27.10.06

COMPROMISOS

A L'urbanisme al País Valencià acabava dient que «L'urbanisme que practica el PP, es fruït d'un model polític basat en el guany fàcil, en pa per hui, fam per demà. Hem de canviar este estat de coses al 2007.»
Hui vull començar dient que això és possible. Que és possible amb una representació política que, com el BLOC, estiga disposada a encarar -i arrancar- les principals arrels que donen vida a tanta corrupció i destrucció del territori del País Valencià, però també el d'altres territoris de l'Estat espanyol. Parle d'una representació política que, amb una composició tan plural com es vullga, pose damunt la taula, negocie seriosament i aplique mesures que tallen de soca-rel l'origen de tant de desficaci.
Jo posaré ara uns quants exemples, aquells que considere més rellevants, tot i que altra gent en pot aportar d'altres. Del que es tracta és d'acabar amb tant de descrèdit de la política. Cal ser valents, molt, per fer-hi front a estes qüestions, i no conformar-se amb propostes que l'única cosa que aconseguiran serà afeblir la democràcia i allunyar les decisions de la gent, com ara les que he arribat a sentir respecte a retirar per llei les competències urbanístiques als ajuntaments.
No podem negar que la recerca dels guanys privatius i personals formen part, ara com ara, de la naturalesa de moltes persones, i que afecta a gent que es dedica a la política, però també a la que es dedica a d'altres activitats. Ara bé, no és eixe un model que puga ser acceptat al món de la política, que ha de vetllar pels bens comuns, col•lectius i compartits. A la política, hem de trobar persones que donen exemple d'ètica i de bones maneres. No podem demanar sants i santes, perquè en vida no els hi ha, però sí que podem demanar compromisos. Per tant, el que hem de fer és prendre acords vinculants, és a dir, fer lleis i reglaments, dissenyar polítiques, que ens comprometen a tots a complir-les.
Preguntem-nos i trobem qui està disposat a comprometre's a:
1) Elaborar i aplicar una llei anticorrupció que siga més dura amb els polítics, siguen del signe que siguen, que amb la resta de la població. Quan un polític assumeix un càrrec institucional fa una promesa pública de complir i fer complir la llei, voluntàriament; el ciutadà està obligat per la llei, el seu desconeixement no l'exculpa. ¿Com poden ser tractats per igual un polític corrupte i un ciutadà corrupte? Els seus compromisos col•lectius no són iguals. ¿O és que la resposta de Rajoy segons la qual mentre no hi haja sentència ferma, no hi farà res respecte als polítics sospitosos de corrupció del seu partit, és correcta? I, ¿per què, a més a més, no pot existir una llei que penalitze els partits polítics amb casos de corrupció provats, amb la pèrdua d'alguna de les prebendes que els dóna l'Estat?
2) Elaborar i aplicar una llei de finançament de partits que establisca mecanismes transparents que permeten als ciutadans saber i conéixer qui finança a qui, i que, a més a més, no beneficien només aquells partits que, per disposar de governs, poden repartir prebendes entre el sector privat, tot generant unes immenses xarxes de clientelisme. Perquè això és el que s'aconsegueix quan tots els mecanismes de finançament de partits polítics previstos tenen com a fonament premiar al que més té: més vots més diners, més governs més clients, etc. Una dinàmica que porta a la lluita fratricida pels recursos econòmics dedicats a la política i a la constitució d'oligarquies partidàries quasi impossibles de renovar.
3) Elaborar i aplicar una llei de finançament dels ens locals, ajuntaments, que són la trinxera de l'Estat davant els ciutadans. Podria ser un altre dels fronts per lluitar contra potser l'única via per la consecució de recursos que els queda, que no és altra que vendre el territori al millor postor. O ¿és que és lògic que els municipis continuen rebent els mateixos recursos ara que fa trenta anys (en termes relatius), per atendre poblacions i serveis que fa trenta anys no hi eren? ¿Per què no fem una revisió del repartiment dels recursos públics en funció de criteris que es puguen objectivar al màxim i que tinguen com a premissa el principi de subsidiaritat?
4) Elaborar i aplicar un Pla de Reforma en profunditat del sector agrícola al País Valencià. Un pla que pose les bases que permeten l'extracció d'una rendibilitat a la terra que no situe als agricultors en un carreró sense eixida, rodejats de constructors d'adossats i camps de golf. Un pla que ajude als agricultors a defendre la seua activitat davant d'atacs tan potents com els que reben per part dels alquimistes especialitzats en la conversió de sòl rústic en sòl urbanitzable.
Sóc conscient que són quatre qüestions molt polèmiques, i potser, segur, es podrien afegir d'altres. Ara, una comunitat humana només es pot enfortir si es capaç d'afrontar, conjuntament, els reptes més difícils. I al País Valencià li fa falta enfortir-se molt.
Posem sobre la taula col•lectiva (les Corts Valencianes són la més alta instància en este aspecte, però també els mitjans de comunicació n'han de participar del debat) qüestions que ataquen els problemes reals a fons, i no només en la superfície propagandística, que arriba fins les revistes del cor.
Les solucions no són fàcils i ningú té la fórmula màgica, però si ni tan sols ens els plantegem res no aconseguirem més que empitjorar, en la retòrica de pati d'escola del “i tu més”. Els meus companys i companyes del BLOC i jo estem disposats a parlar-ne. Hi ha algú més?

4 comentaris:

Mònica Fuster ha dit...

Enhorabona,Pepa,per aquest blog.Portes pocs posts escrits,però ja es veu que vas a fer propostes polítiques. Està molt be que, a més de denunciar determinades situacions que es donen al País, faces propostes en positiu sobre com solucionar-les. Tindràs en mi una lectora fidel d'aquest blog.

Pep Garcia ha dit...

L'altre dia escoltava a Pepiño Blanco proposar un pacte al PP sobre la corrupció urbanística,però sese concretar res. Que tractes en el teu Blog este tema tan espinós amb propostes de tant de trellat com les que fas, em demostra que és imprescindible que el Bloc estiga a les Corts a partir de l'any que ve. Espere que tingues un escó i que continues treballant pel nostre projecte tant be com fins ara.
Enhorabona.

Anònim ha dit...

Vaja, per fi algú que s'atreveix a agafar el bou per les banyes. Cal reconéixer la valentia de Pepa Chesa en plantejar qüestions tan espinoses. Realment són aquestes coses: finançament dels ajuntaments, finançament dels partits, càstics per als corruptes, política agrària,... també política sobre el sòl, per exemple, les que poden solucionar alguns dels nostres principals problemes. Em tem, però, que els dos grans partits, PP-PSOE, no tinguen gaire interés en parlar d'eixes qüestions. Ànim Pepa, si el BLOC va per ahi, va per bon camí.

Anònim ha dit...

Eva Sanchis: amb articles així em reafirme en que realment fa falta que el Bloc i dones com tu estiguen presents a la institucions valencianes. Es pot dir més alt però no més clar, has donat en el clau i sobretot has presentat alternatives. Este article em fa sentir orgullosa d'estar al BLOC

Gràcies