NO A LA CORRUPCIÓ. CAMPS DIMISSIÓ

No he pogut estar a la manifestació d’esta vesprada a València. I ho lamente, però tenia un agradable compromís, ineludible, amb uns bons amics, Paco Mestre i Pura Fernández, que celebraven les bodes d’argent. Hem passat un bon dia.
Però m’haguera agradat estar junt als molts miler de persones que hui deien NO A LA CORRUPCIÓ i demanaven la DIMISIÓ DE CAMPS. Per salut democràtica; perquè la política és una digna i necessària activitat que ells, els corruptes, embruten; perquè els valencians i les valencianes no ens mereixem este govern de lladregots; perquè és urgent que el President Camps assumesca responsabilitats polítiques i no ens mentesca més; perquè no tots els polítics som iguals i perquè un altre govern, honest, que mire pels interessos de tots nosaltres, els valencians, és possible.
El PP i el PSOE (mireu, sinó, Catalunya) han entrat en una espiral perillosa. Perillosa per la democràcia, per la credibilitat de la classe política, perquè estar en la picabaralla constant del “tu més” només porta a desprestigiar tota activitat política, per altra banda necessària per a la bona marxa dels quefers públics, perquè estes situacions només afavoreixen l’abstenció, no sols en les convocatòries electorals, sinó també –i açò és molt més greu- en la participació i implicació dels ciutadans i les ciutadanes en allò que passa al seu país.
Per tots aquells i aquelles que estimem esta terra, que voldríem que es solucionaren els problemes que té la gent, que té el territori, la situació per la que travessa la vida política valenciana és dramàtica. Som la burla de tota Espanya i tenim un govern que no governa; no tenen temps els del PP, estan massa ocupats en els seus bruts assumptes.
Per això, milers i milers de valencians hem cridat, esta vespra de Tots Sants, en persona o en esperit, NO A LA CORRUPCIÓ, CAMPS DIMISSIÓ. I si fa falta continuarem fent-ho, tan fort i tantes vegades com siga necessari. Perquè no tots som iguals.

DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

Un any més arriba la data de la celebració de la festa del nostre partit, el BLOC. Una festa, que com cada any, celebrarem demà, en l’Aplec de El Puig, als peus de l’històric Monestir de Santa Maria.
Les circumstàncies polítiques d’enguany són ben especials. Per un costat, ens trobem un Partit Popular immers en una forta crisi interna i externa, amb un President de la Generalitat que es troba baix una forta sospita de corrupció per finançament il·legal del seu partit, més ocupat, ell i el seu govern, en vore com fan front a tot el que ja tenen al damunt, que en solucionar els greus problemes que tenim els valencianes i les valencianes. Crec que no m’enganye si dic que, en estos moments, el poble valencià es troba desgovernat per part dels responsables del PPCV.
Al altre costat ens trobem amb un PSOE (això del PSPV no li agrada a Alarte), incapaç d’oferir una alternativa real i creïble a les nefastes polítiques del PP i amb personatges com el Delegat del Govern central, Ricardo Peralta, que justifica els atacs dels violents i feixistes als demòcrates i gent de pau.
El que està clar, a hores d’ara, és que ni uns ni altres ens trauran als valencians de la crisi econòmica que patim, ni de les altíssimes xifres d’atur, ni augmentaran la qualitat de la nostra democràcia. Ells, els del PPSOE, no tenen com a prioritat el poble valencià, ells tenen un projecte per a Espanya, on el País Valencià juga un paper subordinat.
Per això, enguany, en la festa del darrer diumenge d’octubre, els i les valencianistes reafirmarem el nostre compromís amb el nostre poble, raó primera i primordial de la nostra acció política. I farem una crida a totes aquelles persones, a tots i totes els valencians i valencianes que volem un futur pròsper i el volem viure en valencià, per tal d’articular una alternativa política ampla, plural, progressista, valencianista i compromesa en la defensa del medi ambient, que d’una forma potent i creïble oferisca a la societat valenciana aquelles polítiques que el nostre País necessita en el segle XXI. Només des d’una visió realista, xafant de peus en terra, serem capaços de convéncer als nostres veïns i veïnes de la bondat del projecte polític que oferim.
Ara, és l’hora del BLOC. Ara, és l’hora de tots aquells i totes aquelles que volem treballar, des de la fidelitat i el compromís al poble valencià, per fer un País Valencià més just, més igualitari, més transparent, més valencianista, més democràtic. Ara, és l’hora de tots aquells i totes aquelles que tenim vocació de governar el nostre país des de l’honestedat. Si som capaços d’articular una alternativa política baix els principis esmentats, segur que ho aconseguirem. Com diu el Llach, “si estirem tots ella caurà” i els centralistes deixaran de (des)governar-nos.

