27.11.07

VALÈNCIA, CAPITAL

Fa uns anys, el col·lectiu del BLOC de la ciutat de València va organitzar una campanya que tenia este eslògan: “València, capital”, on es jugava, molt encertadament, amb la polisèmia de la paraula “capital”: ciutat principal d’un país, d’una regió o d’una circumscripció administrativa; adjectiu que és sinònim de principal, de fonamental, de vital; i en tercer lloc, riquesa –material o immaterial- acumulada.

València és el Cap i Casal del nostre País, i sense ella, sense el prop d’un milió de persones que hi viuen, el procés de construcció nacional no reeixirà. I no és només una qüestió de números: cap moviment nacionalista no pot recolzar-se sobre un enfrontament, una incomunicació, una disparitat de criteris, entre la capital i les comarques, per la qual cosa, com diuen els mallorquins, “sense València, no hi haurà independència”. València és, per tant, capital del nostre País i és una peça capital (ara és adjectiu) per a la consolidació del projecte polític que representa el BLOC.
El col·lectiu de la ciutat de València és el més nombrós de tots els del BLOC, fet lògic si es té en compte el pes demogràfic de la ciutat. I és per això que eixe col·lectiu acumula, també, un important capital polític (tercera accepció) que recolza sobre algunes de les persones que hi militen: el nostre Secretari General, Enric Morera, és afiliat a València i va ser candidat a l’alcaldia l’any 1999; Pere Mayor, l’ex-president del BLOC i diputat en la legislatura 1987-1991 també milita i viu a València. De València són persones imprescindibles en el nostre projecte polític, com Enric Capilla, com Empar Saràbia, com Joan Senent, com Sento Sanxis, com Oto Luque... i València té futur gràcies a gent com Artur Vélez, com Pere Fuset, com Francesc Gamero, com Patro Hernàndez, com Ximo López.
El passat divendres el col·lectiu de València va reunir de manera extraordinària l’Assemblea Comarcal per acceptar la dimissió de Joan Mansanet com a Secretari Comarcal. Joan i el seu equip van assumir la responsabilitat de dirigir el col·lectiu en un moment especialment fràgil dins del nostre partit, i van aconseguir un grau de cohesió interna molt important, com ho demostra el fet que l’acord amb el PSPV, possiblement la decisió política més difícil de la història recent del valencianisme polític al Cap i Casal, va rebre el suport d’una majoria aclaparadora de la militància del BLOC. Joan va donar la cara, i va haver d’assumir unes condicions infames imposades per un PSPV que va sobrevalorar "l’efecte Alborch”. Ara, en un gest d’enorme responsabilitat, ha decidit fer un pas enrere i propiciar una renovació de l’Executiva Comarcal que, des del divendres passat, serà coordinada per la candidatura que encapçalava Ximo López i en la qual hi ha dones i homes suficientment preparades i preparats per al repte: Mamen Gimeno, Xavi Navarro, Cloti Peña, Enric Capilla, Consol Castillo, Joan Moliner, Imma Àngel, Eduard Ramírez, Pili Micó i Jaume Ferrà.
A tots ells i totes elles la meua enhorabona. Que sàpiguen que sempre podran comptar amb el suport d’esta Secretaria d’Organització.

25.11.07

ALLÒ PRIVAT ÉS POLÍTIC

69 dones han mort a l’Estat espanyol, víctimes de la violència de gènere, en els quasi onze mesos que portem d’any. La xifra ja supera el número de dones mortes per la mateixa causa, en tot l’any passat. És necessari fer l’impossible per evitar tant de patiment i tantes morts injustes.

