21.7.08

DE FESTA

Este cap de setmana han sigut les festes de Moros i Cristians del meu poble. Em pregunte que deu pensar un turista que, casual i puntualment, passa per Oliva, un dia qualsevol de Festes de Moros i Cristians. De ben segur que pensarà : “esta gent s’ha tornat boja”. I quan torne a sa casa de la freda Europa, contarà l’anècdota d’aquell poble de la mediterrània pel qual va passar en el seu últim viatge i on la majoria de gent anava vestida amb xilabes i cotes , amb uns estranys gorrets al cap, mentre altres disparaven trons que omplien la ciutat d’un soroll eixordador, defensant uns senyors que anaven sumptuosament vestits de reis.
Però si eixe mateix turista, atret per les nostres magnífiques platges, està passant una temporadeta a Oliva i té l’oportunitat de viure des de dins la festa, perquè en l’Oficina de Turisme l’han informat que pot adquirir tiquets per anar a sopar a les diferents càbiles i cubils, i per veure les desfilades sentat còmodament; veu el gran teatre del desembarc i disfruta del ball amb l’orquestra prèvia, s’uneix a l’alegria de les diferents comparses, descobreix el putxero amb les pilotes, el burret, la música de les bandes que no deixen racó en silenci, la solemnitat de l’Entrada amb la fastuositat de totes les filades, però sobretot les dos capitanes... Si, a més, s’ha preocupat d’assabentar-se una mica de què va tot açò i què commemorem amb esta festa els valencians, de ben segur que quan arribe al seu país, parlarà d’estos dies com una de les fites importants de les seues vacances, parlarà de les nostres festes de Moros i Cristians com un espectacle que recomana veure a les seues amistats i familiars, els dirà que vinguen a Oliva en juliol i descobriran un poble acollidor i alegre, vertebrat i cohesionat al voltant de la festa, i obert al món.

I això és important per a Oliva. Per això les Festes de Moros i Cristians s’han consolidat com un element identificador del nostre poble, com un referent de les millors festes que es celebren en la zona; crec que tots i totes, d’una manera o altra, som conscients de la importància que té la Festa i per això contribuïm a fer-la més gran i lluidora cada any. Sense renunciar a divertir-nos tot el que puguem, acollint amb una gran generositat a tota persona que s’acosta a les nostres càbiles.
Enguany, hem donat un gran pas en l’enfortiment de les nostres Festes de Moros i Cristians, segur. La Comparsa Taifes, Capitana Mora d’este any, la més jove del bàndol moro, ha fet l’esforç per tal d’estar a l’altura i sorprendre a propis i estranys. El Capità, un home que viu la festa amb intensitat i passió, ha estat al front de totes les tropes sarraïnes en representació del cabdill àrab Al-Azraq. Ell, el més valent dels Taifes, ens ha representat a tots i totes nosaltres amb majestuositat i amb superbes vestimentes, acompanyat de la seua favorita i, sobretot del seu audaç i intrèpid Ambaixador.
L’altre bàndol, el cristià, amb el seu Capità Maser al front i ajudat pel seu Ambaixador, ha donat la justa rèplica.
A casa, som Tuaregs des de sempre. I ens agrada retrobar-nos amb tots els i les components de la comparsa, cada any, en estes festes que procurem gaudir a tope.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola senyora Chesa!

Hui llegisc el seu blog per primera vegada. M'ha agradat molt l'article "De festa". De fet, el foraster imaginari de l'Europa freda que descriu podria ben ésser jo mateix, que sóc alemany de naixença (però no d'identitat, cal dir-ho). Siga com siga, "De festa" m'ha provocat molta curiositat per conèixer més bé el País Valencià -- fins ara només hi he estat dos colps.

Salutacions des d'Alemanya, Ben

Anònim ha dit...

I que pensà el turista que, deprés de pagar l'autopista, creuà el divendres per la vesprada Oliva i estigué més d'un hora de rellotge en eixa travessia.

Espere que deprés de la ronda de Sueca facen la d'Oliva, si tenim sort cap al 2030 ficaran la primera pedra, però això sí l'AVE a Madrid en 2010 ja estarà acabat