INDIGNACIÓ

Són altes hores de la nit del 9 d’octubre, i escric este post des de la indignació més profunda. Estic indignada, i molt, pel que passa al meu país.
Ens governa un Partit Popular, amb el President Camps al cap, que és la vergonya de tot l’estat espanyol, immers en un procés de corrupció d’alt nivell,...i ací no passa res. Per a la TV pública valenciana el cas Gürtel no existeix i el govern de Francisco Camps és el millor del món. Vergonya, cavallers (i senyores, afegesc jo), vergonya!. Els valencians i les valencianes semblen com endormiscats; hui mateix, una enquesta els donava als populars un 53% d’intenció de vot a les pròximes eleccions autonòmiques. I per què?. Camps i el seu equip estan baix forta sospita de deshonrats i mentirosos, i a més a més, no són bons governants per al poble valencià. Es revesteixen d’un valencianisme carrincló i de boqueta, però la realitat és que el País Valencià és líder en atur, encapçala el rànquing de pitjors inversions en sanitat i educació públiques, no dóna solució al problemes econòmics del sector productiu valencià, ni dels treballadors, ni dels agricultors, de tots aquells i aquelles que pitjor suporten la crisi econòmica que patim. Això els ho devem a ells, als i les nostres governants, tots del Partit Popular. A ells els devem ser la Comunitat Autònoma amb més barracons per a què estudien els nostres xiquets i les nostres xiquetes, que l’ús social de la nostra llengua no avance, que no s’atenga degudament als nostres majors, ni a les persones dependents, que les nostres infraestructures no siguen les adequades ni estiguen al nivell de les d’altres comunitats ( tren Gandia-Oliva-Dénia, ja!), que el territori estiga fet una verema, que hagen tapat sèquies i barrancs i ens inundem cada tres per quatre. I tantes i tantes coses que podríem afegir, de coses que ens falten als valencians per millorar la nostra qualitat de vida. A ells els ho devem, als del Partit Popular. A ells, als de Camps, els devem també la pèrdua de qualitat democràtica que patim. Els fets ocorreguts este matí a València, en la celebració del dia nacional dels valencians, als diputats i militants del Bloc, són un trist exemple d’açò últim.
Però la gent d’este país diu que els va a continuar votant. I el principal partit de l’oposició, el PSOE (a Alarte no li agrada això de PSPV), ¿què fa davant d’este panorama?. Llig un manifest a la porta de les Corts, demanant la dimissió de Camps. I ja està. Són invisibles per a la societat valenciana com a projecte de país, al seu líder no el coneix ni el 20 % dels valencians, no tenen cap proposta per millorar les coses de què parlava més amunt, i una responsabilitat que tenen al País Valencia, que és la representació del govern de Zapatero a la Comunitat Valenciana, és a dir la Delegació del Govern central en mans de Ricardo Peralta, la fan molt, però que molt malament.
Hui, en la processó cívica de la Senyera, a la ciutat de València, els Diputats del Bloc, Enric Morera i Josep M. Pañella, junt a molts militants i simpatitzants del BLOC i del BLOC JOVE, han estat tan ben “protegits” per la policia que dirigeix el PSOE, front a les agressions de uns grups organitzats de feixistes, que no han pogut participar a la processó, mentre que representants de les organitzacions agressores, antidemocràtiques per altra banda, si que ho feien. I no han detingut ningú. Com tampoc ho van fer quan ara fa dos anys ens van posar una bomba a la seu de València, o quan ens han cremat la seu de Gandia i de tants altres llocs, o quan han agredit físicament a la nostra gent, que ha hagut de passar per l’hospital, o quan ens amenacen en pàgines web d’ordinadors identificables. I esta llista també podria ser més llarga. Els grups antivalencians i feixistes campen impunement al País Valencia . I entre els dos, PP i PSOE, ho consenteixen.
Què voleu que vos diga?. Jo, a les pròximes eleccions, com en totes, votaré al BLOC.

