29.12.06

NOTA DE PEPA CHESA ALS BLOGUISTES

Estimats bloguistes. Primer que res agrair-vos l’enriquidora participació que teniu. Per si sentiu curiositat, dir-vos que el blog rep una mitjana de 1200 visites mensuals. Gràcies per fer possible un debat generalment elegant. Tanmateix, de vegades, la moderació del Blog no publica algun comentari. Tot i que no soc jo la persona que l’elimina, el personal que modera el Blog té tota la meua confiança i, òbviament, respon als meus criteris.
D’altra banda, dir-vos que, últimament, hi ha hagut problemes en l’estructura del Blog i alguns comentaris han tardat en publicar-se. Solucionat el problema, us demane disculpes.
Són tres els criteris que motiven l’eliminació d’algun comentari, i com sembla que no queden clars, vull deixar-los ben definits.
Primer criteri: l’insult barroer, la denigració o, directament, la difamació. Per sort, aixó passa realment molt poc, i només un comentari ha estat eliminat per este criteri. Evidentment, este criteri inclou els delictes de racisme, xenofòbia, sexisme, homofòbia i antisemitisme. Si en alguna ocasió s’hagueren introduït comentaris amb estos continguts, hauria estat un error per part nostra i us demanaríem sinceres disculpes.
Segon criteri: l’intent de monopolització del Blog. Un blog, segons el meu criteri (si més no, el criteri que vull aplicar en la meua pròpia web) és un lloc de debat i d’intercanvi d’idees. Però, alguna vegada hi ha qui pensa que pot convertir-lo en la web que no té, i inunda de tal manera de propaganda (lícita, però lògicament allunyada de la voluntat d’esta web) que és necessari dosificar-la.
Tercer criteri: Hi ha algun bloguista que té el desig d’interpel•lar-me i intentar la provocació directa. Personalment escric a través dels meus posts i són ells els que estan sotmesos al debat. Qualsevol intent de provocar-me directament, no tindrà rebut en este espai. Mateu al missatger en altres bandes. Ací parlem del missatge.
Finalment, he de dir que els comentaris eliminats per estos tres criteris bàsics, són molt, molt pocs. La immensa majoria dels bloguistes mantenen criteris elegants, racionals i molt interessants. Novament, gràcies a tots i totes.

28.12.06

ESPERANCES PER A 2007


Deia Martin Luther King que la vida ens obliga a "acceptar unes decepcions finites, però mai hem de perdre una esperança infinita". L'esperança, però, no és una política: de bones intencions, l'infern n'és ple. El 1995, el Partit Popular (PP) va guanyar el Govern de la Generalitat amb un bon grapat de promeses, tantes com les que feren en 1999 i en 2003. O les que fan cada dia, encara hui. Promeses desateses, certament, a la vista de com la societat valenciana es queixa, dia rere dia, al carrer: centrals elèctriques al bell mig de la ciutat, accés prohibitiu a l'habitatge, especialització econòmica retardatària, corrupció, destrucció del territori, privatització de serveis públics...
El País Valencià té plantejats reptes reals (no virtuals) i necessitem dones i homes amb caràcter i capacitat per tal d'encarar eixos reptes de forma efectiva. Necessitem unes Corts Valencianes que paren atenció a les prioritats reals del poble valencià. Hem de fer alguna cosa més que esperar. És el moment de fer neteja al Govern i moure el País Valencià més enllà, cap els problemes reals de les persones que viuen al nostre país.
Hem de fer alguna cosa amb les quantitats obscenes de diners que omplin les butxaques d'algunes persones amb responsabilitats públiques, i que s'obtenen per mitjà de processos polítics corromputs. Ja n'he parlat en este blog d'alguns dels compromisos que podríem prendre. La cultura política hegemònica, la del PP, allunya els valencians i valencianes dels assumptes públics i fereix greument la nostra democràcia. Hem de fonamentar les nostres accions en principis ètics i de compromís públic. Els valencians i valencianes hem de sentir parlar més, no menys, dels valors de la integritat, de la creativitat, de la solidaritat, del respecte als altres... en definitiva, de la responsabilitat pública.
Tenim un Govern que tracta falsament quasi tots els afers com una crisi (cada dia els periòdics en van plens), un Govern que explota la política de la por i la divisió. Un Govern que desenvolupa polítiques negatives, que l'única cosa que poden aconseguir és reduir els somnis dels milions de persones que ací viuen. La gent del BLOC, a diferència del PP, pensem que els nostres valors ens han d'unir com a valencians, en lloc de dividir-nos. De fet, són eixos valors, els nostres valors, la nostra gran força.
Hem de triar, tenim una elecció. Podem continuar posant l'altra galta per rebre els cops de la globalització i d'unes polítiques que ens situen en la més pura marginalitat política, econòmica i cultural del món. O podem desenvolupar una nova visió progressista que enfortisca el País Valencià, i dote els nostres ciutadans de les eines que els permeta encarar el futur amb confiança i seguretat. Si triem la segona opció, haurem de treballar per aconseguir-ho, haurem de lluitar per guanyar-ho i, fins i tot, pot requerir certs sacrificis.
Proposem eixa segona opció, una visió progressista per al País Valencià, un plantejament pel qual els valencianistes hem de lluitar els pròxims mesos i anys. Una proposta que s'adrece al conjunt de la societat, que incremente les oportunitats per a tots i per a totes. Un somni valencià que s'expresse en polítiques i programes concrets. És un repte per tots nosaltres aconseguir que el poble valencià puga mirar més enllà, que el poble valencià puga apartar els falsos límits i les barreres innecessàries a la imaginació, que el poble valencià puga obrir el camí cap el progrés i la innovació real.
El poble valencià necessita un canvi i una nova direcció per la política del país, i la gent del BLOC estem disposats a realitzar ambdues esperances, a fer política en eixe sentit: estem disposats a reduir les decepcions i elevar les esperances de tots els valencians i valencianes. I això pot passar este any que comencem, el 2007.
Això és el que jo espere i pel que treballaré, el 2007.

23.12.06

ADEU PP


No ens podem permetre que el PP torne a guanyar les eleccions autonòmiques. El PP s’ha convertit en una amenaça per al futur del nostre poble. Una amenaça per al nostre fet diferencial com a nació, però també una amenaça per al nostre territori i la seua sostenibilitat, per als nostres sectors productius, per als serveis públics, per a la qualitat de la nostra democràcia. Quatre anys més del PP suposarien un drama per a este país, però no estic parlant d’un drama en abstracte, estic parlant d’un greu problema per a la vida diària dels valencians i les valencianes.
Per tant, des del BLOC estem disposats a fer tot allò que estiga en les nostres mans perquè el PP no guanye les eleccions de maig de 2007. La xifra és relativament secundària: mireu Fraga, mireu Berlusconi, ens els hem llevat de sobre per un percentatge reduït, però encara que siga per un sol vot, no és el mateix si guanya o si perd el PP.
L’endemà de les eleccions, si aconseguim l’objectiu compartit de fer que el PP les perda, tenim molta feina per fer, una feina que requerirà també generositat i professionalitat, altura de mires i una combinació adequada de pragmatisme i projecte polític. El País pateix una situació molt fràgil i no tingueu cap dubte que el govern progressista que haja de fer-se càrrec de la Generalitat a partir de juny de 2007 no ho tindrà gens fàcil.
Crec, de tota manera, que pagarà la pena l’esforç. L’esquerra, el nacionalisme i l’ecologisme tenim molt per a oferir a la ciutadania valenciana.
De les prioritats que haurà de tindre eixe govern n’enumeraria algunes: aturar la destrucció del territori mitjançant una reforma legislativa en profunditat; apostar per l’escola i la sanitat públiques; negociar amb l’estat fórmules de finançament que permeten sanejar els comptes de la Generalitat; posar en marxa un pla d’infrastructures de transport públic; fer un salt qualitatiu en les polítiques de normalització de la nostra llengua i clarificar la seua unitat amb la que es parla a Catalunya i les Illes; llançar un pla de xoc per aturar la crisi industrial i agrícola ... i, en general, governar per a les persones, perquè és la gent, són els moviments cívics, la xarxa associativa, la què ens exigeix la derrota del PP, la què –no tinc cap dubte– ens ajudarà a aconseguir-ho i la què, en definitiva, esperarà de nosaltres que no els defraudem.

