28.12.06

ESPERANCES PER A 2007


Deia Martin Luther King que la vida ens obliga a "acceptar unes decepcions finites, però mai hem de perdre una esperança infinita". L'esperança, però, no és una política: de bones intencions, l'infern n'és ple. El 1995, el Partit Popular (PP) va guanyar el Govern de la Generalitat amb un bon grapat de promeses, tantes com les que feren en 1999 i en 2003. O les que fan cada dia, encara hui. Promeses desateses, certament, a la vista de com la societat valenciana es queixa, dia rere dia, al carrer: centrals elèctriques al bell mig de la ciutat, accés prohibitiu a l'habitatge, especialització econòmica retardatària, corrupció, destrucció del territori, privatització de serveis públics...
El País Valencià té plantejats reptes reals (no virtuals) i necessitem dones i homes amb caràcter i capacitat per tal d'encarar eixos reptes de forma efectiva. Necessitem unes Corts Valencianes que paren atenció a les prioritats reals del poble valencià. Hem de fer alguna cosa més que esperar. És el moment de fer neteja al Govern i moure el País Valencià més enllà, cap els problemes reals de les persones que viuen al nostre país.
Hem de fer alguna cosa amb les quantitats obscenes de diners que omplin les butxaques d'algunes persones amb responsabilitats públiques, i que s'obtenen per mitjà de processos polítics corromputs. Ja n'he parlat en este blog d'alguns dels compromisos que podríem prendre. La cultura política hegemònica, la del PP, allunya els valencians i valencianes dels assumptes públics i fereix greument la nostra democràcia. Hem de fonamentar les nostres accions en principis ètics i de compromís públic. Els valencians i valencianes hem de sentir parlar més, no menys, dels valors de la integritat, de la creativitat, de la solidaritat, del respecte als altres... en definitiva, de la responsabilitat pública.
Tenim un Govern que tracta falsament quasi tots els afers com una crisi (cada dia els periòdics en van plens), un Govern que explota la política de la por i la divisió. Un Govern que desenvolupa polítiques negatives, que l'única cosa que poden aconseguir és reduir els somnis dels milions de persones que ací viuen. La gent del BLOC, a diferència del PP, pensem que els nostres valors ens han d'unir com a valencians, en lloc de dividir-nos. De fet, són eixos valors, els nostres valors, la nostra gran força.
Hem de triar, tenim una elecció. Podem continuar posant l'altra galta per rebre els cops de la globalització i d'unes polítiques que ens situen en la més pura marginalitat política, econòmica i cultural del món. O podem desenvolupar una nova visió progressista que enfortisca el País Valencià, i dote els nostres ciutadans de les eines que els permeta encarar el futur amb confiança i seguretat. Si triem la segona opció, haurem de treballar per aconseguir-ho, haurem de lluitar per guanyar-ho i, fins i tot, pot requerir certs sacrificis.
Proposem eixa segona opció, una visió progressista per al País Valencià, un plantejament pel qual els valencianistes hem de lluitar els pròxims mesos i anys. Una proposta que s'adrece al conjunt de la societat, que incremente les oportunitats per a tots i per a totes. Un somni valencià que s'expresse en polítiques i programes concrets. És un repte per tots nosaltres aconseguir que el poble valencià puga mirar més enllà, que el poble valencià puga apartar els falsos límits i les barreres innecessàries a la imaginació, que el poble valencià puga obrir el camí cap el progrés i la innovació real.
El poble valencià necessita un canvi i una nova direcció per la política del país, i la gent del BLOC estem disposats a realitzar ambdues esperances, a fer política en eixe sentit: estem disposats a reduir les decepcions i elevar les esperances de tots els valencians i valencianes. I això pot passar este any que comencem, el 2007.
Això és el que jo espere i pel que treballaré, el 2007.