ESTIU

Parèntesi estiuenc al blog. L’activitat política, però, no ha parat. Articular l’Espai Valencià de Progrés requereix de moltes converses, amb gent ben diversa, però entestats tots que este país nostre millore en tots els aspectes: en qualitat democràtica, en més i millors prestacions socials, en oportunitats econòmiques, en activitat cultural...; en definitiva, parlem amb gent compromesa amb un País Valencià més lliure, més valencià, més progressista, més sostenible en els diversos camps, més democràtic, més nacional.
D’eixos principis partim, tot i que després estan els matisos, la manera particular de cada grup de persones -i de vegades de persones individuals- d’entendre la tàctica i l’estratègia per tal d’aconseguir els objectius. Tots pensant, això si, en el que més li convé al País. Per tal d’articular un espai social valencià, progressista, respectuós amb el territori, que es traduesca en un suport electoral ample, que ens assegure als que pertanyem i ocupem eixe espai social que estarem presents en totes les institucions públiques, calen grans dosis de voluntat. Perquè eixe espai és molt plural i gestionar eixa pluralitat sempre és complicat. Hauríem d’estar convençuts i convençudes que això és el que volem fer, i després posar-nos d’acord en com , en quin paper van a jugar cadascuna de les organitzacions, cadascun dels grups de persones articulades entre elles que són d’este espai social, cadascú en definitiva. Però no ens enganyem, l’Espai Valencià de Progrés només el farem realitat sumant i sumant gent ben diversa, amb un mínim comú denominador: la voluntat d’actuar sobre la realitat política d’este País, per tal de canviar-la a una altra diferent, baix els principis anomenats en començar este post.
Crec que al si del BLOC, cal una reflexió calmada i serena sobre que entenem cadascú per Espai Valencià de Progrés, i posar-nos d’acord en el que volem fer en el futur, que per altra banda ja és aquí.
Be, com que este estiu ha donat per a molt, ens ha donat temps, a més de fer treball polític, a gaudir de la magnífica platja d’Oliva i de fer-nos, Rafa i jo, un viatge de 15 dies per Roma, Nàpols i la Costa Amalfitana. Fantàstic. Ací vos deixe unes fotos.

MOROS I CRISTIANS

Ja estem a vespres de la festa de Moros i Cristians a Oliva. Comença poc a poc. Durant setmanes van guspirejant els actes, que obrin boca als 4 dies grans de la festa, de dijous a diumenge, sempre el tercer del mes de juliol, enguany del 16 al 19.
Ahir, dissabte al matí, va tindre lloc l’Esmorzar Fester al Passeig Gregori Maians. La Federació de Moros i Cristians d’Oliva, distingeix en este acte a una persona, vinculada a la Festa, que haja contribuït amb la seua tasca a fer-la més gran. En esta ocasió, la distinció ha recaigut en Rafa, el meu home, que durant 4 anys, del 95 al 99, va presidir la Junta Central. En un acte senzill, però molt emotiu, li van fer entrega de la placa, feta artesanalment per l’amic Manolo Arnal, home clau en estes festes, que l’acredita com el premiat l’any 2009. Rafa, en un sentit parlament, els va agrair la distinció i va remarcar com la seua participació en este moviment cívic, tan important i nombrós a la ciutat, l’ha ajudat a integrar-se a Oliva.
Per la nit, gran espectacle de presentació dels càrrecs de la festa. Enguany, la Filà Pirates, que celebra els 60 anys d’existència, ostenta la capitania cristiana, amb Andrés Fuster com a Capità i Paco Falgàs com a Ambaixador, tots dos provinents de famílies amb una llarga tradició en la pirateria olivana. El bàndol Moro, està liderat pels Mudèjars, amb Salva Ferrer com a Capità i David Veiguela com a Ambaixador. Tots, acompanyats dels abanderats i les abanderades de les 12 filades, i els seus presidents i presidentes, van desfilar per l’escenari, lluint impressionants i fastuoses vestimentes. Després, sopar a la cabila Tuareg, la nostra, i festa posterior amb una magnífica xaranga.
Un cap de setmana de prolegòmens de la festa que començarà dijous que ve i que enguany celebrarem amb l'alegria de la declaració de les Festes de Motos i Cristians d'Oliva com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic.
No sentiu ja el sò dels timbals i l’olor del putxero?. Intentarem gaudir al màxim i carregar piles, perquè com diuen per ací, la vida són quatre dies...dijous, divendres, dissabte i diumenge de moros i cristians. Si s’acosteu a la nostra cabila, esteu convidats a burret.

