CANVI D'ETAPA

Va a produir-se un canvi d’etapa en la meua vida professional: el proper dia 30 de juny deixaré de treballar com a assessora política al nostre Grup Parlamentari i em reincorporaré a la meua feina com a catedràtica de Biologia i Geologia, d’ensenyament secundari, a l’Institut Gregori Maians d’Oliva.
La decisió ha estat conseqüència de causes molt diverses que no venen ara al cas però, en qualsevol cas, no ha estat una decisió fàcil. No ha estat fàcil perquè, després de sis anys com a alliberada amb dedicació exclusiva, treballant cada dia a la Seu Nacional primer, i a les Corts després, una s’adona que una de les feines més boniques que es poden tindre és justament la que jo he fet durant estos anys: treballar pel nostre país i pel projecte polític que representa el BLOC.
Però s’enganya qui pensa que la política és un treball com qualsevol altre, i s’enganya també qui crega que la política, especialment la del BLOC, s’ha de fer, o s’ha de fer només, des dels despatxos. El nostre partit té gent perfectament preparada per fer efectiu el repte de professionalitzar una part de la nostra organització, però també té molta gent, la majoria de la gent, que treballa cada dia als col·lectius i als ajuntaments, als pobles, les ciutats i les comarques i que ho fan amb una única gratificació: la satisfacció d’estar fent allò que creiem més bo per al País Valencià. Jo he tingut l’extraordinària sort d’haver estat en els dos grups, en la política “de carrer”, d’assemblea, d’enganxada de cartells i de grup municipal, i també, durant els últims sis anys, en la política d’abast nacional, primer com a Secretària d’Organització i després com a assessora del Grup Parlamentari. I creieu-me: l’experiència ha pagat la pena, moltíssim, i crec que és una doble experiència que, si teniu ocasió, hauríeu de conéixer.
Torne al meu treball a l’Institut, però seguiré amb la responsabilitat que l’últim Congrés del BLOC em va encomanar, com a Secretària de Relacions Polítiques. No crec en cap cas que una cosa i l’altra siguen incompatibles, sinó més aviat al contrari: trobe que els polítics tenim l’obligació de xafar terra, i per això crec que la tornada al meu lloc de treball pot ser una ocasió magnífica per incorporar altres perspectives, altres visions i altres realitats a la tasca que tinc encomanada com a Secretària de Relacions Polítiques, al si de l’Executiva Nacional.
Sé que és un tòpic, però permeteu-me que done les gràcies a totes les persones que han contribuït a fer que estos anys hagen estat una de les etapes més interessants de la meua vida política, personal i professional. I permeteu-me també que no diga noms, em duria massa temps, correria el risc de deixar-me algú i, sobretot, seria incapaç de triar. Gràcies als meus companys de l’equip humà que cada dia obri la porta de la Seu Nacional, i a aquells que ho fan al Grup Parlamentari; gràcies a tots els càrrecs públics i orgànics que m’han permés treballar pel BLOC i que m’han donat l’oportunitat de conéixer este partit i la magnífica gent que el representa arreu del país, des dels simpatitzants fins als nostres regidors, alcaldes i alcaldesses i diputats. Gràcies a totes i a tots per haver estat sempre ací, i per haver acudit allà on éreu necessaris. Pel que fa a mi, ara estaré, com sempre, al servei del meu país.

