31.12.07

FELIÇ 2008


19.12.07

NADAL ACTIU

El dissabte passat , el BLOC va celebrar una important reunió del seu màxim òrgan entre Congressos, el Consell Nacional. Important, pels temes que vam tractar i les decisions que hi vam prendre. Entre d’altres temes, es va aprovar una reestructuració de l’Executiva Nacional per tal de fer-la més operativa i àgil en el seu funcionament ; però, a més, va causar baixa el company Pep Yubero (gràcies per la teua feina, Pep) i va entrar a formar-ne part Dimas Montiel, de Dénia i el nostre candidat al Sud en les passades eleccions autonòmiques. Benvingut. De segur que Dimas farà una bona acció política al si de la Comissió Executiva del BLOC.

Ara be, el punt on més van intervindre els consellers i les conselleres del BLOC, va ser en el que tractàvem les bases per a un pacte electoral amb Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista, de cara a les pròximes Eleccions Generals. I és normal. La gran majoria dels afiliats i afiliades del BLOC sabem que estem davant d’un moment polític estratègic per tal de consolidar un espai propi, valencià i valencianista, progressista i ecologista. La que ha de ser -ja ho és- la tercera pota dins del panorama polític valencià. I la primera en la defensa dels interessos dels valencians i les valencianes, en tots els camps, també en la d’una major qualitat democràtica del nostre autogovern.
Per això, el Consell Nacional de dissabte passat a Picassent (l’Horta Sud), va aprovar per una ampla majoria, de més del 79%, la proposta de coalició electoral que presentava l’Executiva. Ara encara haurem d’aclarir i acordar moltes coses. Per tant, tindrem un Nadal actiu.

Ahir, dimarts 18, vaig haver d’anar a la Ciutat de la Justícia de València, per declarar davant de l’Audiència Nacional sobre els fets ocorreguts la nit del passat 8 d’octubre. Com recordareu, els feixistes ens van col·locar, a la Seu Nacional del BLOC, un artefacte explosiu que per sort no va arribar a explotar. Ja ens pareix be que la justícia actue, perquè estem farts de que ens agredesquen, fins i tot físicament. Ens hem ratificat en la denúncia i fet presents en la causa judicial oberta per l’Audiència Nacional per ser considerat un cas de terrorisme. Mentrestant, des de la Delegació del Govern espanyol, continuen sense explicar-nos res de la investigació, si és que existeix.

11.12.07

COMARQUES CENTRALS VALENCIANES

Amb els moviments modernitzadors de la societat valenciana que tenen els seus orígens en la segona meitat dels anys 60, i amb l’arribada de la democràcia, es posa de manifest la necessitat d’enfortir la vertebració del territori valencià, reconeixent el fet comarcal i la necessitat de crear àrees funcionals de caràcter regional. En este sentit, les Comarques Centrals Valencianes (CCV) van ser, per a la majoria dels estudiosos, un cas paradigmàtic d’este procés. Perquè en cap altre lloc del territori valencià, existeix un espai regional, culturalment i lingüísticament tan homogeni i econòmicament tan dinàmic, on la població i els recursos naturals i econòmics s’assenten sobre la totalitat d’un territori cohesionat per importants ciutats de tipus mitjà, com són, entre d’altres: Albaida, Alcoi, Benissa, Calp, Cocentaina, Dénia, Gandia, Ibi, Oliva, Ontinyent, Tavernes de Valldigna, Xàbia i Xàtiva.

La regió o agrupació de comarques - l'Alcoià, la Costera, el Comtat, les Marines, la Safor i la Vall d'Albaida - conformen un espai humà, geogràfic, cultural i econòmic, suficientment ampli i divers per permetre un desenvolupament coordinat que accepte i promocione els recursos allà on es troben, tot beneficiant-ne, al mateix temps, el conjunt de la regió.
Per altra banda, la regió que estem delimitant, per la seua especial situació entre les connurbacions de València-l’Horta i Alacant-Elx, i el fet de mantenir un gran equilibri poblacional i productiu, tant a l’interior com a la costa, li dóna un valor afegit molt important, que és el de fer de frontissa en la vertebració de l’estret i llarg territori valencià.
La regió de les CCV es caracteritza per un elevat grau de complementarietat econòmica ( industrial a l'interior, i comercial i turística a la costa), per un territori ben vertebrat per una homogènia xarxa de ciutats mitjanes, presenta una població (més de 600.000 habitants, el 14% del país) i una diversificació productiva suficientment ampla per a permetre el disseny de polítiques d'actuació globals. Gaudeix d'una elevada capacitat empresarial i una dinàmica innovadora superior a la mitjana valenciana. Les CCV generen el 29% del PIB de tot el País València.
La societat te un clar sentiment de pertinença a este territori i a la cultura valenciana, manté un elevat nivell d’associacionisme i comparteix uns valors i uns referents socials molt lligats a la idea de modernitat i progrés. Per altra banda, la no existència de grans àrees metropolitanes, sinó de grans espais naturals i rurals, permet un equilibri respectuós entre els espais naturals i el món urbà que constitueix un altre dels actius importants de l’àrea de cara a mantenir la qualitat de vida dels ciutadans i un desenvolupament econòmic sostenible.
No es tracta de crear la quarta província, entre altres raons perquè gran part dels agents que participem en el projecte no pensem que la divisió provincial siga la més adequada, ara i açí, per donar resposta a la problemàtica a que ens enfrontem.
El 17 de febrer de 1999 va ser constituït el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes, una institució creada per a establir les accions necessàries i afavorir la cohesió social, la promoció econòmica, cultural i mediambiental d’este espai territorial. Ara, però, el funcionament institucional del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes està totalment paralitzat des del mes de juliol del 2002, incomplint-se sistemàticament els seus estatuts.
Per tractar sobre el futur del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes el BLOC i el sindicat Comissions Obreres hem organitzat un acte el proper dijous, 13 de desembre, a les 19’00 hores, a la Seu de FOREM d’Ontinyent, en el qual contarem amb la participació de representants del món universitari, econòmic i social que ens aportaran la seua visió sobre el futur de l’ordenació del territori valencià. Esteu tots i totes convidats i convidades a este important acte.

8.12.07

SUSPENS

En l’any 2000, 30 països van començar a comparar el que sabien els seus alumnes de 15 anys. El terratrèmol va arribar l’any següent, amb els resultats del primer Informe PISA (inicials en anglés de Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants) de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Des d’aleshores, l’enorme interés despertat per este informe (en 2006 han participat 57 països) i la influència que té en l’opinió pública i en els governs, no ha deixat de créixer.
La primera dada freda de l’informe PISA 2006 que s’ha fet públic esta mateixa setmana, és que Espanya és el país que més ha baixat el seu nivell de lectura respecte a informes anteriors, en concret 20 punts, el que la deixa en el lloc 35 dels 57 països analitzats. Tampoc s’avança ni en matemàtiques ni en ciències on es situa en 480 punts en el primer cas ( la mitjana a l’OCDE està en 484 punts) i en 488 punts en el segon ( la mitjana és de 491).
Els informes PISA asseguren que el context socioeconòmic de l’alumne és el que més condiciona els seus resultats, però també demostren que els millors sistemes educatius aconsegueixen atenuar eixos factors i augmentar la mitjana.
També el professorat és part de l’èxit o fracàs dels estudiants, així com la inversió que es fa en educació. Encara que en els últims anys ha millorat un poc, la inversió pública espanyola en educació segueix per baix de la mitjana de l’OCDE, amb un 4,3% front a un 5,4%.; els experts asseguren que tan important és la quantitat que s’inverteix que com i en què s’inverteix.
Davant de tot açò, hauríem de preguntar-nos si el que s’ensenya és allò adequat, si els docents disposen de la capacitació, les condicions i els incentius idonis per tal de fer les coses be, si la inversió en educació és suficient... El que està clar és que d’entre les deu Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol estudiades ( entre les quals no està la Comunitat Valenciana), les que millors resultats obtenen són aquelles que inverteixen més en educació
Si els països més avançats són aquells que més es preocupen per l’educació i la formació dels seus joves, queda clar que l’Estat espanyol suspén en esta matèria. Una pena.

5.12.07

EUROPEUS I EUROPEISTES

Els valencians som europeus. Això ningú ho pot posar en dubte. La nostra història no s'entén sense esta perspectiva i voluntat. Hem estat un poble de pas, d'acollida. És més, moltes cultures han deixat la seua empremta a les nostres terres. I és que la nostra posició geogràfica i estratègica a la Mediterrània occidental he fet del nostre país un lloc de pas obert i integrador. Això sí, sempre amb la idea d’Europa com a horitzó de futur.

A tall d’exemple, durant el franquisme, una de les poques entrades de divises la va constituir l’exportació de taronges valencianes. Fins i tot, l'obertura dels mercats europeus per als nostres cítrics –una acció empresarial extraordinària que podem qualificar com a decisiva per a la nostra economia– té molt a veure amb el caràcter emprenedor del nostre poble i la seua vocació europea. Amb tot, la nostra incorporació a la Comunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea, aquell any 1986, va suposar un enorme sacrifici per al sector citrícola amb la imposició d'un període transitori excessiu. Vull dir amb això que, a pesar de la nostra vocació europeista, els interessos estratègics valencians sempre han estat deixats de banda pel govern central, el qual s'ha estimat utilitzar-los com a moneda de canvi en benefici d'altres sectors espanyols.
Volem una Europa unida però alhora diversa, que respecte la realitat de les regions europees i els pobles sense estat. Una Europa, en efecte, que potencie el paper institucional del Comité de les Regions i que, en base al principi de subsidiaritat, tinga en compte les regions europees que, com la nostra, tenen competències polítiques i econòmiques a l’hora de prendre decisions que afecten el seu futur. No és cap utopia això. Els länders alemanys o les regions holandeses les tenen atribuïdes.
Hui, les i els valencians tenim nous horitzons. Amb una Europa de 25 estats i 465 milions de ciutadans, se'ns plantegen nous reptes. També en política europea ens caldrà trobar consensos entre les forces polítiques i institucions valencianes.

27.11.07

VALÈNCIA, CAPITAL

Fa uns anys, el col·lectiu del BLOC de la ciutat de València va organitzar una campanya que tenia este eslògan: “València, capital”, on es jugava, molt encertadament, amb la polisèmia de la paraula “capital”: ciutat principal d’un país, d’una regió o d’una circumscripció administrativa; adjectiu que és sinònim de principal, de fonamental, de vital; i en tercer lloc, riquesa –material o immaterial- acumulada.