22.12.06

FELICITACIONS!


Us desitge a tots i totes bones festes i un 2007 ple de felicitat

16.12.06

EL PALAU PLE



La platea de la sala del Palau de la Música era ben plena. Persones vingudes de tot el País Valencià l'omplien. Ahir, divendres 15 de desembre, el BLOC va fer la presentació dels seus candidats i candidates a les alcaldies dels municipis valencians, així com de la seua proposta de candidatura a les Corts Valencianes.
La sala plena de gent del país, compromesa i il•lusionada, alegre i responsable. Amics i amigues, companyes i companys del partit estrenyien mans, s'abraçaven i xerraven. Parlaven de tot, però sobre tot parlaven de política. De la política valenciana, de la política als seus pobles i a les seues comarques. Res més saludable per la democràcia que eixe anar i tornar d'idees, anàlisis i projectes col•lectius. El divendres, ahir, el BLOC va celebrar una festa, una festa política, una festa democràtica.
Però no va ser la platea l'única que es va omplir. L'escenari també va estar ben ple. Ple de persones i d'idees i propostes. En un primer moment, en una amena tertúlia, representants d'organitzacions i plataformes cíviques rellevants per la vida social i democràtica del nostre país, van exposar quina era la situació, des del seu punt de mira, al País Valencià. El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STE-iv) , Xúquer Viu , la Plataforma Feminista del País Valencià, l'Observatori de la Llengua , la Plataforma per al Dret a un Habitatge Digne, la Federació d'Escola Valenciana , el Col•lectiu Lambda , Acció Cultural del País Valencià, i la Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública van ser dalt de l'escenari, moderats per la periodista Clara Esteve. I des de dalt d'aquell escenari van fer arribar al BLOC, als seus militants i candidats municipals i autonòmics, la seua visió, la seua perspectiva, la seua crítica. La societat valenciana és viva, ben viva. I estes associacions, organitzacions i plataformes en són bon exemple. Sense elles la societat no avançaria, i tots n'hem d'estar agraïts que cada dia analitzen, reflexionen i proposen alternatives. Des de la política poques coses podríem fer, si la societat civil no es mobilitzara. I malgrat el ninguneig constant del Govern de la Generalitat Valenciana, ací estan, entre nosaltres, per recordar-nos que encara hi ha moltes coses per fer. Des d'ací vull fer-los arribar el meu sincer agraïment per l'esforç de ser-hi amb nosaltres, amb la gent del BLOC, un divendres, una nit d'hivern, per tal d'ajudar-nos a tindre una visió més ampla i completa.
Després, però, l'escenari es va omplir de cultura i tradició, d'una mostra exemplar de les nostres danses processionals: el Ball de la Moma. Una metàfora de com la virtut política pot véncer les temptacions. Amb una execució magistral pel Grup de Danses El Trencall de Carlet, tots els presents vam poder comprovar com la virtut vencia els pecats capitals, que en el nostre cas, eren traduïts en corrupció, especulació, prepotència, etc. contra les quals els càrrecs públics i militants del BLOC lluitem cada dia des dels nostres llocs institucionals i a la societat civil i política.
Finalment, la Moma acompanyà els candidats i candidates del BLOC a les alcaldies dels nostres municipis dalt de l'escenari. Quin goig! L'escenari era replet d'homes i dones que han assumit una responsabilitat com poques: la d'encapçalar i comprometre's amb les persones dels seus respectius municipis en desenvolupar una acció política pròxima, atenta. L'acció política que ens caracteritza. Amb el desprestigi al que els polítics que ens governen, i ens han governat, han dut a la política, vore aquell escenari ple de persones que no es donen per vençudes, sinó tot el contrari, ple de persones que agafen el testimoni i projecten cap endavant la vida pública, vore l'escenari tan ple em va emocionar. Per les persones que eren dalt, però també per les que no pujaren: per què els que hi eren representaven col•lectius que els donaven suport i, de fet, dalt l'escenari hi havia milers de persones. Milers de persones disposades a treballar per a què el País Valencià siga una comunitat política autònoma, amb voluntat pròpia, amb capacitat per decidir i construir el seu propi futur.
Aleshores vaig ser conscient que el nostre moviment, el valencianisme polític, ja no té marxa enrera: hem passat un punt de no-retorn. Com minuts després va dir el nostre Secretari General, Enric Morera : 'Açò ja no ho para ni Déu!'.

14.12.06

EL VALENCIANISME POLÍTIC



El valencianisme polític ha viscut, des de la posada en marxa de l'Estatut d'Autonomia amb les Eleccions Autonòmiques de 1983, un creixement de la seua base, electoral i institucional. Un creixement, però, que no s'ha transmés a la cúspide institucional. Aquell Estatut d'Autonomia fixava un límit d'exclusió electoral que ha barrat el pas a la representació institucional del valencianisme polític al màxim òrgan de representació nacional: les Corts. I, de rebot, ha complicat la nostra representació a d'altres institucions, com ara les Diputacions, en dificultar la nostra presència pública en els espais urbans de gran dimensió, com València o Alacant.
Des de bon començament, el PSOE i, aleshores, UCD (hui el PP) es fregaven les mans pel negoci que feien amb el 5%, i alguns socialistes s'afanyaven a predir la 'mort' del nacionalisme al País Valencià. Encara hui alguns socialistes orgànics menen arguments de l'època, que tants valencianistes recordem amb justificada repulsió. Només cal repassar les més recents, i absolutament impresentables des d'un punt de mira democràtic, de Rafael Rubio respecte a les llistes locals de l'Horta. I és que els malfactors del 5% no s'adonaren que, certament, dificultaven l'accés del valencianisme a les Corts i altres altes instàncies institucionals del País Valencià, però que les nostres conviccions i determinació no acabaven amb això. Que la construcció del país que nosaltres volem i ells eviten cada dia, s'aconsegueix amb l'esforç quotidià en el bastiment d'una xarxa social. I que eixa xarxa social es construeix des de baix, des dels municipis. Estos més de vint anys que han passat, han servit per a què el valencianisme polític bastisca una base sociopolítica que no va a desaparéixer tan fàcilment com Rafael Rubio voldria.
El 1983, la força política del valencianisme polític, Unitat del Poble Valencià (UPV) va presentar 47 candidatures municipals i va aconseguir 35 actes de regidor, amb 29.393 vots que representaven l'1.5% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix any, el Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (PCPV-PCE) va presentar 227 candidatures i va obtindre 297 actes de regidor, amb 159.296 vots que representaven el 8.3% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix dia, les primeres Eleccions Autonòmiques atorgaven 58.712 vots a UPV (3.1%) i 142.570 (7.5%) al PCPV-PCE. A la següent convocatòria, la de 1987, ambdós partits concorregueren junts a les Eleccions Autonòmiques, el PCPV-PCE integrat/transformat en IU, amb un nítid desequilibri de les forces de cada un. El període parlamentari 1987-1991 ha estat l'únic en què el valencianisme polític ha tingut representació parlamentària, tot i l'escassa base sociopolítica amb què contava aleshores.
El 2003, vint anys després, la força política del valencianisme polític, el Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) va presentar 250 candidatures municipals i va aconseguir 297 actes de regidor, amb 139.727 vots que representaven el 5.8% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix any, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) va aconseguir 173 actes de regidor amb 153.103 vots, que representaven el 6.4% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix dia, les Eleccions Autonòmiques atorgaven 113.792 vots al BLOC (4.8%) i 153.496 (6.4%) a EUPV.
No pot discutir-se que estos vint anys, que en altres circumstàncies potser pogueren haver estat menys, han servit per a què el valencianisme polític consolide i amplie, reforce en definitiva, un fonament social sobre el que bastir una representació institucional d'àmbit nacional. Tanmateix, les intencions de vot dels electors continuen assenyalant que la probabilitat que el BLOC aconseguisca representació parlamentària és del 50%: un cara o creu impossible de defendre davant un electorat fart de què el govern de la Generalitat el maltracte cada dia, el menyspree i reduisca sense descans les seues oportunitats futures.
L'objectiu del BLOC com a partit polític, a hores d'ara, no pot ser altre que el de garantir la integració institucional en l'àmbit nacional valencià dels seus votants. El projecte del BLOC és un projecte nacional impossible de desenvolupar en tota la seua extensió, si no s'obté representació a les Corts Valencianes, expressió de la sobirania dels valencians.
A hores d'ara, el BLOC disposa d'una xarxa de col•lectius, d'una base social sòlida, estable i a l'alça. És el moment de dissenyar una línia d'acció que ens garantisca la major presència institucional possible als àmbits de major incidència nacional (Corts, Diputacions, Ajuntaments de grans ciutats).
Al llarg de més de vint anys de democràcia, els militants i càrrecs públics del BLOC hem demostrat fins la sacietat el nostre projecte amb l'aplicació quotidiana, allà on hem tingut oportunitat, de polítiques de sostenibilitat, de polítiques de cohesió social i participació ciutadana, de polítiques de projecció de la nostra cultura i de la nostra llengua, de polítiques de desenvolupament econòmic, etc. I això no ho pot canviar cap pacte, ni autonòmic, ni local. La gent que formem part del BLOC tenim una peculiar manera d'encarar el món, i de pensar i aplicar propostes per fer-lo cada dia més habitable i més amable amb les persones. L'única cosa que hui ens falta és tindre l'oportunitat per fer-ho, i això no ho impediran ni els malfactors del 5%.

