16.12.06

EL PALAU PLE



La platea de la sala del Palau de la Música era ben plena. Persones vingudes de tot el País Valencià l'omplien. Ahir, divendres 15 de desembre, el BLOC va fer la presentació dels seus candidats i candidates a les alcaldies dels municipis valencians, així com de la seua proposta de candidatura a les Corts Valencianes.
La sala plena de gent del país, compromesa i il•lusionada, alegre i responsable. Amics i amigues, companyes i companys del partit estrenyien mans, s'abraçaven i xerraven. Parlaven de tot, però sobre tot parlaven de política. De la política valenciana, de la política als seus pobles i a les seues comarques. Res més saludable per la democràcia que eixe anar i tornar d'idees, anàlisis i projectes col•lectius. El divendres, ahir, el BLOC va celebrar una festa, una festa política, una festa democràtica.
Però no va ser la platea l'única que es va omplir. L'escenari també va estar ben ple. Ple de persones i d'idees i propostes. En un primer moment, en una amena tertúlia, representants d'organitzacions i plataformes cíviques rellevants per la vida social i democràtica del nostre país, van exposar quina era la situació, des del seu punt de mira, al País Valencià. El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STE-iv) , Xúquer Viu , la Plataforma Feminista del País Valencià, l'Observatori de la Llengua , la Plataforma per al Dret a un Habitatge Digne, la Federació d'Escola Valenciana , el Col•lectiu Lambda , Acció Cultural del País Valencià, i la Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública van ser dalt de l'escenari, moderats per la periodista Clara Esteve. I des de dalt d'aquell escenari van fer arribar al BLOC, als seus militants i candidats municipals i autonòmics, la seua visió, la seua perspectiva, la seua crítica. La societat valenciana és viva, ben viva. I estes associacions, organitzacions i plataformes en són bon exemple. Sense elles la societat no avançaria, i tots n'hem d'estar agraïts que cada dia analitzen, reflexionen i proposen alternatives. Des de la política poques coses podríem fer, si la societat civil no es mobilitzara. I malgrat el ninguneig constant del Govern de la Generalitat Valenciana, ací estan, entre nosaltres, per recordar-nos que encara hi ha moltes coses per fer. Des d'ací vull fer-los arribar el meu sincer agraïment per l'esforç de ser-hi amb nosaltres, amb la gent del BLOC, un divendres, una nit d'hivern, per tal d'ajudar-nos a tindre una visió més ampla i completa.
Després, però, l'escenari es va omplir de cultura i tradició, d'una mostra exemplar de les nostres danses processionals: el Ball de la Moma. Una metàfora de com la virtut política pot véncer les temptacions. Amb una execució magistral pel Grup de Danses El Trencall de Carlet, tots els presents vam poder comprovar com la virtut vencia els pecats capitals, que en el nostre cas, eren traduïts en corrupció, especulació, prepotència, etc. contra les quals els càrrecs públics i militants del BLOC lluitem cada dia des dels nostres llocs institucionals i a la societat civil i política.
Finalment, la Moma acompanyà els candidats i candidates del BLOC a les alcaldies dels nostres municipis dalt de l'escenari. Quin goig! L'escenari era replet d'homes i dones que han assumit una responsabilitat com poques: la d'encapçalar i comprometre's amb les persones dels seus respectius municipis en desenvolupar una acció política pròxima, atenta. L'acció política que ens caracteritza. Amb el desprestigi al que els polítics que ens governen, i ens han governat, han dut a la política, vore aquell escenari ple de persones que no es donen per vençudes, sinó tot el contrari, ple de persones que agafen el testimoni i projecten cap endavant la vida pública, vore l'escenari tan ple em va emocionar. Per les persones que eren dalt, però també per les que no pujaren: per què els que hi eren representaven col•lectius que els donaven suport i, de fet, dalt l'escenari hi havia milers de persones. Milers de persones disposades a treballar per a què el País Valencià siga una comunitat política autònoma, amb voluntat pròpia, amb capacitat per decidir i construir el seu propi futur.
Aleshores vaig ser conscient que el nostre moviment, el valencianisme polític, ja no té marxa enrera: hem passat un punt de no-retorn. Com minuts després va dir el nostre Secretari General, Enric Morera : 'Açò ja no ho para ni Déu!'.

3 comentaris:

ignasi ha dit...

'Açò ja no ho para ni Déu!', és cert, Pepa. Ja no recularem, perquè hem aprés amb el pas del temps. Ho descrius molt bé: cal una certa èpica en el valencianisme polític, sí, és imprescindible, estimulant, just amb tanta gent que s'hi ha deixat la pell, com tu mateixa. I cal que no ens engabien més en el nostre discurs, ni amb la perversa i vergonyosa brutalitat del triomf de la ignorància del PP, ni amb la covardia de tall d'inútils del PSOE. Plantem cara a la bèstia de la confusió, de la corrupció mental, de la falsificacio feixistitzant que ens ha corcat el país en les últimes dècades. Plantem-los cara amb serenitat però també amb contindència. No ens deixem engabiar més! Anem a per ells! No ens quedem parats, a casa, silenciats. Anem a per ells! Sí, açò ja no ho para ni Déu!

Carme ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Enhorabona. va quedar un acte molt lluït, amb tanta gent i tants candidats i candidates. Ara, hem d'aconseguir encara més llistes i tindre un bon resultat a les autonòmiques.
Felicitats també pel pacte, ja aprovat al Consell Nacional
Visca el BLOC!!
Visca el país valencià!!