València és el Cap i Casal del nostre País, i sense ella, sense el prop d’un milió de persones que hi viuen, el procés de construcció nacional no reeixirà. I no és només una qüestió de números: cap moviment nacionalista no pot recolzar-se sobre un enfrontament, una incomunicació, una disparitat de criteris, entre la capital i les comarques, per la qual cosa, com diuen els mallorquins, “sense València, no hi haurà independència”. València és, per tant, capital del nostre País i és una peça capital (ara és adjectiu) per a la consolidació del projecte polític que representa el BLOC.
El col·lectiu de la ciutat de València és el més nombrós de tots els del BLOC, fet lògic si es té en compte el pes demogràfic de la ciutat. I és per això que eixe col·lectiu acumula, també, un important capital polític (tercera accepció) que recolza sobre algunes de les persones que hi militen: el nostre Secretari General, Enric Morera, és afiliat a València i va ser candidat a l’alcaldia l’any 1999; Pere Mayor, l’ex-president del BLOC i diputat en la legislatura 1987-1991 també milita i viu a València. De València són persones imprescindibles en el nostre projecte polític, com Enric Capilla, com Empar Saràbia, com Joan Senent, com Sento Sanxis, com Oto Luque... i València té futur gràcies a gent com Artur Vélez, com Pere Fuset, com Francesc Gamero, com Patro Hernàndez, com Ximo López.
El passat divendres el col·lectiu de València va reunir de manera extraordinària l’Assemblea Comarcal per acceptar la dimissió de Joan Mansanet com a Secretari Comarcal. Joan i el seu equip van assumir la responsabilitat de dirigir el col·lectiu en un moment especialment fràgil dins del nostre partit, i van aconseguir un grau de cohesió interna molt important, com ho demostra el fet que l’acord amb el PSPV, possiblement la decisió política més difícil de la història recent del valencianisme polític al Cap i Casal, va rebre el suport d’una majoria aclaparadora de la militància del BLOC. Joan va donar la cara, i va haver d’assumir unes condicions infames imposades per un PSPV que va sobrevalorar "l’efecte Alborch”. Ara, en un gest d’enorme responsabilitat, ha decidit fer un pas enrere i propiciar una renovació de l’Executiva Comarcal que, des del divendres passat, serà coordinada per la candidatura que encapçalava Ximo López i en la qual hi ha dones i homes suficientment preparades i preparats per al repte: Mamen Gimeno, Xavi Navarro, Cloti Peña, Enric Capilla, Consol Castillo, Joan Moliner, Imma Àngel, Eduard Ramírez, Pili Micó i Jaume Ferrà.
A tots ells i totes elles la meua enhorabona. Que sàpiguen que sempre podran comptar amb el suport d’esta Secretaria d’Organització.

25.11.07

ALLÒ PRIVAT ÉS POLÍTIC

69 dones han mort a l’Estat espanyol, víctimes de la violència de gènere, en els quasi onze mesos que portem d’any. La xifra ja supera el número de dones mortes per la mateixa causa, en tot l’any passat. És necessari fer l’impossible per evitar tant de patiment i tantes morts injustes.

Hui, 25 de novembre, commemorem el Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, un bon moment per reflexionar sobre esta xacra de la nostra societat.
No fa encara massa temps, les qüestions de parella de l’àmbit domèstic, positives o pejoratives, eren considerades un assumpte privat. “ Privat “ era el conjunt d’agressions, maltractaments, insults i assetjament psicològic cap a les dones. “Privada” era la consideració de propietat de l’home cap a la dona. “Privades” eren les desigualtats al si de la família, al ser les dones esclaves de tots els seus membres. Ni tan sols es qüestionaven les grans diferències jurídiques, laborals i político-socials entre dones i homes, perquè les dones estaven relegades a l’àmbit privat i privat era tot el que les envoltava.
En l’actualitat, gràcies a la lluita i el treball de moltes dones que ens han precedit, “allò privat és polític”, com diu el lema feminista. Ara assistim amb esperança a la incorporació de les dones a l’àmbit públic, amb tot el que d’útil i diferent podem aportar.
No obstant, la realitat es manifesta encara cruament. Precisament perquè les dones no callem, ja no patim en silenci, exigim als nostres companys un tracte en igualtat, mostrem a la societat les nostres aptituds i ens declarem autònomes, i perquè no ens considerem les úniques responsables de l’atenció a la família. És precisament per tot això, pel que moltes dones pateixen assetjament, vexacions, insults, discriminació i inclòs la mort.
Respectem el treball de les que ens han precedit per tal d’aconseguir que allò privat siga públic. Exigim als governs lleis, amb pressupostos suficients, que promoguen la igualtat. Negociem acords que eliminen les enormes diferències laborals entre homes i dones. Denunciem la feminització de la pobresa i la major exposició a la violència d’aquelles dones que viuen en societats amb conflictes armats. Solidaritzem-nos amb les dones immigrants, ja que de cada tres dones mortes enguany a mans dels homes, una era immigrant. Demanem mesures per tal que els homes s’incorporen a les tasques domèstiques. Treballem per una escola coeducadora , per una educació que promoga les relacions no violentes, igualadora de desigualtats. Denunciem els mitjans de comunicació que mostren la imatge de l’home possessiu i prepotent i de la dona objecte. Donem suport a un nou concepte de masculinitat basat en la solidaritat, la igualtat, el respecte i la convivència.

21.11.07

DESENVOLUPAMENT LOCAL I GLOBALITZACIÓ

Tothom està d'acord que estem assistint a un procés de globalització de les relacions econòmiques, socials i culturals i que este procés accelera, cada vegada més ràpidament, els processos d'innovació i canvi. Però també és cert, com indiquen diferents informes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, OCDE, que les polítiques centralistes del passat, basades en decisions macroeconòmiques, ja no serveixen. Per a què el canvi i la innovació es puguen sostenir, la política econòmica ha de descentralitzar-se i democratitzar-se.

La màxima de l'OCDE "pensa globalment, actua localment", reformulada per l'escriptor Carlos Fuentes, com "no hi ha globalitat que valga sense localitat que servesca", simbolitza la nova realitat en la que la globalització dels mercats a escala mundial condueix els actors econòmics a centrar-se en estructures econòmiques i socials més pròximes.
Este fet es reflecteix en la voluntat de moltes poblacions i àrees rurals d'enfortir la identitat local com a mitjà d'integració en el sistema global, o en les actuacions de moltes empreses multinacionals de descentralitzar la presa de decisions a nivell regional o local. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació faciliten esta descentralització, ja que possibiliten que els actors econòmics i socials exploten la informació global existent sense haver de construir grans infrastructures centralitzades.
En resposta a estes noves tendències del sistema econòmic, tant la Comissió Europea com l'OCDE recomanen els seus Estats Membres polítiques actives de "traspassament de poder a les comunitats locals", el que suposa descentralització, mitjans econòmics i reformes administratives que permeten els agents econòmics i socials fer front a aquestes noves tendències amb garanties d'èxit.
No obstant això, estos canvis incideixen en els territoris concrets de manera desigual, de forma que existeixen àrees amb major possibilitat d'assumir i beneficiar-se dels mateixos i altres que corren el perill de quedar-se al marge del procés. La descentralització del sistema econòmic, el desplaçament dels centres de decisió i de noves localitzacions de les activitats econòmiques en àrees perifèriques de la Unió Europea, no tendeixen a repartir-se de manera uniforme en els distints territoris, sinó a concentrar-se en zones que compten amb un nivell mínim de població i d'infrastructures materials i immaterials que els permeten desenvolupar-se, que, normalment, són les zones metropolitanes dels territoris perifèrics. Ací rau la preocupació de l'OCDE pels "territoris intermedis" i la de la Comissió Europea per les "petites i mitjanes ciutats".
Els vincles econòmics, socials, culturals i mediambientals entre les ciutats i les regions circumdants estan canviant amb rapidesa. Existeix una considerable inèrcia de les estructures institucionals, que poden no ser les més adequades per les noves condicions. És imprescindible que hi haja una major cooperació entre municipis, i enfocaments basats en les necessitats i potencial de les àrees urbanes funcionals per tal d'assolir els objectius de sostenibilitat urbana i augmentar els efectes de les intervencions de les polítiques de la UE.
Les ciutats mitjanes estan en perill de declivi, el que suposa una amenaça al futur de les zones rurals veïnes si no arriben al llindar crític d'infrastructures materials i immaterials, especialment en matèria d'educació, qualificació professional i diversificació d'activitats Per això, és necessari reforçar els lligams amb les ciutats veïnes per tal d'assolir un nivell de demanda suficient per justificar el desenvolupament de serveis i equipaments comuns, inclosos les comunicacions i el transport; així com reforçar la capacitat de planificació i el llançament d'una estratègia de desenvolupament urbà.
Per millorar l'equilibri del sistema de ciutats, la recerca de la complementarietat i de la cooperació entre les mateixes revesteix una importància crucial. Aquesta cooperació tindrà un tarannà més integrat si es basa en els lligams naturals sorgits com a conseqüència de la seua proximitat geogràfica. Calen estratègies integrades per reforçar més els lligams d'estes agrupacions urbanes policèntriques i per realitzar una major complementarietat funcional. Diversos factors hi juguen, tanmateix, en sentit invers, entre ells les barreres administratives. La contradicció sorgeix en la dificultat, quan no la resistència, del conjunt de les administracions i també de les estructures establertes de les organitzacions civils per adaptar-se a les noves tendències de l'entorn econòmic. Així, veiem que molts anys després de donar el primer pas descentralitzador des de l'Estat a les Comunitats Autònomes, continuem pendents del segon pas des de l'Estat i les Comunitats Autònomes cap a les entitats locals i que els temes que envolten el Pacte Local estiguen contínuament en permanent discussió.
Al País Valencià la problemàtica general descentralitzadora s'ha vist agreujada pel conflicte polític local. I és que ací la problemàtica de l'organització territorial valenciana ha estat "vista" o interpretada a nivell regional com un fenomen purament "ideològic" lligada als corrents polítics"nacionalistes" i no com una qüestió derivada simplement de la necessitat de donar resposta política als canvis del model de desenvolupament econòmic i als requeriments de la competitivitat entre territoris i ciutats.