12.12.06

ESCOLA VALENCIANA I SOCIETAT SOSTENIBLE


Esta setmana passada, mentre la majoria fèiem el pont de la Constitució-Puríssima, la gent de la Federació d’Escola Valenciana celebrava el IV Congrés de l’entitat sota el títol Escola Valenciana i Societat Sostenible.
Dins dels actes d’este Congrés, Escola Valenciana ha editat un llibre, EL LLIBRE VERD- Diagnòstic mediambiental del País Valencià, on 17 especialistes en la matèria fan un repàs i aporten proves sobre l’alarmant situació valenciana pel que fa a la conservació del territori i del medi ambient a la nostra societat, fortament insostenible.
Durant el pre-congrés , als mesos de setembre, octubre i novembre, Escola Valenciana ha ofert una visió global de la societat sostenible i durant el Congrés, celebrat del 5 al 8 de desembre, l’entitat cívica ha buscat resposta a la situació actual des de la perspectiva de l’ensenyament.
Com diu el Llibre Verd al seu pròleg, “El territori valencià és la nostra llar petita, on tots els éssers que hi vivim ens interrelacionem, alhora que mantenim la interdependència amb els éssers de la resta del món. De la riquesa i diversitat biològica depén, en bona mesura, el nostre futur”.
Enhorabona als companyes i les companyes de la Federació d’Escola Valenciana per la seua iniciativa. Lligar la defensa del país amb la del territori és necessari i innovador.

2.12.06

EL PACTE I EL PP.


Ha costat molt, però finalment des del BLOC hem arribat a un acord amb EU, Els Verds del PV.i Els Verds-Esquerra Ecologista per a les eleccions autonòmiques de l'any que ve. Ara, este pacte l'haurà d'aprovar el nostre Consell Nacional, que és el màxim órgan entre Congressos i el que té la potestat per decidir com hem d’anar a les eleccions.
Han sigut uns mesos d’intenses negociacions, de vegades decebedores i sempre complicades, durant els quals en moltes ocasions pareixia que tot es trencava i el pacte seria impossible, fins que hem trobat el mínim comú denominador d’allò que uns i altres estàvem disposats a cedir i a acceptar. L’acord al que hem arribat és l’acord possible i, per tal que es donara, el BLOC ha sigut amplament generós.
A partir d'ara ens toca a tots i totes fer molta i bona feina, per tal que les eleccions de maig de 2007 siguen un gran èxit, aconseguim fer fora de la Generalitat al PP i assegurem així un canvi de polítiques en sentit progressista i valencianista.
Això és el que li preocupa al PP, i per això s’ha posat molt nerviós amb este pacte. Primer va parlar el portaveu del Consell, Vicente Rambla i ens va comparar a Herri Batasuna; després ho va fer el mateix President Camps i ens va dir que volíem trencar el model d’Estat i carregar-nos l’economia i hui matei, en el telenotícies de Canal 9 (i són tres dies seguits que ixim!!), la Secretària General, Adela Pedrosa, torna a parlar de nosaltres i diu que anem contra els valencians. Que Santa Llúcia els conserve la vista!.
La veritat és que este PP que ens ha tocat és una desgràcia. Practiquen una democràcia de baixa qualitat, es neguen a rebaixar la barrera electoral del 5% per deixar sense veu a centenars de milers de valencians i valencianes, destrueixen el nostre territori, deixen morir la indústria tradicional valenciana, tenen els xiquets i xiquetes en barracons, privatitzen la sanitat i les cues d’espera no acaben, maltracten la nostra estimada llengua, censuren en la RTVV a la gent que fa cultura...i podríem seguir. I per acabar-ho d’arreglar estan immersos en assumptes de corrupció i tenen alcaldes i altres càrrecs amb processos judicials oberts. Som nosaltres un perill?.
Però Camps parla de nosaltres i diu que si, que ho som. Estan nerviosos, sense dubte; saben que este acord pot contribuir de manera decisiva al seu fracàs electoral i els ha entrat el pànic.
Jo des d’ací els diria que nosaltres som gent honrada, de trellat, que volem el millor per esta terra i per les persones que hi vivim; que tenim un projecte per a este país i que volem aplicar-lo a partir de maig de l’any que ve. I que des de ja mateix, anem a explicar-lo a la societat valenciana.
Que Camps i els seus busquen els perills dins de sa casa i de pas que facen neteja, que falta els fa.

28.11.06

ELECCIÓ DE CANDIDATS



Vaig començar este blog amb un post sobre la presentació de la meua candidatura per ocupar el número 2 de la llista electoral per la circumscripció de València, a les properes eleccions autonòmiques. Ara, s’ha culminat el procés amb la celebració, dissabte passat, del Consell Nacional del BLOC que va triar els candidats al primer i segon lloc per les circumscripcions de Castelló i Alacant i els candidats al segon i tercer lloc de la circumscripció de València.
Els companys Josep M. Pañella i Vicent Coll van ser elegits per la candidatura de les comarques del nord i Dimas Montiel i Vicent Llobell per les del sud. Jo mateixa i Tomàs Pérez vam estar elegits per la circumscripció de València; tot açò després que, el 30 de setembre passat, elegirem el nostre Secretari General, Enric Morera, com a candidat a la Presidència de la Generalitat. A tots, la meua enhorabona.
En tota esta conjuntura, vaig aconseguir 120 avals de les companyes i companys del Consell Nacional, i a tots ells i totes elles vull donar-los les gràcies. També, a la totalitat dels membres del Consell Nacional que dissabte van participar en les votacions; no puc imaginar-me res més democràtic.
Estos dies, estem immersos en les negociacions amb Esquerra Unida, Els Verds del P.V. i Els Verds-Esquerra Ecologista per tal de tancar una coalició electoral, i puc dir a hores d’ara que anem avançant. L’objectiu del canvi polític al nostre País està, així, més a prop.

