25.2.07

ASSEMBLEA DE REGIDORS I REGIDORES

L’Assemblea de Regidors i Regidores Nacionalistes del País Valencià, es va reunir ahir, dissabte 24 de febrer, al Saló d’Actes de la Mancomunitat de Municipis de La Safor, amb un ordre del dia ben interessant i útil per als nostres regidors i regidores, però també per als candidats i candidates que integraran les llistes locals en les pròximes eleccions del mes de maig. L’Assemblea tenia per objectiu presentar les Bones Pràctiques del BLOC, aprovar el Programa Marc Municipal i presentar la campanya electoral que realitzarem als municipis valencians.

El Programa Marc és un document que facilitarà a les nostres candidates i candidats municipals la preparació dels seus programes electorals, i serà la base per al debat amb els votants a fi de concretar les prioritats polítiques dels futurs regidors nacionalistes.
Al Programa Marc Municipal aprovat s’han treballat dues qüestions que són transversals a totes les àrees: la participació ciutadana i l’ordenació del territori. Estes dues qüestions ja es marcaven com a elements estratègics a la Ponència Política del passat Congrés del BLOC i presideixen la nostra proposta programàtica als municipis en les eleccions de maig.
El Programa Marc Municipal, ha estat realitzat a partir del treball i l’experiència adquirida al llarg d’aquesta legislatura, pels nostres 300 regidores i regidors; una eina fonamental que ens ha permès valorar, molt positivament, la tasca del dia a dia feta a cadascun dels ajuntaments valencians on el BLOC té presència i que marca un abans i un després en la manera de fer política al País Valencià; una política diferent que busca el benestar social per als ciutadans, el respecte al medi ambient, amb recursos econòmics propis i una administració transparent i participativa. A través dels 26 punts fonamentals del Programa Marc Municipal, es desenvolupa un bloc de propostes per als nostres municipis i ciutats, escollides a partir dels diferents documents polítics i ideològics redactats durant estos darrers anys, de les fitxes de bones pràctiques municipals que han elaborat molts dels nostres regidors i regidores i per últim, i de manera molt significativa, a partir de la col·laboració activa dels i les militants del BLOC. Este Programa Marc Municipal es basa en noves propostes per a l’agricultura, per a l’aigua, per a la cultura, per a l’economia, per a l’educació, per a l’energia, per a la joventut, per al medi ambient, per a la participació ciutadana, per a l’ocupació, per a la sanitat, per al turisme, per a l’urbanisme,.... Volem donar un nou sentit a la manera de governar els nostres pobles i ciutats, volem una política diferent que entenguen tots els ciutadans i ciutadanes del País Valencià, volem uns ajuntaments que treballen per a les persones i en benefici de tots i totes, volem un canvi.
Una de les qüestions més significatives del procés d’elaboració del Programa Marc ha estat la inclusió de l’anàlisi de les “bones pràctiques del BLOC”. El BLOC està gestionant a molts municipis del País Valencià, està duent a terme iniciatives interessants, i està resolent els problemes dels nostres pobles d’una forma novedosa i atractiva. En definitiva, tenim un bon calaix de bones experiències a nivell local i les hem incorporat al nostre programa per mostrar a la societat valenciana que el BLOC aporta una forma distinta, atractiva i eficaç de fer política a les institucions.
A més, entre les tasques que van desenvolupar els regidors i les regidores en esta assemblea, està la de determinar els 5 Punts Essencials que seran fonamentals en tots els programes electorals del BLOC a tots els municipis del país, i que analitzaran les propostes i les percepcions dels militants, obtingudes als Sopars de Dinamització que està duent a terme el partit en totes les comarques. Estos 5 punts seran la base central de la campanya municipal del BLOC a tot el País.
A l’Assemblea també es va discutir el model de campanya a desenvolupar pel BLOC a les eleccions municipals i autonòmiques de 2007, i de quina forma els col·lectius locals poden participar del model polític de “Política des de baix cap a dalt”, que el BLOC vol dur endavant com una mena de compromís amb els seus votants per convertir-se en el seu instrument polític a les institucions locals i nacionals.
En definitiva, una jornada ben productiva que posa en marxa la campanya electoral municipal del BLOC per a les próximes eleccions del mes de maig.

