14.12.06

EL VALENCIANISME POLÍTIC



El valencianisme polític ha viscut, des de la posada en marxa de l'Estatut d'Autonomia amb les Eleccions Autonòmiques de 1983, un creixement de la seua base, electoral i institucional. Un creixement, però, que no s'ha transmés a la cúspide institucional. Aquell Estatut d'Autonomia fixava un límit d'exclusió electoral que ha barrat el pas a la representació institucional del valencianisme polític al màxim òrgan de representació nacional: les Corts. I, de rebot, ha complicat la nostra representació a d'altres institucions, com ara les Diputacions, en dificultar la nostra presència pública en els espais urbans de gran dimensió, com València o Alacant.
Des de bon començament, el PSOE i, aleshores, UCD (hui el PP) es fregaven les mans pel negoci que feien amb el 5%, i alguns socialistes s'afanyaven a predir la 'mort' del nacionalisme al País Valencià. Encara hui alguns socialistes orgànics menen arguments de l'època, que tants valencianistes recordem amb justificada repulsió. Només cal repassar les més recents, i absolutament impresentables des d'un punt de mira democràtic, de Rafael Rubio respecte a les llistes locals de l'Horta. I és que els malfactors del 5% no s'adonaren que, certament, dificultaven l'accés del valencianisme a les Corts i altres altes instàncies institucionals del País Valencià, però que les nostres conviccions i determinació no acabaven amb això. Que la construcció del país que nosaltres volem i ells eviten cada dia, s'aconsegueix amb l'esforç quotidià en el bastiment d'una xarxa social. I que eixa xarxa social es construeix des de baix, des dels municipis. Estos més de vint anys que han passat, han servit per a què el valencianisme polític bastisca una base sociopolítica que no va a desaparéixer tan fàcilment com Rafael Rubio voldria.
El 1983, la força política del valencianisme polític, Unitat del Poble Valencià (UPV) va presentar 47 candidatures municipals i va aconseguir 35 actes de regidor, amb 29.393 vots que representaven l'1.5% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix any, el Partit Comunista del País Valencià-Partido Comunista de España (PCPV-PCE) va presentar 227 candidatures i va obtindre 297 actes de regidor, amb 159.296 vots que representaven el 8.3% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix dia, les primeres Eleccions Autonòmiques atorgaven 58.712 vots a UPV (3.1%) i 142.570 (7.5%) al PCPV-PCE. A la següent convocatòria, la de 1987, ambdós partits concorregueren junts a les Eleccions Autonòmiques, el PCPV-PCE integrat/transformat en IU, amb un nítid desequilibri de les forces de cada un. El període parlamentari 1987-1991 ha estat l'únic en què el valencianisme polític ha tingut representació parlamentària, tot i l'escassa base sociopolítica amb què contava aleshores.
El 2003, vint anys després, la força política del valencianisme polític, el Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) va presentar 250 candidatures municipals i va aconseguir 297 actes de regidor, amb 139.727 vots que representaven el 5.8% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix any, Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) va aconseguir 173 actes de regidor amb 153.103 vots, que representaven el 6.4% dels vots vàlids emesos. Eixe mateix dia, les Eleccions Autonòmiques atorgaven 113.792 vots al BLOC (4.8%) i 153.496 (6.4%) a EUPV.
No pot discutir-se que estos vint anys, que en altres circumstàncies potser pogueren haver estat menys, han servit per a què el valencianisme polític consolide i amplie, reforce en definitiva, un fonament social sobre el que bastir una representació institucional d'àmbit nacional. Tanmateix, les intencions de vot dels electors continuen assenyalant que la probabilitat que el BLOC aconseguisca representació parlamentària és del 50%: un cara o creu impossible de defendre davant un electorat fart de què el govern de la Generalitat el maltracte cada dia, el menyspree i reduisca sense descans les seues oportunitats futures.
L'objectiu del BLOC com a partit polític, a hores d'ara, no pot ser altre que el de garantir la integració institucional en l'àmbit nacional valencià dels seus votants. El projecte del BLOC és un projecte nacional impossible de desenvolupar en tota la seua extensió, si no s'obté representació a les Corts Valencianes, expressió de la sobirania dels valencians.
A hores d'ara, el BLOC disposa d'una xarxa de col•lectius, d'una base social sòlida, estable i a l'alça. És el moment de dissenyar una línia d'acció que ens garantisca la major presència institucional possible als àmbits de major incidència nacional (Corts, Diputacions, Ajuntaments de grans ciutats).
Al llarg de més de vint anys de democràcia, els militants i càrrecs públics del BLOC hem demostrat fins la sacietat el nostre projecte amb l'aplicació quotidiana, allà on hem tingut oportunitat, de polítiques de sostenibilitat, de polítiques de cohesió social i participació ciutadana, de polítiques de projecció de la nostra cultura i de la nostra llengua, de polítiques de desenvolupament econòmic, etc. I això no ho pot canviar cap pacte, ni autonòmic, ni local. La gent que formem part del BLOC tenim una peculiar manera d'encarar el món, i de pensar i aplicar propostes per fer-lo cada dia més habitable i més amable amb les persones. L'única cosa que hui ens falta és tindre l'oportunitat per fer-ho, i això no ho impediran ni els malfactors del 5%.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Entenc els arguments que exposes, Pepa, i en compartisc una bona part, però em preocupa l'endemà de l'èxit previst. Vull dir que després d'esta conjuntura electoral del 2007 n'hi haurà més i no serà molt polític el valencianisme si continua coaligat amb un partit com Esquerra Unida o dissolt en el PSOE, com sembla que ocorrerà en el cap i casal. M'agradaria que, d'eixe futur pròxim, també se'n parlara.

