VALÈNCIA, CAPITAL

Fa uns anys, el col·lectiu del BLOC de la ciutat de València va organitzar una campanya que tenia este eslògan: “València, capital”, on es jugava, molt encertadament, amb la polisèmia de la paraula “capital”: ciutat principal d’un país, d’una regió o d’una circumscripció administrativa; adjectiu que és sinònim de principal, de fonamental, de vital; i en tercer lloc, riquesa –material o immaterial- acumulada.

València és el Cap i Casal del nostre País, i sense ella, sense el prop d’un milió de persones que hi viuen, el procés de construcció nacional no reeixirà. I no és només una qüestió de números: cap moviment nacionalista no pot recolzar-se sobre un enfrontament, una incomunicació, una disparitat de criteris, entre la capital i les comarques, per la qual cosa, com diuen els mallorquins, “sense València, no hi haurà independència”. València és, per tant, capital del nostre País i és una peça capital (ara és adjectiu) per a la consolidació del projecte polític que representa el BLOC.

El col·lectiu de la ciutat de València és el més nombrós de tots els del BLOC, fet lògic si es té en compte el pes demogràfic de la ciutat. I és per això que eixe col·lectiu acumula, també, un important capital polític (tercera accepció) que recolza sobre algunes de les persones que hi militen: el nostre Secretari General, Enric Morera, és afiliat a València i va ser candidat a l’alcaldia l’any 1999; Pere Mayor, l’ex-president del BLOC i diputat en la legislatura 1987-1991 també milita i viu a València. De València són persones imprescindibles en el nostre projecte polític, com Enric Capilla, com Empar Saràbia, com Joan Senent, com Sento Sanxis, com Oto Luque... i València té futur gràcies a gent com Artur Vélez, com Pere Fuset, com Francesc Gamero, com Patro Hernàndez, com Ximo López.

El passat divendres el col·lectiu de València va reunir de manera extraordinària l’Assemblea Comarcal per acceptar la dimissió de Joan Mansanet com a Secretari Comarcal. Joan i el seu equip van assumir la responsabilitat de dirigir el col·lectiu en un moment especialment fràgil dins del nostre partit, i van aconseguir un grau de cohesió interna molt important, com ho demostra el fet que l’acord amb el PSPV, possiblement la decisió política més difícil de la història recent del valencianisme polític al Cap i Casal, va rebre el suport d’una majoria aclaparadora de la militància del BLOC. Joan va donar la cara, i va haver d’assumir unes condicions infames imposades per un PSPV que va sobrevalorar "l’efecte Alborch”. Ara, en un gest d’enorme responsabilitat, ha decidit fer un pas enrere i propiciar una renovació de l’Executiva Comarcal que, des del divendres passat, serà coordinada per la candidatura que encapçalava Ximo López i en la qual hi ha dones i homes suficientment preparades i preparats per al repte: Mamen Gimeno, Xavi Navarro, Cloti Peña, Enric Capilla, Consol Castillo, Joan Moliner, Imma Àngel, Eduard Ramírez, Pili Micó i Jaume Ferrà.

A tots ells i totes elles la meua enhorabona. Que sàpiguen que sempre podran comptar amb el suport d’esta Secretaria d’Organització.