CAMPS HA PERDUT L’ OREMUS
Últimament, el PP valencià ens entreté amb espectacles que ratllen el ridícul. I Camps, el president de la Generalitat Valenciana n’és l’actor principal, indiscutible protagonista d’esta opera bufa en què, el partit que se suposa ens hauria de governar, està entretingut.
Si vam sentir vergonya aliena i ens vam enrojolar quan vam sentir les floretes que es deien Camps i el Bigotes la nit de Nadal - recordeu: “te quiero un huevo” “amiguito del alma” i altres perles per l’estil-, després la sensació d’engany i frau va ser total al vore com el President de tots els valencians, mentia descaradament a les Corts, òrgan de representació sobirana del poble, i havia d’anar a declarar als tribunals. Entremig, Francisco Camps ha perdut l’ oremus.
El President Camps és un cadàver polític i ell ho sap. Però no vol admetreu, es juga massa coses, entre elles perdre la condició d’aforat davant el que se li ve al damunt a nivell judicial. I no vol deixar el seu càrrec. Per això es veu que s’ha muntat una pel·lícula sobre la situació actual que poc o gens té a vore amb la realitat.
Se li nota. Està nerviós, dóna botets en la tribuna, somriu compulsivament d’orella a orella, els solta als i les periodistes frases com ara “ son ustedes estupendos” o “los quiero mucho a todos” (quina mania té este home en declarar-li el seu amor a tothom!). Camps està desencaixat i no controla del tot.
Només així es pot entendre l’últim esdeveniment ocorregut a les Corts Valencianes, on Camps acusava al PSOE de voler donar-li el tristament famós paseïllo, de voler vore’l mort. “A usted lo que le gustaria es venir a mi casa, de madrugada, en una camioneta, i al dia siguiente apareciera jo boca abajo en una cuneta”. Terrible frase, dirigida al portaveu socialista de les Corts. Camps emula l’assassinat de Calvo Sotelo en la seua persona, públicament, dalt la tribuna d’oradors de les Corts, i el Grup Popular, els seus diputats i les seues diputades, l’aplaudeixen a rabiar.
Haurien, hauríem de inhabilitar-los. Una tropa així, i amb el Cap que tenen, no poden tindre el nostre present i futur, el de tots els valencians i valencianes, en les seues mans. Són un perill públic. CAMPS DIMISSIÓ!