8.11.07

PRESSUPOSTOS

El dilluns 29 d’octubre, el conseller d’Economia i vice-president segon del Consell, Gerardo Camps, va presentar en Les Corts el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2008. La Llei de Pressupostos és la més important de l’any, ja que evidencia el conjunt de polítiques del govern, en aquest cas, del govern del PP.
El pressupost de la Generalitat per a l’any que ve puja un total de 13.828 M €.
Si analitzem alguns aspectes d’este pressupost, veiem que hi ha un fort increment de les despeses del Capítol 1: Personal. En total, suposa el 36,4% del total del pressupost, el que significa 6 o 7 punts per damunt de la mitjana de les CCAA. És a dir, quasi la meitat de les despeses del pressupost se’n va en pagar nòmines.
En el conjunt del pressupost, hi ha poc pes de les inversions reals (Cap 6). I la meitat de les inversions són gestionades per les empreses públiques. Moltes empreses, que no són tals (viuen de les transferències de les Conselleries de les que depenen), han estat creades per tal d’eludir els mecanismes de control més rigorosos de la contractació administrativa. Només cal veure successius informes de la Sindicatura de Comptes.
Al pressupost per a l’any 2008, no es redueix l’endeutament que actualment és el major endeutament de totes les CCAA, l’11,3 % del PIB, quan la mitjana estatal és el 5,7. Només RTVV ja deu 1.145 milions d’euros.
Des del BLOC qualifiquem l’actual projecte de pressupostos com OCULTISTA, NO REALISTA I REGRESSIU.
Ocultista, perquè és inintel·ligible per els ciutadans i perquè és impossible saber on aniran els diners previstos en el capítol d’inversions.
No realista, perquè no afronta els nous reptes de competitivitat que precisa l’economia valenciana
Regressiu, perquè augmenten més les quantitats consignades dins dels quatre primers capítols, que representen la despesa corrent, especialment el de personal que augmenta un 11%; mentre que proporcionalment els capítols 6 i 7, que indiquen la inversió, creixen només un 3,5 %, la meitat de l’augment global del pressupost. Esta característica de pressupost regressiu, socialment parlant, s’evidencia en el pressupost d’Educació, on podem veure que les inversions en construccions escolars d’Educació Primària són de poc més de 17 milions mentre que la contribució als concerts escolars amb l’ensenyament privat és de 300 milions, fet que es repeteix en les construccions de Secundària. I les inversions en Sanitat disminueixen respecte del 2007.
Caldrà presentar moltes esmenes a estos pressupostos, i esperem que el PP no faça ús de la seua prepotència i en prenga algunes en consideració. Només així aconseguirem millorar-lo.
El BLOC celebrarà este dissabte que ve, dia 10 de novembre, una jornada a la que assistiran més d’un centenar de càrrecs públics i militants, per tal de parlar de Pressupostos participatius i transparents. Segur que serà profitosa i servirà perquè fem les coses de manera diferent, des de baix cap a dalt i comptant amb la ciutadania.


-

28.10.07

L'APLEC D'EL PUIG

El darrer diumenge d’octubre, data tan significativa, el BLOC celebra l’Aplec d'El Puig. Enguany, hui, com cada any, estic satisfeta de la gran quantitat de dones i d’homes que ens hem aplegat a El Puig, i contenta d’haver pogut parlar amb molts companys i moltes companyes i constatar el treball que fan els centenars de regidors i regidores nacionalistes arreu de tot el País. No puc evitar estar convençuda de que estem fent allò que toca, allò que es mereix el nostre País i la nostra gent.

Ahir mateix van fer cinc mesos de les eleccions autonòmiques i municipals, i des d’aleshores hem fet les valoracions que tocava en els llocs on tocava: al nostre Consell Nacional, als col·lectius locals i comarcals, als sopars de dinamització... És evident que el resultat no va ser el que esperàvem. Però no és menys cert que un dels nostres objectius fonamentals, l’entrada del BLOC a les Corts Valencianes, sí que es va assolir, i comptem amb dos diputats al parlament valencià
Ara, crec que és un bon moment per tancar una etapa i iniciar amb força un nou període. Un període que té una fita fonamental d’ací a pocs mesos: les eleccions generals. Però un període que, sobretot, ha d’estar marcat per un intens treball intern, organitzatiu, de partit. De poc ens valdrà haver entrat a les Corts si no aprofitem eixa oportunitat per fer la nostra organització més forta, més oberta, més propera a la gent. Està en les nostres mans demostrar que allò de “la política des de baix cap a dalt” no era només un eslògan, sinó una prova de la nostra voluntat de fer la política amb la gent i per a la gent.
És fonamental estar al carrer, parlar amb la gent, amb la nostra gent. Hem de ser capaços de fer créixer exponencialment el nostre moviment, i això només serà possible si estem allà on cal: si estem en les associacions, en les mobilitzacions, en les plataformes ciutadanes, en els col·lectius culturals, cívics, ecologistes... Només creixerem si som coherents, si estem cohesionats, si actuem amb contundència i amb responsabilitat. Només creixerem si aconseguim il·lusionar i demostrar que, com també vam dir en una campanya, som diferents.
Hui hem celebrat la festa del nostre partit. Hui és un dia per sentir-se orgulloses i orgullosos de pertànyer a un projecte polític que té un objectiu molt noble: millorar les condicions de vida dels homes i les dones que viuen en este trosset del Món que es diu País Valencià.
En l’acte de hui, hem donat dos Blocs d’Honor: un, En Memòria, a l’estimat company del col·lectiu de València, Joan Manuel; l’altre, ha sigut un reconeixement als militants nacionalistes que han estat víctimes de la intolerància i la violència, i ho hem fet en la persona del nostre portaveu a Mislata, Santi Rosado, recentment agredit per un grup de feixistes. Ells, els intolerants, els feixistes, sabem perfectament que el nostre projecte és viable, que té futur, i per això estan tan nerviosos, per això ens persegueixen, per això ataquen les nostres seus i per això agredeixen la nostra gent. Però no ens pararan i no ens faran callar.

Ahir van soterrar a l’Alcúdia, el seu poble, a la companya i amiga Oreto Isona, històrica militant nacionalista i sindicalista, dona valenta i treballadora. Ha mort després d’una llarga i dolorosa malaltia. Et trobarem a faltar, Oreto estimada.

21.10.07

NOTÍCIES POLÍTIQUES

A la casa del PSOE valencià, sembla que, lamentablement, s’ha fet bona la frase “hi ha amics, enemics i companys de partit”. Si, com tot pareix indicar, ha estat foc amic el que ha acabat, políticament, amb Joan Ignasi Pla, és tot ben trist. Ara, però, ha tornat el passat, ha tornat Joan Lerma a posar ordre entre les famílies socialistes. Mare de Déu, quina foto!.

Que el principal partit de l’oposició passe per moments com este, no és bona notícia. I que aquell a qui fa ja molts anys els valencians van enviar a l’oposició,- però, ràpidament es va escapar a Madrid-, torne a dirigir el partit a València, tampoc. Immersos com estan en eixes lluites fratricides , els socialistes ara no són útils (si mai ho han estat) per defensar els interessos dels valencians i les valencianes. A les pròximes eleccions del mes de març, caldrà que fem possible la presència a les Corts de Madrid, d’una veu valenciana i valencianista , progressista, que ens faça visible, als valencians, davant la resta de l’Estat i que ens represente dignament.
L’altra notícia política rellevant que ens ha deixat la setmana, ha sigut la constitució del corrent Esquerra i País en partit polític amb el nom d’Iniciativa del Poble Valencià (IdPV). El nostre Secretari General, Enric Morera, ens va representar davant el Congrés de la nova formació. Des d’ací vull desitjar-los molta sort i encerts a totes les companyes i tots els companys d’IdPV. Ens anirem trobant, segur.
El BLOC continua amb els Sopars de Dinamització de tardor. El divendres vaig estar amb els amics i les amigues del Camp de Morvedre, on vaig compartir taula entre d’altres amb el nostre alcalde de Segart, Vicent de Paül i el nostre regidor a Sagunt, Quico Fernández. Molt agradable i crec que profitós. La nostra gent, els militants , simpatitzants i votants hem d’estar actius davant la pròxima convocatòria electoral del mes de març vinent.

14.10.07

AIGUA, POR I RUÏNA

Esta festa del 12 d’octubre (dia de la Hispanidad) ens ha deixat al País Valencià, aigua por i ruïna, sobretot a la comarca de la Marina Alta. Poblacions com ara Beniarbeig, El Verger, Els Poblets i Calp, van vore com l’aigua anava pujant dins les seues cases, sense poder fer res. La por i la impotència els dominaria, sense dubte. El riu Girona baixava ple i amb tanta força que va trencar i arrossegar el pont en Beniarbeig i en arribar al Verger i els Poblets, on desemboca, va omplir cases i baixos, va arrossegar i trencar cotxes, va tombar cases i fins i tot va causar la mort per ofegament d’una dona. Terrible.

Com pot ser que en ple segle XXI continuen passant estes coses?. Si, havia plogut molt i en poc temps, sobretot a la capçalera del riu, però ¿no podem evitar, o al menys pal·liar, estos desastres naturals?
Estic segura que el llit del riu no estava prou net, com demostra la quantitat de canyes i altres materials que arrossegava i xocaven contra tot el que trobaven al pas. També estic segura que el tipus de construcció que practiquem, envaint séquies i barrancs per on abans circulava aigua (i esta se’n recorda del camí), té molt a vore amb estes catàstrofes naturals. ¿On estan les actuacions que marca el corresponent pla per a les zones inundables?. O les reforestacions que es fan a les nostres muntanyes on es replanten pocs arbres autòctons que són els que millor fixen la terra i absorbeixen l’aigua.
Moltes són les raons, segurament, que han fet que a alguns pobles de La Marina , este divendres, haja arribat la ruïna, però no se m’acudix cap que siga insalvable, sobre la que no es puga actuar. Només fa falta voluntat política i pressupost.
Ara , esperem que els habitants d’eixos pobles no tarden 25 anys en cobrar les ajudes concedides, com els ha passat a alguns de la Ribera Alta afectats per la pantanada del 82, que a hores d’ara no han cobrat. Estarem ben atents.