Anònim ha dit...

Bé, si, És una anàlisi raonable. Per alguns pot justificar un pacte autonòmic amb EU. Però que penses de fer desaparéixer les sigles del BLOC de la ciutat de València o Alacant, si s'acceptara anar a les llistes dels socialistes? Quin sentit tindria? Un regidor independent-bloc a un grup amb 11 o 15 regidors quina presència pública tindria? Que penses de no presentar el BLOC a alguns llocs del Maestrat, per exemple, o fer-ho conjuntament amb el PSOE,per tal d'aconseguir un diputat a mitges i intentar així fer fora al PP de la Diputació de Castelló?
Té sentit fer desaparéixer les sigles que tants anys i panys han costat, en grans ciutats i alguns partits judicials, per tal de regalar diputacions i ajuntaments als que han fet possible el 5% que, segons tu, obliga al pacte amb EU?

Anònim ha dit...

Pepa,

està clar, amb les dades a la mà, no hi ha cap dubte que el valencianisme creix. Avança un valencianisme assenyat, amb projecte, arrelat a la terra i realista. El discurs valencianista s'alça en una societat mancada d'un referent polític.

L'any 1992 vaig eixir del País en un moment en què semblava que el valencianisme s'havia adormit, un moment que jo diria de desconcert. La societat valenciana ha anat madurant, potser a base de polítiques depredadores, però crec que comença a haver una base social que s'està adonant que al país ens hem de preocupar més del nostre territori, hem d'engegar polítiques sostenibles, hem de projectar-nos com a societat...

Només la perseverància i el treball col·lectiu i seriós que s'ha fet des dels ajuntaments, des de les comarques i també des del Cap i Casal, ens permeten tenir ara una prespectiva en clau positiva. I heu hagut de fer moltes vegades el que diu Rafa (be water my friend), però l'aigua és tan fresca i tova com potent.

La política del 5% esperava que l'aigua s'hi estanqués, s'hi podrís, s'hi evaporés. Però mentrestant han vist que l'aigua ha arribat a ajuntaments, a la societat civil, ha regat camps i ha fet crèixer més vegetació. Ells continuen assecant i cremant, nosaltres seguirem construint i fent creixer nous arbres. Disculpa la poètica final! Un beset.

Anònim ha dit...

Eres tu personalment qui modera el teu bloc, Pepa? Si t'ho fan, caldria que controlares els criteris amb els que ho fan. I si ho fas tu, aleshores no parla massa bé de tu. Quan algú modera el seu bloc (que ja és un retall a la llibertat, i qui té por a la llibertat mai no lluitarà per aconseguir-la) per evitar insults, etc, es pot entendre. Quan algú no penja un comentari en el que li fan preguntes respectuoses, tot i que posiblement incòmodes, demostra una falta de taranà democratic perillós. O tot simplement que no pot contestar res convincent. Pensa-hi