CANVI D'ETAPA

Va a produir-se un canvi d’etapa en la meua vida professional: el proper dia 30 de juny deixaré de treballar com a assessora política al nostre Grup Parlamentari i em reincorporaré a la meua feina com a catedràtica de Biologia i Geologia, d’ensenyament secundari, a l’Institut Gregori Maians d’Oliva.
La decisió ha estat conseqüència de causes molt diverses que no venen ara al cas però, en qualsevol cas, no ha estat una decisió fàcil. No ha estat fàcil perquè, després de sis anys com a alliberada amb dedicació exclusiva, treballant cada dia a la Seu Nacional primer, i a les Corts després, una s’adona que una de les feines més boniques que es poden tindre és justament la que jo he fet durant estos anys: treballar pel nostre país i pel projecte polític que representa el BLOC.
Però s’enganya qui pensa que la política és un treball com qualsevol altre, i s’enganya també qui crega que la política, especialment la del BLOC, s’ha de fer, o s’ha de fer només, des dels despatxos. El nostre partit té gent perfectament preparada per fer efectiu el repte de professionalitzar una part de la nostra organització, però també té molta gent, la majoria de la gent, que treballa cada dia als col·lectius i als ajuntaments, als pobles, les ciutats i les comarques i que ho fan amb una única gratificació: la satisfacció d’estar fent allò que creiem més bo per al País Valencià. Jo he tingut l’extraordinària sort d’haver estat en els dos grups, en la política “de carrer”, d’assemblea, d’enganxada de cartells i de grup municipal, i també, durant els últims sis anys, en la política d’abast nacional, primer com a Secretària d’Organització i després com a assessora del Grup Parlamentari. I creieu-me: l’experiència ha pagat la pena, moltíssim, i crec que és una doble experiència que, si teniu ocasió, hauríeu de conéixer.
Torne al meu treball a l’Institut, però seguiré amb la responsabilitat que l’últim Congrés del BLOC em va encomanar, com a Secretària de Relacions Polítiques. No crec en cap cas que una cosa i l’altra siguen incompatibles, sinó més aviat al contrari: trobe que els polítics tenim l’obligació de xafar terra, i per això crec que la tornada al meu lloc de treball pot ser una ocasió magnífica per incorporar altres perspectives, altres visions i altres realitats a la tasca que tinc encomanada com a Secretària de Relacions Polítiques, al si de l’Executiva Nacional.
Sé que és un tòpic, però permeteu-me que done les gràcies a totes les persones que han contribuït a fer que estos anys hagen estat una de les etapes més interessants de la meua vida política, personal i professional. I permeteu-me també que no diga noms, em duria massa temps, correria el risc de deixar-me algú i, sobretot, seria incapaç de triar. Gràcies als meus companys de l’equip humà que cada dia obri la porta de la Seu Nacional, i a aquells que ho fan al Grup Parlamentari; gràcies a tots els càrrecs públics i orgànics que m’han permés treballar pel BLOC i que m’han donat l’oportunitat de conéixer este partit i la magnífica gent que el representa arreu del país, des dels simpatitzants fins als nostres regidors, alcaldes i alcaldesses i diputats. Gràcies a totes i a tots per haver estat sempre ací, i per haver acudit allà on éreu necessaris. Pel que fa a mi, ara estaré, com sempre, al servei del meu país.