21.2.07

EL CANVI QUE NECESSITEM

El País Valencià necessita urgentment un canvi de govern. Un canvi, però, que no signifique una simple substitució del partit que governa. Cal una transformació profunda en l’estil, els objectius i els continguts que orienten la política valenciana. En uns altres territoris de l’estat, es parla fa temps de la “segona transició” per a emmarcar tots els processos de reforma que estan duent-se a terme ara, després de tres dècades de règim democràtic. A casa nostra, però, eixe profund procés de renovació del marc polític no s’ha dut a terme encara i la reforma de l’Estatut d’Autonomia, que hauria d’haver servit per a fer-ho possible, ha sigut un absolut fracàs. Podríem dir que, en molts aspectes, el nostre país encara no ha tancat la “primera transició”, i superar eixa etapa històrica s’ha de convertir en un objectiu polític prioritari per a una força que, com el BLOC, aposta pel futur del País Valencià.
Es tracta, per tant, que l’endemà de les eleccions autonòmiques de 2007 comencem a treballar per un pacte nacional que, deixant els interessos partidistes de banda, aconseguisca construir unes regles de joc estables i acceptades per tothom. Evidentment, un projecte d’eixes característiques només es pot posar en marxa si al parlament valencià hi ha una força política el principal objectiu de la qual siga, precisament, la construcció nacional del País Valencià; en definitiva, una força política com el BLOC. Sense eixos acords, sense un marc polític, institucional, econòmic, lingüístic o mediambiental consensuat i estable, cap projecte polític nacional no reeixirà. Per dir-ho més clar: mentre les institucions valencianes, la nostra llengua o els nostres mitjans de comunicació no siguen espais d’encontre en què els valencians i valencianes ens reconeguem com a col·lectivitat, serà inviable un projecte de construcció nacional com el que planteja el BLOC.
Sense el nacionalisme polític i cívic eixe gran acord de què parle no serà possible. El Partit Popular, per raons òbvies, no està en disposició de protagonitzar cap canvi polític, ja que ha estat el principal responsable de la profunda crisi que la política valenciana travessa en estos moments. El PSPV-PSOE va governar la Generalitat i també va contribuir en gran mesura a la pèrdua de prestigi de la política valenciana, amb instruments tan útils per a eixe objectiu com ho ha sigut, des del seu mateix naixement, la televisió pública valenciana. En qualsevol cas, el PSOE és el principal partit de l’oposició i, per tant, qui hauria de liderar el canvi polític a 2007, però no ho pot fer a soles, i no només per una simple qüestió d’aritmètica parlamentària, sinó perquè tampoc el PSOE té interés en generar una dinàmica política que dote el País Valencià dels instruments que necessita per esdevindre una entitat política de pes.
Esta reflexió em condueix a la conclusió que el canvi polític que haurà d’iniciar-se el mes de maig d’enguany no podrà tindre un sol protagonista, bàsicament perquè cap dels dos partits amb capacitat per esdevindre electoralment majoritaris estaria disposat a dur a terme una transformació en profunditat que no creuen necessària. Per tant, la clau la tenim nosaltres, la gent del BLOC, la gent del Compromís pel País Valencià, l’única força que podrà propiciar un canvi qualitatiu i profund en la política valenciana, perquè eixe és, precisament, un dels eixos centrals del nostre projecte polític.

18.2.07

PRESENTACIÓ DEL COMPROMÍS

Ahir dia 17, sobre les 11 del matí d’un dissabte de temperatures primaverals, van començar a arribar persones a la Universitat Politècnica de València, per tal d’assistir a l’acte de presentació del Compromís pel País Valencià, la coalició que formen EU, el BLOC, els Verds del P.V., els Verds-Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana, per presentar-se a les eleccions autonòmiques pròximes.

