NOTA DE PEPA CHESA ALS BLOGUISTES

Estimats bloguistes. Primer que res agrair-vos l’enriquidora participació que teniu. Per si sentiu curiositat, dir-vos que el blog rep una mitjana de 1200 visites mensuals. Gràcies per fer possible un debat generalment elegant. Tanmateix, de vegades, la moderació del Blog no publica algun comentari. Tot i que no soc jo la persona que l’elimina, el personal que modera el Blog té tota la meua confiança i, òbviament, respon als meus criteris.
D’altra banda, dir-vos que, últimament, hi ha hagut problemes en l’estructura del Blog i alguns comentaris han tardat en publicar-se. Solucionat el problema, us demane disculpes.
Són tres els criteris que motiven l’eliminació d’algun comentari, i com sembla que no queden clars, vull deixar-los ben definits.
Primer criteri: l’insult barroer, la denigració o, directament, la difamació. Per sort, aixó passa realment molt poc, i només un comentari ha estat eliminat per este criteri. Evidentment, este criteri inclou els delictes de racisme, xenofòbia, sexisme, homofòbia i antisemitisme. Si en alguna ocasió s’hagueren introduït comentaris amb estos continguts, hauria estat un error per part nostra i us demanaríem sinceres disculpes.
Segon criteri: l’intent de monopolització del Blog. Un blog, segons el meu criteri (si més no, el criteri que vull aplicar en la meua pròpia web) és un lloc de debat i d’intercanvi d’idees. Però, alguna vegada hi ha qui pensa que pot convertir-lo en la web que no té, i inunda de tal manera de propaganda (lícita, però lògicament allunyada de la voluntat d’esta web) que és necessari dosificar-la.
Tercer criteri: Hi ha algun bloguista que té el desig d’interpel•lar-me i intentar la provocació directa. Personalment escric a través dels meus posts i són ells els que estan sotmesos al debat. Qualsevol intent de provocar-me directament, no tindrà rebut en este espai. Mateu al missatger en altres bandes. Ací parlem del missatge.
Finalment, he de dir que els comentaris eliminats per estos tres criteris bàsics, són molt, molt pocs. La immensa majoria dels bloguistes mantenen criteris elegants, racionals i molt interessants. Novament, gràcies a tots i totes.

ESPERANCES PER A 2007

Deia Martin Luther King que la vida ens obliga a "acceptar unes decepcions finites, però mai hem de perdre una esperança infinita". L'esperança, però, no és una política: de bones intencions, l'infern n'és ple. El 1995, el Partit Popular (PP) va guanyar el Govern de la Generalitat amb un bon grapat de promeses, tantes com les que feren en 1999 i en 2003. O les que fan cada dia, encara hui. Promeses desateses, certament, a la vista de com la societat valenciana es queixa, dia rere dia, al carrer: centrals elèctriques al bell mig de la ciutat, accés prohibitiu a l'habitatge, especialització econòmica retardatària, corrupció, destrucció del territori, privatització de serveis públics...
El País Valencià té plantejats reptes reals (no virtuals) i necessitem dones i homes amb caràcter i capacitat per tal d'encarar eixos reptes de forma efectiva. Necessitem unes Corts Valencianes que paren atenció a les prioritats reals del poble valencià. Hem de fer alguna cosa més que esperar. És el moment de fer neteja al Govern i moure el País Valencià més enllà, cap els problemes reals de les persones que viuen al nostre país.
Hem de fer alguna cosa amb les quantitats obscenes de diners que omplin les butxaques d'algunes persones amb responsabilitats públiques, i que s'obtenen per mitjà de processos polítics corromputs. Ja n'he parlat en este blog d'alguns dels compromisos que podríem prendre. La cultura política hegemònica, la del PP, allunya els valencians i valencianes dels assumptes públics i fereix greument la nostra democràcia. Hem de fonamentar les nostres accions en principis ètics i de compromís públic. Els valencians i valencianes hem de sentir parlar més, no menys, dels valors de la integritat, de la creativitat, de la solidaritat, del respecte als altres... en definitiva, de la responsabilitat pública.
Tenim un Govern que tracta falsament quasi tots els afers com una crisi (cada dia els periòdics en van plens), un Govern que explota la política de la por i la divisió. Un Govern que desenvolupa polítiques negatives, que l'única cosa que poden aconseguir és reduir els somnis dels milions de persones que ací viuen. La gent del BLOC, a diferència del PP, pensem que els nostres valors ens han d'unir com a valencians, en lloc de dividir-nos. De fet, són eixos valors, els nostres valors, la nostra gran força.
Hem de triar, tenim una elecció. Podem continuar posant l'altra galta per rebre els cops de la globalització i d'unes polítiques que ens situen en la més pura marginalitat política, econòmica i cultural del món. O podem desenvolupar una nova visió progressista que enfortisca el País Valencià, i dote els nostres ciutadans de les eines que els permeta encarar el futur amb confiança i seguretat. Si triem la segona opció, haurem de treballar per aconseguir-ho, haurem de lluitar per guanyar-ho i, fins i tot, pot requerir certs sacrificis.
Proposem eixa segona opció, una visió progressista per al País Valencià, un plantejament pel qual els valencianistes hem de lluitar els pròxims mesos i anys. Una proposta que s'adrece al conjunt de la societat, que incremente les oportunitats per a tots i per a totes. Un somni valencià que s'expresse en polítiques i programes concrets. És un repte per tots nosaltres aconseguir que el poble valencià puga mirar més enllà, que el poble valencià puga apartar els falsos límits i les barreres innecessàries a la imaginació, que el poble valencià puga obrir el camí cap el progrés i la innovació real.
El poble valencià necessita un canvi i una nova direcció per la política del país, i la gent del BLOC estem disposats a realitzar ambdues esperances, a fer política en eixe sentit: estem disposats a reduir les decepcions i elevar les esperances de tots els valencians i valencianes. I això pot passar este any que comencem, el 2007.
Això és el que jo espere i pel que treballaré, el 2007.

