6.2.08

LA PLANIFICACIÓ SOSTENIBLE DEL TERRITORI

El model d’ordenació del territori en les darreres dècades, ha generat un gran consum del sòl i la segregació dels grups socials i de les funcions urbanes. Per una banda, la qüestió del consum del sòl ha estat bàsicament causat pel tipus de ciutat desenvolupada, una ciutat difusa i dispersa que utilitza una major superfície. Els grans centres comercials, les urbanitzacions residencials, els polígons industrials i ara, els camps de golf, són l’essència d’un urbanisme de baixa densitat amb poca intensitat d’ús. Un model que busque la sostenibilitat territorial, ha de reduir la forta pressió sobre els espais oberts i el paisatge, i per tant, sobre el patrimoni cultural i la biodiversitat de la zona. En conseqüència, recuperar el model de ciutat compacta, propi del mediterrani, i passar a una densitat mitjana, pot ser un sistema de bona pràctica en l’aprofitament del sòl. Un model que garanteix la qualitat de vida, a l’hora que no malbarata el patrimoni cultural i natural i que a més, permet reintroduir els espais públic comunitaris.

Per altra banda, la segregació espacial de les funcions urbanes en espais molt especialitzats i fragmentats, ha fomentat la mobilitat per contrarestar l’accessibilitat, donat que cada vegada les nostres activitats quotidianes estan més allunyades i disperses. El creixement fonamentat en l’ocupació del territori ha facilitat l’augment dels desplaçaments en cotxe, perquè les distàncies són importants i les direccions molt diverses. El model d’ordenació que deuria primar en un discurs de sostenibilitat, és aquell que vertebra el territori, fomentant l’accessibilitat a les zones urbanes, la barreja de les funcions urbanes i l’ús del transport públic.
Per últim, una qüestió que sempre cal tindre present en el moment de passar a la planificació, és que les actuacions sobre el territori són irreversibles, en tant que els elements construïts i els seus efectes sobre este, es mantenen a llarg termini i, generalment, tornar a la situació inicial resulta, si més no, impossible.Em conseqüència, la planificació territorial es converteix en un important instrument de racionalització de l’ús del territori, amb l’objectiu d’evitar la destrucció de recursos, especialment de la urbanització de determinades zones amb valors ecològics, econòmics, socials i culturals, clarament reconeguts. El model territorial es converteix, així, en un element fonamental per tal d’assolir els objectius de cohesió social, de gestió prudent dels recursos en el llarg termini i de competitivitat equilibrada del territori. Este és el tipus de polítiques per les que apostem

1 comentari:

vigarllo ha dit...

Hola Pepa

Primer dir-te que m'ha agradat prou la teua entrada, a pesar que discrepe de la teua opinió.

Pense que el model urbanístic que s'ha adoptat ací tradicionalment, de construccions verticals, tractant d'optimitzar l'ús del territori, però posant 10 famílies en el mateix espai que abans hi havia solament una, va en contra de la qualitat de vida dels que hi viuen, alhora que satura els serveis que necessita i demanda eixe espai.

El model dispers ací tampoc s'ha fet de forma adequada, per què ho hi ha hagut cap planificació i tot s'ha distribuït per tot arreu, impossibilitant la creació d'una xarxa de transport públic eficient.

Però hi ha altres models, i em referisc concretament al model que es dóna per exemple a Anglaterra.

Allí hi ha un model dispers, amb zones residencials de baixa densitat, però amb agrupacions sectorials que fan que el transport públic no sols siga possible, si no que a més funciona d'allò més be.

Este és un tema especialment delicat i complicat, i jo pense que al mateix espai que hi havia una casa, ara fem una finca de 10 pisos , s'estan generant una sèrie de problemes de subministrament de serveis (electricitat, aigua, recollida de fem, ...) i de saturació dels espais públics que impossibilita la sostenibilitat del territori. El que passa que dir que a segons quin lloc caben 10, i ja no en caben més és complicat. Però per a mi este és el camí a seguir.

Una abraçada

Vicent