WANTED CAMPS. ONLY ALIVE

Des de què Mònica Oltra, síndica del Grup Parlamentari Compromís (BLOC-Iniciativa), davant l’absència del President Camps de la sessió de control al govern, a les Corts, va lluir una samarreta amb la imatge de Camps i la llegenda “Wanted. Only alive”, el PP ha donat ordre de perseguir, políticament, als diputats i diputades del grup i, sobretot, a la síndica.
Es ben clar. Dels fets ocorreguts el dia d’autos deixa constància el vídeo de la sessió, on es veu com Rafael Maluenda (PP), li trasllada a la Presidenta de les Corts les ordres que, prèviament, li havia transmés Ricardo Costa, síndic del Grup Popular. Textual : ”la llamas al orden una vez, dos veces, tres veces, i la expulsas”. I així, fil per randa, ho va fer la presidenta Milagrosa Martínez, tot i que no va estar prou hàbil i no van poder imposar-li una sanció a Mònica Oltra, a més de l’expulsió de la sessió.
Ara volen sancionar-la. En l’últim ple de les Corts, els diputats del PP van armar un bon escàndol davant la pregunta del Grup Compromís sobre el cas Gürtel, i la presidenta en lloc de cridar-los a l’ordre a ells, ho va fer per dues vegades a Oltra, buscant, de nou l’expulsió i, ara si, la sanció.
No ens preguntem el per què d’esta actitud. Sabem de cert els motius: al PP valencià i a Camps els molesten les preguntes i les intervencions de Compromís sobre la imputació del President de la Generalitat en la trama de presunta corrupció del seu partit. Camps es posa molt nerviós cada vegada que les diputades i diputats de Compromís intervenen sobre este tema. Li fan mal les seues preguntes, que l’obliguen a haver de donar respostes, i cau en contradiccions, es posen de manifest les mentides que ha dit, i continua dient, sobre tot això dels vestits d’home - pel que es veu regalats per Orange Market-, sobre les seues relacions amb els implicats en la trama. Però darrere de tot això, potser hi ha un monumental entramat de finançament del Partit Popular, i clar, deu fer-los terror que isca a la llum.
Per això amaguen la informació. El Grup Parlamentari Compromís ha registrat 5112 preguntes parlamentaris, relacionades amb els contractes del Consell del PP amb les empreses implicades en l’auto del jutge Garzón, i esta és l’hora que no hem rebut cap resposta. Les preguntes en les sessions de control, tampoc la tenen.
Mentrestant, les valencianes i els valencians assistim a un tristíssim espectacle: el President de la Generalitat, el síndic del Grup Popular a les Corts, un ex-vicepresident del Consell i una alt càrrec de Turisme, passant pels tribunals en qualitat d’imputats en un delicte; i ex-consellers, alts càrrecs i mig govern, citats a declarar. Estos dies, a més, hem sabut que el fiscal li demana a Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló (PP), dos anys de presó.
Fins quan, els valencians hem de ser la riota de tot l’estat espanyol?. El President Francisco Camps és ja un cadàver polític, sense credibilitat, incapaç d’impulsar i dur a terme les accions que este país nostre necessita per fer front a la crisi, per implantar un nou model de creixement econòmic, per garantir una major protecció social a les persones més necessitades de la nostra societat. El President de la Generalitat valenciana no pot ja liderar este país.
En lloc de perseguir políticament aquella gent que està complint amb la seua obligació, amb la que li van manar els electors, Francisco Camps faria be en dimitir o convocar, ja, eleccions. Però una cosa els ha de quedar clara als dirigents del PPCV: Els diputats i les diputades del BLOC i d’Iniciativa continuaran fent la feina de defensa dels interessos del valencians i les valencianes, des d’una posició progressista i valencianista, continuaran treballant per la defensa dels valors democràtics de la transparència i l’honestedat en la vida política, encara que això supose haver d’aguantar el tarannà poc democràtic i de falta de respecte a les llibertats, dels dirigents del Partit Popular.

