ES TRACTA DEL TERRITORI, ESTÚPID

La defensa del territori ha format part intrínseca de la cultura política del nacionalisme valencià pràcticament des dels seus inicis, però en els darrers anys, ha pres especial rellevància en l’acció i discurs del BLOC com a conseqüència de la pressió sobre el territori que ha propiciat el govern valencià del PP. Tot això ha convertit el compromís amb la sostenibilitat en un dels pilars ideològics del BLOC, fins al punt d’influir sobre el nostre projecte polític global.

El territori és el marc sobre el qual es desenvolupen les relacions socials, econòmiques, culturals i polítiques i, per tant, qualsevol modificació d’eixe marc repercuteix de manera immediata sobre el conjunt de la societat. La qualitat de vida dels valencians i valencianes, la viabilitat econòmica de les nostres empreses o la nostra agricultura, la integració social, i fins i tot els referents culturals i identitaris depenen en gran mesura de l’ordenació i l’equilibri territorial.

La política de l’actual Consell, i de molts ajuntaments governats pel Partit Popular i, desgraciadament, també pel PSOE, està provocant una veritable depredació dels escassos i fràgils recursos naturals amb què compta el nostre país. Això, a més de tindre conseqüències ambientals immediates –i altres que aniran posant-se de manifest amb els anys- influeix directament sobre el conjunt de la societat, i d’exemples en tenim un bon grapat:

- un creixement urbanístic accelerat i sense planificació com el que estan patint les nostres comarques provoca una minva de les dotacions de serveis que haurien de garantir la qualitat de vida de la ciutadania. Així, per exemple, influeix sobre la qualitat de vida el fet que les noves urbanitzacions s’ubiquen fora dels centres urbans i obliguen les persones que s’hi traslladen a fer desplaçaments amb vehicles particulars.

- el fet que les noves urbanitzacions es dissenyen com a recintes tancats genera problemes d’integració –o millor dit de desintegració- social, ja que provoca una segregació de la gent que hi viu respecte a la resta de la societat. Si a això sumem que, sovint, eixes urbanitzacions compten amb centres educatius i sanitaris privats o concertats, la diferència encara es fa més clara.

- a més a més, el nou model urbanístic també comença a tindre efectes sobre la qualitat de la vida política valenciana: l’increment de residents comunitaris en molts dels nostres municipis ha començat a provocar, des de fa alguns anys, l’aparició de partits que només aspiren a representar les minories de residents i que actuen més en clau de lobby que d’opció de govern.

Així mateix, els municipis amb nuclis residencials diferenciats, o que han crescut molt en els darrers temps, estan trobant greus problemes per integrar políticament els nous veïns.

- el desordre urbanístic i territorial també influeix sobre l’accés (social i físic) a la cultura i als recursos educatius, i fins i tot sobre elements identitaris i simbòlics. Si es fomenta un model urbanístic basat en urbanitzacions tancades i distanciades entre elles serà molt difícil que les persones que hi viuen se senten identificades amb un municipi, amb una comarca o amb el conjunt del País Valencià.
Però parlar de sostenibilitat no és només parlar d’urbanisme. És parlar d’infrastructures, és parlar de model econòmic i industrial, és parlar d’aigua.

Actuar des de la responsabilitat i la coherència ideològica ens porta, com a nacionalistes, a oposar-nos a la utilització partidista d’una qüestió tan sensible com ho és la política de l’aigua. Com a nacionalistes, com a progressistes i com a partit preocupat pel territori i la sostenibilitat, apostem per una nova cultura de l’aigua que permeta arribar a amples acords i a una distribució justa i eficaç dels escassos recursos hídrics amb què comptem.

Per tot això, defensar un altre model d’urbanisme, una altra cultura de l’aigua, una ordenació del territori respectuosa i sostenible no pot ser, per raons ideològiques i per raons estratègiques, una qüestió secundària en el discurs i en l’acció política del BLOC. No podem permetre’ns deixar-ho com qüestions conjunturals o d’abast local, perquè l’aposta pel territori és tan important en el nucli ideològic del BLOC com la defensa de la nostra llengua o d’un model de societat progressista.

Per aixó, parafrasejant Clinton, es tracta del territori, estúpid.