FELIÇ 2008

NADAL ACTIU

El dissabte passat , el BLOC va celebrar una important reunió del seu màxim òrgan entre Congressos, el Consell Nacional. Important, pels temes que vam tractar i les decisions que hi vam prendre. Entre d’altres temes, es va aprovar una reestructuració de l’Executiva Nacional per tal de fer-la més operativa i àgil en el seu funcionament ; però, a més, va causar baixa el company Pep Yubero (gràcies per la teua feina, Pep) i va entrar a formar-ne part Dimas Montiel, de Dénia i el nostre candidat al Sud en les passades eleccions autonòmiques. Benvingut. De segur que Dimas farà una bona acció política al si de la Comissió Executiva del BLOC.

Ara be, el punt on més van intervindre els consellers i les conselleres del BLOC, va ser en el que tractàvem les bases per a un pacte electoral amb Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista, de cara a les pròximes Eleccions Generals. I és normal. La gran majoria dels afiliats i afiliades del BLOC sabem que estem davant d’un moment polític estratègic per tal de consolidar un espai propi, valencià i valencianista, progressista i ecologista. La que ha de ser -ja ho és- la tercera pota dins del panorama polític valencià. I la primera en la defensa dels interessos dels valencians i les valencianes, en tots els camps, també en la d’una major qualitat democràtica del nostre autogovern.

Per això, el Consell Nacional de dissabte passat a Picassent (l’Horta Sud), va aprovar per una ampla majoria, de més del 79%, la proposta de coalició electoral que presentava l’Executiva. Ara encara haurem d’aclarir i acordar moltes coses. Per tant, tindrem un Nadal actiu.

Ahir, dimarts 18, vaig haver d’anar a la Ciutat de la Justícia de València, per declarar davant de l’Audiència Nacional sobre els fets ocorreguts la nit del passat 8 d’octubre. Com recordareu, els feixistes ens van col·locar, a la Seu Nacional del BLOC, un artefacte explosiu que per sort no va arribar a explotar. Ja ens pareix be que la justícia actue, perquè estem farts de que ens agredesquen, fins i tot físicament. Ens hem ratificat en la denúncia i fet presents en la causa judicial oberta per l’Audiència Nacional per ser considerat un cas de terrorisme. Mentrestant, des de la Delegació del Govern espanyol, continuen sense explicar-nos res de la investigació, si és que existeix.

COMARQUES CENTRALS VALENCIANES

Amb els moviments modernitzadors de la societat valenciana que tenen els seus orígens en la segona meitat dels anys 60, i amb l’arribada de la democràcia, es posa de manifest la necessitat d’enfortir la vertebració del territori valencià, reconeixent el fet comarcal i la necessitat de crear àrees funcionals de caràcter regional. En este sentit, les Comarques Centrals Valencianes (CCV) van ser, per a la majoria dels estudiosos, un cas paradigmàtic d’este procés. Perquè en cap altre lloc del territori valencià, existeix un espai regional, culturalment i lingüísticament tan homogeni i econòmicament tan dinàmic, on la població i els recursos naturals i econòmics s’assenten sobre la totalitat d’un territori cohesionat per importants ciutats de tipus mitjà, com són, entre d’altres: Albaida, Alcoi, Benissa, Calp, Cocentaina, Dénia, Gandia, Ibi, Oliva, Ontinyent, Tavernes de Valldigna, Xàbia i Xàtiva.

La regió o agrupació de comarques - l'Alcoià, la Costera, el Comtat, les Marines, la Safor i la Vall d'Albaida - conformen un espai humà, geogràfic, cultural i econòmic, suficientment ampli i divers per permetre un desenvolupament coordinat que accepte i promocione els recursos allà on es troben, tot beneficiant-ne, al mateix temps, el conjunt de la regió.

Per altra banda, la regió que estem delimitant, per la seua especial situació entre les connurbacions de València-l’Horta i Alacant-Elx, i el fet de mantenir un gran equilibri poblacional i productiu, tant a l’interior com a la costa, li dóna un valor afegit molt important, que és el de fer de frontissa en la vertebració de l’estret i llarg territori valencià.

La regió de les CCV es caracteritza per un elevat grau de complementarietat econòmica ( industrial a l'interior, i comercial i turística a la costa), per un territori ben vertebrat per una homogènia xarxa de ciutats mitjanes, presenta una població (més de 600.000 habitants, el 14% del país) i una diversificació productiva suficientment ampla per a permetre el disseny de polítiques d'actuació globals. Gaudeix d'una elevada capacitat empresarial i una dinàmica innovadora superior a la mitjana valenciana. Les CCV generen el 29% del PIB de tot el País València.

La societat te un clar sentiment de pertinença a este territori i a la cultura valenciana, manté un elevat nivell d’associacionisme i comparteix uns valors i uns referents socials molt lligats a la idea de modernitat i progrés. Per altra banda, la no existència de grans àrees metropolitanes, sinó de grans espais naturals i rurals, permet un equilibri respectuós entre els espais naturals i el món urbà que constitueix un altre dels actius importants de l’àrea de cara a mantenir la qualitat de vida dels ciutadans i un desenvolupament econòmic sostenible.