L’escenari va se el Paranimf d’esta Universitat i l’acte va estar magistralment conduït pels periodistes Clara Esteve i Artur Balaguer
Donava alegria vore a les quasi 600 persones que abarrotaven la sala i que estaven animades, molt animades, per la perspectiva del canvi polític que es pot donar al País Valencià a partir del mes de maig d’enguany. I a eixe canvi contribuirà, de manera decisiva, la coalició que ahir celebrava la seua posada de llarg davant de la societat valenciana.
Efectivament, una vintena de representants de la societat civil van desfilar per l’escenari donant el seu suport al Compromís, entre ells Escola Valenciana, la Intersindical, CCOO, UGT, La Unió de Llauradors i Ramaders, Valencians pel Canvi, Xúquer Viu, Lambda, ca Revolta, Acció Ecologista-Agró, el Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor, la Societat Coral El Micalet... També personalitats, a títol individual, com ara Joan Francesc Mira, Enrique Cerdán Tato o Alfons Cervera, s’hi van voler adherir i van dirigir la paraula als assistents. Tos ells ocupaven la fila zero del Paranimf, i a l’altre costat van seure els candidats i candidates de la coalició.
La música va estar a càrrec del cantautor Rafa Xambó, acompanyat de La Fusteria, i es van projectar uns curtmetratges del projecte ‘Ja en tenim prou’.
Va ser un acte bonic i emotiu. La gent anava caldejant-se i els aplaudiments creixien per moments. Tot el que s’hi va dir, va estar traduït al llenguatge dels signes per dos joves.
Al final, els representants dels cinc partits coaligats van prendre la paraula. En les seues intervencions, tant el candidat autonòmic del BLOC, Enric Morera, com la candidata a la presidència de la Generalitat de Compromís, Glòria Marcos, van agrair a la societat civil el suport a la iniciativa i van destacar la transcendència de la coalició per rellevar el Partit Popular de les institucions. Els dirigents de Compromís van voler deixar clar el missatge que “una altra forma de fer política és possible, més igualitària, més respectuosa amb el medi ambient, la llengua i la cultura, més honesta; en definitiva: un altre País Valencià és possible”.
L’acte d’ahir constitueix el tret d’eixida de la campanya electoral de Compromís pel País Valencià, amb la qual pretenem explicar a tots els valencians i totes les valencianes les propostes que portarem a les Corts Valencianes. Al PP li queden menys de cent dies d’estar en el govern.

14.2.07

PLURINACIONALITAT

La trajectòria democràtica de l’Estat espanyol, en el darrer quart de segle, ha permés avanços innegables en el reconeixement dels drets individuals i col·lectius. Amb tot, el respecte de la diversitat cultural i el dret a l’autogovern dels diferents pobles que integren l’Estat, continuen sent les assignatures pendents d’este procés. La superació de les particulars circumstàncies històriques que van condicionar el procés, ja llunyà, de transició democràtica i de conformació de l’Estat autonòmic i els canvis en el nostre entorn –europeu i mundial- fan que una revisió a fons del model d’Estat siga no sols possible i necessària, sinó també inajornable.
Els obstacles per a desenvolupar les parcel·les que corresponen a les comunitats autònomes en la construcció d’un Estat social i democràtic de dret, són un reflex evident que el pluralisme polític i la diversitat cultural no es perceben com a oportunitats de progrés sinó com a problemes. Jo diria que hem de partir de la premissa contrària: la diversitat és un valor no sols a protegir, sinó una oportunitat davant dels reptes que ens planteja la construcció europea i un context internacional en continu canvi. La gestió de la diversitat cultural, la igualtat de drets en ciutadania i la participació d’eixa ciutadania activa en les decisions polítiques, haurien de ser objectius principals en l’actuació de l’Estat.
D’altra banda, l’avanç en un tímid reconeixement de la diversitat cultural a l’Estat ha xocat amb la manca de voluntat política dels successius governs espanyols, que han continuat considerant una sola llengua com a nacional i a les altres com a subalternes. En comptes de prendre com a responsabilitat prioritària la configuració d’un Estat igualitari des del punt de vista lingüístic, estes qüestions han estat relegades a la categoria d’assumptes particulars de cada comunitat autònoma.
La cultura moderna al País Valencià, que s’expressa en la llengua que compartim amb catalans i balears, ha vist, així, dificultada la seua cohesió interna, a més de la necessitat de ser finançada per cada territori si volem assegurar-ne la supervivència.
El reconeixement de la pluralitat cultural i territorial, és a dir la plurinacionalitat, és un repte i una oportunitat. Més autogovern significa, en síntesi, més benestar i més democràcia.