ADEU PP

No ens podem permetre que el PP torne a guanyar les eleccions autonòmiques. El PP s’ha convertit en una amenaça per al futur del nostre poble. Una amenaça per al nostre fet diferencial com a nació, però també una amenaça per al nostre territori i la seua sostenibilitat, per als nostres sectors productius, per als serveis públics, per a la qualitat de la nostra democràcia. Quatre anys més del PP suposarien un drama per a este país, però no estic parlant d’un drama en abstracte, estic parlant d’un greu problema per a la vida diària dels valencians i les valencianes.
Per tant, des del BLOC estem disposats a fer tot allò que estiga en les nostres mans perquè el PP no guanye les eleccions de maig de 2007. La xifra és relativament secundària: mireu Fraga, mireu Berlusconi, ens els hem llevat de sobre per un percentatge reduït, però encara que siga per un sol vot, no és el mateix si guanya o si perd el PP.
L’endemà de les eleccions, si aconseguim l’objectiu compartit de fer que el PP les perda, tenim molta feina per fer, una feina que requerirà també generositat i professionalitat, altura de mires i una combinació adequada de pragmatisme i projecte polític. El País pateix una situació molt fràgil i no tingueu cap dubte que el govern progressista que haja de fer-se càrrec de la Generalitat a partir de juny de 2007 no ho tindrà gens fàcil.
Crec, de tota manera, que pagarà la pena l’esforç. L’esquerra, el nacionalisme i l’ecologisme tenim molt per a oferir a la ciutadania valenciana.
De les prioritats que haurà de tindre eixe govern n’enumeraria algunes: aturar la destrucció del territori mitjançant una reforma legislativa en profunditat; apostar per l’escola i la sanitat públiques; negociar amb l’estat fórmules de finançament que permeten sanejar els comptes de la Generalitat; posar en marxa un pla d’infrastructures de transport públic; fer un salt qualitatiu en les polítiques de normalització de la nostra llengua i clarificar la seua unitat amb la que es parla a Catalunya i les Illes; llançar un pla de xoc per aturar la crisi industrial i agrícola ... i, en general, governar per a les persones, perquè és la gent, són els moviments cívics, la xarxa associativa, la què ens exigeix la derrota del PP, la què –no tinc cap dubte– ens ajudarà a aconseguir-ho i la què, en definitiva, esperarà de nosaltres que no els defraudem.

FELICITACIONS!

