15.11.09

CAMPS HA PERDUT L’ OREMUS

Últimament, el PP valencià ens entreté amb espectacles que ratllen el ridícul. I Camps, el president de la Generalitat Valenciana n’és l’actor principal, indiscutible protagonista d’esta opera bufa en què, el partit que se suposa ens hauria de governar, està entretingut.
Si vam sentir vergonya aliena i ens vam enrojolar quan vam sentir les floretes que es deien Camps i el Bigotes la nit de Nadal - recordeu: “te quiero un huevo” “amiguito del alma” i altres perles per l’estil-, després la sensació d’engany i frau va ser total al vore com el President de tots els valencians, mentia descaradament a les Corts, òrgan de representació sobirana del poble, i havia d’anar a declarar als tribunals. Entremig, Francisco Camps ha perdut l’ oremus.
El President Camps és un cadàver polític i ell ho sap. Però no vol admetreu, es juga massa coses, entre elles perdre la condició d’aforat davant el que se li ve al damunt a nivell judicial. I no vol deixar el seu càrrec. Per això es veu que s’ha muntat una pel·lícula sobre la situació actual que poc o gens té a vore amb la realitat.
Se li nota. Està nerviós, dóna botets en la tribuna, somriu compulsivament d’orella a orella, els solta als i les periodistes frases com ara “ son ustedes estupendos” o “los quiero mucho a todos” (quina mania té este home en declarar-li el seu amor a tothom!). Camps està desencaixat i no controla del tot.
Només així es pot entendre l’últim esdeveniment ocorregut a les Corts Valencianes, on Camps acusava al PSOE de voler donar-li el tristament famós paseïllo, de voler vore’l mort. “A usted lo que le gustaria es venir a mi casa, de madrugada, en una camioneta, i al dia siguiente apareciera jo boca abajo en una cuneta”. Terrible frase, dirigida al portaveu socialista de les Corts. Camps emula l’assassinat de Calvo Sotelo en la seua persona, públicament, dalt la tribuna d’oradors de les Corts, i el Grup Popular, els seus diputats i les seues diputades, l’aplaudeixen a rabiar.
Haurien, hauríem de inhabilitar-los. Una tropa així, i amb el Cap que tenen, no poden tindre el nostre present i futur, el de tots els valencians i valencianes, en les seues mans. Són un perill públic. CAMPS DIMISSIÓ!

1.11.09

NO A LA CORRUPCIÓ. CAMPS DIMISSIÓ

No he pogut estar a la manifestació d’esta vesprada a València. I ho lamente, però tenia un agradable compromís, ineludible, amb uns bons amics, Paco Mestre i Pura Fernández, que celebraven les bodes d’argent. Hem passat un bon dia.
Però m’haguera agradat estar junt als molts miler de persones que hui deien NO A LA CORRUPCIÓ i demanaven la DIMISIÓ DE CAMPS. Per salut democràtica; perquè la política és una digna i necessària activitat que ells, els corruptes, embruten; perquè els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern de lladregots; perquè és urgent que el President Camps assumesca responsabilitats polítiques i no ens mentesca més; perquè no tots els polítics som iguals i perquè un altre govern, honest, que mire pels interessos de tots nosaltres, els valencians, és possible.
El PP i el PSOE (mireu, sinó, Catalunya) han entrat en una espiral perillosa. Perillosa per la democràcia, per la credibilitat de la classe política, perquè estar en la picabaralla constant del “tu més” només porta a desprestigiar tota activitat política, per altra banda necessària per a la bona marxa dels quefers públics, perquè estes situacions només afavoreixen l’abstenció, no sols en les convocatòries electorals, sinó també –i açò és molt més greu- en la participació i implicació dels ciutadans i les ciutadanes en allò que passa al seu país.
Per tots aquells i aquelles que estimem esta terra, que voldríem que es solucionaren els problemes que té la gent, que té el territori, la situació per la que travessa la vida política valenciana és dramàtica. Som la burla de tota Espanya i tenim un govern que no governa; no tenen temps els del PP, estan massa ocupats en els seus bruts assumptes.
Per això, milers i milers de valencians hem cridat, esta vespra de Tots Sants, en persona o en esperit, NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ. I si fa falta continuarem fent-ho, tan fort i tantes vegades com siga necessari. Perquè no tots som iguals.