10.2.07

LES CASES DE TAMARIT

El Centre històric d’Oliva, és un conjunt de gran interés. En ell trobem les Cases senyorials del Carrer Tamarit, que són un conjunt d’edificis, situats als números 2, 4 i 6, que constitueixen una mostra singular de l’arquitectura valenciana i que van anar evolucionant entre el segle XIV i el segle XIX, cinc segles on podem trobar moments de màxim esplendor en la societat olivana. La importància d’estes cases és capital, ja que són una mostra de la combinació d’elements renaixentistes amb una tendència parcel·lària gòtica, sobretot pel que fa a la construcció dels murs. Constitueixen un dels vestigis més importants de l’arquitectura valenciana de l’època, a més de tindre una finestra gòtica i la representació d’una lògia renaixentista en el sostre.

Les Cases de Tamarit, de propietat particular fins l’any 1997, quan l’Ajuntament les va adquirir, han estat reivindicades durant molt de temps per tal que es rehabilitaren i es dedicaren a un ús públic. El BLOC d’Oliva, sempre ha estat a favor que açò passara i hem mamprés campanyes al llarg dels anys per tal que la institució pública les adquirira i les restaurara.
El procés de recuperació d’estes cases ha estat molt costós: ja en l’any 1983, la Universitat de València i la Universitat Politècnica, van advocar per tal que es recuperaren i s’inclogueren en el Catàleg de Bens Protegits. Mentre tant, les cases anaven deteriorant-se i fins i tot a cop de martell es van destruir elements que, gràcies a les fotografies existents i buscant entre les runes, s’han pogut rehabilitar, com ara l’enteixinat de la vivenda del número 6, del segle XVI, que s’ha reposat al seu lloc original.
Ha estat la Regidoria de Patrimoni Històric, en mans de l’amiga i regidora del BLOC, Imma Seguí, la que ha fet possible l’adquisició i restauració d’este conjunt arquitectònic, tot convencent als distints grups polítics de l’Ajuntament d’Oliva, així com als responsables de la Generalitat, de la urgent necessitat d’actuar sense més demora sobre este complex de gran interés patrimonial. L’arquitecte Miguel del Rey ha estat l’encarregat de dirigir els treballs.
Ara, per fi, les Cases de Tamarit d’Oliva obrin les seues portes. Des de hui i fins el 25 de febrer es faran unes jornades de portes obertes per tal que el públic puga visitar-les i contemplar una exposició sobre la importància d’estos edificis i del procés de la seua rehabilitació. Després, es tancaran per tal de dotar els immobles dels elements necessaris per acollir la Biblioteca Central i el Museu Etnològic de la ciutat, fins la seua inauguració el pròxim mes d’abril.
Felicitats al poble d’Oliva, i molt especialment a Imma Seguí, pel magnífic treball realitzat en este espai que a partir d’ara podrem gaudir tots, olivans i visitants.