24.11.06

DONES I VIOLÈNCIA


El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, celebrat des del 1981 i reconegut per l’Assemblea General de l’ONU en 1999. Un dia per a la conscienciació de la societat i dels governs, un dia per a la reflexió i el treball , un dia per recordar a totes les dones del món que no havien de ser víctimes de ningú i tanmateix han perdut la vida.
Este dia es celebra per Minerva, Pàtria i M. Teresa Mirabal, que van ser brutalment assassinades el 25 de novembre de 1960 per militars del règim de Trujillo, en la República Dominicana. Tenien un ampli historial de lluita social i pels drets de les dones, i es dirigien a la presó a visitar els seus homes empresonats per estar involucrats en la mateixa lluita. En honor a elles és que cada any fem campanyes, manifestacions i despleguem banderes i pancartes.
Són tres noms que representen el sofriment i la victimització de milions de dones. Les estadístiques són esfereïdores: 130 milions de xiquetes i adolescents de tot el món han estat objecte de mutilació genital; una de cada cinc dones és violada o sofreix un intent de violació al llarg de la seua vida; entre el 25 i el 75% de les dones –depén del país- sofreixen agressions físiques o psicològiques en l’entorn familiar...i podríem seguir. Enguany, les xifres oficials parlen de més de 60 dones assassinades, només a l’Estat espanyol.
Estem davant d’un problema global. Els abusos i violència contra les dones són part d’un problema estructural que depén de factors i interessos socials, econòmics, culturals, polítics, i són conseqüència de la desigualtat entre els sexes inherent a l’estructura mateixa de les nostres societats. Esta desigualtat s’expressa i es reprodueix mitjançant l’educació, la cultura, el llenguatge, la religió i pot vores ampliada per totes les demés formes de desigualtat social i econòmica.
Conscienciats del problema gràcies a les pressions dels grups feministes i de les xifres anuals de dones mortes a mans de les seues parelles, els governs han començat a potenciar distintes polítiques per tal de fer-hi front. És un pas, però només això, un pas. Els governs tenen l’obligació d’elaborar plans integrals contra la violència cap a la dona i dotar-los de recursos econòmics i humans suficients. I estos plans, necessàriament, deuen passar per una educació en la igualtat; i no em referisc a una assignatura sobre la igualtat de sexes, sinó a un pla educatiu complet que incloga des de la forma d’ensenyar història del món fins el comportament del professorat davant d’este tema.
Els exemples i formes d’abús i agressió cap a les dones són innumerables. D’ací la importància d’este dia internacional que no deuria quedar-se en un parell d’actes minoritaris. Un dia per a la dona, però també per a l’home. Unes i altres som subjectes i objectes d’una societat que demana canvis a crits.

18.11.06

LA MARJAL DE PEGO-OLIVA


Moltes persones d’Oliva, d’una generació, ens hem passat mitja vida lluitant perquè la Marjal de Pego-Oliva no desapareguera. Un projecte franquista, desenvolupat per l’Iryda dels anys de les majories absolutes del PSOE, va suposar durant molts anys que, de forma sistemàtica, es tractara de dessecar la terra del Pla, provocant la contínua degradació d’este important ecosistema del País Valencià. Fins i tot es va construir un artefacte d’obra faraònica, el Venturi, a la desembocadura del riu Bullent. Salinització dels aqüífers, mort de flora i fauna, pèrdua d’unes senyes d’dentitat importants per a molta gent , van ser només alguns dels efectes que va tindre esta acció. Per fortuna, la natura va impedir que acabaren amb ella.
Vam fer de tot: campanyes ciutadanes, taules redones amb experts i professors universitaris que deien que era una barbaritat el que es feia a la marjal, estudis seriosos, exposicions, manifestacions i fins i tot una vaga de fam .Finalment, després de molts anys, a principis del 90, l’Ajuntament d’Oliva canvia de posició per efecte de la pressió popular i es pronuncia a favor de la seua conservació.
En tot este temps, a Pego les coses es veien d’una altra manera. No hi havia a la població veïna de La Marina la mateixa sensibilització conservadora d’este espai, sinó tot el contrari.
Però al remat, la racionalitat i la cordura es van imposar i finalment la Marjal de Pego-Oliva va ser declarada Parc Natural, figura legal que ens va alegrar molt, que va significar que es desmantelara el Venturi, però que no ha acabat de posar del tot les solucions; com quasi sempre, no es destinen prou recursos.
I amb aixó, l’any 95 va arribar Carlos Pascual, Barret, a l’alcaldia de Pego i la batalla es va revifar. L’autoritari alcalde de Pego, que “li plantava cara al sol de migdia”, en 8 anys al front de l’alcaldia les va fer de tots els colors en quasi tots els camps, i també en el que respecta a la marjal; fins i tot se li va pegar foc a estes terres.
Ara, el Tribunal Suprem acaba de condemnar-lo a sis anys de presó i tants altres d’inhabilitació per a ostentar un càrrec públic, per tot el mal que va fer durant eixos anys en la marjal. Una sentència exemplificadora, sens dubte.

16.11.06

FONT DE MORA, EL VALENCIÀ I LA CAPITALITAT CULTURAL


Les valencianes i els valencians correm, des de fa ja uns anys, un greu perill: acostumar-nos a la política esperpèntica, crispadora i irresponsable del Partit Popular i perdre la capacitat de sorprendre'ns d'alguns dels despropòsits del Consell de Francisco Camps. Però la veritat és que ens ho posen ben difícil, perquè amb una cadència quasi setmanal, ens assabentem per la premsa de noves agressions al nostre territori, de nous atacs als serveis socials i de noves burles a la nostra democràcia i institucions. La darrera, fa només uns dies. El conseller d'Educació i Cultura, és a dir, el màxim responsable de la promoció de la nostra llengua i cultura, Alejandro Font de Mora, participava en representació dels governs autonòmics de l'estat, en una reunió dels responsables de cultura, educació i joventut dels països de la Unió Europea, i va negar-se a fer-ho en valencià
Les raons que va adduir el conseller em sonen a una vella cançoneta. L'horrible cançoneta que hem hagut d'escoltar tantíssimes voltes les dones i els homes que, senzillament, parlem habitualment la llengua que vam aprendre dels nostres pares o que vam aprendre al carrer o a l'escola: que cal tindre respecte per aquells que parlen castellà, que cal ser educats i tindre cortesia, que el castellà és la llengua de tots i, en definitiva, que el valencià està molt bé per a les relacions familiars, per al folklore o per a dir brofegades, però que "no toca" per a les coses serioses, i menys encara per a parlar-lo en organismes internacionals, no siga cosa que pensen que el senyor Font de Mora "és de poble". Això, en termes psiquiàtrics, es diu d'una manera molt concreta: complex d'inferioritat.
Cal recordar que a les institucions de la Unió Europea es pot parlar en qualsevol de les quatre llengües de l'estat espanyol des de fa alguns mesos -la qual cosa, per cert, no es pot fer al Congrés dels Diputats ni al Senat espanyols- però no cal oblidar que el famós memoràndum de les llengües promogut pel ministre Moratinos va provocar una encesa polèmica quan el govern valencià, amb els consellers González Pons i Gema Amor al capdavant, va exigir que el valencià fóra considerat com una llengua diferent del català, que hi haguera un servei d'intèrprets diferent i que, per tant, es parla de les "cinc llengües" de l'estat. Ja aleshores, des del BLOC vam considerar que això era una nova estratègia del PP valencià per crispar, per utilitzar la llengua amb finalitats partidistes i per encendre el foc de l'anticatalanisme. Els fets d'esta setmana ens han donat la raó: per a què, senyors del PP? per a què volien tant de reconeixement per a una llengua que només empren com a arma electoral?
En conèixer la decisió del conseller Font de Mora vaig fer unes declaracions als mitjans en què expressava la profunda indignació i vergonya amb què havíem rebut al BLOC la lamentable notícia. Amb el pas de les hores, però, l’esperpent encara s'ha fet més gros, en saber que el conseller va aprofitar l'estada a Brussel•les per anunciar que el Consell promourà la candidatura de València a la capitalitat europea de la cultura per a l'any 2016. L'anunci té tota la traça de ser només una eixida endavant per intentar amagar la indigna actitud del conseller a Brussel•les, però em du al cap algunes reflexions que només volia apuntar:
1. No li tocaria a l'alcaldessa de València d'anunciar que optarà a la capitalitat de l'any 2016? O és que Rita Barberà no tenia ni idea d'eixe projecte del Consell?
2. No van tindre prou amb fer el ridícul l'any 2000 i l'any 2001 quan es va rebutjar la mateixa proposta per manca de credibilitat?
3. Quina credibilitat ha de tindre un govern -municipal o autonòmic- per obtindre el reconeixement que suposa la capitalitat cultural quan eixe govern manté una actitud hostil cap als productors i gestors culturals?
4. Es pensen que el nou Mestalla i la Ciutat de les Arts i de les Ciències (i de les presentacions falleres, i dels anuncis de cotxes, i de les passarel•les de moda, i de les fotos de bodes, i de les gales televisives horteres) són suficient per a que la nostra capital esdevinga un referent cultural per a Europa?
5. Creuen que una ciutat, el màxims responsables de la qual ataquen la cultura pròpia és la millor mostra de la promoció cultural?