RECONEIXEMENT

El divendres, dia 8, el Bloc de La Safor-Valldigna feia entrega del IX Premi Abril a l’Acció Cívica Valenciana, en un acte celebrat a la Casa de la Cultura de Xeresa, municipi saforenc governat pel BLOC, amb Tomàs Ferrandis, l’alcalde, al cap de l’equip de govern. Vaig tancar l’acte, en nom i representació de l’Executiva Nacional, però com ja els vaig dir, sense poder oblidar, ni voler fer-ho, que sóc una militant del BLOC d'esta comarca, perquè justament les persones i entitats que l’Executiva Comarcal ha decidit premiar enguany, m'ho fan molt difícil: l’Associació Comarcal d’Ajuda al Poble Sahrauí (ACAPS), Miquel Joan, i el Moviment Escolta de la Safor.
És difícil, per no dir impossible, parlar d'ACAPS sense recordar que jo mateixa vaig estar fa ja alguns anys als campaments de refugiats de Tinduf, coneixent de prop la realitat que pateix el poble sahrauí i coneixent, també, la impressionant tasca que fan des de fa anys les associacions de solidaritat amb este poble.
I em resulta difícil, per no dir impossible, parlar de la trajectòria de Miquel Joan sense recordar la meua mateixa o la de tantes companyes i companys que, com Miquel, han treballat de valent pel projecte polític valencianista i progressista als pobles i ciutats de la nostra comarca i, el que és més important, que continuen fent-ho.
Crec que els premiats d’enguany són la prova més clara d'un fet incontestable: que estem en el lloc on toca, que les dones i els homes del BLOC, contràriament al que algú, de manera interessada, puga dir per ahí, tenim un projecte polític sòlid, coherent, compartit i arrelat.
L’agraïment pel seu compromís, l'hem reiterat enguany, a nivell comarcal, a una persona exemplar: el professor i periodista de Tavernes, Miquel Joan, regidor l'any 1979 i pare del nostre company Jordi, regidor actualment a l'Ajuntament de Tavernes. Un reconeixement que no necessita ni tan sols justificació perquè allò que va fer Miquel, i tants altres, l'any 79, i el que es va fer a les eleccions següents, i a les següents i així fins ara mateix, va ser, simplement, assumir la veu d'un poble, com deia el poeta, i posar-se al seu servei.
Al servei del poble valencià, sí, però que ningú no es confonga: nosaltres no som d'eixos nacionalistes que es diuen no-nacionalistes i que posen la seua nació per damunt de les persones que viuen. Nosaltres volem un país més lliure per una raó fonamental: perquè volem que les persones que viuen ací tinguen un futur millor. Volem un país lliure, solidari, sostenible, democràtic... I per això som valencianistes i som progressistes, les dues coses, mai una sense l'altra; perquè volem un país més lliure, sí, però per construir una societat millor.
És justament perquè som nacionalistes, i perquè som progressistes, que ens preocupa la injustícia dins de casa nostra, i també fora. I és per això que el nostre moviment fa molts anys que té una estreta vinculació amb les associacions que treballen per cooperar amb el Poble del Sàhara. La raó, és òbvia: el sahrauí és un poble oprimit políticament, arraconat, criminalitzat... i tot això davant el silenci de la comunitat internacional i de la complicitat, cada vegada més explícita, de l'estat espanyol. Un moviment nacionalista no pot deixar de ser solidari amb altres moviments que també busquen un estat propi arreu del Món; i, a més, un moviment progressista no pot deixar passar una injustícia com la que s'experimenta cada dia en els camps de refugiats sense fer alguna cosa.
Per tot això celebre i compartisc plenament la iniciativa del BLOC de la Safor-Valldigna de premiar dues trajectòries, una individual i una associativa, que tenen moltes més coses en comú del que podria semblar i que, a més, representen de manera tan evident el sentir i el compromís de moltes de les persones que formem el BLOC.
Si a tot això afegim la tercera pota del nostre moviment, l'ecologisme, entendrem perfectament el sentit del premi que enguany, per primera vegada, ha concedit el col·lectiu del BLOC JOVE de la nostra comarca: al moviment escolta, una autèntica escola de formació de joves en valors com la solidaritat, la cooperació, el coneixement i respecte pel nostre medi natural i, perquè no dir-ho, també la diversió i l'esplai. Premiar els escoltes és reconéixer la seua aportació a la transmissió als joves de la nostra comarca d'uns valors que també són, en gran mesura, els nostres.
Moltes felicitats als premiats i no voldria que s’entenguera açò com un colpet a l'esquena o, en el cas de Miquel, com un homenatge de jubilació. Ni molt menys!. El nostre país necessita persones joves actives, i necessita un teixit associatiu ric, i necessita la trajectòria dels que ja no són tan joves com a exemple i necessita, també, saber que allò que fem té una transcendència que travessa les fronteres d'aquest país llarg i estret i arriba a pobles germans que necessiten el nostre suport.