WANTED CAMPS. ONLY ALIVE

Des de què Mònica Oltra, síndica del Grup Parlamentari Compromís (BLOC-Iniciativa), davant l’absència del President Camps de la sessió de control al govern, a les Corts, va lluir una samarreta amb la imatge de Camps i la llegenda “Wanted. Only alive”, el PP ha donat ordre de perseguir, políticament, als diputats i diputades del grup i, sobretot, a la síndica.
Es ben clar. Dels fets ocorreguts el dia d’autos deixa constància el vídeo de la sessió, on es veu com Rafael Maluenda (PP), li trasllada a la Presidenta de les Corts les ordres que, prèviament, li havia transmés Ricardo Costa, síndic del Grup Popular. Textual : ”la llamas al orden una vez, dos veces, tres veces, i la expulsas”. I així, fil per randa, ho va fer la presidenta Milagrosa Martínez, tot i que no va estar prou hàbil i no van poder imposar-li una sanció a Mònica Oltra, a més de l’expulsió de la sessió.
Ara volen sancionar-la. En l’últim ple de les Corts, els diputats del PP van armar un bon escàndol davant la pregunta del Grup Compromís sobre el cas Gürtel, i la presidenta en lloc de cridar-los a l’ordre a ells, ho va fer per dues vegades a Oltra, buscant, de nou l’expulsió i, ara si, la sanció.
No ens preguntem el per què d’esta actitud. Sabem de cert els motius: al PP valencià i a Camps els molesten les preguntes i les intervencions de Compromís sobre la imputació del President de la Generalitat en la trama de presunta corrupció del seu partit. Camps es posa molt nerviós cada vegada que les diputades i diputats de Compromís intervenen sobre este tema. Li fan mal les seues preguntes, que l’obliguen a haver de donar respostes, i cau en contradiccions, es posen de manifest les mentides que ha dit, i continua dient, sobre tot això dels vestits d’home - pel que es veu regalats per Orange Market-, sobre les seues relacions amb els implicats en la trama. Però darrere de tot això, potser hi ha un monumental entramat de finançament del Partit Popular, i clar, deu fer-los terror que isca a la llum.
Per això amaguen la informació. El Grup Parlamentari Compromís ha registrat 5112 preguntes parlamentaris, relacionades amb els contractes del Consell del PP amb les empreses implicades en l’auto del jutge Garzón, i esta és l’hora que no hem rebut cap resposta. Les preguntes en les sessions de control, tampoc la tenen.
Mentrestant, les valencianes i els valencians assistim a un tristíssim espectacle: el President de la Generalitat, el síndic del Grup Popular a les Corts, un ex-vicepresident del Consell i una alt càrrec de Turisme, passant pels tribunals en qualitat d’imputats en un delicte; i ex-consellers, alts càrrecs i mig govern, citats a declarar. Estos dies, a més, hem sabut que el fiscal li demana a Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló (PP), dos anys de presó.
Fins quan, els valencians hem de ser la riota de tot l’estat espanyol?. El President Francisco Camps és ja un cadàver polític, sense credibilitat, incapaç d’impulsar i dur a terme les accions que este país nostre necessita per fer front a la crisi, per implantar un nou model de creixement econòmic, per garantir una major protecció social a les persones més necessitades de la nostra societat. El President de la Generalitat valenciana no pot ja liderar este país.
En lloc de perseguir políticament aquella gent que està complint amb la seua obligació, amb la que li van manar els electors, Francisco Camps faria be en dimitir o convocar, ja, eleccions. Però una cosa els ha de quedar clara als dirigents del PPCV: Els diputats i les diputades del BLOC i d’Iniciativa continuaran fent la feina de defensa dels interessos del valencians i les valencianes, des d’una posició progressista i valencianista, continuaran treballant per la defensa dels valors democràtics de la transparència i l’honestedat en la vida política, encara que això supose haver d’aguantar el tarannà poc democràtic i de falta de respecte a les llibertats, dels dirigents del Partit Popular.