Us desitge a tots i totes bones festes i un 2007 ple de felicitat

EL PALAU PLE

La platea de la sala del Palau de la Música era ben plena. Persones vingudes de tot el País Valencià l'omplien. Ahir, divendres 15 de desembre, el BLOC va fer la presentació dels seus candidats i candidates a les alcaldies dels municipis valencians, així com de la seua proposta de candidatura a les Corts Valencianes.
La sala plena de gent del país, compromesa i il•lusionada, alegre i responsable. Amics i amigues, companyes i companys del partit estrenyien mans, s'abraçaven i xerraven. Parlaven de tot, però sobre tot parlaven de política. De la política valenciana, de la política als seus pobles i a les seues comarques. Res més saludable per la democràcia que eixe anar i tornar d'idees, anàlisis i projectes col•lectius. El divendres, ahir, el BLOC va celebrar una festa, una festa política, una festa democràtica.
Però no va ser la platea l'única que es va omplir. L'escenari també va estar ben ple. Ple de persones i d'idees i propostes. En un primer moment, en una amena tertúlia, representants d'organitzacions i plataformes cíviques rellevants per la vida social i democràtica del nostre país, van exposar quina era la situació, des del seu punt de mira, al País Valencià. El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STE-iv) , Xúquer Viu , la Plataforma Feminista del País Valencià, l'Observatori de la Llengua , la Plataforma per al Dret a un Habitatge Digne, la Federació d'Escola Valenciana , el Col•lectiu Lambda , Acció Cultural del País Valencià, i la Plataforma per la Millora i Defensa de la Sanitat Pública van ser dalt de l'escenari, moderats per la periodista Clara Esteve. I des de dalt d'aquell escenari van fer arribar al BLOC, als seus militants i candidats municipals i autonòmics, la seua visió, la seua perspectiva, la seua crítica. La societat valenciana és viva, ben viva. I estes associacions, organitzacions i plataformes en són bon exemple. Sense elles la societat no avançaria, i tots n'hem d'estar agraïts que cada dia analitzen, reflexionen i proposen alternatives. Des de la política poques coses podríem fer, si la societat civil no es mobilitzara. I malgrat el ninguneig constant del Govern de la Generalitat Valenciana, ací estan, entre nosaltres, per recordar-nos que encara hi ha moltes coses per fer. Des d'ací vull fer-los arribar el meu sincer agraïment per l'esforç de ser-hi amb nosaltres, amb la gent del BLOC, un divendres, una nit d'hivern, per tal d'ajudar-nos a tindre una visió més ampla i completa.
Després, però, l'escenari es va omplir de cultura i tradició, d'una mostra exemplar de les nostres danses processionals: el Ball de la Moma. Una metàfora de com la virtut política pot véncer les temptacions. Amb una execució magistral pel Grup de Danses El Trencall de Carlet, tots els presents vam poder comprovar com la virtut vencia els pecats capitals, que en el nostre cas, eren traduïts en corrupció, especulació, prepotència, etc. contra les quals els càrrecs públics i militants del BLOC lluitem cada dia des dels nostres llocs institucionals i a la societat civil i política.
Finalment, la Moma acompanyà els candidats i candidates del BLOC a les alcaldies dels nostres municipis dalt de l'escenari. Quin goig! L'escenari era replet d'homes i dones que han assumit una responsabilitat com poques: la d'encapçalar i comprometre's amb les persones dels seus respectius municipis en desenvolupar una acció política pròxima, atenta. L'acció política que ens caracteritza. Amb el desprestigi al que els polítics que ens governen, i ens han governat, han dut a la política, vore aquell escenari ple de persones que no es donen per vençudes, sinó tot el contrari, ple de persones que agafen el testimoni i projecten cap endavant la vida pública, vore l'escenari tan ple em va emocionar. Per les persones que eren dalt, però també per les que no pujaren: per què els que hi eren representaven col•lectius que els donaven suport i, de fet, dalt l'escenari hi havia milers de persones. Milers de persones disposades a treballar per a què el País Valencià siga una comunitat política autònoma, amb voluntat pròpia, amb capacitat per decidir i construir el seu propi futur.
Aleshores vaig ser conscient que el nostre moviment, el valencianisme polític, ja no té marxa enrera: hem passat un punt de no-retorn. Com minuts després va dir el nostre Secretari General, Enric Morera : 'Açò ja no ho para ni Déu!'.