MANIFESTACIONS

Ha estat una setmana de manifestacions. El dimarts, dia 28 A, la Plataforma per l’Ensenyament públic ens convocava a una jornada de vaga en l’educació, i a la manifestació de la vesprada. Eixe mateix dia, a les 16 hores, s’havia de reunir la Comissió d’Educació de les Corts, i membres de la Plataforma i professionals de la premsa s’hi van presentar per tal d’assistir com a públic convidat a la sessió. Però no va poder ser: la Secretària d’Educació, Concha Gómez, compareixia i va arribar acompanyada d’una multitud de càrrecs de la Conselleria que, ràpidament, van ocupar tots els seients de convidats. Davant del rifi-rafe corresponent, la presidenta de la comissió, del PP, la va suspendre. Així demostrava, el PP, la nul•la voluntat de diàleg amb els representants de l’estament educatiu, el sector social que més maldecaps li està donant a Camps esta legislatura. És un clamor la petició de dimissió del Conseller d’Educació, Font de Mora. Per la vesprada, a la multitudinària manifestació, les pancartes i els crits dels manifestants així ho demanaven. Però el president Camps, s’enroca; com en tants altres temes. Per exemple amb això dels vestits i el cas Gürtel. Si és cert que no hi ha “nada de nada”, com li agrada dir, només havia de presentar les factures. Però clar, com diu el mateix Rajoy, no és creïble que tot un president de la Generalitat s’embrute per tres peces de roba, per més selectes que siguen. Per tant, haurem de treure com a conclusió que, pressuntament, hi ha molt, molt més, darrere d’esta història d’amistats de l’ànima dels nostre president.
I el divendres, la celebració de l’1 de maig, treia als carrers altra vegada a molts milers de persones, convocades pels sindicats, per exigir ocupació, inversió pública i protecció social. Enguany, el Dia del Treball està marcat arreu per la crisi i l'augment de l'atur, amb més de 4 milions de parats a tot l'estat, dels quals vora 500.000 són al País Valencià.
Cada vegada es mostra amb major virulència la destrucció d’ocupació en el nostre territori. Segons les dades de l’EPA, a fi del primer trimestre de 2009, al País Valencià 491.200 persones es troben en situació d’atur. Això suposa un increment respecte al trimestre anterior de 109.500 parats, un 28% més. Respecte al mateix període de l’any anterior, les xifres de l’atur s’han duplicat. És a dir, ara hi ha 250.200 parats més que fa un any. Així, la taxa d’atur en el País Valencià es situa en el 19,20%, superant àmpliament la taxa d’atur del conjunt de l’Estat que es situa en el 17,36%, amb 4.010.700 aturats, el valor més elevat per primera vegada en la història. Les mesures implementades tant des del Govern central com des del Consell no estan tenint cap efecte de contenció de l’alarmant increment de l’atur. Les diferents Administracions haurien d’impulsar noves i contundents mesures en coordinació amb les organitzacions socials, que siguen capaces de posar fre a una situació que desborda dramàticament totes les previsions.
I davant d’esta situació, Francisco Camps torna a enrocar-se. Torna a repetir la cançoneta aquella que tant li agrada sobre la Comunitat Valenciana, en el sentit que ací lliguem els gossos amb llonganisses, demostrant poc respecte per aquells i aquelles que a dures penes poden sobreviure.
Motius per eixir al carrer a protestar per la situació política que vivim al País Valencià, amb estos governants del PP, en tenim tots els dies

