25.6.08

FIRA DE FIRES

El cap de setmana passat, el meu poble va celebrar la Fira d’enguany baix el lema Fira de Fires.
Des d’antic, Oliva celebrava la Fira a finals de juny, quan comença l’estiu, però fa més de deu anys que, acabada la participació dels gremis i l’elecció d’una Regina de festes, no aconseguia trobar un model per a les seues festes majors. Enguany, el departament de festes de l’Ajuntament, dirigit per la regidora del BLOC, Rosanna Torres, l’ha encertada de ple, apostant per tres dies de festa amb una proposta lúdica i cultural de primer nivell.

La Fira de Fires ha acollit un mercat cristià, un àrab i un jueu, amb diversos actes paral·lels; la fira del Rebombori per als més menuts; la Pista de la Fira per a la gent gran; la Fira Gastronòmica que és recupera amb col·laboració amb Gastroliva, l’Associació d’Hosteleria local; la Fira Esotèrica o de la màgia; la Fira al Ras, amb les actuacions de Desgavell i Fangoria, entre d’altres; teatre de carrer, gimcanes urbanes, revetlles, etc., etc. Tot açò en distints escenaris de la ciutat, que han fet que els carrers d’Oliva estigueren, durant tres dies, plens de gent gaudint de la festa. La Fira ha servit, també, per recuperar el Tio de la Porra, que en un recorregut per les escoles va començar la festa divendres al matí.
Per primera vegada en molts anys, els olivans i olivanes, amb tota la gent que ens ha visitat estos dies, hem viscut una fira intensa i participativa. Enhorabona, Rosanna.

15.6.08

CONFERÈNCIA NACIONAL

Ahir vam celebrar, al BLOC, la Conferència Nacional, que vaig tindre l'honor de presidir, i que d’entre altres coses, va posar al dia les estratègies a seguir per millorar i modernitzar la nostra organització, per guanyar eficiència en la comunicació interna i externa i per aconseguir que els nostres posicionaments polítics, sempre de defensa dels interessos valencians, arriben amb nitidesa a la societat valenciana, a la que ens dirigim.

La Conferència ha estat la culminació d’un intens debat a si del nostre partit. Pràcticament la totalitat dels col·lectius locals del BLOC s’han reunit en assemblea, a la qual ha assistit algun membre de l’Executiva Nacional, per tractar els tres eixos que he citat. Açò ha suposat un gran esforç per part de tots i totes, però ha pagat la pena ja que ens ha permés, per un costat prendre-li el `pols a l’organització i, al mateix temps, que ahir poguérem treure conclusions i propostes útils per a la nostra acció política. Totes les intervencions que es van produir, van aportar alguna cosa positiva.
També els alcaldes de Xeresa, Tomàs Ferrandis, de Muro, Rafael Climent, de Sueca, Joan Baldoví i el regidor de Castelló, Enric Nomdedéu, ens van explicar les bones pràctiques polítiques que porten a cap als seus municipis, per tal de treure els bons resultats que aconsegueixen, en pobles i ciutats de distinta mida. Va ser molt il•lustratiu i crec que molt útil per la militància, que omplia la sala del Paranimf de la Universitat Politècnica de València.
L’intens dia de feina de la gent del BLOC, va culminar amb la taula rodona que va moderar Pere Mayor. Francisco Jorquera, del BNGa, Iñaki Anasagasti, del PNB, Koldo Amezketa, de NaBai, Antoni Vives, de Convergència, Pere Sampol, de PSM-EN i Josep M. Pañella, del BLOC, van debatre sobre Nacionalismes i Bipartidisme a l’estat espanyol. Conclusions molt clares: hem de coordinar-nos més, els partits nacionalistes, per relacionar-nos amb el PSOE que governa l’estat i fer-nos cada vegada més forts cadascú a casa seua ; però també la conclusió, certa, que som els partits nacionalistes dels distints territoris els únics que parem el bipartidisme i impedim majories absolutes.
Crec que vam fer una cosa important ahir, pel projecte polític. I crec, també, que tots i totes vam eixir més animats i animades del que vam entrar.

8.6.08

J.V. MARQUÉS

El dijous passat vam dir adéu a J.V. Marqués, en una senzilla cerimònia al crematori del cementiri de València. Amb ell se n' ha anat un referent indiscutible del valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme al País Valencià. Descansa en pau, amic Marqués.