12.10.07

ARA, AMB UNA BOMBA

La nit entre el dilluns 8 i el dimarts 9 d’octubre, una bomba de fabricació casolana va ser col·locada en la porta de la Seu Nacional del BLOC a la ciutat de València. L’explosiu, consistent en una garrafa amb més de 8 litres de benzina, clor i altres components, així com un detonador, va ser localitzat per veïns de l’immoble, els quals van avisar la policia i es va procedir a retirar l’objecte sospitós, a analitzar la seua composició i es va iniciar una investigació sobre la possible autoria de l’atemptat.

No va ser fins a l’endemà dels fets, en el marc de la recepció institucional del 9 d’octubre en la plaça de Manises, que el Secretari General del BLOC i diputat a les Corts, Enric Morera, va tindre notícia de la localització de l’artefacte en una conversa informal amb el Secretari Autonòmic d’Interior, Luis Ibáñez, i amb el Subdelegat del Govern central a València Luis Felipe Martínez. Abans d’estes converses no hi havia hagut cap notificació oficial al BLOC d’allò que havia ocorregut a la Seu Nacional i el Delegat del Govern central va tardar més de 48 hores en posar-se en contacte.
Vull expressar el meu agraïment als veïns i veïnes de la Seu Nacional, tant per haver fet la denúncia com per la por i la nit en vetlla que van haver de patir. També per haver hagut de suportar els reiterats atacs de baixa intensitat que ha patit la nostra seu en diferents ocasions. Així mateix, agraixc molt sincerament les mostres de solidaritat que hem rebut per part de partits polítics, entitats cíviques i persones a nivell individual. No és la primera vegada que la nostra Seu Nacional és víctima d’agressions, però en esta ocasió la transcendència del fet supera amb molt les pintades i trencament de panys a que lamentablement estàvem acostumant-nos. Fa solament uns dies, el portaveu del BLOC a Mislata va ser víctima d’una agressió feixista que el va dur a l’hospital, i en eixe moment ja vam lamentar la manca de diligència de les institucions encarregades de la seguretat pública –la Delegació del Govern al País Valencià i la Conselleria de Governació– per prevenir la proliferació de grups feixistes al nostre País i per dur endavant investigacions en profunditat sobre l’acció d’estos grups i la relació que poden tindre en les reiterades agressions que estan patint els militants i simpatitzants nacionalistes, així com les nostres seus i les d’altres entitats polítiques i cíviques de l’àmbit de l’esquerra i el nacionalisme. La Delegació del Govern al País Valencià amb Antoni Bernabé (PSOE) al capdavant i la Conselleria de Governació de Serafín Castellanos (PP) haurien de treballar coordinadament per investigar el funcionament, organització, components i accions dels grups d’extrema dreta que actuen amb total impunitat en les nostres comarques i que s’han convertit en una seriosa amenaça a la convivència pacífica i a l’exercici de la llibertat d’expressió. Però, PP i PSOE, que s’afanyen a condemnar accions d’este tipus a altres territoris de l’Estat, ací, al País Valencià, amaguen el cap.
La nostra formació política continuarà endavant amb el seu treball diari en centenars d’ajuntaments valencians i a les Corts Valencianes malgrat les amenaces, insults i agressions a les nostres instal·lacions i a la nostra militància. Ho farem, pacíficament, però reclamant amb contundència la seguretat a la que tenim dret.

10.10.07

UN ANY DE BLOG

Hui, dia 10 d’octubre, fa un any que vaig iniciar este blog. Estic contenta perquè s’han complit els objectius que em vaig marcar: escriure regularment, al menys una vegada per setmana, les meues impressions i opinions sobre la realitat política d’este país nostre. Durant este any, he penjat 75 entrades (76 amb esta) i el blog ha rebut 15000 visites. Gràcies a totes i tots els que seguiu el dia a dia dels meus escrits i gràcies també a tots aquells que m’heu fet suggeriments sobre temes a tractar. I com no, gràcies pels vostres comentaris. Seguiré.

5.10.07

AUTONOMIA FINANCERA

En les darreres setmanes, i com a conseqüència de la proximitat de les eleccions generals, el Partit Popular i el Partit Socialista han protagonitzat un enfrontament mediàtic i parlamentari amb les infrastructures i les inversions de l’estat en el País Valencià com a element central.

De sobte, els partits espanyols sembla que han caigut en el compte que els valencians i les valencianes eixim clarament perjudicats en l’actual estructura territorial de l’Estat espanyol. Eixíem perjudicats amb Aznar i eixim perjudicats amb Zapatero. Perquè allò que els dos partits centralistes no veuen –o no volen veure– és que el problema no és conjuntural; no depén de la bona voluntat del govern de torn, sinó que és un problema estructural, que es deu a la manca de capacitat d’autogovern del govern de la Generalitat. Ni més ni menys.
Ara que ells ho han tret a la palestra amb finalitat exclusivament partidista és quan els nacionalistes els recordarem que ja vam dir que NO a un Estatut de vergonya. I que vam dir que no, precisament, perquè eixe Estatut no garantiria la nostra autonomia financera, i ens condemnaria a mantindre una relació de dependència total del govern de Madrid. No ens van fer cas aleshores i ara es trauen de la mànega el victimisme i una patètica guerra de xifres d’inversions, d’infrastructures etc.
Des del BLOC hem de posar de manifest davant la societat valenciana, que quan els nacionalistes reclamem més recursos per al nostre autogovern no parlem de coses etèries, sinó que estem parlant d’infrastructures educatives, sanitàries, de transport; estem parlant de recursos per desenvolupar la llei de dependència; estem parlant de diners per a millorar la qualitat de vida dels homes i de les dones d’este país.
Sense autonomia financera, no hi ha autonomia política

2.10.07

AGRESSIONS FEIXISTES

La setmana passada, el nostre company Santi Rosado, portaveu del BLOC a Mislata, va ser agredit al seu poble per un grup de fatxes. L'agressió li va deixar ferides de diversa consideració i va haver de ser atés a l'hospital.
Ací vos deixe la Proposta de Resolució que, sobre estos fets, va aprovar el Consell Nacional del BLOC del passat dissabte, a Burjassot.
El passat dimecres a la nit el nostre company Santi Rosado, candidat del BLOC a l’alcaldia de Mislata, va ser agredit per un grup de feixistes als carrers de la seua ciutat.
Lamentablement no és la primera vegada que militants i simpatitzants nacionalistes són víctimes d’atacs, verbals o físics, de grups d’extrema dreta. El passat mes de maig van ocórrer uns fets semblants després del concert commemoratiu del 25 d’abril, i les nostres seus en diferents comarques del país han patit també la violència dels enemics de la democràcia.
Els culpables d’estes agressions són només aquells que les duen a terme, això és cert, però no hi ha cap dubte que la demagògia amb que algunes formacions polítiques parlen de temes tan sensibles com la immigració, com els drets civils de les persones homosexuals o com la nostra identitat nacional ha afavorit la proliferació de grupuscles d’extrema dreta al nostre país, els quals, cal recordar-ho, fins i tot han aconseguit representació institucional als ajuntaments d’Onda i de Silla a través de les candidatures d’España 2000.
El Consell Nacional del BLOC vol expressar amb esta proposta de resolució el seu suport total al nostre company Santi Rosado i a tots aquells militants i simpatitzants nacionalistes que abans que ell ja han estat víctimes d’esta mena d’atacs contra la llibertat.
Denunciem amb contundència i sense pal·liatius l’actuació de grups d’extrema dreta al nostre territori, independentment de quina siga la marca política o l’entitat cívica que els dóna empara, i exigim que la Delegació del Govern al País Valencià pose en marxa tots els instruments que la legalitat vigent posa al seu abast per buscar els responsables d’esta agressió i per a investigar les activitats d’aquells grups sospitosos de participar en moviments d’extrema dreta.
Demanem als diputats del BLOC dins del grup parlamentari de Compromís pel País Valencià que porten l’agressió del nostre company a les Corts Valencianes per demanar el suport de la resta de grups parlamentaris i perquè el Consell es comprometa a desplegar accions polítiques que permeten controlar les activitats dels grupuscles feixistes i acabar amb aquelles actituds i situacions que propicien la seua proliferació.


Burjassot, 29 de setembre de 2007

29.9.07

ESTRATÈGIA 2011

Ha passat suficient temps des de les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig per reflexionar de manera serena sobre els resultats que vam obtindre en eixa contesa; sobre la nova situació política que es va obrir el 27 de maig de 2007, amb l’entrada de dos diputats nacionalistes a les Corts Valencianes; sobre la tasca dels regidors i regidores del BLOC de totes les nostres comarques; i, especialment, és un bon moment per analitzar assenyadament la situació política present i per impulsar una estratègia que ens permeta fer créixer el nostre suport electoral.

