17.8.07

VIATGE A LA COSTA EST DELS EEUU

El curs 1995-96 vam tindre a casa un jove estudiant nord-americà, de Califòrnia. Ray, d’origen filipí per part de mare, es va adaptar perfectament a Oliva i a la nostra família, i nosaltres a ell, resultant d’això una estreta relació que es manté a través del temps. Nosaltres som la seua família valenciana i ve a casa -que també és la d’ell; de fet té claus que s’emporta a Amèrica cada vegada- amb certa freqüència, al menys una vegada a l’any. També ens han visitat en vàries ocasions els seus pares i fins i tot els seus germans, i nosaltres vam estar a San Francisco, on viuen, en una ocasió que vam aprofitar per viatjar al llarg de la costa oest dels Estats Units. També Anna, la meua filla, hi ha estat.

Ara, Ray està acabant la carrera de Medicina i fa les pràctiques a un hospital jueu de Brooklin, a Nova York, el Maimònides Hospital. Sabedor de les meues ganes de conéixer eixa ciutat, ha insistit perquè hi anàrem. I eixe ha estat el destí de les nostres vacances, de Rafa i meues, enguany: 20 dies fantàstics a Nova York, durant els quals hem visitat també Washington, Philadelphia i Boston.
Quina ciutat, Nova York!. Gran i contradictòria, com els mateixos EEUU, amb una arquitectura que pareix impossible però que té la seua lògica, amb gent de tots els colors i vestimentes i vinguda de totes les parts del món, on pots trobar el més innovador en tots els camps, també en el de les idees i els moviments socials. Hi ha el món, a Nova York.
Hem vist espectacles i art de totes les classes en els seus magnífics museus, hem sentit jazz, rock i gospel, hem pujat a l’Empire Estate marejant-nos amb la vista que es divisa, hem anat en vaixell a visitar Lady Liberty i l’illa d’Ellis i passejat per Central Park, ens hem mogut amb el Metro –un espectacle en si mateix- per anar a tots els barris, hem passat el pont de Brooklin, hem furgat en llibreries magnífiques, vist botigues precioses...I, sobretot, hem caminat fins l’extenuació pel seus carrers i avingudes, sorprenent-nos a cada pas.
Personalment, m’agraden els Estats Units, i no soc antiamericana en absolut. És més, considere que declarar-se antiamericà, demostra un gran i patètic complex d’inferioritat. De fet, tots, incloent el més furibunds antiamericans, usem la seua tecnologia, els avanços en la ciència, prenem els seus medicaments, en definitiva, devorem tot el que inventen. No podem negar que els ianquis, amb totes les seues misèries, són els responsables de la major part de les grandeses que milloren i acompanyen la nostra vida. Per descomptat mantinc una exigència crítica molt alta respecte a les seues polítiques concretes, però tal com ho faig respecte a qualsevol altre país, incloent el propi, el País València.
Ja es notava en l’ambient la proximitat de les eleccions de l’any que ve. Es veuen Hillary Clinton i Barack Obama pel costat demòcrata i Condolezza Rice i Rudolph Giuliani pel republicà. Vos imagineu? Dues dones i dues persones de raça negra disputant-se les nominacions per la carrera presidencial als Estats Units. Crec que això és una vertadera revolució en el món actual.

6 comentaris:

Dèlia ha dit...

Quina enveja NY, i què bé que reprengues el bloc, ja m'avorria el parèntesi.
Estic totalment d'acord amb tu en la part final d'esta entrada: pel que fa a l'antiamericanisme (que dit així hauria d'incloure també la resta d'Amèrica) i pel que fa a la revolució social que suposen les dues candidatures.

David ha dit...

Si ja era hora, quin desfici no poder vore el blog actualitzat.

Sobre els EEUU compartix el que dius al 100%
.

Anònim ha dit...

també podrien ser dues dones lluitant per la presidència dels EUA, encara que hi ha molts altres candidats apart de eixos quatre; ja veurem.

Anònim ha dit...

És cert el que diuen respecte dels que fan turisme als EEUU, que a la seua arribada troben un tracte ben bé vexatori? Escorcolls sense miraments, interrogatoris de bojos...

Pepa Chesa ha dit...

No és per tant, encara que si t'interroguen. En l'avió et donen un paper verd per a immigració en el que et pregunten gairebé de tot: si tens intenció de quedar-te, si vas amb inetncions criminals, si prens drogues, etc, etc. Després, en el primer lloc que xafes territori americà un/a oficial et pregunta. Però esta vegada va ser més suau que fa 8 anys quan vaig estar a Califòrnia. Ara be, la maleta , al tornar, ens l'havien oberta sense estar nosaltres presents i, de fet, ens l'han trencada. I les mesures de seguretat als aeroports són molt grans: t'has de quedar descals, ensenyar tot el que portes, etc, etc. Incòmode diria jo, no vexatori, al menys a nosaltres.

Anònim ha dit...

Ja que en parles del Partit Demòcrata, com veus la idea que porta el Maragall de fer-lo arribar per ací? Aquest home bada prou, però...