Mostra, INQUIET i CINEMACLET
Esta nit les companyes i companys del col·lectiu del BLOC de Benimaclet m'han convidat al cine. Sí, com sona. Hui comença, a la seu de l'Associació de Veïns de Benimaclet, el cicle de cinema "CINEMACLET" en el qual algunes persones vinculades a la política i a la societat civil presentarem les nostres pel·lícules preferides; jo he triat els "Temps Moderns" de Chaplin, i en les properes setmanes faran el mateix el diputat Carles Arnal i el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez. Totes les projeccions seran al local de l'associació, al número 42 de l'avinguda de Valladolid, a les 20 hores.
Quan la gent del BLOC de Benimaclet em va proposar de participar-hi la idea em va semblar magnífica, perquè en certa mesura recordava els temps dels cine-clubs, quan el cinema era una bona eina per conèixer gent i per compartir converses intel·ligents i enriquidores. I amb eixe mateix objectiu va nàixer, fa ja més de 25 anys, la Mostra de València. Fa només uns dies ho recordava en una entrevista Vicent Garcés, una de les persones que més activament va participar en el naixement d'un festival que, encara, porta per subtítol "Cinema del Mediterrani" malgrat la seua transformació, per obra i gràcia del govern de Rita Barberà, en un festival sense identitat, sense objectius, sense relació amb els sectors productius del país i que promou una manera d'entendre el cinema radicalment oposada a allò que representa el CINEMACLET. La prova més palesa, el lloc on s'ofereixen les projeccions: un centre comercial anodí, allunyat dels espais habituals on s'ofereix i es consumeix el bon cinema, i on és impossible que s'establisca cap mena de diàleg, ni entre els productors i els consumidors, ni molt menys entre els espectadors.
Posar estrelletes al passeig marítim, fer homenatges sense cap coherència a Jose Coronado o Lina Morgan -amb tots els meus respectes a un i l'altra- o buscar alguna estrella hollywoodiana de segona fila com Andy Garcia només perquè les senyores Barberà i Alcón es facen la foto amb un famós, no és suficient per fer un festival de cinema. Als del PP els falla, com sempre, la confiança; no es fien de ningú, i molt menys de la gent de la cultura, senzillament perquè és independent, perquè és crítica, perquè és incoformista. I així és com han de ser.
El CINEMACLET coincideix en el temps amb la Mostra, i també amb la segona edició del Festival INQUIET de cinema en valencià, que organitza l'Ajuntament de Picassent en col·laboració amb Escola Valenciana i les universitats públiques de València. En la seua primera edició, l'INQUIET, promogut per l'equip de persones que coordina el regidor del BLOC Artur Hernàndez, va ser tot un èxit, i enguany ha superat totes les previsions. Una bona mostra que el cinema, de qualitat, en valencià i tractat amb criteris professionals sí que té èxit i sí que compleix la funció socialitzadora i educadora que tenien els vells cine-fòrums de la transició. L'únic problema és que ni Picassent ni Benimaclet no tenen passeig marítim per a posar les estrelletes de la reina de la comèdia madrilenya i del propagandista del BÍFIDUS activo.
Quan la gent del BLOC de Benimaclet em va proposar de participar-hi la idea em va semblar magnífica, perquè en certa mesura recordava els temps dels cine-clubs, quan el cinema era una bona eina per conèixer gent i per compartir converses intel·ligents i enriquidores. I amb eixe mateix objectiu va nàixer, fa ja més de 25 anys, la Mostra de València. Fa només uns dies ho recordava en una entrevista Vicent Garcés, una de les persones que més activament va participar en el naixement d'un festival que, encara, porta per subtítol "Cinema del Mediterrani" malgrat la seua transformació, per obra i gràcia del govern de Rita Barberà, en un festival sense identitat, sense objectius, sense relació amb els sectors productius del país i que promou una manera d'entendre el cinema radicalment oposada a allò que representa el CINEMACLET. La prova més palesa, el lloc on s'ofereixen les projeccions: un centre comercial anodí, allunyat dels espais habituals on s'ofereix i es consumeix el bon cinema, i on és impossible que s'establisca cap mena de diàleg, ni entre els productors i els consumidors, ni molt menys entre els espectadors.
Posar estrelletes al passeig marítim, fer homenatges sense cap coherència a Jose Coronado o Lina Morgan -amb tots els meus respectes a un i l'altra- o buscar alguna estrella hollywoodiana de segona fila com Andy Garcia només perquè les senyores Barberà i Alcón es facen la foto amb un famós, no és suficient per fer un festival de cinema. Als del PP els falla, com sempre, la confiança; no es fien de ningú, i molt menys de la gent de la cultura, senzillament perquè és independent, perquè és crítica, perquè és incoformista. I així és com han de ser.
El CINEMACLET coincideix en el temps amb la Mostra, i també amb la segona edició del Festival INQUIET de cinema en valencià, que organitza l'Ajuntament de Picassent en col·laboració amb Escola Valenciana i les universitats públiques de València. En la seua primera edició, l'INQUIET, promogut per l'equip de persones que coordina el regidor del BLOC Artur Hernàndez, va ser tot un èxit, i enguany ha superat totes les previsions. Una bona mostra que el cinema, de qualitat, en valencià i tractat amb criteris professionals sí que té èxit i sí que compleix la funció socialitzadora i educadora que tenien els vells cine-fòrums de la transició. L'únic problema és que ni Picassent ni Benimaclet no tenen passeig marítim per a posar les estrelletes de la reina de la comèdia madrilenya i del propagandista del BÍFIDUS activo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada