16.11.06

FONT DE MORA, EL VALENCIÀ I LA CAPITALITAT CULTURAL


Les valencianes i els valencians correm, des de fa ja uns anys, un greu perill: acostumar-nos a la política esperpèntica, crispadora i irresponsable del Partit Popular i perdre la capacitat de sorprendre'ns d'alguns dels despropòsits del Consell de Francisco Camps. Però la veritat és que ens ho posen ben difícil, perquè amb una cadència quasi setmanal, ens assabentem per la premsa de noves agressions al nostre territori, de nous atacs als serveis socials i de noves burles a la nostra democràcia i institucions. La darrera, fa només uns dies. El conseller d'Educació i Cultura, és a dir, el màxim responsable de la promoció de la nostra llengua i cultura, Alejandro Font de Mora, participava en representació dels governs autonòmics de l'estat, en una reunió dels responsables de cultura, educació i joventut dels països de la Unió Europea, i va negar-se a fer-ho en valencià
Les raons que va adduir el conseller em sonen a una vella cançoneta. L'horrible cançoneta que hem hagut d'escoltar tantíssimes voltes les dones i els homes que, senzillament, parlem habitualment la llengua que vam aprendre dels nostres pares o que vam aprendre al carrer o a l'escola: que cal tindre respecte per aquells que parlen castellà, que cal ser educats i tindre cortesia, que el castellà és la llengua de tots i, en definitiva, que el valencià està molt bé per a les relacions familiars, per al folklore o per a dir brofegades, però que "no toca" per a les coses serioses, i menys encara per a parlar-lo en organismes internacionals, no siga cosa que pensen que el senyor Font de Mora "és de poble". Això, en termes psiquiàtrics, es diu d'una manera molt concreta: complex d'inferioritat.
Cal recordar que a les institucions de la Unió Europea es pot parlar en qualsevol de les quatre llengües de l'estat espanyol des de fa alguns mesos -la qual cosa, per cert, no es pot fer al Congrés dels Diputats ni al Senat espanyols- però no cal oblidar que el famós memoràndum de les llengües promogut pel ministre Moratinos va provocar una encesa polèmica quan el govern valencià, amb els consellers González Pons i Gema Amor al capdavant, va exigir que el valencià fóra considerat com una llengua diferent del català, que hi haguera un servei d'intèrprets diferent i que, per tant, es parla de les "cinc llengües" de l'estat. Ja aleshores, des del BLOC vam considerar que això era una nova estratègia del PP valencià per crispar, per utilitzar la llengua amb finalitats partidistes i per encendre el foc de l'anticatalanisme. Els fets d'esta setmana ens han donat la raó: per a què, senyors del PP? per a què volien tant de reconeixement per a una llengua que només empren com a arma electoral?
En conèixer la decisió del conseller Font de Mora vaig fer unes declaracions als mitjans en què expressava la profunda indignació i vergonya amb què havíem rebut al BLOC la lamentable notícia. Amb el pas de les hores, però, l’esperpent encara s'ha fet més gros, en saber que el conseller va aprofitar l'estada a Brussel•les per anunciar que el Consell promourà la candidatura de València a la capitalitat europea de la cultura per a l'any 2016. L'anunci té tota la traça de ser només una eixida endavant per intentar amagar la indigna actitud del conseller a Brussel•les, però em du al cap algunes reflexions que només volia apuntar:
1. No li tocaria a l'alcaldessa de València d'anunciar que optarà a la capitalitat de l'any 2016? O és que Rita Barberà no tenia ni idea d'eixe projecte del Consell?
2. No van tindre prou amb fer el ridícul l'any 2000 i l'any 2001 quan es va rebutjar la mateixa proposta per manca de credibilitat?
3. Quina credibilitat ha de tindre un govern -municipal o autonòmic- per obtindre el reconeixement que suposa la capitalitat cultural quan eixe govern manté una actitud hostil cap als productors i gestors culturals?
4. Es pensen que el nou Mestalla i la Ciutat de les Arts i de les Ciències (i de les presentacions falleres, i dels anuncis de cotxes, i de les passarel•les de moda, i de les fotos de bodes, i de les gales televisives horteres) són suficient per a que la nostra capital esdevinga un referent cultural per a Europa?
5. Creuen que una ciutat, el màxims responsables de la qual ataquen la cultura pròpia és la millor mostra de la promoció cultural?