Algunes d’estes qüestions ja es van plantejar en el primer Consell Nacional del BLOC posterior a les eleccions, el dia 9 de juny, però en aquell moment faltava perspectiva, i temps, per anar més enllà de l’anàlisi dels resultats. Ara podem mirar cap al futur i posar negre sobre blanc una proposta d’estratègia cap al 2011.
Hui, dissabte 29 de setembre, el BLOC ha celebrat Consell Nacional. I ha aprovat un document d’estratègia que ha estat el resultat d’un intens debat al si de l’Executiva Nacional, i no és l’únic instrument sobre el qual es recolzarà la nostra estratègia política per als propers anys. Esta mateixa setmana s’ha fet arribar a tots els secretaris i secretàries locals del partit un document on se’ls demana que contesten un seguit de preguntes relacionades amb la vida organitzativa del partit. A partir de les seues respostes podrem obtindre un diagnòstic complet de la situació del BLOC arreu del nostre territori des del punt de mira organitzatiu.
Això és un punt de partida fonamental per a projectar el nostre treball cap al futur. Si no fem recompte dels nostres efectius i si no aconseguim que la nostra xarxa organitzativa funcione correctament i àgilment, ho tindrem ben difícil perquè qualsevol projecte estratègic que es plantege arribe realment a la nostra militància.
Durant la campanya electoral vam parlar de la política “des de baix cap a dalt”, i vam començar a impulsar una nova manera de fer política, més propera a la ciutadania, basada en la comunicació permanent amb la nostra gent, amb els nostres militants i amb els nostres votants més fidels. Ells i elles, son la clau del futur del BLOC.
I junt a tot això és fonamental continuar amb el treball colze a colze amb els nostres regidors i grups municipals. Cal fer-ho perquè son la nostra cara institucional al territori, perquè son la millor eina per mostrar les “bones pràctiques” de les dones i els homes del BLOC i, també, no ho oblidem , perquè els nostres resultats autonòmics continuen sent, en un altíssim percentatge, conseqüència dels nostres resultats municipals i, per tant, donar suport als col•lectius locals és, en darrera instància, donar suport al futur del nostre projecte polític.
I cal, de nou, plantejar seriosament estratègies pròpies d’implantació en les grans ciutats i les seues àrees metropolitanes, però també en els petits municipis i en municipis mitjans on tenim una presència consolidada, per a la qual cosa cal crear grups de treball per a cadascuna d’estes realitats, que es plantegen objectius quantificables
La simplificació del panorama electoral valencià que han provocat estes eleccions és una ocasió única perquè el BLOC es consolide com el tercer pol del panorama polític al nostre País. Una ubicació que no vol dir, en cap cas, equidistància, sinó superació d’un enfrontament partidista bipolar entre PP i PSOE.
La ponència estratègica de 2003 i documents posteriors com Iniciativa 2007 definien perfectament un gran sector social que representa entre un 30 i un 35% de la població, on tenim els nostres millors resultats i on encara tenim molt de terreny per guanyar; un espai progressista, sensible al discurs ecologista i a propostes que incrementen l’autogovern i la cultura pròpia.
No hi ha fórmules màgiques. No confiem, perquè no podem fer-ho, en grans campanyes mediàtiques, ni tampoc en possibles genialitats. Els nostres votants ens els haurem de guanyar un per un, parlant amb ells i fent la política amb ells. Endavant, que estem en campanya de les Eleccions Generals.

16.9.07

NOSALTRES, TREBALL

Este cap de setmana, el Consell Nacional d’EU ha decidit expulsar de l’organització a dues diputades autonòmiques, Mònica Oltra, Síndica del Grup Parlamentari de Compromís, i Mireia Mollà.
Normalment, no opinaria sobre una decisió orgànica d’un altre partit polític, però esta d’EU ens pot afectar molt ja que compartim Grup Parlamentari. No ens agradaria que la lluita interna d’EU i l’espiral d’autodestrucció en la qual ha entrat, afectara el treball del Grup a les Corts, que principalment es deu als valencians i valencianes que van dipositar la seua confiança en la candidatura del Compromís el passat 27 de maig.
Per això, li demanem a Glòria Marcos i a la direcció d’EU, sensatesa. No poden entrar en una dinàmica d’enfrontament continu al si del Grup Parlamentari, impedint que els ciutadans i les ciutadanes visualitzen el nostre treball polític per identificar-nos amb el conflicte. El conflicte és d’EU, no del BLOC. I el Grup Compromís a les Corts Valencianes no és una extensió d’EU.
S’haurà, per tant, de fer un esforç per tal que la convivència siga possible dins del mateix Grup Parlamentari, perquè del contrari només se’n poder derivar decisions greus, desagradables i no convenients. Es fa imprescindible un bon reglament de funcionament intern del Grup que possibilite la coexistència pacífica dins de Compromís i el treball que s’ha de fer.
El mateix matí del dissabte, mentre EU prenia acords tan conflictius com el de l’expulsió de dues diputades, el BLOC reunia al seu Consell de Coordinació Política. El CCP, que aplega als secretaris/es comarcals i part de la direcció, és el vertader nus del qual parteix la nostra organització en xarxa.
Allí vam acordar el pla de treball de tota la pre-campanya electoral de les Generals, on voldríem concórrer amb un acord amb tots aquells que estiguen disposats a sumar esforços, perquè creuen necessària a Madrid una veu valenciana i valencianista, progressista i ecologista, que realment faça visible el País Valencià i les seues necessitats, a les Corts Generals.
Estem fent molta faena i en tenim molta per endavant. Tot el BLOC està actiu per tal de treure el millor resultat possible a les eleccions del mes de març.

12.9.07

TV3

Ja hi tornen. Sembla que el PP valencià s’ha acostumat a treure el tancament de la TV3 cada cop que comença una campanya electoral. Ja ho van fer a la primavera, en la campanya de les eleccions autonòmiques i municipals, i ara, a l’inici de la pre-campanya a les generals, tornen a la càrrega.

Efectivament. El govern valencià ha notificat estos dies a ACPV que desestimava el recurs contra l’expedient sancionador que el Consell va obrir contra les emissions de TV3. Això implica el tancament , en un termini de vint dies, del repetidors de TV3 al País Valencià i el cobrament de la multa de 300.000 euros imposada a Acció Cultural, que ja ha anunciat que presentarà un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.
Esta decisió del Consell és més que absurda, ja que arriba en el moment que s’està negociant amb el Ministeri d’Indústria i la Generalitat de Catalunya la possibilitat d’un conveni de reciprocitat de la recepció dels diferents canals autonòmics. El govern valencià s’ompli la boca dient que vol un acord sobre este tema, però al mateix temps sanciona amb contundència una de les parts implicades en el conflicte i amenaça amb privar-nos del nostre dret a la pluralitat informativa, al deixar-nos sense poder vore TV3. Indignant.
Este fet no té precedents en la història de la democràcia espanyola i suposa l’aplicació de velles pràctiques utilitzades només per governs dictatorials que censuraven aquelles emissions que no s’adaptaven al pensament polític del règim.
El govern valencià torna a emprar, una vegada més, el tema de la TV3 com a matèria electoral i com a eina de crispació i batalla política. Esta decisió que pren ara el Consell només té com a finalitat mantenir la tensió de l’anticatalanisme més visceral davant la cita electoral de març de l’any que ve.
El govern de Camps, com sempre, intentant dividir-nos als valencians. No ho podem consentir ja més.

4.9.07

NO PENSES EN UN ELEFANT

Sembla que el llibre que més ha circulat últimament per Ferraz (el carrer de Madrid on està la seu federal del PSOE) és No pienses en un elefante, de George Lakoff, lingüista i investigador del think tank (fàbrica d’idees) progressista als Estats Units, del Rockridge Institute. Crec que açò subratlla l’interés - o la preocupació- de l’executiva socialista pel canvi de tendència apuntat pels recents triomfs electorals de la dreta europea.
En el llibre, Lakoff explica alguns dels motius pels quals les visions conservadores estan trobant major acceptació pública, i apunta com un dels més importants l’ús de noves tècniques comunicatives, com el framing o enquadrament.
Per explicar-ho, Lakoff sol proposar un exercici als seus estudiants de Ciència Cognitiva. Els diu: “No penseu en un elefant. Feu el que feu, no penseu en un elefant”. Inevitablement, els alumnes acaben per evocar la figura de l’animal. A esta situació se li anomena emmarcar la situació. I és eixa capacitat dels mitjans, intel·lectuals i polítics conservadors, per dotar les seues reflexions d’un marc cognitiu, a través de l’ús del llenguatge i de la utilització de metàfores, el que, per a Lakoff, explicaria la seua major implantació popular. La dreta seria molt més experta que el progressisme en enquadrar la realitat.
La principal aportació de l’enquadrament de Lakoff té molt a vore amb assumptes quotidians. Per al professor nord-americà, el votant no sol moure’s pel propi interés o per marcades conviccions ideològiques, sinó per la defensa dels seus valors i de la seua identitat i per la identificació amb líders en els quals es reconeix. En este terreny, la dreta té major consistència perquè ha aconseguit enquadrar totes les seues propostes en un marc que Lakoff defineix mitjançant una metàfora, la “del pare estricte”. Per a la dreta, l’objectiu principal de la societat és protegir als seus donant-los un sentit de la responsabilitat, disciplinant-los per tal que s’esforcen i actuen correctament. I este ha estat el teló de fons dels arguments utilitzats per Bush , però també per Sarkozy. La reivindicació de qüestions com ara l’esforç i la disciplina, la lluita contra el relativisme i la condemna d’aquells que pertorben la convivència, serien les claus del seu èxit. En tot cas, sembla que els partits progressistes s'han adaptat al segle XXI pitjor que els partits de centre-dreta.
La pregunta és si eixos valors de contundència, fermesa i respecte serien també vàlids ací, a l’Estat espanyol. Qüestions recents, com ara la postura front a ETA, amb un govern que va apostar pel diàleg i un partit de l’oposició que preferia utilitzar la força, podrien respondre a estes noves tendències

31.8.07

SETEMBRE PER ENDAVANT

Ja estem de ple a la faena. El curs polític ha començat i els partits engreixem les nostres maquinàries per tal d’estar a punt. Encara que l’aturada estiuenca no ha estat, ni molt menys, total. Al BLOC, la Seu Nacional no ha tancat en cap moment, i em consta que als nostres grups municipals sempre hi ha hagut algú de guàrdia, quan no tot el grup sencer. S’han atés les demandes dels i les afiliades i càrrecs institucionals i s’ha continuat fent política, que el nostre País no tanca a l’estiu.

Ara, però, tot s’intensifica, es normalitza. Tenim per endavant un mes de setembre amb un important treball per fer, tant a nivell intern, del BLOC, com extern, sobre la política del país.
El BLOC celebrarà un Consell de Coordinació Política, que reuneix part de la direcció nacional i als secretaris/es comarcals, per tal de planificar el treball a tot el territori en els pròxims mesos de pre-campanya electoral de les Generals de març de l’any que ve, i discutir l’estratègia a seguir per anar consolidant, cada vegada més, el projecte nacionalista, progressista i ecologista que representem. El Consell Nacional – màxim òrgan entre Congressos- de finals de mes, donarà via a les nostres propostes polítiques a curt i mitjan termini i en com dur-les a cap.
Continuarem també celebrant els sopars de dinamització a les distintes comarques, per tal de seguir amb la política "des de baix cap a dalt", tot escoltant els nostres militants, però també als simpatitzants i els votants. La nostra organització ha d'estar activa al màxim en tot el territori.
Per altra banda , com qui diu, començarà l’activitat parlamentària a les Corts, després de les eleccions dels mes de maig passat. El Grup Parlamentari del Compromís, amb els dos diputats del BLOC, haurà de trobar la manera d’entendre’s, ja que hem de prestar el servei als ciutadans al qual ens vam comprometre. Espere que un bon reglament intern de funcionament i bones dosis de trellat per part de tots ho facen possible. Els nostres Diputats, Enric Morera i Josep M. Panyella, no escatimaran esforços per tal que les dues coses es facen realitat; de fet, estan ja a la faena des del moment que es van constituir les Corts Valencianes.
Al País Valencià es presenta un panorama polític ben mogudet, per als pròxims mesos: Eleccions Generals, congressos, canvis de lideratges, coalicions electorals, crisis internes..., de tot hi ha en el panorama dels partits polítics valencians. Ara be, açò no ens ha d’impedir tindre clares les prioritats. La nostra, la del BLOC; són els homes i les dones que vivim en este territori, amb els i les quals ens vam comprometre a treballar de valent per tal que les coses canviaren, que les seues necessitats foren ateses i la seua veu escoltada.
Ara, més que mai, després de l’aclaparadora majoria absoluta del PP, ho hem de fer, ja ho estem fent.