EL VALENCIANISME POLÍTIC

El valencianisme polític ha viscut, des de la posada en marxa de l'Estatut d'Autonomia amb les Eleccions Autonòmiques de 1983, un creixement de la seua base, electoral i institucional. Un creixement, però, que no s'ha transmés a la cúspide institucional. Aquell Estatut d'Autonomia fixava un límit d'exclusió electoral que ha barrat el pas a la representació institucional del valencianisme polític al màxim òrgan de representació nacional: les Corts. I, de rebot, ha complicat la nostra representació a d'altres institucions, com ara les Diputacions, en dificultar la nostra presència pública en els espais urbans de gran dimensió, com València o Alacant.
Des de bon començament, el PSOE i, aleshores, UCD (hui el PP) es fregaven les mans pel negoci que feien amb el 5%, i alguns socialistes s'afanyaven a predir la 'mort' del nacionalisme al País Valencià. Encara hui alguns socialistes orgànics menen arguments de l'època, que tants valencianistes recordem amb justificada repulsió. Només cal repassar les més recents, i absolutament impresentables des d'un punt de mira democràtic, de Rafael Rubio respecte a les llistes locals de l'Horta. I és que els malfactors del 5% no s'adonaren que, certament, dificultaven l'accés del valencianisme a les Corts i altres altes instàncies institucionals del País Valencià, però que les nostres conviccions i determinació no acabaven amb això. Que la construcció del país que nosaltres volem i ells eviten cada dia, s'aconsegueix amb l'esforç quotidià en el bastiment d'una xarxa social. I que eixa xarxa social es construeix des de baix, des dels municipis. Estos més de vint anys que han passat, han servit per a què el valencianisme polític bastisca una base sociopolítica que no va a desaparéixer tan fàcilment com Rafael Rubio voldria.
El 1983, la força política del valencianisme polític, Unitat del Poble Valencià (UPV) va presentar 47 candidatures municipals i va aconseguir 35 actes de regidor, amb 29.393 vots que representaven l'1.5% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix any, el Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (PCPV-PCE) va presentar 227 candidatures i va obtindre 297 actes de regidor, amb 159.296 vots que representaven el 8.3% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix dia, les primeres Eleccions Autonòmiques atorgaven 58.712 vots a UPV (3.1%) i 142.570 (7.5%) al PCPV-PCE. A la següent convocatòria, la de 1987, ambdós partits concorregueren junts a les Eleccions Autonòmiques, el PCPV-PCE integrat/transformat en IU, amb un nítid desequilibri de les forces de cada un. El període parlamentari 1987-1991 ha estat l'únic en què el valencianisme polític ha tingut representació parlamentària, tot i l'escassa base sociopolítica amb què contava aleshores.
El 2003, vint anys després, la força política del valencianisme polític, el Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) va presentar 250 candidatures municipals i va aconseguir 297 actes de regidor, amb 139.727 vots que representaven el 5.8% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix any, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) va aconseguir 173 actes de regidor amb 153.103 vots, que representaven el 6.4% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix dia, les Eleccions Autonòmiques atorgaven 113.792 vots al BLOC (4.8%) i 153.496 (6.4%) a EUPV.
No pot discutir-se que estos vint anys, que en altres circumstàncies potser pogueren haver estat menys, han servit per a què el valencianisme polític consolide i amplie, reforce en definitiva, un fonament social sobre el que bastir una representació institucional d'àmbit nacional. Tanmateix, les intencions de vot dels electors continuen assenyalant que la probabilitat que el BLOC aconseguisca representació parlamentària és del 50%: un cara o creu impossible de defendre davant un electorat fart de què el govern de la Generalitat el maltracte cada dia, el menyspree i reduisca sense descans les seues oportunitats futures.
L'objectiu del BLOC com a partit polític, a hores d'ara, no pot ser altre que el de garantir la integració institucional en l'àmbit nacional valencià dels seus votants. El projecte del BLOC és un projecte nacional impossible de desenvolupar en tota la seua extensió, si no s'obté representació a les Corts Valencianes, expressió de la sobirania dels valencians.
A hores d'ara, el BLOC disposa d'una xarxa de col•lectius, d'una base social sòlida, estable i a l'alça. És el moment de dissenyar una línia d'acció que ens garantisca la major presència institucional possible als àmbits de major incidència nacional (Corts, Diputacions, Ajuntaments de grans ciutats).
Al llarg de més de vint anys de democràcia, els militants i càrrecs públics del BLOC hem demostrat fins la sacietat el nostre projecte amb l'aplicació quotidiana, allà on hem tingut oportunitat, de polítiques de sostenibilitat, de polítiques de cohesió social i participació ciutadana, de polítiques de projecció de la nostra cultura i de la nostra llengua, de polítiques de desenvolupament econòmic, etc. I això no ho pot canviar cap pacte, ni autonòmic, ni local. La gent que formem part del BLOC tenim una peculiar manera d'encarar el món, i de pensar i aplicar propostes per fer-lo cada dia més habitable i més amable amb les persones. L'única cosa que hui ens falta és tindre l'oportunitat per fer-ho, i això no ho impediran ni els malfactors del 5%.