Estic convençuda que València té mèrits més que suficients per esdevindre capital europea de la cultura. Però eixe mèrit és de la gent que, malgrat el PP, continuem apostant per la nostra llengua i cultura i d'aquelles i aquells que, malgrat la manca de suport institucional, continuen fent de la nostra capital un focus d'irradiació cultural. Espere, en qualsevol cas, que el 2016 València siga Capital Europea de la Cultura, sobretot perquè estic convençuda que eixe any el PP ja no governarà ni a la nostra Generalitat ni a l'Ajuntament de la nostra estimada capital.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Pepa,

estic molt d'acord amb el teu post. Els polítics del partit popular estan degradant la política valenciana fins a límits insospitats. Jo crec que tot això també provoca desídia entre certa part de la població per les qüestions polítiques, fins i tot fomenta l'autoodi: com podem els valencians sentir-nos orgullosos de la nostra llengua si els nostres representants la maltracten i la 'ningunegen' d'esta manera?

Passa amb la llengua però amb el territori també. Ara sembla que hi ha un projecte a Cullera per construir 30 gratacels!!! Quin model de turisme és eixe? Ens pensem que el turisme europeu busca aquesta mena de 'colmenars'? Cada vegada més el turisme de qualitat busca particularitat (cultural, històrica...), espais ecològics i tranquils, nets... i també busquen qualitat en els serveis. A més, amb això, estem maltractant el territori: agressions constants al país, culturals, territorials...

Una capital cultural ha de ser primer que res respectuosa amb la seva cultura i el seu territori. València potser perfectament capital cultural, però si ho és, ho hauria de ser per tenir una llengua pròpia, un llegat arquitèctonic singular (la llotja, el barroc, la catedral...), un espai natural a pocs quilòmetres (l'albufera, la costa que quedi...), i sobretot una gent activa, creativa, participativa. Les polítiques del PP sembla que no van per eixe camí, sinó per fer gratacels i girar la cara al país real.

B7s

ignasi ha dit...

Tens tota la raó del món, Pepa, vam entrar en el sac de la demència quan es van traure de la màniga la qüestió del nom de la llengua i cada dia estem (no només "ells", també nosaltres) més tocats de l'ala. Ben mirat, en la llengua s'ha dut una política a l'estil Goebbels: dir una mentida fins que se la crega una gran part del personal.
Va ser la UCD-AP-PP qui es va traure de la màniga l'as fals de la llengua, però el PSOE, en la seua insignificança habitual, es va acovardir i va deixar que ens tancaren en un guetto enfollit als qui usàvem i estimàvem la nostra llengua. I també cal dir-ho, davant la bestiesa o genocidi a la llum del dia que estaven cometent i consentint, nosaltres ens vam quedar amb la boca massa oberta, sense demanar ajuda interna i externa, i recuperar la raó amb les mateixes armes amb què "ells" (i en són molt més dels que voldríem i diem) van imposar el règim de la mentida: a través dels mitjans de comunicació.
A més a més, no hem denunciat amb la contundència suficient això que ara tu, Pepa, denuncies amb veu ben alta: que el senyor Font de Mora considera el valencià una llengua secundària, que li faria vergonya utilitzar a Europa, i que segur que no la transmet als seus fills ni la usa en les seues relacions habituals. Hem de denunciar públicament a tots aquells que, com Font de Mora, menyspreen la llengua pròpia dels valencians, i els hem de refregar pels morros la seua immensa hipocresia, que seria evident si no hagueren creat un règim de la mentida i de la desfeta progressiva de la llengua que alguns estimem.

Roser ha dit...

Per a què volien estos del PP traductors del "valencià" diferents dels de català, a Europa?Lamente dir-ho, però els nostres governants em fan vergonya. El forense Font de Mora no parla en valencià, perquè segurament ni tan siquiera sap parlar-lo be. Segur. La llengua els importa ben poc. A ells el que realment els entreté és fer negoci a costa de tots nosaltres

Anònim ha dit...

Jo sóc d'esquerres, ecologista i la meua nació són els Països Catalans, però estic a favor dels gratacels (quant més alts millor). Si València haguera crescut en altura s'haguera conservat l'horta. Estic radicalment en contra que al segle XXi es construisquen edificis de menys de 200 metres d'altura.