DESENVOLUPAMENT LOCAL I GLOBALITZACIÓ

Tothom està d'acord que estem assistint a un procés de globalització de les relacions econòmiques, socials i culturals i que este procés accelera, cada vegada més ràpidament, els processos d'innovació i canvi. Però també és cert, com indiquen diferents informes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, OCDE, que les polítiques centralistes del passat, basades en decisions macroeconòmiques, ja no serveixen. Per a què el canvi i la innovació es puguen sostenir, la política econòmica ha de descentralitzar-se i democratitzar-se.

La màxima de l'OCDE "pensa globalment, actua localment", reformulada per l'escriptor Carlos Fuentes, com "no hi ha globalitat que valga sense localitat que servesca", simbolitza la nova realitat en la que la globalització dels mercats a escala mundial condueix els actors econòmics a centrar-se en estructures econòmiques i socials més pròximes.

Este fet es reflecteix en la voluntat de moltes poblacions i àrees rurals d'enfortir la identitat local com a mitjà d'integració en el sistema global, o en les actuacions de moltes empreses multinacionals de descentralitzar la presa de decisions a nivell regional o local. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació faciliten esta descentralització, ja que possibiliten que els actors econòmics i socials exploten la informació global existent sense haver de construir grans infrastructures centralitzades.

En resposta a estes noves tendències del sistema econòmic, tant la Comissió Europea com l'OCDE recomanen els seus Estats Membres polítiques actives de "traspassament de poder a les comunitats locals", el que suposa descentralització, mitjans econòmics i reformes administratives que permeten els agents econòmics i socials fer front a aquestes noves tendències amb garanties d'èxit.

No obstant això, estos canvis incideixen en els territoris concrets de manera desigual, de forma que existeixen àrees amb major possibilitat d'assumir i beneficiar-se dels mateixos i altres que corren el perill de quedar-se al marge del procés. La descentralització del sistema econòmic, el desplaçament dels centres de decisió i de noves localitzacions de les activitats econòmiques en àrees perifèriques de la Unió Europea, no tendeixen a repartir-se de manera uniforme en els distints territoris, sinó a concentrar-se en zones que compten amb un nivell mínim de població i d'infrastructures materials i immaterials que els permeten desenvolupar-se, que, normalment, són les zones metropolitanes dels territoris perifèrics. Ací rau la preocupació de l'OCDE pels "territoris intermedis" i la de la Comissió Europea per les "petites i mitjanes ciutats".

Els vincles econòmics, socials, culturals i mediambientals entre les ciutats i les regions circumdants estan canviant amb rapidesa. Existeix una considerable inèrcia de les estructures institucionals, que poden no ser les més adequades per les noves condicions. És imprescindible que hi haja una major cooperació entre municipis, i enfocaments basats en les necessitats i potencial de les àrees urbanes funcionals per tal d'assolir els objectius de sostenibilitat urbana i augmentar els efectes de les intervencions de les polítiques de la UE.

Les ciutats mitjanes estan en perill de declivi, el que suposa una amenaça al futur de les zones rurals veïnes si no arriben al llindar crític d'infrastructures materials i immaterials, especialment en matèria d'educació, qualificació professional i diversificació d'activitats Per això, és necessari reforçar els lligams amb les ciutats veïnes per tal d'assolir un nivell de demanda suficient per justificar el desenvolupament de serveis i equipaments comuns, inclosos les comunicacions i el transport; així com reforçar la capacitat de planificació i el llançament d'una estratègia de desenvolupament urbà.

Per millorar l'equilibri del sistema de ciutats, la recerca de la complementarietat i de la cooperació entre les mateixes revesteix una importància crucial. Aquesta cooperació tindrà un tarannà més integrat si es basa en els lligams naturals sorgits com a conseqüència de la seua proximitat geogràfica. Calen estratègies integrades per reforçar més els lligams d'estes agrupacions urbanes policèntriques i per realitzar una major complementarietat funcional. Diversos factors hi juguen, tanmateix, en sentit invers, entre ells les barreres administratives. La contradicció sorgeix en la dificultat, quan no la resistència, del conjunt de les administracions i també de les estructures establertes de les organitzacions civils per adaptar-se a les noves tendències de l'entorn econòmic. Així, veiem que molts anys després de donar el primer pas descentralitzador des de l'Estat a les Comunitats Autònomes, continuem pendents del segon pas des de l'Estat i les Comunitats Autònomes cap a les entitats locals i que els temes que envolten el Pacte Local estiguen contínuament en permanent discussió.

Al País Valencià la problemàtica general descentralitzadora s'ha vist agreujada pel conflicte polític local. I és que ací la problemàtica de l'organització territorial valenciana ha estat "vista" o interpretada a nivell regional com un fenomen purament "ideològic" lligada als corrents polítics"nacionalistes" i no com una qüestió derivada simplement de la necessitat de donar resposta política als canvis del model de desenvolupament econòmic i als requeriments de la competitivitat entre territoris i ciutats.