Estic convençuda que València té mèrits més que suficients per esdevindre capital europea de la cultura. Però eixe mèrit és de la gent que, malgrat el PP, continuem apostant per la nostra llengua i cultura i d'aquelles i aquells que, malgrat la manca de suport institucional, continuen fent de la nostra capital un focus d'irradiació cultural. Espere, en qualsevol cas, que el 2016 València siga Capital Europea de la Cultura, sobretot perquè estic convençuda que eixe any el PP ja no governarà ni a la nostra Generalitat ni a l'Ajuntament de la nostra estimada capital.

10.11.06

ÀREES METROPOLITANES


Un Àrea Metropolitana és un territori superior al terme municipal d’una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, que té per finalitat posar en marxa serveis públics que exigeixen una planificació sobre un territori més extens. La forta concentració urbana de moltes grans ciutats provoca que estes cresquen en extensió fins arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix una planificació urbanística, d’accessos, transport, sanitat, educació, etc. que englobe tots els municipis afectats.
Al nostre País existeixen vàries d’estes Àrees: si més no, la de València, les planes de Castelló, la d’Alacant i la d’Elx. Quin territori en concret conforma cadascuna d’estes Àrees Metropolitanes, és encara motiu de discussió entre els entesos, cosa gens estranya si reparem que vivim en un país que no té, encara, Llei de Comarcalització.
Normalment, estes Àrees requereixen la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per tal de poder decidir sobre les actuacions públiques d’esta àmplia zona. Però ací al nostre país, el PP no va tindre cap pudor en carregar-se l’òrgan polític de l’Àrea Metropolitana de València i les altres no tenen reconeixement oficial.
Si pensem una mica, ens adonarem que el treball conjunt de totes les institucions públiques implicades, coordinades políticament, comptant amb els milers i milers de persones que treballen, pensen, creen, en eixa zona, amb un bon programa d’actuacions, ben planificades, crea sinèrgies importants, qualitat en els serveis i cohesió social. No obstant tots els efectes beneficiosos que pot tindre articular estes zones, els nostre govern no impulsa este tipus de polítiques no siga que a l'unir-se els nostres representants municipals es facen més reivindicatius. I això al PP no li interessa; ens vol dòcils i poc protestons.
Des del BLOC volem donar-los tota la importància que es mereixen estes Àrees Metropolitanes i creiem una necessitat la coordinació, tant orgànica com de propostes polítiques. Per això, impulsem la redacció de programes d’actuació conjunts.
El dimecres passat, Enric Carbonell, secretari d’Àrees Metropolitanes i jo mateixa, vam estar a El Campello reunits amb la nostra gent de l’Alacantí, Baix Vinalopó i Valls del Vinalopó per tal d’articular estes propostes. Va ser només la primera de les reunions, que continuaran la setmana que ve a Castelló i la següent a València.
A les eleccions del 2007, probablement el BLOC serà l’únic partit polític que incloga en el seus programes electorals per al País Valencià, una proposta coherent per a estes Àrees Metropolitanes. I si podem dur-la a la pràctica, això repercutirà, per a be, en la qualitat de vida de les persones.

4.11.06

NOUS COL·LECTIUS


Ahir per la nit es va presentar, públicament, el nou col•lectiu del Bloc de Senija (La Marina Alta). Quan vaig arribar al Centre de Cultura de la població, on es realitzava l’acte, ja em va sorprendre la gran quantitat de gent que hi havia a la porta, però és que no cabien al local. Vora 200 persones –d’una població de poc més de 600 habitants - es van reunir per tal d’assistir a l’acte de presentació d’este nou projecte polític que concorrerà a les eleccions municipals vinents a esta població de La Marina. Hi havia gent de totes les edats i condicions, i l’acte estava presidit per una mesa amb els components del col•lectiu, homes i dones bàsicament joves, molt vinculats a la vida del poble. Veure la il•lusió i les ganes d’esta gent i sentir els seus discursos d’una profunda estima cap al seu poble i el país, em va emocionar fins el moll de l’os.
Quan em va tocar el torn de dirigir-me als assistents, els vaig contar quin era el projecte del BLOC. Els vaig parlar del nostre valencianisme, de la defensa del territori que és per nosaltres una premissa bàsica (sense territori no hi ha País), de la nostra manera de fer política, en contacte permanent amb la ciutadania i sense que ningú ens mane des de fora, i els vaig fer vore que, en el camí que començaven, no estaven sols, que tot el partit, i molt especialment la comarca, estaríem al seu costat ajudant-los en tot el que necessitaren. Els vaig dir que La Marina Alta era per al BLOC una comarca fonamental, amb 5 alcaldies – Xàbia, Xaló, Benidoleig, La Xara i El Verger- i un bon grapat de regidors i regidores en cadascun del pobles que, amb el seu treball, havien canviat i molt les condicions de vida de la gent. I els vaig recomanar que en la futura llista municipal que elaboraran estigueren presents tres sectors per nosaltres importants: joves, dones i residents comunitaris (per cert, tot l’acte va estar traduït a l’anglés per una persona d’eixa nacionalitat). I em vaig comprometre a celebrar amb ells i elles la primera victòria que obtindran al mes de maig proper, quan traguen representació a
l’Ajuntament.
Després havien organitzat un vi d’honor, on per cert vaig retrobar un amic lleonés, el Tito, ara afincat a Senija i professor a l’I.B. de Benissa al que feia molts anys que havia perdut la pista i que parla un perfecte valencià.
Acompanyant-nos en l’acte estaven també els nostres regidors Xavi Pons, d’Ondara, Maties Monfort, de Gata, Xavi Tro, de Benissa i Marc Kruitoff, de Llíber, junt al secretari local de Dénia, Dimas Montiel, i el secretari comarcal i regidor de Els Poblets, Salvador Sendra.
Després, corrents, vaig arribar al Consell Comarcal de La Safor, que es celebrava al Centre Social Sant Francesc d’Oliva, on, entre d’altres qüestions, vam fer un repàs de les llistes que esta comarca presentarà a les pròximes eleccions municipals: seran totes, als 31 pobles.
En definitiva, un divendres molt productiu i engrescador. El BLOC creix dia a dia.

30.10.06

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE



Ahir, diumenge, el BLOC va celebrar l'Aplec del Darrer Diumenge d'Octubre, al peu del Monestir de Santa Maria del Puig, amb un gran èxit. Més de 2000 persones participaren, al llarg del dia, en esta festa del nostre partit.
A continuació, adjunte el discurs que vaig realitzar en l'acte públic