25 D'ABRIL

Enguany el BLOC ha celebrat el 25 d’abril al meu poble, Oliva (La Safor), amb tot un seguit d’activitats entre les quals, l’entrega dels Premis Llibertats Nacionals, que l’Executiva Nacional del BLOC atorga cada any.
Hem començat el dia rebent, a l’Oficina de Turisme, a la gent que volia conéixer millor la nostra ciutat, per fer un recorregut pel centre històric, durant el qual hem pogut comptar amb el privilegi dels coneixements d’Imma Seguí, regidora de Patrimoni Històric un grapat d’anys i artífex de què el nostre casc antic estiga en tan bones condicions, haja conservat la trama urbana i tinga un bon número d’edificis importants per un ús públic, com ara el Museu Arqueològic, les torres i els vestigis del Palau dels Centelles, les cases senyorials del carrer Tamarit amb la Biblioteca i el Museu Etnològic, la casa de Gregorio Maians, amb el Museu de vida quotidiana del segle XVIII , la biblioteca infantil, sales d’exposicions i de reunions,, etc, etc. Hem acabat amb una visita a la magnífica exposició sobre la guerra civil i la postguerra, que el grup per la recuperació de la memòria històrica d’Oliva ha preparat amb la col·laboració de la Universitat de València, la FVMP i el Consell Valencià de Cultura.
Satisfets i una mica cansats de caminar, hem arribat a l’Hort de La Bosca, on ens esperava orxata i coca-en-llanda. Allí, companys i companyes d’arreu del País, ens hem aplegat davant la frondosa vegetació mediterrània del parc, per fer l’acte polític i homenatjar a totes les dones i tots els homes que durant els trenta anys d’ajuntaments democràtics, han format part de les llistes electorals nacionalistes. I ho hem fet en les persones d’aquells que van ser elegits en les primeres eleccions municipals de l’any 79: Jesús Puig, alcalde de la Font d’En Carròs, pel PNPV; Miquel Juan i Joan Muñoz, regidors a Tavernes de la Valldigna; Hector Verdú i Xavier Sanz, regidors a Ontinyent; Pep Cabanes, regidor a Sedaví. Tots sis ens han acompanyat hui, però també aquells que no han pogut assistir han tingut el nostre reconeixement, com ara Vicent Pitarch, regidor a Castelló. Amb este senzill homenatge hem volgut manifestar-los el nostre agraïment per ser els primers, els que van obrir foc, els que van propiciar que el nacionalisme valencià haja passat de la dotzena de càrrecs públics que va obtindre l’any 79, als més de tres-cents que a hores d’ara ens representen als ajuntaments valencians. Ha estat un acte emotiu que ha tancat el so de la Muixeranga, per posat punt final al parlament del Secretari General del BLOC i Diputat a les Corts, Enric Morera.
Un dinar a un restaurant de la platja ha estat el colofó d’un dia festiu i reivindicatiu, al que només li ha faltat una mica de sol.

EUROPA

Estem a les portes d’unes eleccions europees. Triarem, el proper 7 de juny, els i les nostres representants al Parlament Europeu, aquelles persones que creguem que van a defensar millor els nostres interessos com a europeus i europees, sense renunciar a la nostra condició de valencianes i valencians. Per això, Europa ens ha interessat sempre als valencians, bé com a mercat on posar els nostres productes, on anar a treballar, però també com a paisatge cultural. I com a espai comú, on els valencians i les valencianes puguem estar presents com un país, com una regió europea que té molt a aportar al conjunt.
Però estar presents al centre de les decisions que es prenen a la Unió Europea, i que ens afecten i molt, significa, també, tindre algú que hi mire per nosaltres i el nostre territori.
A finals del mes passat, i per tercera vegada en esta legislatura, l’Eurocambra va condemnar el model de desenvolupament urbanístic de la Comunitat Valenciana i, en general, d’Espanya. El Parlament Europeu va aprovar una resolució sobre l’urbanisme massiu i el seu impacte sobre els drets individuals dels ciutadans europeus, el medi ambient i l’aplicació del dret comunitari, la ponent de la qual va ser l’eurodiputada danesa de Els Verds, Margrete AuKen.
La llavor d’esta tercera resolució de l’Informe AuKen, es troba en la Comunitat Valenciana, d’on procedeixen la gran majoria dels milers de queixes que ha rebut el Comitè de Peticions del Parlament Europeu: costes destruïdes pel ciment i el formigó, en l’última dècada, cosa que perjudica al turisme de qualitat, però també a la identitat, el medi ambient i el llegat cultural i arqueològic; alarmant falta de confiança, i per tant indefensió, davant del sistema judicial per part dels ciutadans afectats per les urbanitzacions massives; formes endèmiques de corrupció lligades a la construcció, la principal víctima de la qual és el ciutadà, però que també ha ocasionat pèrdues substancials al govern; crítiques a la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU) i a la Llei Urbanística Valenciana (LUV), totes dues davant del Tribunal de Justícia de Luxemburg per incomplir la legislació europea sobre contractes públics...
Davant d’estes afirmacions, tan greus, de l’Informe AuKen, el PP i el PSOE presenten sengles resolucions alternatives al plenari, per tal de modificar el crític text d’Auken, però van fracassar estrepitosament i l’informe es va aprovar, tal qual. Qui diu que el PP i el PSOE no es posen d’acord en res?. Ara, la gran excusa és que l’informe està polititzat!!. Què fan 785 diputats, polítics, fent política al Parlament Europeu?, deuen pensar els del PPSOE. Tot plegat, i com hem vist estos dies al País Basc, i abans a Navarra, demostra que tots dos partits, PP i PSOE, comparteixen moltes coses; si més no un model d’Estat en que els valencians i les valencians juguem un paper subaltern.
Tornant al principi. Perquè volem nosaltres tindre a Europa uns representants, que sempre actuen com a PP o com a PSOE, i mai com a valencians?.
Apunteu-vos al Grup de suport a Enric Nomdedéu al Facebook. Tots guanyarem si finalment hi ha valencians que actuen com a tal a totes les institucions, i clar està, a l’europea.

