sobre el règim de tinença, presentant-se’ns com una disjuntiva entre la compra i el lloguer. Davant esta tria, molts joves opten per la compra, esperant-se a tindre prou diners estalviats, sobretot perquè el preu i condicions dels lloguers els fa una opció més que arriscada. Però si tenim en compte les dificultats per trobar un treball estable i, per tant, per a tindre un crèdit bancari, la compra d’un pis s’ajorna fins ben passats els 30 anys, als quals se’n sumen 30 més per a pagar totes les lletres... de manera que un jove valencià pot estar fins als 60 anys sense tindre un pis propi.
Front a això hi ha alternatives raonables, però cal convéncer als dirigents polítics i empresarials, a les famílies i als propis joves valencians, que l’emancipació és una necessitat vital; el fet que la mitjana d’edat per anar-se’n de casa sobrepasse els 30 anys ha de convertir-se en una de les principals preocupacions de les agendes polítiques.

13.5.07

FESTA PER LA TERRA

Ja estem en campanya, i la del BLOC és ben intensa. Picassent, Carlet, Alginet i l’Olleria són alguns dels llocs que he visitat este cap de setmana, fent costat als nostres candidats i candidates locals i explicant les polítiques que el Compromís pel País Valencià vol per al nostre país.

El BLOC farà molts actes a tots els pobles i ciutats durant esta campanya. Ara, l’acte més important, aquell que serà l’acte central de la nostra campanya municipal, el realitzarem el proper dissabte, dia 19, a la ciutat de València, al Parc de Capçalera a partir de les 6 de la vesprada. Serà una FESTA PER LA TERRA on, a més de poder gaudir de les actuacions musicals de Pep Botifarra, Miquel Gil i Al Tall, es donaran cita els nostres candidats i candidates municipals, militants i simpatitzants i moltes persones que volen conéixer de primera mà allò que el BLOC ha de dir davant d’estes eleccions.. Farem una gran festa.
Des de fa setmanes heu vist cartells per tot el País on apareix la paraula POLÍTICA al revés. Què vol dir això? Vol dir, senzillament, que front a eixe model polític del PP basat en la manipulació, en la compra de voluntats, en la crispació, en intentar fer por a la ciutadania... nosaltres hem optat per fer la política AMB la gent, escoltant els homes i les dones del nostre País, recollint les seues –les vostres– propostes i fent, a partir d’elles, els nostres programes.
I fent la política des de baix cap a dalt, parlant amb la gent, hem pogut comprovar que, per damunt d’altres problemàtiques, els valencians i les valencianes estan, estem, molt preocupats per l’actual model urbanístic, per la destrucció del nostre territori, per la proliferació de macroprojectes, de camps de golf, de PAIs... La gent ha vist com, en pocs anys, el nostre país s’ha convertit en un solar; com els nostres pobles i ciutats han vist multiplicar-se el número de cases; hem patit, estem patint, un model de desenvolupament que, si no s’atura, acabarà amb la nostra agricultura, amb els nostres paisatges, amb el nostre patrimoni, amb la cohesió social, amb les tradicions dels nostres pobles, amb els serveis socials... Si no acabem amb el model urbanístic del PP estarem posant en un greu perill la qualitat de vida dels nostres fills i les nostres filles.
ES TRACTA DE LA NOSTRA TERRA! I per això des del BLOC apostem per fer públic un compromís amb un nou model urbanístic, basat en una paraula que el PP només utilitza quan l’interessa: CONSENS.
Els nostres pobles i les nostres ciutats, si cal, han de créixer. Això és innegable. La població creix i, a més, el nostre país acull cada any persones que venen ací buscant un treball i una vida millor, o que venen ací atrets pel nostre clima i els nostres paisatges. Fins fa pocs anys semblava lògic que, a major demanda, hi haguera més oferta de vivendes. Però en poc temps hem vist com se li ha pegat la volta a l’argument, i l’oferta ha crescut molt per damunt de les necessitats reals. Gràcies a la LRAU abans, i a la LUV ara, investigades i denunciades pel Parlament Europeu i gràcies a la totpoderosa figura de l’agent urbanitzador, hem vist com als nostres pobles i ciutats s’han proposat PAIs que duplicarien, o fins i tot triplicarien l’actual població sense que ningú haguera preguntat si això feia falta, si hi havia necessitat de tantes cases. Ningú no ens ha preguntat mai si ens agrada el golf i, de sobte, sembla haver-se convertit en l’esport nacional.
Des del BLOC apostem per acabar amb eixa situació, aturar l’actual model de creixement, i posar les bases per a un creixement intel·ligent, sostenible i, sobretot, fet per a les persones.
Per això apostem per una nova legislació que acabe amb els abusos urbanístics, i que torne la iniciativa als ciutadans i a les institucions, i no deixe en mans d’unes poques empreses el disseny del nostre futur. Per això defensem que els projectes urbanístics es facen dins dels Plans Generals, i que els plans siguen el resultat de processos de participació. Hem de donar veu a la gent, justament perquè es tracta de la nostra terra, dels nostres pobles. I exigirem que abans d’aprovar cap pla es garantisca, com a condició indispensable, l’abastiment d’aigua, un percentatge suficient de vivenda protegida, la dotació de serveis públics i uns mitjans de transport que eviten l’ús massiu del transport privat.
Tot açò reivindicarem i ens comprometrem a dur-ho a cap a partir del proper 27 de maig, en la FESTA PER LA TERRA , a la que tots i totes esteu convidats. Vos esperem el proper dissabte a València.