Discurs de Pepa Chesa el Darrer Diumenge d'Octubre

Bon dia, companyes i companys.
En nom de l’Executiva Nacional del BLOC us done la benvinguda a l’Aplec del Darrer Diumenge d’Octubre, la festa del nostre partit. Un dia, més que qualsevol altre de l’any, per sentir-nos orgullosos de formar part del partit nacionalista més important que ha tingut mai el País Valencià. Un dia per felicitar-nos perquè estem contribuint, cadascú de nosaltres des de la nostra responsabilitat, a la construcció nacional del nostre país.
Vull donar la benvinguda als centenars de militants i simpatitzants que heu vingut d’arreu de les nostres comarques per compartir un dia de festa, per trobar-vos amb vells amics i companys, per intercanviar loteria i, sobretot, per posar-vos les piles. Perquè no sé si estareu d’acord amb mi, però jo, cada any, després del Darrer Diumenge d’Octubre, me’n torne a casa amb el convenciment que estic en el partit que toca, que la gent del BLOC és la millor gent que té este país i, en definitiva, me’n vaig a casa amb força i ànim per continuar tirar endavant.
Companyes i companys, estem en campanya electoral. Falten 7 mesos justos per a unes eleccions municipals i autonòmiques en les què ens juguem moltes coses. En les què el nostre país té l’oportunitat d’eixir del malson del PP i obrir un nou escenari polític. Un escenari en el qual el nacionalisme progressista que representa el BLOC tindrà un paper decisiu. Perquè, com hem dit en moltíssimes ocasions, no tingueu cap dubte que sense el BLOC no hi haurà canvi.
Per a eixe canvi, evidentment, hi ha moltes fórmules, d’algunes de les quals s’ha parlat dins del partit i, durant molt de temps, als mitjans de comunicació. Però hui és el nostre dia, el dia del BLOC, la festa del partit. I hui precisament vull deixar-vos ben clara una cosa: el canvi polític i l’entrada del BLOC a les Corts Valencianes no ens el regalarà ningú. Ens l’hem de guanyar a pols cadascun dels 200 dies que falten per a les eleccions, el canvi ha de començar pels pobles i les ciutats, per les comarques. Vosaltres sou l’única garantia per a fer fora el Partit Popular. No tingueu cap dubte: el canvi polític està en les nostres mans.
Per això vull demanar-vos, en nom meu i de l’Executiva Nacional, que a partir de hui treballeu de valent. Ja sé que això ho feu des de fa mesos, des de fa anys, i sé també que alguns heu dedicat la vostra vida precisament a això: a treballar pel nostre país. Però tinc plena confiança en vosaltres, en les dones i els homes que formem el BLOC, i per això no tinc cap dubte que no abuse si us demane que, a partir de demà mateix, cada col•lectiu del BLOC entre de ple en la precampanya electoral.
Abans he dit que done la benvinguda a la militància i als simpatitzants, i deliberadament he deixat d’esmentar a la gent que dóna la cara cada dia en centenars d’ajuntaments valencians: les nostres regidores i regidors, els nostres alcaldes i alcaldesses. Vosaltres sou la millor carta de presentació d’allò que és el BLOC; vosaltres demostreu cada dia, des del govern i des de l’oposició, què és el BLOC, què defensem i què no estem disposats a tolerar. Vull, per això, demanar un fort aplaudiment per a algunes de les persones que ja han acceptat l’enorme responsabilitat de representar el BLOC a les municipals de l’any vinent. Demane un fort aplaudiment per a Cristina Suñer, candidata a l’alcaldia de Xàtiva; Vicent Beguer, candidat a l’alcaldia de Torrent; Paco Blay, candidat a l’alcaldia d’Alcoi; Josep Vicent Garcia, de la Pobla de Vallbona; Quico Fernàndez, de Sagunt; Joan Baldoví, de Sueca; Josep Miquel Moya, de Gandia; Carles Aranda, d'Alzira; Enric Nomdedéu, de Castelló; Toni Arques, d’Alacant i Joan Mansanet, candidat a l’alcaldia del Cap i Casal. Ells són només les primeres cares, a les quals, en els propers mesos, se’n sumaran més de 200, fins arribar a la xifra de candidatures municipals més elevada que mai ha presentat un partit nacionalista al nostre País. Davant d’això, jo vos pregunte: creieu que hem de tindre cap mena de complex davant de qualsevol altra força política? Sincerament, jo no tinc gens de por, i hui, després de vore la nostra força, la nostra capacitat de convocatòria, després de comprovar que ens hem aplegat al Puig més de 1.200 persones, encara tinc més clar que açò no ho para ningú.
Amigues, amics, tenim per molta feina per davant. Però això ja ho sabíem. Sabíem, ho sabem des de fa temps, que ningú no ens regalarà res, que este país el construirem nosaltres pas a pas, poble a poble, comarca a comarca. Però mireu, això, com tantes altres coses en la vida que exigeixen esforç, té una compensació. I la compensació la tindrem a l’endemà de les eleccions autonòmiques i municipals quan veurem més pobles i ciutats amb governs nacionalistes i, especialment, quan comprovarem que el BLOC ha entrat a les Corts Valencianes i que el PP ha perdut la majoria absoluta.
Estic segura que molts i moltes de vosaltres haureu vist el magnífic vídeo que s’ha distribuït des de l’àrea de comunicació de l’Executiva Nacional. Al vídeo hi ha un xic jove, modern i compromés, com ho són bona part dels nostres votants i com ho la nostra gent del BLOC JOVE. El xic s’espanta en vore al diari que el PP ha tornat a guanyar les eleccions; ix al carrer i comprova que, efectivament, continua havent-hi barracons a les escoles, llistes d’espera als hospitals, un Canal 9 que manipula i fa propaganda del partit que governa i que a les nostres boniques platges apareixen, com si foren bolets, enormes edificis d’apartaments. Al final, com sabeu, tot ha sigut un malson i quan el xic mira el diari, allò que diu és que el PP ha perdut la majoria.
En estos moments, amigues i amics, eixe somni el tenim a tocar amb els dits. Tot és possible perquè tot està en les nostres mans. Ara més que mai, si volem, podem. Així que, gaudiu de la festa, tingueu bon profit i a partir de demà, comencem a fer realitat el somni.
Moltes gràcies

27.10.06

COMPROMISOS

A L'urbanisme al País Valencià acabava dient que «L'urbanisme que practica el PP, es fruït d'un model polític basat en el guany fàcil, en pa per hui, fam per demà. Hem de canviar este estat de coses al 2007.»
Hui vull començar dient que això és possible. Que és possible amb una representació política que, com el BLOC, estiga disposada a encarar -i arrancar- les principals arrels que donen vida a tanta corrupció i destrucció del territori del País Valencià, però també el d'altres territoris de l'Estat espanyol. Parle d'una representació política que, amb una composició tan plural com es vullga, pose damunt la taula, negocie seriosament i aplique mesures que tallen de soca-rel l'origen de tant de desficaci.
Jo posaré ara uns quants exemples, aquells que considere més rellevants, tot i que altra gent en pot aportar d'altres. Del que es tracta és d'acabar amb tant de descrèdit de la política. Cal ser valents, molt, per fer-hi front a estes qüestions, i no conformar-se amb propostes que l'única cosa que aconseguiran serà afeblir la democràcia i allunyar les decisions de la gent, com ara les que he arribat a sentir respecte a retirar per llei les competències urbanístiques als ajuntaments.
No podem negar que la recerca dels guanys privatius i personals formen part, ara com ara, de la naturalesa de moltes persones, i que afecta a gent que es dedica a la política, però també a la que es dedica a d'altres activitats. Ara bé, no és eixe un model que puga ser acceptat al món de la política, que ha de vetllar pels bens comuns, col•lectius i compartits. A la política, hem de trobar persones que donen exemple d'ètica i de bones maneres. No podem demanar sants i santes, perquè en vida no els hi ha, però sí que podem demanar compromisos. Per tant, el que hem de fer és prendre acords vinculants, és a dir, fer lleis i reglaments, dissenyar polítiques, que ens comprometen a tots a complir-les.
Preguntem-nos i trobem qui està disposat a comprometre's a:
1) Elaborar i aplicar una llei anticorrupció que siga més dura amb els polítics, siguen del signe que siguen, que amb la resta de la població. Quan un polític assumeix un càrrec institucional fa una promesa pública de complir i fer complir la llei, voluntàriament; el ciutadà està obligat per la llei, el seu desconeixement no l'exculpa. ¿Com poden ser tractats per igual un polític corrupte i un ciutadà corrupte? Els seus compromisos col•lectius no són iguals. ¿O és que la resposta de Rajoy segons la qual mentre no hi haja sentència ferma, no hi farà res respecte als polítics sospitosos de corrupció del seu partit, és correcta? I, ¿per què, a més a més, no pot existir una llei que penalitze els partits polítics amb casos de corrupció provats, amb la pèrdua d'alguna de les prebendes que els dóna l'Estat?
2) Elaborar i aplicar una llei de finançament de partits que establisca mecanismes transparents que permeten als ciutadans saber i conéixer qui finança a qui, i que, a més a més, no beneficien només aquells partits que, per disposar de governs, poden repartir prebendes entre el sector privat, tot generant unes immenses xarxes de clientelisme. Perquè això és el que s'aconsegueix quan tots els mecanismes de finançament de partits polítics previstos tenen com a fonament premiar al que més té: més vots més diners, més governs més clients, etc. Una dinàmica que porta a la lluita fratricida pels recursos econòmics dedicats a la política i a la constitució d'oligarquies partidàries quasi impossibles de renovar.
3) Elaborar i aplicar una llei de finançament dels ens locals, ajuntaments, que són la trinxera de l'Estat davant els ciutadans. Podria ser un altre dels fronts per lluitar contra potser l'única via per la consecució de recursos que els queda, que no és altra que vendre el territori al millor postor. O ¿és que és lògic que els municipis continuen rebent els mateixos recursos ara que fa trenta anys (en termes relatius), per atendre poblacions i serveis que fa trenta anys no hi eren? ¿Per què no fem una revisió del repartiment dels recursos públics en funció de criteris que es puguen objectivar al màxim i que tinguen com a premissa el principi de subsidiaritat?
4) Elaborar i aplicar un Pla de Reforma en profunditat del sector agrícola al País Valencià. Un pla que pose les bases que permeten l'extracció d'una rendibilitat a la terra que no situe als agricultors en un carreró sense eixida, rodejats de constructors d'adossats i camps de golf. Un pla que ajude als agricultors a defendre la seua activitat davant d'atacs tan potents com els que reben per part dels alquimistes especialitzats en la conversió de sòl rústic en sòl urbanitzable.
Sóc conscient que són quatre qüestions molt polèmiques, i potser, segur, es podrien afegir d'altres. Ara, una comunitat humana només es pot enfortir si es capaç d'afrontar, conjuntament, els reptes més difícils. I al País Valencià li fa falta enfortir-se molt.
Posem sobre la taula col•lectiva (les Corts Valencianes són la més alta instància en este aspecte, però també els mitjans de comunicació n'han de participar del debat) qüestions que ataquen els problemes reals a fons, i no només en la superfície propagandística, que arriba fins les revistes del cor.
Les solucions no són fàcils i ningú té la fórmula màgica, però si ni tan sols ens els plantegem res no aconseguirem més que empitjorar, en la retòrica de pati d'escola del “i tu més”. Els meus companys i companyes del BLOC i jo estem disposats a parlar-ne. Hi ha algú més?