FONT DE MORA, DIMISSIÓ

La Plataforma per la Defensa de l’Ensenyament Públic, ens convoca a una vaga a l’ensenyament el dia 28 d’abril. Poques vegades he trobat tantes raons per adherir-me a una mobilització, com en esta ocasió. L’educació pública, al País Valencià, es troba en una situació que fa pena i, durant mesos, la Plataforma ha estat negociant les seues reivindicacions amb la Conselleria d’Educació, sense que a hores d’ara hi haja un resultat satisfactori per la majoria de demandes, necessàries per millorar la qualitat del nostre ensenyament. En estos moments, la Conselleria ajorna la creació de la xarxa de centres d’educació infantil de 0-3 anys, no es rectifica de manera visible el disbarat d’Educació per la Ciutadania, no s’aborden, deliberadament, ni la revisió de plantilles ni la modificació de la norma d’admissió d’alumnes, no es vol pactar el mapa escolar i per tant la construcció de nous centres que suposen la desaparició dels barracons, no s’assegura l’ensenyament en valencià, ni s’aborda de cap manera l’altíssim índex de fracàs escolar que patim..., per citar només algunes de les raons que han dut a la Plataforma a proposar tot un seguit de mobilitzacions que culminaran en la jornada de vaga del 28-A.
Ara fa una setmana es coneixien les xifres creuades entre el Ministeri d’Educació i l’INE, i la dada era alarmant pel que fa al fracàs escolar al País Valencià: vora el 40% de l’alumnat valencià d’ESO abandona els estudis i no obté el corresponent certificat acadèmic. La mitjana a Espanya és d’un 30,8%. Les tres províncies valencianes es troben entre les 9 amb pitjors resultats educatius a tot l’estat espanyol.
Front a estes dades, i a les necessitats, reals i urgents, de canvis en la política educativa, el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, s’entesta en no negociar seriosament amb la comunitat educativa i manté sense canvis la seua política. Això si, d’ocurrències gracioses, en té moltes: EpC en anglés, l’uniforme escolar, el xinés mandarí... I mala llet, sinó mireu l’expedient que li han obert al director de l’IES Las Norias de Monfort, per posar en el centre un retrat del Conseller cap per avall, per protestar de la política educativa del Consell.
Crec que és una obvietat que per al Consell i el seu President, Francisco Camps, la qualitat de l’ensenyament públic valencià no és una prioritat. Al contrari del que passa en qualsevol societat avançada, per les quals la formació dels seus joves és allò més important, ací, a casa nostra, patim un govern amb majoria absoluta del Partit Popular, al qual li dóna igual el futur dels nostres fills i filles.
Sense dubte, donaré suport a totes les mobilitzacions promogudes per la Plataforma, i cridaré, segur que amb altres molts milers de persones, FONT DE MORA, DIMISSIÓ!! CAMPS, DIMISSIÓ!!.