9.5.07

CULTURA, EDUCACIÓ I LLENGUA

Des del meu punt de mira, la cultura ha de ser entesa com una espai de llibertat i independència, de creativitat. El suport a la creació i la difusió de la cultura no pot basar-se en una dialèctica de subvenció a canvi de silenci, sinó que qualsevol govern valencià hauria d’assumir el suport als sectors intel•lectuals com una inversió a llarg termini i, necessàriament, a fons perdut.

I parlar de cultura em porta a parlar d’educació. Educació entesa en el sentit més ample del terme, és a dir, com un compromís que ha d’implicar tota la societat, no només els docents o les famílies.
Per tant, el canvi de govern de què venim parlant haurà de comptar, necessàriament, amb un compromís ferm de tots els partits i totes les administracions amb l’educació; amb aquella que es transmet a les escoles, i també amb aquella que es pot enriquir a través dels mitjans de comunicació, de l’art i els espectacles, de la lectura i fins i tot de les noves tecnologies. En estos moments, el sistema educatiu públic travessa una profunda crisi que només té un responsable: el govern de la Generalitat del Partit Popular. Una crisi que té una cara més visible –la que donen els “barracons” en què es veuen obligats a estudiar milers de xiquets i xiquetes– però que no es limita a això: fa ja anys que el PP va decidir que l’ensenyament públic seria subsidiari del privat i del concertat, i emparant-se en una suposada “llibertat de tria” el govern valencià ha contribuït a convertir els centres públics en una mena d’escola de segona.
L’única solució a eixa situació, doncs, passa perquè el govern de tots els valencians tracte la xarxa pública com l’autèntica prioritat, perquè és l’única que pot garantir realment una educació plural, igualitària, democràtica i compromesa amb el territori.
El principal tret cultural propi del nostre país, la nostra llengua, ha de ser objecte, urgentment, d’un gran acord nacional que la traga dels enfrontaments polítics i partidistes. En l’actual legislatura, la irresponsabilitat del govern valencià en matèria lingüística ha arribat a fites màximes en reobrir un conflicte que estava en procés de regressió i, a més, portar-lo a institucions estatals i europees, on s’han viscut episodis autènticament ridículs. Tot això, unit a les febles polítiques de normalització heretades dels governs anteriors i empitjorades per l’actual, està provocant un evident descens del nombre de parlants; i això no ha estat, com s’ha atrevit a dir algun conseller, culpa de la nova immigració, sinó de la manca d’inversions en prestigi social.
Aprendre i parlar valencià, una llengua que provoca enfrontaments socials i polítics, no podrà ser percebut per la societat –i menys encara pels nouvinguts- com una inversió en cultura ni en integració, sinó com un esforç innecessari i problemàtic.
Per tant, a partir del dia 27 caldrà que els polítics valencians estiguem a l’altura, i ens dotem d’instruments que tanquen definitivament el conflicte lingüístic i permeten una inversió real i efectiva en normalitzar la nostra llengua.

6.5.07

MÉS QUE MAI

Ha estat un cap de setmana ben intens, es nota que la campanya electoral ja està ahí. El divendres, entre les moltes presentacions de candidatures locals que hi havia programades al llarg i ample del país, em va tocar fer doblet i anar a Xàtiva primer, i després a Ontinyent, a la Vall d’Albaida.

