28.9.08

ARA, MAITE PEIRÓ

Ara li ha tocat a Maite Peiró, la regidora del BLOC a l'Alqueria de la Comtessa, a la Safor. Uns fatxes es van dedicar a tirar pedres als pacífics manifestants del Correllengua de Gandia, a aquells i aquelles, incloses criatures, que van anar a rebre la flama per la llengua. I una d’eixes pedres va anar a parar a la cara de Maite que va quedar malferida. Ha necessitar dotze punts de sutura i té la cara i l’ull tan inflats que ni tan sols pot veure; està esperant que la visite l’oftalmòleg. La policia mirava i no feia res. La impunitat dels agressors va ser total.
Malauradament no és l’únic cas. Santi Rosado, de Mislata, Alex Crespo de València, i tants d’altres que la llista es faria molt llarga, han estat víctimes dels atacs dels violents de la ultra dreta valenciana.
Estem farts. Estem cansats de tindre por per la nostra integritat física, que ens cremem les seus, que ens pinten les parets amb dianes, que ens agredesquen verbalment i física. I estem farts de que ni la Delegació del govern del PSOE, ni la Conselleria de Governació del PP, facen res, estem farts de que miren cap a un altre costat. Ja ens vam entrevistar amb l’anterior Delegat del Govern per este tema, i ara ho farem amb el nou.
No anem a quedar-nos de braços creuats davant del terrorisme que patim els nacionalistes, els progressistes i el món associatiu. Exigirem la investigació d’estos atacs, com ja ho estem fent des de la Plataforma contra la Impunitat, en la que el BLOC participa.
Ara s’acosta el 9 d’octubre, dia nacional del País Valencià, i estes sempre són dades crítiques per a nosaltres, tots els anys passa alguna cosa, hi ha alguna agressió. Que prenguen bona nota els responsables de les forces de seguretat i que no deixen que enguany també tinguem desgràcies. Nosaltres, des de la direcció del BLOC, farem tot el que ens pertoca per protegir els nostres.

11.9.08

IMMIGRANTS

Pràcticament cada dia, les costes meridionals de l’estat espanyol són escenari d’una autèntica catàstrofe humanitària com a conseqüència de les desenes d’accidents i de morts provocades pels trajectes en cayuco de centenars de persones que busquen, a casa nostra, millors condicions de vida. El drama és conseqüència de l’actuació de màfies que, jugant amb les expectatives i il·lusions de les persones, les fan pagar enormes summes de diners per intentar arribar a Europa de manera il·legal, per la nit i en unes embarcacions que es converteixen, en la majoria de les ocasions, en un parany mortal.

Crec que la política d’immigració ha de ser tractada amb una premissa: estem parlant de persones, dones i homes les condicions de vida de les quals són tan dolentes que estan disposades pràcticament a qualsevol cosa per trobar un futur millor. Per damunt de tot, doncs, hem de garantir un tracte digne a aquelles persones que arriben al nostre litoral i combatre amb contundència qualsevol forma d’explotació. Això està per damunt de la “integración en nuestras costumbres” de què parlava l’inefable Moratinos i això ha de substituir d’una vegada per totes termes com “fluxos” o “quotes” o “contingents” aplicats a les persones immigrades.
Quan es tracta de política sobre la immigració, s’hauria de treballar perquè les relacions de l’estat espanyol amb països “emissors” de persones migrades estiguen condicionades a la lluita policial contra les màfies i la seua persecució efectiva. Calen programes complets i ambiciosos d’inversió en serveis socials, de cooperació al desenvolupament i cal que les institucions europees vetllen perquè als països d’on ix la major part dels immigrants es respecten els drets humans, s’assumisca la repatriació i s’acabe amb qualsevol forma de persecució per raons de raça, opció sexual, religió o ideologia política.