21.6.09

CANVI D'ETAPA


Va a produir-se un canvi d’etapa en la meua vida professional: el proper dia 30 de juny deixaré de treballar com a assessora política al nostre Grup Parlamentari i em reincorporaré a la meua feina com a catedràtica de Biologia i Geologia, d’ensenyament secundari, a l’Institut Gregori Maians d’Oliva.
La decisió ha estat conseqüència de causes molt diverses que no venen ara al cas però, en qualsevol cas, no ha estat una decisió fàcil. No ha estat fàcil perquè, després de sis anys com a alliberada amb dedicació exclusiva, treballant cada dia a la Seu Nacional primer, i a les Corts després, una s’adona que una de les feines més boniques que es poden tindre és justament la que jo he fet durant estos anys: treballar pel nostre país i pel projecte polític que representa el BLOC.
Però s’enganya qui pensa que la política és un treball com qualsevol altre, i s’enganya també qui crega que la política, especialment la del BLOC, s’ha de fer, o s’ha de fer només, des dels despatxos. El nostre partit té gent perfectament preparada per fer efectiu el repte de professionalitzar una part de la nostra organització, però també té molta gent, la majoria de la gent, que treballa cada dia als col·lectius i als ajuntaments, als pobles, les ciutats i les comarques i que ho fan amb una única gratificació: la satisfacció d’estar fent allò que creiem més bo per al País Valencià. Jo he tingut l’extraordinària sort d’haver estat en els dos grups, en la política “de carrer”, d’assemblea, d’enganxada de cartells i de grup municipal, i també, durant els últims sis anys, en la política d’abast nacional, primer com a Secretària d’Organització i després com a assessora del Grup Parlamentari. I creieu-me: l’experiència ha pagat la pena, moltíssim, i crec que és una doble experiència que, si teniu ocasió, hauríeu de conéixer.
Torne al meu treball a l’Institut, però seguiré amb la responsabilitat que l’últim Congrés del BLOC em va encomanar, com a Secretària de Relacions Polítiques. No crec en cap cas que una cosa i l’altra siguen incompatibles, sinó més aviat al contrari: trobe que els polítics tenim l’obligació de xafar terra, i per això crec que la tornada al meu lloc de treball pot ser una ocasió magnífica per incorporar altres perspectives, altres visions i altres realitats a la tasca que tinc encomanada com a Secretària de Relacions Polítiques, al si de l’Executiva Nacional.
Sé que és un tòpic, però permeteu-me que done les gràcies a totes les persones que han contribuït a fer que estos anys hagen estat una de les etapes més interessants de la meua vida política, personal i professional. I permeteu-me també que no diga noms, em duria massa temps, correria el risc de deixar-me algú i, sobretot, seria incapaç de triar. Gràcies als meus companys de l’equip humà que cada dia obri la porta de la Seu Nacional, i a aquells que ho fan al Grup Parlamentari; gràcies a tots els càrrecs públics i orgànics que m’han permés treballar pel BLOC i que m’han donat l’oportunitat de conéixer este partit i la magnífica gent que el representa arreu del país, des dels simpatitzants fins als nostres regidors, alcaldes i alcaldesses i diputats. Gràcies a totes i a tots per haver estat sempre ací, i per haver acudit allà on éreu necessaris. Pel que fa a mi, ara estaré, com sempre, al servei del meu país.