4.2.07

FITUR

Hui tanca les seues portes FITUR 2007, la Fira Internacional de Turisme més important de l’estat i la segona del món, després de la ITB de Berlín. En deu pavellons d’IFEMA, el recinte firal de Madrid, es donen cita les empreses turístiques i la representació institucional que compten alguna cosa en el món del turisme, a nivell mundial. Són cinc dies de fira, on els tres primers estan destinats als professionals del sector i els dos últims obri les seues portes al públic en general.

Enguany, entre el 31 de gener i el 4 de febrer, es celebrava la 27a. edició d’esta fira, on s’han congregat 845 expositors directes i 13190 empreses procedents de 170 països/regions, en una superfícies de més de 89000 metres quadrats.
El País Valencià ocupava tot el pavelló número 5 de la fira, amb més de dos mil metres quadrats, on s’agrupava l’oferta de les tres províncies valencianes – fins i tot per promocionar el turisme som provincians!-. Una gran foto de Camps i Obélix (Gerard Depardieu), en la Ciudad de la Luz d’Alacant ocupava un gran mural en el passadís central del nostre pavelló, en un exercici d’egocentrisme que feia que els visitants es preguntaren qui era el que estava en companyia d’Obélix –textual, ho vaig sentir comentar a dos visitants estrangers-.
Que els responsables turístics de la Generalitat aposten fort per Fitur és normal en un país on el turisme constitueix quasi el 15% del PIB i aporta el 15% dels llocs de treball, però queda clar, també, que l’administració turística valenciana necessita una revisió en profunditat i, sobretot, comptar amb el sector.
Actualment, al País Valencià, l’administració turística es troba dispersa: Conselleria de Turisme, Agència Valenciana del Turisme, patronats provincials depenent de les Diputacions, etc. Es fa necessària la creació d’una vice-presidència del Consell que coordine la política turística de la Generalitat, així com també es necessari i urgent l’elaboració d’un Pla Estratègic de Turisme, que s’hauria de fer donant participació al sector, i que hauria de definir les actuacions necessàries en matèria turística en els pròxims anys.
Al nostre país no existeix un model turístic únic i definit, sinó tants models com divers és el País Valencià: turisme de sol i platja, d’interior, turisme rural, de ciutats monumentals, urbà, cultural...I sovint es confon turisme amb construcció. La urbanització del nostre territori al complet, no és bona política turística, si volem un turisme de qualitat. De fet, la competència no la tenim entre els pobles i ciutats del nostre territori sinó amb altres destinacions turístiques que ofereixen qualitat, uns paisatges ben conservats, etc. Per tot això es fa necessari invertir en R+D+I, en la formació del sector, i en potenciar els nostres trets característics com a poble, les nostres festes, les nostres tradicions, la nostra gastronomia.
Durant dos dies, el nostre Secretari General, Enric Morera i jo mateixa, vam estar presents a Fitur donant suport als nostres alcaldes i regidors i regidores. Allí vam estar acompanyant a l’alcalde de El Verger, Manuel Martínez, de Xaló, César Sivera, als nostres regidors d’Oliva, Pau Pérez, de Callosa d’En Sarrià, Vicent Llobell, de Cullera, Ferran Sanz i Pilar Torres, de Gandia, Josep Moya i Marcel•lí Giner, de Peníscola, Isabel Guzmán, de Dénia, Anna Hernández, d’Alcalá de Xivert , Ximo Pitarch, de Benicarló, Josep Manuel Ferrer, de Benicàssim, Josep A. Cassany, de Torreblanca Josep Rubert i al nostre alcaldable per Benidorm, Ramon Antón, junt al president del BLOC i diputat provincial per Castelló, Josep M. Pañella. Tots ells i molts més, treballen incansablement per tal d’aconseguir que el nostre país tinga el turisme de qualitat que ens mereixem i necessitem.
El dijous dia 1, es va celebrar a Fitur el dia de la Comunidad Valenciana, i el president Camps va fer un discurs. He de confessar-vos que el vaig trobar buit de contingut, antic i que reflexava l’esgotament del projecte del PP, també en matèria turística.