ESCOLA VALENCIANA I SOCIETAT SOSTENIBLE

Esta setmana passada, mentre la majoria fèiem el pont de la Constitució-Puríssima, la gent de la Federació d’Escola Valenciana celebrava el IV Congrés de l’entitat sota el títol Escola Valenciana i Societat Sostenible.
Dins dels actes d’este Congrés, Escola Valenciana ha editat un llibre, EL LLIBRE VERD- Diagnòstic mediambiental del País Valencià, on 17 especialistes en la matèria fan un repàs i aporten proves sobre l’alarmant situació valenciana pel que fa a la conservació del territori i del medi ambient a la nostra societat, fortament insostenible.
Durant el pre-congrés , als mesos de setembre, octubre i novembre, Escola Valenciana ha ofert una visió global de la societat sostenible i durant el Congrés, celebrat del 5 al 8 de desembre, l’entitat cívica ha buscat resposta a la situació actual des de la perspectiva de l’ensenyament.
Com diu el Llibre Verd al seu pròleg, “El territori valencià és la nostra llar petita, on tots els éssers que hi vivim ens interrelacionem, alhora que mantenim la interdependència amb els éssers de la resta del món. De la riquesa i diversitat biològica depén, en bona mesura, el nostre futur”.
Enhorabona als companyes i les companyes de la Federació d’Escola Valenciana per la seua iniciativa. Lligar la defensa del país amb la del territori és necessari i innovador.

EL PACTE I EL PP.

Ha costat molt, però finalment des del BLOC hem arribat a un acord amb EU, Els Verds del PV.i Els Verds-Esquerra Ecologista per a les eleccions autonòmiques de l'any que ve. Ara, este pacte l'haurà d'aprovar el nostre Consell Nacional, que és el màxim órgan entre Congressos i el que té la potestat per decidir com hem d’anar a les eleccions.
Han sigut uns mesos d’intenses negociacions, de vegades decebedores i sempre complicades, durant els quals en moltes ocasions pareixia que tot es trencava i el pacte seria impossible, fins que hem trobat el mínim comú denominador d’allò que uns i altres estàvem disposats a cedir i a acceptar. L’acord al que hem arribat és l’acord possible i, per tal que es donara, el BLOC ha sigut amplament generós.
A partir d'ara ens toca a tots i totes fer molta i bona feina, per tal que les eleccions de maig de 2007 siguen un gran èxit, aconseguim fer fora de la Generalitat al PP i assegurem així un canvi de polítiques en sentit progressista i valencianista.
Això és el que li preocupa al PP, i per això s’ha posat molt nerviós amb este pacte. Primer va parlar el portaveu del Consell, Vicente Rambla i ens va comparar a Herri Batasuna; després ho va fer el mateix President Camps i ens va dir que volíem trencar el model d’Estat i carregar-nos l’economia i hui matei, en el telenotícies de Canal 9 (i són tres dies seguits que ixim!!), la Secretària General, Adela Pedrosa, torna a parlar de nosaltres i diu que anem contra els valencians. Que Santa Llúcia els conserve la vista!.
La veritat és que este PP que ens ha tocat és una desgràcia. Practiquen una democràcia de baixa qualitat, es neguen a rebaixar la barrera electoral del 5% per deixar sense veu a centenars de milers de valencians i valencianes, destrueixen el nostre territori, deixen morir la indústria tradicional valenciana, tenen els xiquets i xiquetes en barracons, privatitzen la sanitat i les cues d’espera no acaben, maltracten la nostra estimada llengua, censuren en la RTVV a la gent que fa cultura...i podríem seguir. I per acabar-ho d’arreglar estan immersos en assumptes de corrupció i tenen alcaldes i altres càrrecs amb processos judicials oberts. Som nosaltres un perill?.
Però Camps parla de nosaltres i diu que si, que ho som. Estan nerviosos, sense dubte; saben que este acord pot contribuir de manera decisiva al seu fracàs electoral i els ha entrat el pànic.
Jo des d’ací els diria que nosaltres som gent honrada, de trellat, que volem el millor per esta terra i per les persones que hi vivim; que tenim un projecte per a este país i que volem aplicar-lo a partir de maig de l’any que ve. I que des de ja mateix, anem a explicar-lo a la societat valenciana.
Que Camps i els seus busquen els perills dins de sa casa i de pas que facen neteja, que falta els fa.