TRES DÈCADES DE DONES ALS NOSTRES AJUNTAMENTS

Ací vos deixe la Declaració del BLOC amb motiu del Dia de la Dona.

D’ací a poques setmanes, el dia 19 d’abril, es complirà el trenté aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a l’estat espanyol, una data que, justament per això, va ser declarada com a “Dia del Municipi” i que des de les federacions de municipis, des de les diputacions i mancomunitats i des dels ajuntaments commemorem cada any amb major o menor intensitat.
Enguany farà trenta anys que els valencians i les valencianes van poder tornar a les urnes per triar els seus governs municipals, un dels drets fonamentals de qualsevol sistema democràtic, que ens havia estat arrabassat més de quaranta anys abans. Les eleccions d’abril de 1979 van ser, per això, una peça clau en el procés de recuperació de la democràcia a l’estat espanyol, però no només per allò més evident, sinó també perquè, més de quaranta anys després, les dones valencianes van poder votar en plena igualtat amb els homes i, també, ser votades com a representants de la ciutadania a les institucions locals.
Des d’aquelles primeres eleccions municipals fins a hui ha transcorregut molt de temps, un temps que ha servit perquè el dret de les dones al sufragi haja estat reconegut constitucionalment i perquè, amb aquest fet, la democràcia espanyola haja recuperat el temps perdut durant la llarga nit de la dictadura. Ha servit, certament, perquè les dones hagen començat a participar activament en la vida política i ha servit perquè, legalment, puga haver dones alcaldesses, regidores, presidentes de diputació, diputades, senadores, ministres i presidentes del govern. Tot això és, ara, legalment possible, però malauradament estem encara molt lluny de què el pes demogràfic real de dones i d’homes en la societat espanyola i valenciana tinga el seu reflex en les institucions.
Fa trenta anys van eixir triades 98 dones com a alcaldesses a tot l’estat, una xifra testimonial, però lògica en un context com aquell. Hui, la xifra s’ha incrementat substancialment, però ens enganyaríem si pensàrem que la feina està ja feta: el nombre de dones alcaldesses no arriba, a tot l’estat, al 15%, i a la nostra comunitat autònoma se situa en poc més del 17%. S’han produït avanços incontestables, alguns com a resultat de la lluita de les associacions de dones i del moviment feminista, altres com a conseqüència de la voluntat política d’algunes institucions o entitats, i altres avanços han estat propiciats per mesures legals com la Llei d’Igualtat recentment aprovada. Queda, però, molt de treball per fer, i les institucions són una peça clau perquè eixe treball tinga èxit.
La Generalitat, les diputacions, els ajuntaments..., deurien promoure totes aquelles accions i campanyes que siguen necessàries per aconseguir que la ciutadania entenga la importància que va tindre, fa trenta anys, la recuperació del dret al sufragi de les dones; perquè el conjunt de valencianes i valencians valoren la tasca duta a terme per aquelles primeres dones que van donar el pas i van ser elegides regidores, i diputades, en un temps difícil i en un context advers; i estaria be que les institucions locals promogueren aquelles accions que consideren adients per commemorar que el trenté aniversari de les primeres eleccions municipals ho és, també, del ple accés de les dones als seus drets democràtics.