14.1.07

EL CANVI CLIMÀTIC




Al Gore, vice-president dels EEUU amb Clinton, i que va perdre les eleccions a la presidència l’any 2000 front a Bush, protagonitza un documental, An Inconvenient Truth, dirigit per Davis Guggenheim, sobre els efectes devastadors del canvi climàtic. La pel·lícula, estrenada a les nostres pantalles amb el nom de Una verdad incómoda, fa un contundent i preocupant retrat de la situació del nostre planeta, amenaçat per l’escalfament global provocat per la ingent quantitat de CO2 que els éssers humans emetem a l’atmosfera.
Quasi al mateix temps que s’estrenava ací esta pel·lícula, del 6 al 17 de novembre passat, a Nairobi (Kénia) es celebrava la 12a. Conferència sobre Canvi Climàtic, promoguda per l’ONU. El Secretari General de l’organisme, Kofi Annan, declarava: “El canvi climàtic no és cosa de la ciència ficció. Destruirà collites, posarà en perill a les poblacions costaneres, destruirà ecosistemes, escamparà malalties i augmentarà els conflictes per tal d’aconseguir recursos”.
Estem davant d’un tema molt seriós, i tots els experts coincideixen a afirmar que el Protocol de Kioto, acordat el 1997, pel qual s’havien de reduir les emissions de sis gasos provocadors de l’escalfament global, és un pas, però massa menut. A més, no és compleixen els objectius marcats.
Ara, a mitjans d’esta setmana que acabem, la Comissió Europea ha donat a conéixer un informe, l’Informe Peseta, sobre els efectes del canvi climàtic, molt preocupant. La Comissió ha fet esment dels problemes de dependència energètica del continent europeu, i en especial dels perills derivats de l’augment de les temperatures en la zona mediterrània.
Pel que fa a la conca mediterrània, es parla també de risc de desertificació, falta crònica d’aigua, pèrdua de producció agrària. L’informe adverteix que per efecte de l’escalfament de la terra augmentarà el nivell del mar, i recomana adaptar el litoral construint dics i reomplint les platges. I diu també que els estius seran insuportables en la mediterrània, per efecte de les altes temperatures i que augmentaran les catàstrofes naturals relacionades amb l’aigua, com ara inundacions i riuades.
Tot açò indubtablement tindrà un efecte sobre la nostra economia, ja que, entre altres coses, haurem de resignar-nos a que els turistes canvien els seus destins en temporada estival, però a més, pel que fa a l’agricultura, la gran perjudicada serà el sud d’Europa.
Si tenim en compte que ens afectarà fins i tot la salut, ens va en açò, ni més ni menys, que les pròpies condicions de vida.
El canvi climàtic i els seus efectes són tan importants per tots nosaltres, que no podem tancar els ulls i quedar-nos parats sense fer res. Els governs dels països més rics i desenvolupats del món no poden desentendre’s d’este problema capital. Els valencians, davant esta situació, hem de desenvolupar polítiques de sostenibilitat que contribuisquen a assolir els reptes fixats per les distintes Conferències Mundials sobre el Clima.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt important aquest tema, Pepa. No sé si saps que la Generalitat de Catalunya acaba d'aprovar la creació d'una Agència per lluitar contra el canvi climàtic. Aquesta és una qüestió que ens afecta a tots i els governs autonòmics tenen molt a dir i fer.

ErrareHumanumEst ha dit...

Això de construïr dics em sembla una bestiesa però en fi... Suposo que aquesta agència per lluitar contra el canvi climàtic serà més per lluitar contra els desastres econòmics derivats del canvi climàtic perquè si en realitat vol lluitar contra el canvi climàtic haurà de lluitar contra el model actual de creixement i si guanyés la batalla acabariem vivint com els països subdesenvolupats i això suposo que no ho vol ningú... Si el païs tira de la indústria, el formigó i tot allò que no és massa ecològic, no crec que intentin dur a terme polítiques ecològiques (ecològiques, no sostenibles, conceptes diferents) perquè com he dit significaria viure miserablement. Si es plantegen introduïr les noves tecnològies ecològiques (que per cert, encara són ineficients) ja em diran com aconseguiran tirar endavant (o si més no, sostenir) el païs i alhora no contaminar.