24.11.06

DONES I VIOLÈNCIA


El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, celebrat des del 1981 i reconegut per l’Assemblea General de l’ONU en 1999. Un dia per a la conscienciació de la societat i dels governs, un dia per a la reflexió i el treball , un dia per recordar a totes les dones del món que no havien de ser víctimes de ningú i tanmateix han perdut la vida.
Este dia es celebra per Minerva, Pàtria i M. Teresa Mirabal, que van ser brutalment assassinades el 25 de novembre de 1960 per militars del règim de Trujillo, en la República Dominicana. Tenien un ampli historial de lluita social i pels drets de les dones, i es dirigien a la presó a visitar els seus homes empresonats per estar involucrats en la mateixa lluita. En honor a elles és que cada any fem campanyes, manifestacions i despleguem banderes i pancartes.
Són tres noms que representen el sofriment i la victimització de milions de dones. Les estadístiques són esfereïdores: 130 milions de xiquetes i adolescents de tot el món han estat objecte de mutilació genital; una de cada cinc dones és violada o sofreix un intent de violació al llarg de la seua vida; entre el 25 i el 75% de les dones –depén del país- sofreixen agressions físiques o psicològiques en l’entorn familiar...i podríem seguir. Enguany, les xifres oficials parlen de més de 60 dones assassinades, només a l’Estat espanyol.
Estem davant d’un problema global. Els abusos i violència contra les dones són part d’un problema estructural que depén de factors i interessos socials, econòmics, culturals, polítics, i són conseqüència de la desigualtat entre els sexes inherent a l’estructura mateixa de les nostres societats. Esta desigualtat s’expressa i es reprodueix mitjançant l’educació, la cultura, el llenguatge, la religió i pot vores ampliada per totes les demés formes de desigualtat social i econòmica.
Conscienciats del problema gràcies a les pressions dels grups feministes i de les xifres anuals de dones mortes a mans de les seues parelles, els governs han començat a potenciar distintes polítiques per tal de fer-hi front. És un pas, però només això, un pas. Els governs tenen l’obligació d’elaborar plans integrals contra la violència cap a la dona i dotar-los de recursos econòmics i humans suficients. I estos plans, necessàriament, deuen passar per una educació en la igualtat; i no em referisc a una assignatura sobre la igualtat de sexes, sinó a un pla educatiu complet que incloga des de la forma d’ensenyar història del món fins el comportament del professorat davant d’este tema.
Els exemples i formes d’abús i agressió cap a les dones són innumerables. D’ací la importància d’este dia internacional que no deuria quedar-se en un parell d’actes minoritaris. Un dia per a la dona, però també per a l’home. Unes i altres som subjectes i objectes d’una societat que demana canvis a crits.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Enhorabona per fotre la millor candidatura i la millor possibilitat per guanyar vots, col·lectius i militants a les comarques de Castelló! N’estareu ben pagats!
Felicitats!