No es tracta de crear la quarta província, entre altres raons perquè gran part dels agents que participem en el projecte no pensem que la divisió provincial siga la més adequada, ara i açí, per donar resposta a la problemàtica a que ens enfrontem.

El 17 de febrer de 1999 va ser constituït el Consorci de les Comarques Centrals Valencianes, una institució creada per a establir les accions necessàries i afavorir la cohesió social, la promoció econòmica, cultural i mediambiental d’este espai territorial. Ara, però, el funcionament institucional del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes està totalment paralitzat des del mes de juliol del 2002, incomplint-se sistemàticament els seus estatuts.

Per tractar sobre el futur del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes el BLOC i el sindicat Comissions Obreres hem organitzat un acte el proper dijous, 13 de desembre, a les 19’00 hores, a la Seu de FOREM d’Ontinyent, en el qual contarem amb la participació de representants del món universitari, econòmic i social que ens aportaran la seua visió sobre el futur de l’ordenació del territori valencià. Esteu tots i totes convidats i convidades a este important acte.

SUSPENS

En l’any 2000, 30 països van començar a comparar el que sabien els seus alumnes de 15 anys. El terratrèmol va arribar l’any següent, amb els resultats del primer Informe PISA (inicials en anglés de Programa Internacional d’Avaluació d’Estudiants) de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Des d’aleshores, l’enorme interés despertat per este informe (en 2006 han participat 57 països) i la influència que té en l’opinió pública i en els governs, no ha deixat de créixer.
La primera dada freda de l’informe PISA 2006 que s’ha fet públic esta mateixa setmana, és que Espanya és el país que més ha baixat el seu nivell de lectura respecte a informes anteriors, en concret 20 punts, el que la deixa en el lloc 35 dels 57 països analitzats. Tampoc s’avança ni en matemàtiques ni en ciències on es situa en 480 punts en el primer cas ( la mitjana a l’OCDE està en 484 punts) i en 488 punts en el segon ( la mitjana és de 491).
Els informes PISA asseguren que el context socioeconòmic de l’alumne és el que més condiciona els seus resultats, però també demostren que els millors sistemes educatius aconsegueixen atenuar eixos factors i augmentar la mitjana.
També el professorat és part de l’èxit o fracàs dels estudiants, així com la inversió que es fa en educació. Encara que en els últims anys ha millorat un poc, la inversió pública espanyola en educació segueix per baix de la mitjana de l’OCDE, amb un 4,3% front a un 5,4%.; els experts asseguren que tan important és la quantitat que s’inverteix que com i en què s’inverteix.
Davant de tot açò, hauríem de preguntar-nos si el que s’ensenya és allò adequat, si els docents disposen de la capacitació, les condicions i els incentius idonis per tal de fer les coses be, si la inversió en educació és suficient... El que està clar és que d’entre les deu Comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol estudiades ( entre les quals no està la Comunitat Valenciana), les que millors resultats obtenen són aquelles que inverteixen més en educació
Si els països més avançats són aquells que més es preocupen per l’educació i la formació dels seus joves, queda clar que l’Estat espanyol suspén en esta matèria. Una pena.

EUROPEUS I EUROPEISTES

Els valencians som europeus. Això ningú ho pot posar en dubte. La nostra història no s'entén sense esta perspectiva i voluntat. Hem estat un poble de pas, d'acollida. És més, moltes cultures han deixat la seua empremta a les nostres terres. I és que la nostra posició geogràfica i estratègica a la Mediterrània occidental he fet del nostre país un lloc de pas obert i integrador. Això sí, sempre amb la idea d’Europa com a horitzó de futur.

A tall d’exemple, durant el franquisme, una de les poques entrades de divises la va constituir l’exportació de taronges valencianes. Fins i tot, l'obertura dels mercats europeus per als nostres cítrics –una acció empresarial extraordinària que podem qualificar com a decisiva per a la nostra economia– té molt a veure amb el caràcter emprenedor del nostre poble i la seua vocació europea. Amb tot, la nostra incorporació a la Comunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea, aquell any 1986, va suposar un enorme sacrifici per al sector citrícola amb la imposició d'un període transitori excessiu. Vull dir amb això que, a pesar de la nostra vocació europeista, els interessos estratègics valencians sempre han estat deixats de banda pel govern central, el qual s'ha estimat utilitzar-los com a moneda de canvi en benefici d'altres sectors espanyols.

Volem una Europa unida però alhora diversa, que respecte la realitat de les regions europees i els pobles sense estat. Una Europa, en efecte, que potencie el paper institucional del Comité de les Regions i que, en base al principi de subsidiaritat, tinga en compte les regions europees que, com la nostra, tenen competències polítiques i econòmiques a l’hora de prendre decisions que afecten el seu futur. No és cap utopia això. Els länders alemanys o les regions holandeses les tenen atribuïdes.

Hui, les i els valencians tenim nous horitzons. Amb una Europa de 25 estats i 465 milions de ciutadans, se'ns plantegen nous reptes. També en política europea ens caldrà trobar consensos entre les forces polítiques i institucions valencianes.