10.1.07

ELS NÚMEROS DE FRANCISCO CAMPS


L'altre dia, el President de la Generalitat, Francisco Camps, ens presentava el seu programa per als propers anys, quan ja no som Objectiu 1 en la Unió Europea, i per tant anem a deixar de rebre moltes ajudes d’Europa que fins ara han arribat al País Valencià. I deia el President que deixar de ser Objectiu 1 en la Unió Europea només podia ser qualificat com a èxit, que era una prova de l'èxit de les seues polítiques, ja que havien tret la Comunitat Valenciana de l'entorn menys desenvolupat d'Europa. Déu meu, quanta misèria!! quanta paciència s’ha de tindre!!
No diu el President que si deixem de ser Objectiu 1 de la Unió Europea no és per "mèrits" propis, sinó pels "demèrits" dels nouvinguts a la Unió. Amb l'entrada de països com Hongria o Polònia, i ara Romania i Bulgària, la mitjana de la renda per càpita de la Unió Europea ha baixat molt. I com la mitjana europea ha baixat tant, l'escassa renda per càpita del País Valencià sembla menys escassa i pugem de categoria. Però no pugem de categoria per mèrits propis, no pugem gràcies a les polítiques de Camps: pugem de categoria perquè la Unió Europea s'ha ampliat amb països de renda baixa.
De fet, si seguim els mateixos criteris, segons Eurostat, entre les regions europees de l'Estat espanyol que lideren el grup, el País Valencià ha perdut posicions relatives. Hem anat cap enrera, en termes relatius. Fixeu-vos que al 2003, de les 254 regions de la Unió Europea dels 25 (UE-25), el País Valencià ocupava el lloc 143é, amb una renda per càpita que representava el 91.8% de la UE-25: és a dir, per baix de la mitjana europea (100%), però també per baix de la mitjana espanyola (97.4%). Cert és que el 1995, el País Valencià ocupava el lloc 154é, amb una renda per càpita que representava el 83.3% de la mitjana europea.
Però en este "joc", no es tracta només de córrer, es tracta de córrer com a mínim tant com els demés, tal i com deia el conill d'"Alicia en el país de les meravelles". I resulta que no, que el que vol vendre Camps és mentida: el País Valencià no corre com els demés, corre bastant menys.
Efectivament, la Comunitat de Madrid el 1995 ocupava el lloc 61é al conjunt de la UE-25, mentre que al 2003 passa a ocupar el lloc 30é (¿recordeu que el País Valencià ocupava el 143é?): és a dir, la Comunitat de Madrid havia guanyat 31 posicions; Navarra ocupava el lloc 69é el 1995, i passa al 41é l’any 2003, 28 posicions guanyades; Catalunya el 1995 la trobem al lloc 83é, i el 2003 al lloc 51é, 32 posicions guanyades; el País Basc estava el 2003 al lloc 46é, quan el 1995 es trobava al 92é: o siga, 46 posicions guanyades. I el País Valencià? Doncs el País Valencià ocupava el lloc 154é el 1995, i el 143é el 2003, com acabem de dir; és a dir, 11 posicions guanyades. Vol dir això que som més lluny de Madrid, de Catalunya, de Navarra o del País Basc, que hem retrocedit en termes relatius.
Si el President de la Generalitat fa els números com els fa, no m'extranya que el País Valencià vaja cap enrera en lloc de cap endavant. Anem malament, els valencians, anem apanyats si torna a governar-nos un altre període el PP. ¿Quantes posicions relatives perdrem més?. En termes de competitivitat no ens ho podem permetre, perdre'n més