7.1.07

PROVINCIALISME


Tinc un fillol de 21 anys, Nicolau, que fa quasi el doble que jo d'alçada i que està preparant-se les proves per entrar de bomber. Tots els anys, el dia de Reis, ve a dinar a casa amb nosaltres, i enguany ens contava els duríssims i intensius entrenaments als que es sotmet per tal d’estar en condicions de passar les proves físiques de l’examen. I estava indignat. Ho estava perquè ell, que viu a Dénia, té un programa d’estudis i proves específic per a la província d’Alacant, el contingut del qual té poc a veure amb el que es demana a València i/o a Castelló.
És a dir, que per aprovar un examen per entrar al Consorci de Bombers, no es demanen els mateixos coneixements i estat físic a tot el territori valencià, sinó que depén de la província on t’examines. I una vegada ja estan dins, per tal de traslladar-se, tampoc és fàcil poder fer-ho entre les distintes províncies valencianes. Com si els focs cremaren diferent!
Això passa perquè ací, al País Valencià, els Consorcis de Bombers no depenen de la Generalitat, sinó que són provincials i depenen de la Diputació corresponent. Il·lògic.
Il·lògic, deia Nicolau, perquè si el seu funcionament es coordinara a nivell de tot el territori valencià, seria més efectiu, a banda de totes les altres raons que ràpidament deduïm.
L’ordenació territorial per províncies és decimonònica i no respon als reptes actuals que té plantejats una societat moderna com la valenciana. Només té com a finalitat fomentar el clientelisme i exercir un control sobre el territori.
El provincialisme, però, no afecta només al cos de bombers. Que els programes d’actuació em matèria econòmica, turística, de seguretat, etc. es vegen segmentats per províncies, perjudica el seu rendiment. Oliva o Gandia tenen més a vore, des del punt de vista socioeconòmic, amb Dénia que no amb Requena, però són de províncies distintes i en molts temes que haurien de coordinar-se per augmentar el benestar dels seus ciutadans, viuen d’esquena. Per això, entre altres raons, no és fa el pont sobre el riu Molinell que uniria Oliva i Dénia per la costa o el tren Gandia-Dénia., per exemple.
El provincialisme, a més, dificulta la construcció d’una identitat pròpia. Crea confusió, en dir-se una província com el conjunt del territori –“hi ha dos equips valencians en primera”, diu el meu germà; “tres”, li contesta el meu nebot de 10 anys-, fragmentació, burocratització, despersonalització, fomenta el cantonalisme; i el provincianisme, en el sentit més pejoratiu del terme: una vegada, en la més important Fira de Turisme del món, a Berlín, on l’oferta valenciana anava junta baix la marca Land Valencia, vaig sentir protestar enèrgicament a un regidor de la província de Castelló per què no apareixia el nom del seu poble i el de la província al que pertanyia.
A qui li interessa este estat de coses?. Esta clar que als valencians, no. Nicolau té raó, és il·lògic el provincialisme.

4 comentaris:

Enric Castelló ha dit...

Tot això que dius és veritat i en el cas de Dènia és tan evident! ... el que deia és que a més a més, falta repensar la ordenació territorial al PV. Ha d'haver una manera d'ordenar el territori molt més eficient i eficaç, que tinga en compte criteris geogràfics, de població, històrics, etc. Cal reactivar la política de comarcalització del país, no creus?

L'altre dia vaig haver de buscar quina era la comarca de Sogorb!! Se m'havia esborrat del cap l'Alt Palància!! Ho senc, ressaré dos pares nostres. Però és que les comarques valencianes gairebé que no tenen presència. Visc fa anys a Catalunya i conec totes les comarques i capitals comarcals catalanes de memòria. Però les valencianes em costen cada dia més de retenir!! Clar, ací et recorden cada dos per tres les comarques: quan vas per la carretera, quan busques una casa rural a la web de la Generalitat, quan has de fer alguna gestió t'envien al centre comarcal (sempre més proper que la 'capital de província'), etc. A Aragó han fomentat des de fa anys el tema de la comarcalització (Ribagorza, Sobrarbe, etc.; gairebé comence a saber-me millor les comarques aragoneses!!).

No es tracta de fer una ordenació basada en la història, no es tracta de tossuderia identitària: és que són qüestions pràctiques per la ciutadania!! Com tu bé dius, cal centralitzar molts criteris de País (per exemple això dels bombers) i cal després treballar en l'àmbit local polítiques de proximitat. Què dius?

Anònim ha dit...

Jo sóc del que pense que el poder ha de estar prop del poble, per saber quines son vertaderament les necessitats d'un poble, i crec que per això fa falta la comarcalització i la municipalització del Pais Valencià. No entenc perquè hi ha que fer un exàmen distint a cada provincia, sona un poc a broma ni que els focs foren diferents jaj

Pepa Chesa ha dit...

Crec que tens tota la raó, Enric. Al País Valencià fa falta una llei de comarcalització, que consensue i aclaresca, d'una vegada per totes, quines comarques s'han d'establir, perquè ben probablement, a hores d'ara, les comarques històriques ja no serien vàlides, tal qual.
Tu saps que jo vaig presidir, la legislatuira passada, la Mancomunitat de Municipis de la Safor, i em vaig adonar que l'organització comarcal, amb les institucions pertinents és necessària.
Però , a més, de vegades s'han d'unir estratègies entre comarques diferents per tal de ser més competitius. L'experiència del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes, responia a esta necessitat en un món cada vegada més globalitzat i on la competència entre els territoris és tan alta.
Malauradament al País Valencià, no hi ha hagut fins ara cap voluntat política en eixe sentit per part dels partits que ens han governat (PP i PSOE). Per això, també, és necessari un canvi de polítiques al PV.

Pere Fuset ha dit...

Pepa , m'alegra molt que tractes la qüestió del provincialisme pels seus efectes perversos en contra de la cohesió des valencians i valencianes. L'amenaça és tan forta que fins i tot (agreujada pel fet que suposa tindre un país que històricament ha tingut el nom d'allò que ara és una província) de vegades pareix haver penetrat al propi nacionalisme.Per fortuna la nostra és gent formada e informada que coneix la seua història i sap allço que li convé al seu país de cara al futur. Molt encertada la reflexió.