Hui, 25 de novembre, commemorem el Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, un bon moment per reflexionar sobre esta xacra de la nostra societat.
No fa encara massa temps, les qüestions de parella de l’àmbit domèstic, positives o pejoratives, eren considerades un assumpte privat. “ Privat “ era el conjunt d’agressions, maltractaments, insults i assetjament psicològic cap a les dones. “Privada” era la consideració de propietat de l’home cap a la dona. “Privades” eren les desigualtats al si de la família, al ser les dones esclaves de tots els seus membres. Ni tan sols es qüestionaven les grans diferències jurídiques, laborals i político-socials entre dones i homes, perquè les dones estaven relegades a l’àmbit privat i privat era tot el que les envoltava.
En l’actualitat, gràcies a la lluita i el treball de moltes dones que ens han precedit, “allò privat és polític”, com diu el lema feminista. Ara assistim amb esperança a la incorporació de les dones a l’àmbit públic, amb tot el que d’útil i diferent podem aportar.
No obstant, la realitat es manifesta encara cruament. Precisament perquè les dones no callem, ja no patim en silenci, exigim als nostres companys un tracte en igualtat, mostrem a la societat les nostres aptituds i ens declarem autònomes, i perquè no ens considerem les úniques responsables de l’atenció a la família. És precisament per tot això, pel que moltes dones pateixen assetjament, vexacions, insults, discriminació i inclòs la mort.
Respectem el treball de les que ens han precedit per tal d’aconseguir que allò privat siga públic. Exigim als governs lleis, amb pressupostos suficients, que promoguen la igualtat. Negociem acords que eliminen les enormes diferències laborals entre homes i dones. Denunciem la feminització de la pobresa i la major exposició a la violència d’aquelles dones que viuen en societats amb conflictes armats. Solidaritzem-nos amb les dones immigrants, ja que de cada tres dones mortes enguany a mans dels homes, una era immigrant. Demanem mesures per tal que els homes s’incorporen a les tasques domèstiques. Treballem per una escola coeducadora , per una educació que promoga les relacions no violentes, igualadora de desigualtats. Denunciem els mitjans de comunicació que mostren la imatge de l’home possessiu i prepotent i de la dona objecte. Donem suport a un nou concepte de masculinitat basat en la solidaritat, la igualtat, el respecte i la convivència.

21.11.07

DESENVOLUPAMENT LOCAL I GLOBALITZACIÓ

Tothom està d'acord que estem assistint a un procés de globalització de les relacions econòmiques, socials i culturals i que este procés accelera, cada vegada més ràpidament, els processos d'innovació i canvi. Però també és cert, com indiquen diferents informes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, OCDE, que les polítiques centralistes del passat, basades en decisions macroeconòmiques, ja no serveixen. Per a què el canvi i la innovació es puguen sostenir, la política econòmica ha de descentralitzar-se i democratitzar-se.

La màxima de l'OCDE "pensa globalment, actua localment", reformulada per l'escriptor Carlos Fuentes, com "no hi ha globalitat que valga sense localitat que servesca", simbolitza la nova realitat en la que la globalització dels mercats a escala mundial condueix els actors econòmics a centrar-se en estructures econòmiques i socials més pròximes.
Este fet es reflecteix en la voluntat de moltes poblacions i àrees rurals d'enfortir la identitat local com a mitjà d'integració en el sistema global, o en les actuacions de moltes empreses multinacionals de descentralitzar la presa de decisions a nivell regional o local. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació faciliten esta descentralització, ja que possibiliten que els actors econòmics i socials exploten la informació global existent sense haver de construir grans infrastructures centralitzades.
En resposta a estes noves tendències del sistema econòmic, tant la Comissió Europea com l'OCDE recomanen els seus Estats Membres polítiques actives de "traspassament de poder a les comunitats locals", el que suposa descentralització, mitjans econòmics i reformes administratives que permeten els agents econòmics i socials fer front a aquestes noves tendències amb garanties d'èxit.
No obstant això, estos canvis incideixen en els territoris concrets de manera desigual, de forma que existeixen àrees amb major possibilitat d'assumir i beneficiar-se dels mateixos i altres que corren el perill de quedar-se al marge del procés. La descentralització del sistema econòmic, el desplaçament dels centres de decisió i de noves localitzacions de les activitats econòmiques en àrees perifèriques de la Unió Europea, no tendeixen a repartir-se de manera uniforme en els distints territoris, sinó a concentrar-se en zones que compten amb un nivell mínim de població i d'infrastructures materials i immaterials que els permeten desenvolupar-se, que, normalment, són les zones metropolitanes dels territoris perifèrics. Ací rau la preocupació de l'OCDE pels "territoris intermedis" i la de la Comissió Europea per les "petites i mitjanes ciutats".
Els vincles econòmics, socials, culturals i mediambientals entre les ciutats i les regions circumdants estan canviant amb rapidesa. Existeix una considerable inèrcia de les estructures institucionals, que poden no ser les més adequades per les noves condicions. És imprescindible que hi haja una major cooperació entre municipis, i enfocaments basats en les necessitats i potencial de les àrees urbanes funcionals per tal d'assolir els objectius de sostenibilitat urbana i augmentar els efectes de les intervencions de les polítiques de la UE.
Les ciutats mitjanes estan en perill de declivi, el que suposa una amenaça al futur de les zones rurals veïnes si no arriben al llindar crític d'infrastructures materials i immaterials, especialment en matèria d'educació, qualificació professional i diversificació d'activitats Per això, és necessari reforçar els lligams amb les ciutats veïnes per tal d'assolir un nivell de demanda suficient per justificar el desenvolupament de serveis i equipaments comuns, inclosos les comunicacions i el transport; així com reforçar la capacitat de planificació i el llançament d'una estratègia de desenvolupament urbà.
Per millorar l'equilibri del sistema de ciutats, la recerca de la complementarietat i de la cooperació entre les mateixes revesteix una importància crucial. Aquesta cooperació tindrà un tarannà més integrat si es basa en els lligams naturals sorgits com a conseqüència de la seua proximitat geogràfica. Calen estratègies integrades per reforçar més els lligams d'estes agrupacions urbanes policèntriques i per realitzar una major complementarietat funcional. Diversos factors hi juguen, tanmateix, en sentit invers, entre ells les barreres administratives. La contradicció sorgeix en la dificultat, quan no la resistència, del conjunt de les administracions i també de les estructures establertes de les organitzacions civils per adaptar-se a les noves tendències de l'entorn econòmic. Així, veiem que molts anys després de donar el primer pas descentralitzador des de l'Estat a les Comunitats Autònomes, continuem pendents del segon pas des de l'Estat i les Comunitats Autònomes cap a les entitats locals i que els temes que envolten el Pacte Local estiguen contínuament en permanent discussió.
Al País Valencià la problemàtica general descentralitzadora s'ha vist agreujada pel conflicte polític local. I és que ací la problemàtica de l'organització territorial valenciana ha estat "vista" o interpretada a nivell regional com un fenomen purament "ideològic" lligada als corrents polítics"nacionalistes" i no com una qüestió derivada simplement de la necessitat de donar resposta política als canvis del model de desenvolupament econòmic i als requeriments de la competitivitat entre territoris i ciutats.

