27.4.08

EDICIONS BROMERA

Enguany fa 8 segles del naixement de Jaume I, el rei que va decidir que esta franja de terra que s’estén entre l’Ebre i el Segura es convertira en un país independent i que s’anomenara Regne de València. Fa 770 anys que eixe Regne va iniciar la seua vida pròpia, amb les seues pròpies lleis, privilegis i institucions. Ara fa justament 301 anys que Felip V va començar a passar a foc les nostres llibertats nacionals. I fa uns quants dies la Fundació Jaume II, encarregada de la gestió del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, ens va prohibir al BLOC celebrar l’acte d’entrega dels Premis Llibertats Nacionals dins del recinte.
El PP, el mateix partit que va defensar que en el nou Estatut es declarara el Monestir de la Valldigna com a “referent cultural i d’identitat del poble valencià” ens nega el dret a utilitzar-lo com a marc per a l’entrega d’uns premis que volen reconéixer justament això: una entitat que treballa per la identitat i la cultura del nostre país, l’editorial BROMERA.
Com a saforenca i valenciana, vaig celebrar moltíssim que es reconeguera el valor històric, patrimonial i simbòlic del Monestir de la Valldigna, i que això s’haja desenvolupat en una llei específica. Però amb legislar no n’hi ha prou. Els monuments estan per ser gaudits, per ser estudiats, per ser visitats i per ser utilitzats per la societat civil. Però clar, ells, els del PP, això no ho entenen, i si ens encantem convertiran el Monestir de la Valldigna en un parc temàtic com Terra Mítica.
Premiar BROMERA era un deute pendent de la nostra organització. Any rere any hem assistit al lliurament dels Premis Ciutat d’Alzira, un referent indefugible en el calendari cultural i literari del nostre País, i des del BLOC, tant a les Corts com als centenars d’ajuntaments on tenim presència, hem donat suport decidit a la Fundació Bromera per al foment de la lectura, una feliç iniciativa que ompli un buit lamentable, el buit en política cultural i en política lingüística al qual ens ha portat el govern del PP.
Per tot això, i per les acurades edicions, i pel treball en favor de la literatura infantil i juvenil, i per haver transmés l’estima per la lectura i per la nostra llengua a tants valencians i valencianes. Per tot això mereixia el premi des de feia molt de temps.
Però enguany, l’Any Jaume I, ens ha ofert el magnífic llibre preparat per Antoni Furió sobre el Rei Conqueridor; i l’any passat ens va oferir la magnífica obra de Joan Francesc Mira sobre la Batalla d’Almansa, i en altres ocasions ens ha apropat als Borja, i a la ciutat de València, i a Ausiàs March, i a l’Albufera, i a la nostra cuina i als nostres paratges naturals.
Per tot això vam considerar que la millor manera de recordar Jaume I i, al mateix temps, d’homenatjar Bromera pel seu treball de tants anys, era concedint-los el Premi Llibertats Nacionals, que vam entregar dissabte a les portes del Monestir.

Perquè nosaltres, a diferència d’ells, entenem que la cultura descansa sobre la llibertat, sobre la diversitat, sobre la creativitat. Nosaltres, a diferència d’ells, no censurem, ni prohibim fer actes, ni ens neguem a donar subvencions per a les Trobades. Nosaltres, a diferència d’ells, ens estimàvem el Monestir de la Valldigna quan la desídia del PP, i del PSOE, el va deixar en una situació de pràctic abandonament. I nosaltres, en definitiva, a diferència d’ells, entenem que la nostra història s’ha de conèixer, s’ha d’estudiar i s’ha de respectar, i això només és possible d’una manera: llegint.