25.10.06

Mostra, INQUIET i CINEMACLET


Esta nit les companyes i companys del col·lectiu del BLOC de Benimaclet m'han convidat al cine. Sí, com sona. Hui comença, a la seu de l'Associació de Veïns de Benimaclet, el cicle de cinema "CINEMACLET" en el qual algunes persones vinculades a la política i a la societat civil presentarem les nostres pel·lícules preferides; jo he triat els "Temps Moderns" de Chaplin, i en les properes setmanes faran el mateix el diputat Carles Arnal i el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez. Totes les projeccions seran al local de l'associació, al número 42 de l'avinguda de Valladolid, a les 20 hores.

Quan la gent del BLOC de Benimaclet em va proposar de participar-hi la idea em va semblar magnífica, perquè en certa mesura recordava els temps dels cine-clubs, quan el cinema era una bona eina per conèixer gent i per compartir converses intel·ligents i enriquidores. I amb eixe mateix objectiu va nàixer, fa ja més de 25 anys, la Mostra de València. Fa només uns dies ho recordava en una entrevista Vicent Garcés, una de les persones que més activament va participar en el naixement d'un festival que, encara, porta per subtítol "Cinema del Mediterrani" malgrat la seua transformació, per obra i gràcia del govern de Rita Barberà, en un festival sense identitat, sense objectius, sense relació amb els sectors productius del país i que promou una manera d'entendre el cinema radicalment oposada a allò que representa el CINEMACLET. La prova més palesa, el lloc on s'ofereixen les projeccions: un centre comercial anodí, allunyat dels espais habituals on s'ofereix i es consumeix el bon cinema, i on és impossible que s'establisca cap mena de diàleg, ni entre els productors i els consumidors, ni molt menys entre els espectadors.
Posar estrelletes al passeig marítim, fer homenatges sense cap coherència a Jose Coronado o Lina Morgan -amb tots els meus respectes a un i l'altra- o buscar alguna estrella hollywoodiana de segona fila com Andy Garcia només perquè les senyores Barberà i Alcón es facen la foto amb un famós, no és suficient per fer un festival de cinema. Als del PP els falla, com sempre, la confiança; no es fien de ningú, i molt menys de la gent de la cultura, senzillament perquè és independent, perquè és crítica, perquè és incoformista. I així és com han de ser.

El CINEMACLET coincideix en el temps amb la Mostra, i també amb la segona edició del Festival INQUIET de cinema en valencià, que organitza l'Ajuntament de Picassent en col·laboració amb Escola Valenciana i les universitats públiques de València. En la seua primera edició, l'INQUIET, promogut per l'equip de persones que coordina el regidor del BLOC Artur Hernàndez, va ser tot un èxit, i enguany ha superat totes les previsions. Una bona mostra que el cinema, de qualitat, en valencià i tractat amb criteris professionals sí que té èxit i sí que compleix la funció socialitzadora i educadora que tenien els vells cine-fòrums de la transició. L'únic problema és que ni Picassent ni Benimaclet no tenen passeig marítim per a posar les estrelletes de la reina de la comèdia madrilenya i del propagandista del BÍFIDUS activo.

21.10.06

CARRETERA NO, TREN SI


El divendres, més de 5000 persones eixírem al carrer al meu poble, Oliva, convocats per una Plataforma Ciutadana, per tal de reivindicar la desaparició de la N-332 al seu pas per dins de la població. Són 3 Kms de carretera per la qual passen més de 40.000 vehicles diaris, molts d’ells camions de gran tonatge, i que provoca incomoditats en la vida diària, soroll, contaminació atmosfèrica i perill per als ciutadans; no són poques les persones que al llarg dels anys han mort d’accident en esta via dins del poble.
Portem molt de temps reclamant la desaparició d’esta carretera, però no ens fan cas des de les administracions superiors, a pesar de l’acord unànime que sobre este tema mantenen els distints partits polítics amb representació municipal i del clamor popular. Solucions alternatives hi ha: la més lògica i de menor cost medioambiental –el mal ja està fet- és la de l’alliberament de la A-7 al seu pas per La Safor i una altra la construcció d’una circumval•lació a part de la comarca, que incloga Oliva.
Però passen els anys i les solucions no arriben. S’escometen estudis, però no hi ha projectes ni finançament per mamprendre les obres alternatives necessàries. I és molt de temps ja que patim les conseqüències d’esta situació.
Fa molt de temps també ( aproximadament 30 anys), que vivim les conseqüències de la desaparició del tren Gandia –Dénia. En el seu moment van dir que, ràpidament, es prolongaria el tren de Gandia fins Oliva, però això no ha passat; sense cap explicació raonable, esta important infrastructura –que també es reclama unànimement- continua sense data de realització.
No és d’estranyar que, davant d’esta situació, els ciutadans i ciutadanes d’Oliva s’autoorganitzen i reclamen amb contundència. Tenim la sensació de ser el Soweto de la comarca i la certesa del maltracte a que ens someten les administracions autonòmica i central. Per això, des d’ací, vull felicitar als promotors i les promotores de la iniciativa de fer la manifestació i de l’arreplegada de firmes – més de 10000 ja-. Ahir vam ser convocats per al pròxim mes tornar a repetir-ho, i així fins que ens facen cas.
Els polítics de l’Ajuntament d’Oliva, tots els partits, van donar suport a la manifestació , i el Bloc, a més, ha contribuït de forma significativa a l’arreplegada de signatures. Ahir, fent costat als nostres tres regidors, Imma Seguí, Pau Pérez i David González, i a tota la gent del poble, es trobaven també els nostres alcaldes de Bellreguard i Palmera, Facund Puig i Àlvar Català i el nostre Secretari General, Enric Morera, junt a la totalitat de militants d’Oliva.
L’obligació dels governs és donar solucions als problemes dels seus ciutadans i fer que la vida els resulte més fàcil i siga de millor qualitat. En el cas d’Oliva, la Generalitat i el govern de Madrid no compleixen amb les seues obligacions i per tant, tornarem a cridar al carrer CARRETERA NO, TREN SI fins que ens senten i ens donen solucions.