8.11.07

PRESSUPOSTOS

El dilluns 29 d’octubre, el conseller d’Economia i vice-president segon del Consell, Gerardo Camps, va presentar en Les Corts el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2008. La Llei de Pressupostos és la més important de l’any, ja que evidencia el conjunt de polítiques del govern, en aquest cas, del govern del PP.
El pressupost de la Generalitat per a l’any que ve puja un total de 13.828 M €.
Si analitzem alguns aspectes d’este pressupost, veiem que hi ha un fort increment de les despeses del Capítol 1: Personal. En total, suposa el 36,4% del total del pressupost, el que significa 6 o 7 punts per damunt de la mitjana de les CCAA. És a dir, quasi la meitat de les despeses del pressupost se’n va en pagar nòmines.
En el conjunt del pressupost, hi ha poc pes de les inversions reals (Cap 6). I la meitat de les inversions són gestionades per les empreses públiques. Moltes empreses, que no són tals (viuen de les transferències de les Conselleries de les que depenen), han estat creades per tal d’eludir els mecanismes de control més rigorosos de la contractació administrativa. Només cal veure successius informes de la Sindicatura de Comptes.
Al pressupost per a l’any 2008, no es redueix l’endeutament que actualment és el major endeutament de totes les CCAA, l’11,3 % del PIB, quan la mitjana estatal és el 5,7. Només RTVV ja deu 1.145 milions d’euros.
Des del BLOC qualifiquem l’actual projecte de pressupostos com OCULTISTA, NO REALISTA I REGRESSIU.
Ocultista, perquè és inintel·ligible per els ciutadans i perquè és impossible saber on aniran els diners previstos en el capítol d’inversions.
No realista, perquè no afronta els nous reptes de competitivitat que precisa l’economia valenciana
Regressiu, perquè augmenten més les quantitats consignades dins dels quatre primers capítols, que representen la despesa corrent, especialment el de personal que augmenta un 11%; mentre que proporcionalment els capítols 6 i 7, que indiquen la inversió, creixen només un 3,5 %, la meitat de l’augment global del pressupost. Esta característica de pressupost regressiu, socialment parlant, s’evidencia en el pressupost d’Educació, on podem veure que les inversions en construccions escolars d’Educació Primària són de poc més de 17 milions mentre que la contribució als concerts escolars amb l’ensenyament privat és de 300 milions, fet que es repeteix en les construccions de Secundària. I les inversions en Sanitat disminueixen respecte del 2007.
Caldrà presentar moltes esmenes a estos pressupostos, i esperem que el PP no faça ús de la seua prepotència i en prenga algunes en consideració. Només així aconseguirem millorar-lo.
El BLOC celebrarà este dissabte que ve, dia 10 de novembre, una jornada a la que assistiran més d’un centenar de càrrecs públics i militants, per tal de parlar de Pressupostos participatius i transparents. Segur que serà profitosa i servirà perquè fem les coses de manera diferent, des de baix cap a dalt i comptant amb la ciutadania.


-