PREMIS LLIBERTATS NACIONALS

El dissabte 28 d'abril, al Teatre El Micalet, de València, el BLOC va fer entrega dels seus Premis Llibertats Nacionals, que enguany han arribat als 20 anys, i que sempre celebrem per commemorar el 25 d’abril.

Els premiats d’enguany, el Centre de Cultura Contemporània, Octubre, i l’organització basca Lokarri.

Joan Mansanet, secretari comarcal de València, va ser l’encarregat de parlar sobre el premi Cap i Casal al centre Octubre, que va arreplegar Eliseu Climent. L’existència d’este gran i espectacular contenidor cultural, a l’antic edifici dels magatzems El Siglo, en ple cor de la ciutat de València, és una magnífica notícia, i sense dubte es mereixia la concessió del premi d’enguany.

El premi Llibertats Nacionals que concedeix l’executiva Nacional del BLOC, ha anat enguany a les mans de Lokarri. El seu Coordinador General, Paul Rios, es va desplaçar fins València per arreplegar el premi, i jo mateixa vaig ser l’encarregada de fer-li l’entrega i de parlar sobre esta organització.

Este és el parlament que vaig realitzar.

Moltes vegades, quan parlem del 25 d’abril, de la batalla d’Almansa i dels maulets, se’ns oblida que l’abolició dels nostres Furs l’any 1707 va tindre lloc en mig d’una guerra. D’una guerra tan desagradable, tan inhumana, tan injusta i tan reprovable com qualsevol altra guerra. Una guerra en la qual vam perdre el nostre autogovern, sí, però on també van morir milers de valencianes i valencians.

Dic tot això perquè el passat dimecres, 25 d’abril, l’Executiva Nacional del BLOC va aprovar una Declaració en la qual remarcàvem un element fonamental: que ara, tres-cents anys després, la recuperació de la sobirania nacional del poble valencià vindrà de les urnes, o no vindrà. La llibertat nacional s’aconseguirà pacíficament, i democràticament, o no hi haurà llibertat possible.

Lliurar el nostre Premi Llibertats Nacionals d’enguany a LOKARRI, “Xarxa ciutadana per l’acord i la consulta” ha estat un enorme encert i crec que lliga molt bé amb això que vos estava dient: els homes i les dones de LOKARRI demostren amb el seu treball diari la importància de la pau i el diàleg com a elements indispensables per construir qualsevol projecte polític.

LOKARRI és una paraula en euskera que vol dir “allò que serveix per a unir”. Crec que més clar no es pot dir: la xarxa Lokarri té com a principal objectiu promoure la unitat, el diàleg, la negociació a Euskal Herria per construir una pau que siga satisfactòria per a tots.

LOKARRI es declara hereu d’ELKARRI, l’organització que durant més de deu anys va treballar de manera més activa per afavorir l’inici d’un procés de pau al País Basc. La treva d’ETA, la llei de partits, els acords entre PP i PSOE en matèria antiterrorista i la il·legalització de Batasuna van fer que ELKARRI decidira dissoldre’s en una nova organització que s’adaptara a la nova situació política, a Euskal Herria i a Espanya. ELKARRI va preparar el procés de pau, i LOKARRI està treballant activament per desenvolupar-lo, per promoure fòrums de participació i diàleg arreu d’Euskal Herria.

Premiar LOKARRI és fer un reconeixement a la societat civil d’una terra tan estimada pels nacionalistes valencians com és Euskal Herria. És reconèixer els milers d’homes i de dones anònims que han estat víctimes de la manipulació, la crispació i dels interessos d’alguns partits polítics. I premiar LOKARRI és, també, posar de manifest el compromís ferm dels nacionalistes valencians amb la pau i el diàleg, però també, que ningú no ho oblide, amb la llibertat del nostre poble.

Els valencians i valencianes sabem molt bé què volen dir les paraules crispació, demagògia, manipulació i censura, i crec que és precisament per això que no podem deixar de sentir-nos solidaris amb els moviments que, com LOKARRI, treballen per acabar amb eixa manera de fer i d’entendre la política. Perquè acabar amb vides humanes per defensar unes idees és una acció absolutament execrable, i aquell que ho fa perd tota la credibilitat per continuar defensant eixes idees. I jo personalment, com a nacionalista, m’opose i m’oposaré sempre a que ningú utilitze el nacionalisme, que és inseparable de la paraula llibertat, com a excusa per matar.

Però crec, i pense que estareu d’acord amb mi, que l’única via per acabar amb la violència a Euskal Herria passa pel reconeixement de l’existència d’un conflicte i, a partir d’este punt, per la posada en funcionament d’instruments per al diàleg. Sense diàleg, i vull remarcar-ho amb contundència, no serà possible la pau.

En nom de l’Executiva Nacional del BLOC, i m’atreviria a dir que en nom també de centenars de milers de valencians que apostem per la pau i per la llibertat a Euskal Herria, faig lliurament del Premi Llibertats Nacionals 2007 a LOKARRI.