17.10.06

"EPPUR, el BLOC JOVE, SI MUOVE"


Cada cert temps apareixen estudis sobre l'interés de la joventut per la política i sobre el grau de participació de les joves i els joves en iniciatives col·lectives, en el món associatiu, en moviments reivindicatius etc. i, la veritat, és que els resultats no són per a tirar coets. Tanmateix, per la meua dedicació a la docència durant tants anys sempre he pensat que les coses no eren exactament així i que probablement els joves que jo coneixia eren "excepcionals", perquè al meu voltant sí que veia interés pel medi ambient, per la nostra llengua i pel nostre País. Però des que vaig assumir la Secretaria d'Organització vaig poder comprovar que no eren només els meus alumnes els que es resistien a formar part d'eixa imatge de joventut hedonista, desinformada i passiva. Arreu de les comarques he pogut comprovar la força, les ganes de treballar, la il·lusió, el trellat i el compromís nacional de la gent que forma i ha format el BLOC JOVE.

Des dels temps de Josep Vidal fins als de Pere Fuset i Kepa Garcia passant per les etapes d'Artur Vélez i Mireia Martínez, les joves i els joves del BLOC han estat molt més que una "sectorial de joventut" com ho són en altres partits. Els nostres joves, malgrat tot, es mouen. I no paren!Ara que ja ha passat, puc confessar que estava aterroritzada pel concert del 8 d'octubre. Confiava plenament en la capacitat de treball dels companys i companyes del BLOC JOVE, i més tenint en compte el magnífic treball de coordinació fet per Albert Sebastià i Santi Rosado, però era un diumenge per la nit, d'un pont ben abellidor, i em feia por que tants dies de treball no es veieren recompensats per una participació suficient de públic. Afortunadament, em vaig enganyar, i abans i tot de començar el concert de La Gossa Sorda i Sva-ters, la plaça de Nàpols i Sicília estava plena de gom a gom de gent, molta gent i, sobretot, de gent molt jove.Vull aprofitar el meu blog per donar públicament l'enhorabona al BLOC JOVE pel concert, però no només per això, sinó també per la magnífica campanya "Adéu PP", per la seua massiva presència a la manifestació del 9 d'octubre, per la idea del concurs de vídeos per acomiadar Camps del govern de la Generalitat i per la seua imparable implantació al territori. Saben que, com sempre, Pere, Kepa, Vicent, Albert, Sergi, Sara, Amparo, Joana, Dolors, Helena i la resta de membres de la Coordinadora Nacional compten amb el meu suport.

No sé si les enquestes i estudis acabaran reflectint un increment de la participació de la gent jove en la política, en una determinada manera de fer i entendre la política. Potser no. Potser siguen només els joves del BLOC, només els joves nacionalistes els què continuen eixint al carrer en manifestacions, concerts i campanyes, però afortunadament, cada vegada en són més. I que ningú no s'enganye: hi ha altres ofertes polítiques, hi ha altres maneres de militar i de participar, però malgrat tot, el BLOC JOVE no para. Eppur, el BLOC JOVE, si muove!

13.10.06

L'URBANISME AL PAÍS VALENCIÀ

Esta festa del 12 d'octubre ens ha deixat diverses notícies sobre l'urbanisme, molt preocupants per als valencians i les valencianes.
D'un costat, l'Observatorio de la Sostenibilidad en España, amb seu a la Universitat d'Alcalà d'Henares i finançat pel Ministeri de Medi Ambient, ha fet públic un informe on es destaca "el mal ús i destrucció del litoral" com el factor que més influeix, negativament, en la sostenibilitat en Espanya, i assenyala al País Valencià com a líder d'eixa mala política.
D'altre, la Comissió Europea torna a advertir al govern de Camps que ha de modificar la LUV, que les irregularitats continuen, i li dóna dos messos per fer-ho.
Si per sostenibles entenem aquelles actuacions que no posen en perill la supervivència de les generacions futures, estem davant un problema greu i fortament insostenible. L'informe diu clarament que l'urbanisme al nostre país "careix de planificació i participació social i provoca impactes ambientals i efectes irreversibles", i arriba a parlar "de gran ineficència en l'ús del sòl". L'urbanisme que el PP practica a casa nostra es basa en un model de creixement que afavoreix l'especulació, que destrossa sistemàticament les zones d'horta, contribuïnt així a fer desapareixer la nostra agricultura, tan arrelada al país; que no té en compte els recursos naturals necessaris -que no són inesgotables- per fer front a la demanda; que destrossa dia a dia el nostre territori, per continuar ofertant segones residències en un mercat on esta ja supera la demanda. Però això si, els nostres joves continuen sense tindre accés a una vivenda pròpia i qualsevol família s'ha d'hipotecar per molts anys per poder adquirir un habitatge.
Bo, qualsevol no. Hi ha uns quants que guanyen molts diners amb tot açò.
L'urbanisme que practica el PP, es fruït d'un model polític basat en el guany fàcil, en pa per hui, fam per demà. Hem de canviar este estat de coses al 2007.

4.10.06

PRESENTACIÓ DE CANDIDATURA

Hui és dimarts, 10 d'octubre, l'endemà del nostre Dia Nacional i l'inici del termini que la Comissió de Llistes del BLOC ha obert per presentar candidatures als primers llocs de les llistes autonòmiques del proper mes de maig.
I hui mateix he presentat formalment la meua candidatura per ocupar el segon lloc de la llista per la circumscripció de València que encapçalarà el nostre Secretari General, Enric Morera.
Des del Congrés Extraordinari d’octubre de 2003 he estat Secretària d’Organització de l’Executiva Nacional del BLOC, una responsabilitat que vaig acceptar tot i ser conscient de les grans dificultats a què hauríem de fer front. Ara, tres anys després d’aquell Congrés, crec que els homes i les dones que formem el BLOC, podem donar-nos l’enhorabona perquè hem sigut capaços, cadascú des de la seua responsabilitat, de capgirar la situació i trobar-nos en estos moments en una posició òptima per encarar les eleccions de 2007.
La immensa sort d’haver representat el BLOC en desenes d’actes públics, manifestacions, taules rodones, debats i reunions de treball, m’ha permés comprovar personalment el desig de canvi que ens fa arribar la ciutadania, i l’esperança que en eixe canvi el BLOC tinga un pes decisiu. He conegut el país i he conegut el nostre partit, comarca per comarca, col·lectiu per col·lectiu, i he pogut observar que ens hem posat les piles, que en som més, de militants i de simpatitzants, i que estem més preparats que mai per a l’entrada del BLOC en totes les institucions.
Com molts dels membres del Consell Nacional, he estat regidora, i estareu d’acord amb mi que els ajuntaments són la millor escola de política. És en la política municipal on aprenem a dialogar i negociar, on entenem que coherència i pragmatisme són compatibles i on mantenim un contacte permanent amb la ciutadania. Però la política local aporta, sobretot, capacitat de gestió, la qual he pogut desenvolupar al meu poble, Oliva, i a la presidència de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
Per responsabilitat amb el nostre País i amb la seua gent, perquè em sent capacitada i perquè crec que, ara més que mai, el nacionalisme progressista que representa el BLOC ha de ser útil per al canvi, he decidit presentar la meua candidatura al segon lloc de la nostra llista per la circumscripció de València i des d'este mateix moment m'adreçaré a les conselleres i consellers nacionals perquè, si així ho consideren oportú, em facen arribar el seu aval.
En qualsevol cas, des d'este espai a la xarxa, aniré donant a conéixer les meues impressions sobre l'actualitat política, sobre la vida quotidiana del nostre partit i sobre la meua candidatura.
Benvingudes i benvinguts al meu quadern de bitàcora.
Pepa Chesa i Vila
Secr. d'Organització del BLOC