Les companyes i els companys de Xàtiva havien preparat un molt bona presentació de la seua candidatura, encapçalada per la nostra Secretària de Política Municipal, Cristina Suñer. Més de dues-centes persones es van donar cita al pati de la Casa de la Cultura de la població per escoltar allò que el BLOC havia de dir. El canvi a esta simbòlica ciutat és imprescindible per tal que Alfonso Rus deixe de fer malifetes polítiques i crec que el BLOC multiplicarà els seus resultats a la capital de La Costera. Algú repartia una octaveta amb un dibuix que feia referència a la crema de la ciutat de Xàtiva, el 1707, molt ingeniós; deia: Xàtiva. 1707, Socarrats. 2007, Rus-tits.
En acabar l’acte hi havia un vi d’honor, però no em vaig poder quedar per tal d’arribar a hora a Ontinyent, on es realitzava un sopar de presentació de les candidatures del BLOC a la Vall d’Albaida. Vaig compartir taula amb Julià Engo i Àgueda Micó, tots dos regidors a l’Olleria, i la resta de persones del col·lectiu. Molt agradable i interessant la conversa a la taula. A l’hora del café, es van presentar els caps de llista de les poblacions de la comarca i vaig tancar l’acte. He de dir que em vaig emocionar, com sol passar-me quan vaig de visita pel país. Vore tanta gent compromesa amb el seu poble, amb la seua comarca, amb el seu País, no és per menys.
El dissabte 5, la cita era a la ciutat de València, on Acció Cultural convocava la ja tradicional manifestació en commemoració del 25 d’abril. Desenes de milers de persones vam recórrer els carrers, pacíficament; érem més que mai i l’ambient va ser magnífic. Bandes de música i xarangues vingudes d’arreu del país, muixarangues, manetes roges amb l’Adéu PP, pancartes i altres atraccions, amenitzaren el recorregut. Vam poder vore tota l’oposició social i política al Partit Popular, llevat del PSOE, que no va aparéixer per cap lloc.
Al final, cansats però satisfets per l’enorme participació, sobretot de gent jove, que es va donar cita en el concert posterior al campus de Tarongers.
Des d’Altea m’arriba hui, per correu electrònic un spot de la campanya electoral a esta població de la Marina Baixa, on l’amiga Pepa Narbó encapçala la candidatura del BLOC. Es veu un autobús amb l’Adéu PP anant-se’n , per de seguida aparéixer un cartell que diu Benvinguda, Pepa i porta la seua foto. Seria molt important que el PP deixara de governar també Altea després del 27 de maig i entre d’altres coses es poguera acabar salvant el riu Algar.

1.5.07

POLÍTIQUES PER L'OCUPACIÓ

Dintre de les polítiques per l’ocupació, trobem les actives, que pretenen augmentar l’ocupació i/o reduir l’atur, i les passives, com ho són les prestacions per l’atur. En ambdues polítiques la despesa pública de l’Estat espanyol respecte del seu PIB se situa molt per baix de la mitjana europea.

Pel que fa a les polítiques actives, els recursos destinats als serveis públics d’ocupació, encarregats de gestionar la col•locació i la intermediació entre l’oferta i la demanda de treball, són molt pocs. Els fons destinats a les polítiques d’inserció laboral de joves i discapacitats també són molt reduïts. Per acabar, també a la formació professional, ocupacional i continua es dediquen pocs recursos en comparació a la mitjana europea.
Els últims anys, la generació d’ocupació s’ha fonamentat en sectors clarament expansius com ara la construcció, el comerç i el sector públic. Ara com ara és molt difícil que tots tres puguen mantenir eixe ritme de creació d’ocupació. Davant este escenari previsible esdevé més i més important la fixació d’una línia política de creació d’ocupació estable i fixa què no depenga exclusivament de les fluctuacions del mercat.
Per tot això hui dia, i més encara al País Valencià, no es pot tractar –com fan altres– la qüestió laboral des d’un punt de vista estrictament quantitatiu: a pesar de ser important, el principal problema no és el percentatge de persones aturades, sinó analitzar les causes d’esta situació, posar-ne remei i, sobretot, insistir en la qualitat de l’ocupació.
Per tant, des del BLOC apostem per l’estabilitat i la qualitat en el treball, un sistema salarial d’acord amb l’especialització, unes condicions laborals dignes (des del punt de vista de les relacions laborals i de la seguretat en el treball) i per l’accés al món del treball de dones, joves i grups amb risc d’exclusió.
A més, el BLOC impulsarà totes aquelles iniciatives que tendeixen a consolidar els anomenats “nous filons d’ocupació”, treballs vinculats a sectors econòmics relativament nous (serveis a la vida diària, solidaritat, medi ambient, turisme cultural, sector audiovisual, societat de la informació...) i que compten amb una notable especialització. Junt a això, la integració europea dóna oportunitats noves per a completar la formació de treballadors i treballadores a diferents països d’Europa dins del marc de programes d’intercanvi i formació. Per això cal estendre la formació en estes àrees als sectors socials que en resten més allunyats (majors de 40 anys, joves sense formació superior...) i apropar la informació a tots els pobles i comarques del País.
Però també, en este 1 de maig, m'agradaria reclamar un marc propi de relacions laborals a nivell del País Valencià. En este marc treballarem per desenvolupar lleis que milloren les condicions laborals de les treballadores i els treballadors valencians.