19.4.08

EL VALENCIÀ ÉS FUTUR

El dijous passat vaig assistir, en representació del BLOC, a la roda de premsa que oferia Escola Valenciana, a la seu del Consell Valencià de Cultura, per presentar les Trobades 2008. El BLOC no falta mai a esta convocatòria, ja que per nosaltres Escola Valenciana és una de les entitats cíviques més importants del nostre país. Tot el treball que fan a favor de la recuperació de la nostra llengua a l’escola, però també preocupant-se pel seu ús social, és impagable.
Enguany, les Trobades fan 23 anys i es celebrem amb el lema “el valencià és futur”. Diego Gómez, president de l’entitat, va explicar que amb este lema “es vol transmetre un missatge en positiu, una declaració d’intencions, convençuts que l’aposta de l’entitat per promoure la nostra llengua en diversos àmbits està donant els seus fruits, davant l’escassa política lingüística del govern valencià”. Té tota la raó. 25 anys després de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, a hores d’ara no existeix la Direcció General de Política Lingüística, i no parlem ja d’una Oficina de Drets Lingüístics, ambiciosa proposta que presentarà Escola Valenciana al mes de novembre, tot coincidint amb la data de l’aniversari de la LUEV.
Gómez va dir que estava convençut que si el Rei Jaume I visquera ara, aniria a les Trobades amb la samarreta de la festa per la llengua. Segur. I ben probablement hauria ajudat a l’entitat a celebrar-les, no com el govern valencià, que no les subvenciona. El PP s’omple la boca de paraules grandiloqüents, vol demostrar la seua gran valenciania, però no dóna suport a la manifestació més important, a favor de la nostra llengua, que es celebra al País Valencià. Els importa poc el valencià, al govern de Camps. A més de gastar-lo poc, i alguns i algunes, gens, manifesten un gran menyspreu pel nostre tret cultural més important, com demostra l’absència del Conseller Font de Mora en el ple de les Corts on havia de respondre a una pregunta del BLOC sobre el tema de les ajudes a les Trobades.
Tots i totes els que som usuaris del valencià, els que volem viure en la nostra llengua, en tots els àmbits en els que ens relacionem ací a la nostra terra; que volem que el valencià siga una eina d’enteniment, de comunicació, de coneixement, i no font de crispació i conflicte; tots i totes, de segur ens anirem trobant en alguna de les 19 Festes per la Llengua organitzades esta primavera per Escola Valenciana. Un plaer.

12.4.08

TIBET LLIURE

Amb ocasió dels Jocs Olímpics de Beijing que tindran lloc l’agost d’enguany, s’han produït una série de manifestacions de gent a favor de l’alliberament de l’ocupació i domini de Xina cap al Tibet. S’ha aprofitat el recorregut de la torxa olímpica per les principals ciutats del món, per expressar la ironia que significa que els jocs de la Pau siguen organitzats per un país que manté una ocupació militar en esta regió, des de fa molts anys.

El Tibet és una regió autònoma del Sud-oest de Xina, enclavada en l’Àsia Central, i la seua capital és Lhasa. Està a més de 4500 mts d’altura i envoltat de les serralades més grans del món : al Tibet és troba l’Everest fent frontera amb Nepal. La població és en una gran majoria budista, encara que el religiosos han disminuït des de l’ocupació xinesa. La llengua majoritària és el tibetà. En l’actualitat, la zona pateix una opressiva dominació per part de la Xina, i cap país estranger ha reconegut el govern en l’exili del Dalai Lama.
El que si pareix ser cert és, que si be les condicions de vida del Tibet han millorat considerablement baix el règim xinés, la Revolució Cultural (1966-1976) i l’actual i contínua immigració de xinesos, han erosionat seriament la cultura i les tradicions d’este poble i violat sistemàticament els drets humans dels tibetans que expressen el seu descontent cap l’ocupació xinesa.
El mes de març passat, es va desencadenar una revolta de la que no es coneixen molt be ni el número de víctimes, ni el motius concrets, ara, de les protestes. Xina, durant estos successos, va expulsar als mitjans de comunicació internacionals del Tibet, pel que es desconeix amb exactitud el grau de repressió portat a cap per l’exèrcit xinés. El Partit Comunista xinés va dir que “aplacaria” als manifestants i va enviar prop de sis mil militars a la zona. Les últimes imatges de televisió, mostraven tancs entrant en Lhasa, la capital.
Ara, la Xina diu que al Tibet existeix una dictadura religiosa, per justificar les seues actuacions. Estic d'acord amb la necessitat de secularitzar el règim polític tibetà, estic d'acord que el cap de l'estat tibetà no ha de ser un líder religiós, estic d'acord que en tot això els que més pateixen són els habitants del Tibet... Però que això ho diga la Xina, ja fa gràcia!. I, sobretot, que la manera d'imposar eixa suposada democràcia "à là chinoise" siga procedint a l'extermini cultural del Tibet i a la deliberada emigració massiva cap a les regions tibetanes per deixar els indígenes en minoria, em sembla escandalós.
Igual d’escandalós que el silenci d'Europa occidental, tan interessada a mantindre un règim com el xinés, que és el somni de tot bon capitalista: un règim liberal en allò econòmic, però dictatorial en allò polític, cosa que garanteix que els milions de xinesos i xineses que ens fan les samarretes de Zara o les espardenyes de Nike no s'afiliaran a cap sindicat, ni faran cap vaga, ni plantejaran cap alternativa política; senzillament, no poden fer-ho (dumping social, se'n diu d'això).