ENSENYAMENT DE 0-3 ANYS
Les xiquetes i els xiquets tenen el dret, legalment reconegut, a accedir a un ensenyament públic i gratuït, i la llei també reconeix el dret que assisteix els pares i les mares a conciliar la seua vida personal, familiar i laboral. Per tot això, apostem sense pal·liatius per l’escola pública, laica, democràtica i de qualitat, i per això defensem que s’amplie la prestació d’aquest servei a les xiquetes i xiquets entre 0 i 3 anys.
L’ensenyament pre-escolar (que és com s’anomena aquesta etapa educativa) no té caràcter obligatori, és cert, però no hi ha cap dubte que cada dia es fa més necessària la generalització d’aquesta xarxa i es fa més palesa la manca d’interés del govern valencià, en mans del PP, per posar-la en marxa.
És necessari que el govern central i la Generalitat es posen d’acord per iniciar el desplegament d’eixa xarxa. Per aconseguir-ho, s’hauria d’elaborar, en coordinació amb els professionals i les organitzacions sindicals, un mapa que determine les necessitats realment existents; a partir d’ací, el govern central haurà de garantir unes dotacions pressupostàries suficients.
Per la seua part, l’administració autonòmica, qui té les competències en matèria educativa, haurà de vetllar per la construcció de centres en condicions, per la contractació de personal i perquè es facen efectius eixos drets.
1 comentari:
les escoletes infantils que fins ara hem estat desenvolupant una tasca que ningú no la volia necessitem sentir-nos recolzats. Ara tot lo mon mira pels xiquets i per les mares però són molts anys que empreses privades hem assolit un paper del tot necessari, imprescindible. Ara alguns diuen que són escoletes privades amb ànim de lucre. Vinga, ¡ que solament per adaptar-nos a les normatives institucionals, del tot raonables i justes, se n’aniran el beneficis de tota la vida i caldrà, (cosa comuna, un entre tants empresaris), financiar totes eixes millores amb préstecs bancaris. Jo des d'ací, i com a militant del BLOC, necessite que es reconega les feïnes que hem estat portant endavant i que alhora no se'ns tanquen les portes. Caldrà escoltar la seua veu o en tot cas, preguntar els seus punts de vista, i per què no contar amb eixes escoletes que , per no ser de l’església, ens quedem sense interlocutors.
Publica un comentari a l'entrada