23.8.07

ESCÒCIA: CAP A LA INDEPENDÈNCIA?

M’interessa molt el que està passant a Escòcia. Que un país proper, en ple segle XXI tinga una govern independentista, de l’Scotisch National Party (SNP), disposat a iniciar un debat a nivell nacional sobre la seua sobirania i una negociació amb el govern del Regne Unit sobre el seu futur, em sembla molt engrescador. Desgraciadament els periòdics estatals espanyols no prodiguen les informacions sobre el que està passant a esta regió europea; només he llegit alguna cosa interessant a l’Avui i La Vanguardia

En només cent dies de govern de l’SNP a Escòcia -recordem que van guanyar les eleccions per només un diputat-, este partit ha pujat 15 punts percentuals en intenció de vot. El seu líder i primer ministre, Alex Salmond, vol aprofitar el creixement de confiança més gran que ha aconseguit mai un govern escocés, en un període de temps tan curt , per posar al primer pla de l’agenda política la independència d’Escòcia.
L’executiu escocés ha anunciat la imminent publicació d’un document oficial, Decidim el futur d’Escòcia: responsabilitat i independència en el mon de hui. El document posa, en 60 pàgines, les bases sobre el debat nacional que s’ha de produir al voltant de les negociacions que s’hauran d’obrir amb el govern britànic, amb l’objectiu que Escòcia esdevinga un Estat independent. Són els primers passos per iniciar el debat oficial que volen concloga en un referèndum d’autodeterminació previst per al 2010.
El repte de Salmond i el seu gabinet es convéncer al 48% dels escocesos que els donen suport, que l’independència és la millor opció per al país, perquè a hores d’ara només un 31% dels ciutadans estan a favor de la secessió. (Déu ni do!). I ho fan aplicant mesures i gestos moderats en economia i educació, principalment. Segons les enquestes, un 40% dels escocesos es declaren satisfets o molt satisfets amb les polítiques del SNP al govern i veuen positiva una autonomia fiscal més gran d’Escòcia.
L’oposició de laboristes i liberals sembla tèbia, però asseguren que “Escòcia té millors perspectives com a part integrant del Regne Unit”. Salmond aprofita la seua popularitat per prémer l’accelerador.
Veurem com va evolucionant tot. Ho seguiré amb interés.

17.8.07

VIATGE A LA COSTA EST DELS EEUU

El curs 1995-96 vam tindre a casa un jove estudiant nord-americà, de Califòrnia. Ray, d’origen filipí per part de mare, es va adaptar perfectament a Oliva i a la nostra família, i nosaltres a ell, resultant d’això una estreta relació que es manté a través del temps. Nosaltres som la seua família valenciana i ve a casa -que també és la d’ell; de fet té claus que s’emporta a Amèrica cada vegada- amb certa freqüència, al menys una vegada a l’any. També ens han visitat en vàries ocasions els seus pares i fins i tot els seus germans, i nosaltres vam estar a San Francisco, on viuen, en una ocasió que vam aprofitar per viatjar al llarg de la costa oest dels Estats Units. També Anna, la meua filla, hi ha estat.

Ara, Ray està acabant la carrera de Medicina i fa les pràctiques a un hospital jueu de Brooklin, a Nova York, el Maimònides Hospital. Sabedor de les meues ganes de conéixer eixa ciutat, ha insistit perquè hi anàrem. I eixe ha estat el destí de les nostres vacances, de Rafa i meues, enguany: 20 dies fantàstics a Nova York, durant els quals hem visitat també Washington, Philadelphia i Boston.
Quina ciutat, Nova York!. Gran i contradictòria, com els mateixos EEUU, amb una arquitectura que pareix impossible però que té la seua lògica, amb gent de tots els colors i vestimentes i vinguda de totes les parts del món, on pots trobar el més innovador en tots els camps, també en el de les idees i els moviments socials. Hi ha el món, a Nova York.
Hem vist espectacles i art de totes les classes en els seus magnífics museus, hem sentit jazz, rock i gospel, hem pujat a l’Empire Estate marejant-nos amb la vista que es divisa, hem anat en vaixell a visitar Lady Liberty i l’illa d’Ellis i passejat per Central Park, ens hem mogut amb el Metro –un espectacle en si mateix- per anar a tots els barris, hem passat el pont de Brooklin, hem furgat en llibreries magnífiques, vist botigues precioses...I, sobretot, hem caminat fins l’extenuació pel seus carrers i avingudes, sorprenent-nos a cada pas.
Personalment, m’agraden els Estats Units, i no soc antiamericana en absolut. És més, considere que declarar-se antiamericà, demostra un gran i patètic complex d’inferioritat. De fet, tots, incloent el més furibunds antiamericans, usem la seua tecnologia, els avanços en la ciència, prenem els seus medicaments, en definitiva, devorem tot el que inventen. No podem negar que els ianquis, amb totes les seues misèries, són els responsables de la major part de les grandeses que milloren i acompanyen la nostra vida. Per descomptat mantinc una exigència crítica molt alta respecte a les seues polítiques concretes, però tal com ho faig respecte a qualsevol altre país, incloent el propi, el País València.
Ja es notava en l’ambient la proximitat de les eleccions de l’any que ve. Es veuen Hillary Clinton i Barack Obama pel costat demòcrata i Condolezza Rice i Rudolph Giuliani pel republicà. Vos imagineu? Dues dones i dues persones de raça negra disputant-se les nominacions per la carrera presidencial als Estats Units. Crec que això és una vertadera revolució en el món actual.

24.7.07

PARÈNTESI

Desgraciadament, no hi ha hagut acord en el Grup Parlamentari de Compromís, i els diputats i diputades que conformen la majoria han decidit substituir Glòria Marcos com a Síndica. Prèviament, en la reunió que van mantindre ahir dilluns, li van oferir a Marcos la possibilitat de continuar, sempre que reconeguera que les coses no s’havien fet be i per tant la rectificació. Però no, Glòria Marcos persisteix en la seua actitud autoritària, i per tant la petició de substitució s’ha fet efectiva davant la Mesa de les Corts, que ara haurà de prendre una decisió.

Potser, al remat, tot serà bo per a una Glòria Marcos a la que vegem molt tocada física i anímicament. El desmai en l’hemicicle de les Corts, l’emoció en el consell Nacional d’EU, plors en la roda de premsa posterior a la reunió del Grup Parlamentari, ens mostren una Marcos que necessita descans.
Ara toca fer un reglament de funcionament del Grup, per tal que la convivència siga possible i es puguen dur endavant les iniciatives a que ens vam comprometre amb els valencians i les valencianes.
Mentrestant, jo comence les meues vacances i això farà que estiga unes setmanes sense escriure en este Blog. Estaré fora un temps i, segurament, serà difícil comunicar-me amb vosaltres per este mitjà.
Que passeu tots i totes un bon estiu. I descansem, que bona falta ens farà per tornar a la faena en setembre amb renovades energies. La tardor es presenta calenteta des del punt de mira polític.

16.7.07

CRISI EN COMPROMÍS

Estos dies, Compromís pel País Valencià es veu immers en una crisi que afecta al Grup Parlamentari sorgit de les eleccions del passat 27 de maig. El detonant ha estat la designació del representant davant del Consell d’Administració de la RTVV. Però la cosa ve de més lluny. Anem a pams.

Després de les eleccions, s’hauria d’haver reunit la Comissió Política de la coalició formada pels representants de totes les forces polítiques signants del Compromís. Era convenient per molts motius. Per un costat per tal d’analitzar a fons els resultats electorals , però sobretot perquè davant la constitució del grup parlamentari i les designacions a realitzar al principi de la legislatura, feien necessari un intercanvi d’opinions i consensuar perfils polítics per als distints càrrecs. Però no, la Comissió Política no s’ha reunit fins el dia 10 de juliol, pràcticament mes i mig després de les eleccions. Tard i mal.
Mentre, es va nomenar la Síndica del Grup, Glòria Marcos (EU), i el Síndic adjunt, Enric Morera (BLOC). En el grup parlamentari no va haver acord respecte del nomenament del segon síndic adjunt, però Marcos va nomenar Lluís Torró, cap de llista per Alacant del Compromís, unilateralment, sense comptar amb l’aprovació dels demés diputats i diputades del Grup.
També, els òrgans d’EU proposen Amadeu Sanchis, cap de llista de EU a la ciutat de València en les últimes eleccions municipals, com a representant de la coalició al Consell d’Administració de RTVV. Des del BLOC els vam notificar, verbal i per escrit, als companys i companyes d’EU, que no ens semblava la persona adequada per a eixe càrrec per moltes raons, però fonamentalment perquè pensem que una persona que es va negar a fer el Compromís a la ciutat de València i després es va quedar fora de l’Ajuntament, no era la més adequada per representar la coalició. Però a més, per coherència política: el programa electoral d’EU parlava de fer eixe nomenament d’acord amb el Consell de l’Audiovisual i amb un perfil professional i no partidista. És la mateixa opinió que tenen els sindicats i la mateixa Unió de Periodistes. No pot ser que protestem perquè el Consell de RTVV és partidista i el PP el controla, i després nosaltres nomenem una persona de partit (del PC) que no té res a vore des del punt de vista professional amb els mitjans de comunicació. És una flagrant contradicció i falta de coherència política.
Ara, el més greu d’esta qüestió és que Glòria Marcos, en la reunió del Grup Parlamentari, es negue a què es vote la proposta per por a perdre-la. La greu crisi interna que pateix EU no pot influir en la democràcia interna , necessària, en el Grup Parlamentari de Compromís.
Malament anem si les decisions al si de Compromís s’han de prendre sense comptar amb totes les forces que el conformem. Des del BLOC no estem acostumats a eixa manera, dictatorial, de funcionar.

