4.3.07

LLEI D'IGUALTAT, LLISTES PARITÀRIES I QUOTES

Les polítiques d’igualtat han assolit una actualitat innegable com a conseqüència del desenvolupament d’un seguit de mesures per part, especialment, del govern central de Rodríguez Zapatero. Vaja per endavant, que personalment considere que la paritat absoluta en el govern i la posada en marxa d’algunes de les mesures que es derivaran de la Llei d’Igualtat són avanços molt significatius, però també crec que hem d’intentar sortejar els arbres més vistosos per arribar a veure el bosc en el seu conjunt, i és en este exercici on s’evidencien les limitacions d’algunes d’eixes mesures del govern socialista: hi ha paritat entre ministres, però no així en el segon graó de l’Administració central (secretaris d’estat etc.), ni en el cos diplomàtic, ni en el Consell General del Poder Judicial, ni tan sols entre les files dels grups parlamentaris majoritaris al parlament espanyol. Cal, per tant, rascar una miqueta més per comprovar que el camí no s’acaba ací.

El mateix caldria dir de la Llei d’Igualtat, de la qual l’aspecte que ha assolit major transcendència mediàtica és la paritat en les llistes electorals o en els consells d’administració de les empreses. De les empreses, per cert, que tinguen més de 250 treballadors, és a dir, que dels plans d’igualtat dins l’empresa restaran exemptes l’amplíssima majoria de les empreses del nostre país, que són xicotetes i mitjanes.
En qualsevol cas, la llei d’igualtat ha reviscolat el debat sobre les quotes i sobre la paritat en les llistes electorals, un debat que en el BLOC fa anys que va ajornant-se, com en els altres partits, i que amb la nova llei haurem de posar damunt de la taula de manera immediata. Crec que quan s’ha parlat d’esta qüestió s’ha fet massa sovint de manera descontextualitzada, pensant en les quotes, o en la paritat, com si foren mesures deslligades de moltes altres que també contribueixen a la igualtat real entre homes i dones.
Jo sí que sóc partidària de la paritat en les llistes, i sí que sóc partidària de les quotes, perquè trobe que són l’única manera efectiva de trencar amb el famós sostre de vidre. Hi ha una situació excepcional –dramàticament excepcional, diria jo–: que les dones som més de la meitat de la població però la nostra presència en llocs de responsabilitat està molt lluny d’això. I per a una situació excepcional, les mesures també han de ser excepcionals.
Evidentment, la quota no és un objectiu “per se”, sinó un mitjà, només un dels possibles mitjans, per arribar a una efectiva igualtat d’oportunitats. Entre moltes dones, i particularment entre les que som progressistes, hi ha una oposició a la quota i una reivindicació de què siguem valorades exclusivament per la nostra vàlua, no pel nostre sexe. Això està, en el plànol teòric, molt bé. Estic d’acord. Però baixant a la pràctica, a la realitat, la conclusió és clara: tenim els mateixos drets que els homes, sí; ningú no entrebanca el nostre accés a l’ensenyament, a la universitat, a les empreses etc.; però la realitat és que, malgrat eixa igualtat “de dret”, la nostra presència és absolutament testimonial. I en els casos que no ho és, hi ha darrere unes trajectòries personals en les quals s’han fet importants sacrificis que els homes no han hagut de fer en la majoria de les ocasions.
La decisió no és solament de les dones. La igualtat entre homes i dones és cosa dels homes i de les dones i, per tant, no es tracta de què nosaltres, les dones, hàgem de lluitar perquè algú ens concedisca uns drets, sinó que nosaltres, i ells, hem de lluitar per construir una societat millor, i la nostra societat solament serà millor si tots i totes tenim els mateixos drets reals, en la teoria i en la pràctica.
De tot açò vam parlar ahir, dissabte, en la taula rodona que sota el títol DONES I POLÍTICA van organitzar a Gandia les dones del BLOC d’esta localitat de la Safor i en la que vaig participar junt a Maria Antònia Vadell, diputada del PSM al Parlament de les Illes Balears i Ana Luisa Bouza, del BNGa, i Directora General del Servizo Galego d’Igualdade. La taula va estar moderada per Carme Gimeno, Secretària de Polítiques d’Igualtat del BLOC.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

La Llei d'Igualtat hauríem de mirar-la amb lupa, ja que és una llei estatal que pot ser no tinga en compte les nostres realitats, com per exemple aixó que dius de les empreses.
Visca el 8 de març!!
Totes al carrer!!

Anònim ha dit...

Jo també estic a favor de les quotes de dones en les llistes electorals, i el defendre el contrari em sembla més be una actitud frívola. Si les dones som més de la mitat de la població mereixem ser el 50% en les llistes electorals i això vol dir que molts homes hauran de deixar d'estar per donar-nos pas.

Anònim ha dit...

No estic d'acord amb això de les quotes, perquè farà que hi hagen moltes dones a les llistes per ser dones i per tant "floreros".
Jo crec que les dones hem avançat molt i que ara ja tenim els mateixos drets que l'home. Per això vull que em valoren com a persona i no només coma dona. De totes maneres, crec que encara hi ha poques dones a la política perquè aquesta és molt competitiva i això a les dones no ens agrada.

Anònim ha dit...

Vau estar brillants les tres. Enhorabona per l'acte.

Marc Arza ha dit...

En l'activitat política de base tot sovint s'hi troba poca participació femenina.

Estic d'acord en que cal incentviar aquesta participació amb quotes i incentius, però exigir un 50% de la llista quan la participació de dones és molt més baixa em sembla excessiu.

Això acaba portant a comptar amb quadres amb poca vocació i interès.

Fins aviat,
Marc

Anònim ha dit...

Per ser conseqüents caldria que els homens i les dones estigueren representats en el mateix pecentatge que l'afiliació.