THE WEST WING

El Ala Oeste de la Casa Blanca és una série de televisió que ha tingut èxit a molts països, però que ací, a l’Estat espanyol, sempre s’ha passat per la xicoteta pantalla de manera irregular, en dies insòlits i hores intempestives.
És una idea original del prestigiós guionista Aaron Sorkin i produïda per un dels més importants productors de Hol·lywood, John Wells i la Warner Bros., que està protagonitzada per Martin Sheen (President Bartlet), Rob Lowe (Sam Seaborn), Allison Janney (C.J. Cregg), Dule Hill (Charlie Young), Janel Moloney (Donna Moss), Richard Schiff (Toby Ziegler), John Spencer (Leo McGarry), Stockard Channing (Abigail Bartlet) i Bradley Whitford (Josh Lyman).
The West Wing narra els successos quotidians viscuts des de la Casa Blanca per un president demócrata dels EEUU i el seu equip. Una quotidianitat que esta feta de xicotetes coses humanes, però també de candents assumptes nacionals i internacionals. Esta ficció mostra a un president culte, preparat, que es troba envoltat d’un equip intel·ligent i treballador. L’àmbit d’acció és l'ala oest de la Casa Blanca, on estan ubicats el Despatx Oval i les oficines dels principals assessors i departaments del govern nord-americà.
Però el que menys importa és que es desenvolupe en la Casa Blanca. La série fa un retrat realista, ni sardònic ni ingenu, del que pot ser una Administració Estatal: el tira i afluixa amb diferents grups de pressió, el dur cop a la ideologia que suposa enfrontar-se amb la realitat, les ànsies de poder, els conflictes personals, la importància de la retòrica, la influència de l’opinió pública a través de les enquestes...
Les càmeres es mouen amb agilitat pels passadissos, les oficines i els salons de l’ala oest de la Casa Blanca, seguint el frenètic ritme de treball dels funcionaris governamentals, mostrant-nos les seues reunions pràctiques i executives, els seus processos per a la presa de decisions, els seus ràpids diàlegs, però també els seus temors, els seus dubtes i els seus errors.
Personalment m’encanta El Ala Oeste de la Casa Blanca, perquè tracta de personatges intel·ligents que intenten resoldre problemes difícils, éssers humans que no són infal·libles, que s’equivoquen ... Persones responsables que intenten fer be el seu treball, brillants individualment però també capaços de treballar en equip.
Formalment, la série és impecable i la més premiada en la història de la televisió nord-americana. Un estil ràpid, bona fotografia, personatges perfectament dibuixats, una magnífica interpretació. Especialment bons són els diàlegs, vibrants, intel·ligents i indirectes, carregats d’ironia de vegades.
Crec que es tracta d’una série que no es poden perdre aquells que treballen vinculats a la política. És ficció, clar. Però és una ficció molt intel·ligent, molt ben feta, que ajuda a pensar i que a més, ensenya. Us la recomane (està en DVD).