6.7.07

UN ANY DE L'ACCIDENT DEL METRO

El passat dimarts dia 3 de juliol va fer un any del terrible accident de la Línia 1 del Metro de València, i entre d’altres actes, l’Associació de Víctimes va convocar una concentració, a l’entrada de l’Estació del C/ Jesús, a la una del migdia, l’hora en que es va produir l’accident de l’any passat.
Els vaig acompanyar junt a d’altres companys i companyes del BLOC, PSOE, EU i de diversos sindicats, tots ells representats pels seus màxims dirigents. Es van posar rams de flors a la boca del metro, es sentien plors dels familiars i després vam guardar 5 minuts de silenci, impressionats i commoguts. Per totes bandes samarretes i enganxines : 43 morts + 47 ferits = 0 responsabilitats.
No hi havia cap representant públic del Partit Popular ni del govern de l’Ajuntament de València o de la Generalitat. Ells es van fer els seus propis actes, sense comptar amb les víctimes i els seus familiars. La vespra, el dia 2, l’alcaldessa de València Rita Barberà, i el vice-president Rambla, van inaugurar un monòlit en record de les víctimes –monòlit de la mort, li diuen els familiars- i van haver d’escoltar imprecacions i xiulits. Això si, acompanyats per l’Arquebisbe Garcia-Gasco, el mateix que volia cobrar-los 300 euros a l’Associació per celebrar una missa a la Catedral. Ells sols, els del PP. Com el mateix dia 3, en la convocatòria de 5 minuts de silenci a les portes de les Institucions; ells tots sols. Els demés estàvem a l’entrada del Metro de Jesús, amb les víctimes i els seus familiars.
Per cert, tampoc va estar en eixe acte Canal 9, però si en els del PP.
Res d’açò m’estranya ja a estes altures. No pot estranyar-nos si reparem en el fet que, passat un any, el President de la Generalitat encara no s’ha reunit oficial i públicament amb l’Associació de Víctimes. Com tampoc m’estranya que la Comissió Parlamentària més curta de la història, que va “investigar” l’accident acabara donant-li la culpa al xofer i no s’assumira cap responsabilitat política per les deficiències en seguretat existents el la Línia. ¿Com pot el govern del PP tindre culpa de res si són els millors i els ha votat tanta gent el passat 27 de maig?. Hi ha coses, però, que no les disculpen els resultats de les urnes.
43 morts + 47 ferits.= 0 responsabilitats. Les víctimes i els seus familiars continuen esperant, desesperats.

1.7.07

NOU CONSELL

Francisco Camps ha nomenat un nou govern, el nou Consell que ha de gestionar els nostres assumptes públics en els propers anys.
El divendres al matí vaig acompanyar el nostre Secretari General i Diputat, Enric Morera, al Palau de la Generalitat, i vaig poder contemplar en directe el jurament (tots van jurar) dels nous Consellers i Conselleres. El Saló de Corts o Sala Nova, l’estança més important del Palau, va acollir l’acte. Entre el públic, el Delegat del Govern (l’únic càrrec socialista present), el President del Consell Valencià de Cultura, la Presidenta de les Corts, familiars dels nous consellers i conselleres, els que no repetiran en el càrrec i molts, molts, a l’espera de destí en el segon escaló de l’Administració de la Generalitat Valenciana.
El nou govern està format per els que, a partir d’ara, seran els responsables de les 14 conselleries en que Camps ha organitzat l’acció política, tres d’elles convertides en vice-presidències en mans de Vicente Rambla, Gerardo Camps i l’ultracatòlic Juan Cotino, homes forts del nou govern. Noves cares i altres ja molt conegudes, com la de Rafael Blasco, nou conseller d’Immigració i Ciutadania, un supervivent on els haja. En general, pareix un Consell de baix perfil polític i poc conflictiu, on sembla que el que ha primat per a l’elecció és la fidelitat a Camps (no hi ha cap Zaplanista). Però tampoc se li veu al nou govern un gran perfil tècnic. Com a mostra la nova Consellera de Turisme, Angèlica Such, experta en polítiques de família, i aliena fins ara al que ha sigut la política turística; això si, és de Benidorm!.
La Llei d’Igualtat i les Polítiques de Paritat se les ha botat impunement Francisco Camps. De 14 conselleries, només 4 dones són titulars d’una: Turisme, Cultura, Agricultura i Indústria i Innovació. I cap vice-presidència està en mans d’una dona.
Temps tindrem de conéixer als nous consellers i conselleres. D’alguns d’ells i d’algunes d’elles ja tenim notícia d’alguna malifeta del passat, com a responsables autonòmics o municipals. Valga com a exemple el fet que la nova Consellera de Cultura, Trinidat Miró, es va carregar les magnífiques Jornades de Sociolingüística que es feien a Alcoi, sent Regidora de Cultura d’eixa ciutat.
Tinc la impressió que en vorem de bones en este període polític que tenim al damunt.

27.6.07

INVESTIDURA

Esta setmana s’ha celebrat el Ple de les Corts Valencianes on s’ha produït el Debat d’Investidura del nou President de la Generalitat Valenciana.
El que podíem esperar d’un plenari d’estes característiques és que el candidat a la Presidència explicara el seu programa de govern per als propers quatre anys i els grups de l’oposició opinaren i feren propostes alternatives, per tal que, entre tots, aclariren als valencians i valencianes quines coses faran per nosaltres els nostres governants.
Però, ai!, no és això el que va passar. El debat va estar buit de continguts: el candidat Camps es va limitar a dir que som els millors del món mundial i que el seu programa de govern és el programa que el Partit Popular va presentar a les eleccions. Tot el demés va ser un míting ple de prepotència i xuleria per part del candidat del PP, que fins i tot es va atrevir a dir-li a l’oposició el que havia de fer.
Camps va anar sobrat a eixe debat. Sobrat, amb la força que li dóna la seua aclaparadora majoria absoluta, i amb un absolut menyspreu per les altres opcions polítiques presents al Parlament Valencià i que han sigut votades per milers de valencians i valencianes.
Si alguna cosa va posar de manifest la sessió del dilluns, va ser que Camps està més pendent de Madrid i de l’estratègia de Rajoy que de les necessitats del poble valencià. I que la campanya electoral de les generals ha començat per al PP valencià.
Hui, ara mateix, s’està fent la sessió d’investidura de Francisco Camps com a President de la Generalitat Valenciana. En l’hemicicle sonarà l’himne valencià al piano, però no es farà cap declaració institucional sobre el 300 aniversari de la pèrdua dels nostres Furs, tal i com va proposar el BLOC.

24.6.07

NIT DE SANT JOAN

El solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any, és el 21 de juny, i a molts indrets es celebra que l’estiu ja ha arribat. Els rituals són diversos, segons on estiguem.
Ací a les nostres terres, el celebrem la nit de Sant Joan. I al meu poble, Oliva, significa la inauguració oficial de la temporada estiuenca i de la platja com a espai físic. Els xiquets i xiquetes han acabat l’escola i eixe cap de setmana moltes famílies es desplacen a viure al barri marítim , que està a dos kms, per passar tres o quatre mesos. I ho celebrem, fent les fogueres i botant-les, tirant coets, fent correfocs i una revetlla amb un grup de música.

Ahir, els meus nebots Raimon i Júlia amb dos amiguets, Sergi i Carles, es van passar la vesprada buscant material per poder fer la foguera a la nit, a la vora de la mar. Després d’un sopar d’entrepans a la casa de la platja del meu germà i la meua cunyada, anàrem a fer la foguera a l’arena.
La platja anava ja il·luminant-se amb les flames, que s’enlairaven en una nit esplèndida. Molta gent, en grups, feia la seua foguera i la botava. Nosaltres, també. A les 12 de la nit, com mana la tradició, ens vam arremangar els pantalons i vam anar a banyar-nos els peus, a botar les ones d’escuma blanca. I vam demanar, cadascun de nosaltre, un desig; en silenci, per tal que es complesca. Els xiquets, que poden amb tot, van acabar donant-se un bany nocturn a la mar.
Després, vam arreplegar-ho tot per deixar l’arena en bones condicions.
Esta festivitat de Sant Joan és, també, una prova de civisme. No és tolerable l’estat en el que es queden les platges després d’una nit de festa., quan allò més fàcil és que cadascú arreplegue les seues deixalles. Eduquem els menuts, donant exemple els majors, demostrem que festa i civisme són compatibles.

17.6.07

CORTS I AJUNTAMENTS

Esta setmana s’han constituït les institucions valencianes sorgides de les eleccions del passat 27 de maig. El dijous dia 14 ho feien les Corts, i el dissabte 16 els Ajuntaments.
Pel que fa a les Corts, on el Partit Popular té una cómoda majoria absoluta, l’única novetat és la presència del nacionalisme polític. Enric Morera i Josep M. Panyella, els nostres dos diputats, van participar de la sessió que va elegir Milagrosa Martínez, ex-alcaldessa de Novelda i ex-consellera de Turisme, com a presidenta de les Corts Valencianes; una dona poc brillant políticament i que ha fet un pobre paper allà on ha estat en les seues responsabilitats polítiques.Els nostres dos diputats es faran ressò de les necessitats dels pobles valencians i traslladaran a la cambra les peticions dels nostres col•lectius.

Comença per al BLOC una nova etapa de treball institucional parlamentari que de ben segur donarà els seus fruits.
Les eleccions municipals deixen de vegades majories estranyes, i també composicions als Ajuntaments que fan dels pactes una necessitat. Esta vegada també ha estat així, i el BLOC ha participat activament en la constitució de més de 40 Ajuntaments progressistes, tal i com va manar el nostre Consell Nacional. Temps tindrem de fer be els números, per vore sobre quantes persones d’este país governarem, però ja sabem que hem aconseguit 18 alcaldies , que es voran augmentades en un futur quan el BLOC n’asumesca unes quantes més en funció dels pactes pels quals hi haurà rotativitat en l’alcaldia, com ara a Almussafes o Gavarda.
Jo vaig estar en l'Ajuntament d'Oliva, al costat dels tres regidors del BLOC, David Gonzàlez, Pau Pérez i Rosanna Torres, que tornen a ser decisius en la governabilitat del consistori, amb el PSOE en l'alcaldia de la ciutat. Després del plenari, el col·lectiu de militants i simpatitzants ho vam celebrar amb una magnífica paella al Bar El Pelut.
Ara toca fer política, de la bona, de la que millora el benestar dels ciutadans , però també la del contacte amb el votants, de la política de baix cap a dalt, comptant amb les persones, estant al seu costat per saber què volen.
I així comencem la campanya que ens ha de dur a les pròximes Eleccions Generals.