Vaig conéixer Josep Vicent Marqués en arribar a la Universitat de València a estudiar Biologia, l’any 72. Vaig entrar a formar part de Germania Socialista de la mà de Pura Peiró i Robert Usach, i allà vaig trobar-me amb Vicent Martí, amb Marqués, Imma Seguí i d’altres companys i companyes. En la nostra organització, els components participatius, no autoritaris i transformadors, generaven unes dinàmiques d’aprenentatge i formació, personal i col·lectiva, que encara hui ens permet reconéixer-nos quan ens trobem. Marqués ens colpejava el pensament amb la seua creativitat, amb les seues anàlisis imprevisibles i innovadores. Amb ell vam aprendre a discutir i a debatre. I és així com, amb ell, vam guanyar en autonomia i en capacitat crítica, i vam poder pensar les nostres condicions de vida, el nostre territori, el nostre país, el País Valencià, des de nosaltres mateixos, sense esperar que altres el pensaren, i el feren, per nosaltres. Gràcies Marqués.
El contacte amb Marqués va ser intermitent, però contínuo. Sobretot els anys que va estiuejar, amb Virgínia i Jaume, a la platja d’Oliva, época en la que també veníen de vacances a l’hivern. Anaven a un apartament dels Mestre, i ens trobàvem a l’arena, nedàvem, passejàvem i moltes nits feiem soparets inacabables, plens de converses i partides de cartes i fins i tot de Trivial. Eren els anys que escrivia “Tots els colors del roig”, i l’amiga Fanni li feia de secretària-mecanógrafa.
Eixa és la imatge que vull recordar de l’amic Marqués. Un capell de palla al cap, per protegir-se del sol, carregat amb la sombrilla, el cabàs i els periòdics, dirigint-se a la mar amb el seu fill per trobar-se amb tots nosaltres i fer-la petar; i a les vesprades dedicat a la producció literària i a l’estudi. Estava feliç eixos anys. Amb ells em quede.

1.6.08

OFRENAR

Rodríguez Zapatero va sopar l’altre dia amb els presidents de les Comunitats Autònomes per parlar del finançament autonòmic. No va sopar, però, amb tots els presidents autonòmics, va sopar només amb els presidents del PSOE. No em sembla bé que el president del govern d’Espanya convoque un sopar a La Moncloa amb els presidents autonòmics, però només del seu partit, els del PP deuen estar molt ocupats amb el seu congrés. Però ¿voleu dir que el PSOE no té altres mecanismes per tal de coordinar posicions i propostes, com ara congressos, reunions directives, comissions, consells federals, etc.? Potser no és molt greu, però el detall denota falta de tacte i de visió institucional, de conjunt.

El Periódico de Catalunya publicava el darrer 11 de maig unes dades sobre el repartiment autonòmic per càpita que resulta de l’actual sistema de finançament autonòmic. La font de la informació és el mateix Ministeri d’Economia que dirigeix Pedro Solbes, diuen que ministre valencià. Les dades mostren que la Generalitat valenciana rebia el 2005, per cada valencià i valenciana, uns 1.867€. La informació em suggereix diverses reflexions. La primera i potser la més evident és la de ‘on ha invertit el senyor Camps i el seu govern els diners, els nostres diners? Vaja, els 1.867€ que, el 2005, vingueren a títol de la meua ciutadania valenciana, on són?’. Pregunta que necessita no d’un sinó de molts blogs.
La segona potser no siga tan evident i per això costa més de difondre. La cosa és que la Generalitat valenciana rep per cada valenciana i valencià, menys diners dels que rep el govern d’Andalusia per cada andalús i andalusa o el govern d’Extremadura per cada extremeny i extremenya. I clar quan sents parlar d’igualtat en boca dels qui defensen l’espanyolitat del conjunt, ‘todos los españoles hemos de ser iguales’, resulta que la igualtat s’acaba quan arribem a la butxaca. I els valencians i valencianes paguem i callem.
La diferència del que rep la Generalitat valenciana respecte a la mitjana del que reben en conjunt els governs autonòmics de règim comú és, el 2005, d’uns 144€ per valencià i valenciana. Vist així pot semblar que no és molt, però clar, el que estem dient és que, només el 2005, la Generalitat valenciana va rebre 684 milions d’euros menys dels que haguera rebut si el finançament autonòmic fora equitatiu. Repetisc, sí heu llegit bé, 684.000.000€ menys en només un any. ¿Quants anys portem així, perdent capacitat econòmica, pagant i callant? Feu números.
Certament, la valenciana no és l’única Comunitat Autònoma que pateix este espoli econòmic d’Espanya. Al nostre costat estan Catalunya, les Illes Balears, Múrcia, Madrid i Canàries. Vaja que l’Arc Mediterrani (Catalunya, Balears, País Valencià i Múrcia), Madrid i Canàries, financem, paguem Espanya. I d’això fa ja molt de temps.
Amb tot, el que em resulta encara més sagnant és que d’estes sis comunitats autònomes a les que els toca menys en el repartiment del pastis d’Espanya, hi ha tres que tenen una renda per càpita inferior a la mitjana espanyola: és a dir, són tres comunitats autònomes amb renda per sota de la mitjana espanyola que reben menys diners del finançament comú. És això solidaritat? O és que ens prenen el pèl? Efectivament, sense que servisca d’excusa o explicació a l’espoli que també pateixen elles, Balears, Catalunya i Madrid, tenen rendes per càpita per damunt de la mitjana, però és que Múrcia, Canàries i el País Valencià tenim una renda per càpita per sota, i així i tot, encara rebem menys. Això sí que és ser espavilats i llestos!! Però ja sabeu, ‘Per a ofrenar noves glòries a Espanya’.