10.6.07

ANÀLISI DELS RESULTATS

Ahir dissabte, el BLOC va celebrar un tranquil Consell Nacional on es van analitzar els resultats de les eleccions autonòmiques i municipals del passat dia 27 de maig.
Les eleccions municipals de 2007 han consolidat al BLOC com la tercera força política municipal i l’onzena de tot l’estat, amb 298 regidors i regidores, 8 majories absolutes i 4 majories relatives. La nostra presència en 150 municipis ens porta a ser decisius per a la formació de governs en més de 70 d’eixos ajuntaments. Això unit al manteniment d’un diputat provincial de Castelló - M. Gràcia Moles, la nostra portaveu a Vila-real, va ser elegida per al càrrec pel Consell Nacional-, i de la presència de dos diputats del BLOC a les Corts Valencianes, converteix el BLOC en la tercera força política del País Valencià.
En qualsevol cas, dels resultats municipals també es desprenen diverses conclusions de caràcter organitzatiu, com ara la necessitat de dotar l’estructura nacional de presència en tot el territori, que permeta una acció de suport a les secretaries comarcals, independentment del que poden ajudar els alliberats i càrrecs públics locals.
Compromís pel País Valencià, la coalició dins la qual concorria el BLOC a les eleccions autonòmiques, ha obtingut el 8,14% dels sufragis, que atorguen a la coalició 7 diputats/des a les Corts Valencianes, dels quals 2 corresponen al BLOC. Estos resultats han suposat un retrocés respecte a la suma dels vots obtinguts per separat l’any 2003 per les principals organitzacions de la coalició (BLOC i EUPV), i per això no podem valorar d’èxit este resultat.El Compromís pel País Valencià, aconsegueix els millors resultats en les comarques de El Comtat, La Ribera Baixa, La Safor, El Camp de Morvedre, La Marina Alta, la Ribera Alta, l’Horta Nord i la Foia de Bunyol. I els pitjors en L’Alt Palància, El Baix Vinalopó, El Baix Segura, L’Alt Vinalopó i la Plana de Utiel-Requena. Si es comparen eixos resultats amb els obtinguts pel BLOC i per EUPV en les eleccions municipals, a grans trets s’observa que les comarques amb millor resultat per al Compromís corresponen a aquelles on el BLOC obté millors resultats municipals.
Del resultat de les eleccions es desprén la necessitat d’encetar, al si de les forces progressistes, un procés de reflexió sobre els motius d’esta victòria del PP i sobre els possibles canvis sociopolítics que han pogut influir en l’electorat.
Pel que fa al BLOC, esta reflexió també s’haurà de dur a terme des de diferents punts de vista. El primer, sobre la continuïtat o no del Compromís com a fórmula electoral; el segon, el paper que ha de jugar el BLOC a les Corts Valencianes, on s’haurà de marcar un perfil propi; i el tercer, la necessitat de continuar amb la planificació prevista en diferents documents per seguir creixent com a organització. El BLOC hauria de jugar un paper de lideratge del valencianisme progressista , fins i tot d’aquell que encara no està al si del nostre partit, si més no per la presència territorial i institucional del BLOC al llarg i ample del País.
Per això hem de reflexionar i fer autocrítica constructiva , així com analitzar en quins aspectes i en quina mesura hem presentat una bona estratègia política i una bona campanya, i en quins aspectes no ho hem fet. El Consell Nacional d’ahir ja va començar este treball.

3.6.07

ELECCIONS

Fa una setmana coneguérem quina era la voluntat política manifestada pels valencians i valencianes per la conformació del govern autonòmic i dels governs municipals. Ja hem pogut escoltar, o llegir, múltiples explicacions del que va passar el diumenge 27 de maig al País Valencià. Algunes molt centrades als números i, de vegades, hipodèrmiques; d'altres, però, més profundes.
Des del meu punt de mira, els resultats de les eleccions al País Valencià han evidenciat desajustos importants, de caràcter estructural, entre les ofertes polítiques de les forces progressistes i la població valenciana susceptible de donar suport a propostes de progrés social, econòmic i social. No pense que els resultats siguen una conseqüència d'una situació política conjuntural: al Pais Valencià, les autonòmiques les guanya el PP desde 1995, i a l'Ajuntament de València des de 1991; massa temps per explicar la seua victòria del diumenge, ara, com la resultant d'esdeveniments ocorreguts fa poques setmanes o mesos. Pense que les eleccions del 27 de maig fa molt més temps que les forces progressistes les havíem perdudes.
Les enquestes preelectorals indicaven l'existència de 'vot ocult'; un vot ocult que provenia de persones que en les anteriors eleccions havien votat PSOE, EU-ENTESA o BLOC-EV. Això ens feia pensar que el vot ocult era el vot amagat d'una part dels progressistes valencians, i que els resultats de les forces progressistes serien millors del que indicaven les enquestes. Però, no. Eixe vot ocult progressista es va manifestar molt majoritàriament a favor del PP. També els votants més joves, els que votaven per primera vegada a unes autonòmiques, han votat molt majoritàriament el PP. Tot plegat indica que una part rellevant de votants progressistes ha preferit votar PP.

Els números que he vist i la intuïció passada pel tamís de la raó, em diuen que hi hagut ciutadans valencianistes i d'esquerra (susceptibles de votar Compromís) que han preferit donar avantatge al PSOE davant un PP tan mobilitzat (allò del vot útil, una vegada més inútil) o, en el pol oposat, han preferit no votar; però, al mateix, també ha passat que ciutadans que havien votat PSOE, ara optaren per votar PP o no votar.
Podem pensar que això és degut a què les forces que conformàrem Compromís, ho férem tard i mal. No negaré que si s'haguera adelantat la decisió de l'acord, i s'haguera lligat l'acord a les principals ciutats del País Valencià, els resultats de la coalició autonòmica hagueren estat millors. També pense, però, que la millora dels resultats de Compromís per eixe camí no haguera aconseguit girar el resultat de les eleccions: majoria absoluta del PP. El que no hi cap dubte és que, si no s'haguera produït l'acord, ni EU ni BLOC haguérem obtingut respresentació parlamentària.
I dic això perquè estic convençuda que els fluxes de valencians i valencianes a l'abstenció o al PP no han estat fluxes de l'esquerra mobilitzada. La mobilització social de l'esquerra ha estat molt superior a la d'altres conteses electorals, i eixos grups socials mobilitzats ens vam trobar el diumenge votant Compromís o votant PSOE. La qüestió de fons és què va passar amb els milers i milers de valencians i valencianes progressistes que no estaven tan compromessos amb la mobilització social de l'esquerra. I ací és on trobem les raons estructurals que poden ajudar-nos a entendre els resultats electorals.
Parle de sectors socials directament afectats pels processos de globalització i pels processos d'individualització que viu la societat valenciana, com totes les societats occidentals. Parle de sectors socials afectats per les emigracions de capitals (les anomenades deslocalitzacions), per les immigracions de mà d'obra, per la precarietat laboral, per la precarietat formativa, per les pautes de consum massiu posicional, pel desconcert generat per les noves estructures familiars,...Fa molt de temps que estos sectors socials no voten EU i, em sembla, que mai han votat BLOC. Els nostres votants, d'EU i de BLOC, més freqüènts,són ciutadans amb recursos individuals suficients com per plantejar-se possibles alternatives col·lectives: són majoritàriament ciutadans amb recursos formatius, amb estabilitat laboral i certs recursos econòmics, amb què competir individualment.
Les condicions socials valencianes són generals a tot occident, i també al conjunt espanyol. Tanmateix, els resultats de diumenge al País Valencià són l'expressió d'un situació estructural específicament valenciana. Els ciutadans progressistes 'precaris' dels que parlava són més aviat votants tradicionals del PSOE, tal com es demostra sistemàticament amb els resultats de les Eleccions a Corts Espanyoles. És per a mi evident, que la inversió política del PSOE en la realitat valenciana és molt escassa. Sectors socials rellevants de jubilats, mestresses de casa, estudiants o treballadors precaris valencians s'han trobat en la disjuntiva de votar el projecte del PP per al País Valencià o no votar, ja que enfront no hi trobava una alternativa progressista valenciana als seus problemes, un buit massa gran. Ja vorem com a les Eleccions Generals sí que troben una alternativa progressista espanyola als seus problemes.
Amb les meues reflexions no busque culpabilitats. Busque complicitats. Per a canviar el govern de la Generalitat, cal un projecte progressista per al País Valencià (ha quedat molt clar ara que no n'hi ha prou amb un per a Espanya), una proposta valenciana de progrés que s'aprofite dels avantatges socials que poden derivar-se de la globalització i la individualització, i que tinga, també, respostes clares i contundents a les seues conseqüències negatives. Calen moltes complicitats a l'esquerra i centresquerra: si els que se suposa que estan cridats a liderar eixe canvi valencià no estan disposats a fer-ho, altres haurem de prendre la iniciativa. El País Valencià necessita un projecte de progrés propi amb què contrastar el que ens presenta el PP.
Pel que fa al BLOC, ens hem quedat en una situació agredolça: per primera vegada en vint anys tornem a estar presents al Parlament valencià, i ens hem mantingut -fins i tot hem augmentat una mica- en el número de regidors i regidores, que ens consoliden com a tercera força municipal. Ben cert és que en alguns llocs hem perdut representació municipal, i entenc la frustració de les persones dels pobles on això ha passat; també és la nostra. Vull, des d'ací, assegurar-los que tindran tota la col·laboració del partit per ajudar a refer eixes situacions. També hi ha molts llocs on hem augmentat i/o li hem fet perdre al PP la majoria absoluta; enhorabona.
Ara toca analitzar i comprendre, per rectificar en allò necessari. I fer molt de projecte, enfortir el BLOC. El País València necessita una força política com la que nosaltres representem. Continuarem treballant amb el cap ben alt.