DARRER DIUMENGE D'OCTUBRE

Ahir, diumenge, el BLOC va celebrar l'Aplec del Darrer Diumenge d'Octubre, al peu del Monestir de Santa Maria del Puig, amb un gran èxit. Més de 2000 persones participaren, al llarg del dia, en esta festa del nostre partit.
A continuació, adjunte el discurs que vaig realitzar en l'acte públic

Discurs de Pepa Chesa el Darrer Diumenge d'Octubre

Bon dia, companyes i companys.
En nom de l’Executiva Nacional del BLOC us done la benvinguda a l’Aplec del Darrer Diumenge d’Octubre, la festa del nostre partit. Un dia, més que qualsevol altre de l’any, per sentir-nos orgullosos de formar part del partit nacionalista més important que ha tingut mai el País Valencià. Un dia per felicitar-nos perquè estem contribuint, cadascú de nosaltres des de la nostra responsabilitat, a la construcció nacional del nostre país.
Vull donar la benvinguda als centenars de militants i simpatitzants que heu vingut d’arreu de les nostres comarques per compartir un dia de festa, per trobar-vos amb vells amics i companys, per intercanviar loteria i, sobretot, per posar-vos les piles. Perquè no sé si estareu d’acord amb mi, però jo, cada any, després del Darrer Diumenge d’Octubre, me’n torne a casa amb el convenciment que estic en el partit que toca, que la gent del BLOC és la millor gent que té este país i, en definitiva, me’n vaig a casa amb força i ànim per continuar tirar endavant.
Companyes i companys, estem en campanya electoral. Falten 7 mesos justos per a unes eleccions municipals i autonòmiques en les què ens juguem moltes coses. En les què el nostre país té l’oportunitat d’eixir del malson del PP i obrir un nou escenari polític. Un escenari en el qual el nacionalisme progressista que representa el BLOC tindrà un paper decisiu. Perquè, com hem dit en moltíssimes ocasions, no tingueu cap dubte que sense el BLOC no hi haurà canvi.
Per a eixe canvi, evidentment, hi ha moltes fórmules, d’algunes de les quals s’ha parlat dins del partit i, durant molt de temps, als mitjans de comunicació. Però hui és el nostre dia, el dia del BLOC, la festa del partit. I hui precisament vull deixar-vos ben clara una cosa: el canvi polític i l’entrada del BLOC a les Corts Valencianes no ens el regalarà ningú. Ens l’hem de guanyar a pols cadascun dels 200 dies que falten per a les eleccions, el canvi ha de començar pels pobles i les ciutats, per les comarques. Vosaltres sou l’única garantia per a fer fora el Partit Popular. No tingueu cap dubte: el canvi polític està en les nostres mans.
Per això vull demanar-vos, en nom meu i de l’Executiva Nacional, que a partir de hui treballeu de valent. Ja sé que això ho feu des de fa mesos, des de fa anys, i sé també que alguns heu dedicat la vostra vida precisament a això: a treballar pel nostre país. Però tinc plena confiança en vosaltres, en les dones i els homes que formem el BLOC, i per això no tinc cap dubte que no abuse si us demane que, a partir de demà mateix, cada col•lectiu del BLOC entre de ple en la precampanya electoral.
Abans he dit que done la benvinguda a la militància i als simpatitzants, i deliberadament he deixat d’esmentar a la gent que dóna la cara cada dia en centenars d’ajuntaments valencians: les nostres regidores i regidors, els nostres alcaldes i alcaldesses. Vosaltres sou la millor carta de presentació d’allò que és el BLOC; vosaltres demostreu cada dia, des del govern i des de l’oposició, què és el BLOC, què defensem i què no estem disposats a tolerar. Vull, per això, demanar un fort aplaudiment per a algunes de les persones que ja han acceptat l’enorme responsabilitat de representar el BLOC a les municipals de l’any vinent. Demane un fort aplaudiment per a Cristina Suñer, candidata a l’alcaldia de Xàtiva; Vicent Beguer, candidat a l’alcaldia de Torrent; Paco Blay, candidat a l’alcaldia d’Alcoi; Josep Vicent Garcia, de la Pobla de Vallbona; Quico Fernàndez, de Sagunt; Joan Baldoví, de Sueca; Josep Miquel Moya, de Gandia; Carles Aranda, d'Alzira; Enric Nomdedéu, de Castelló; Toni Arques, d’Alacant i Joan Mansanet, candidat a l’alcaldia del Cap i Casal. Ells són només les primeres cares, a les quals, en els propers mesos, se’n sumaran més de 200, fins arribar a la xifra de candidatures municipals més elevada que mai ha presentat un partit nacionalista al nostre País. Davant d’això, jo vos pregunte: creieu que hem de tindre cap mena de complex davant de qualsevol altra força política? Sincerament, jo no tinc gens de por, i hui, després de vore la nostra força, la nostra capacitat de convocatòria, després de comprovar que ens hem aplegat al Puig més de 1.200 persones, encara tinc més clar que açò no ho para ningú.
Amigues, amics, tenim per molta feina per davant. Però això ja ho sabíem. Sabíem, ho sabem des de fa temps, que ningú no ens regalarà res, que este país el construirem nosaltres pas a pas, poble a poble, comarca a comarca. Però mireu, això, com tantes altres coses en la vida que exigeixen esforç, té una compensació. I la compensació la tindrem a l’endemà de les eleccions autonòmiques i municipals quan veurem més pobles i ciutats amb governs nacionalistes i, especialment, quan comprovarem que el BLOC ha entrat a les Corts Valencianes i que el PP ha perdut la majoria absoluta.
Estic segura que molts i moltes de vosaltres haureu vist el magnífic vídeo que s’ha distribuït des de l’àrea de comunicació de l’Executiva Nacional. Al vídeo hi ha un xic jove, modern i compromés, com ho són bona part dels nostres votants i com ho la nostra gent del BLOC JOVE. El xic s’espanta en vore al diari que el PP ha tornat a guanyar les eleccions; ix al carrer i comprova que, efectivament, continua havent-hi barracons a les escoles, llistes d’espera als hospitals, un Canal 9 que manipula i fa propaganda del partit que governa i que a les nostres boniques platges apareixen, com si foren bolets, enormes edificis d’apartaments. Al final, com sabeu, tot ha sigut un malson i quan el xic mira el diari, allò que diu és que el PP ha perdut la majoria.
En estos moments, amigues i amics, eixe somni el tenim a tocar amb els dits. Tot és possible perquè tot està en les nostres mans. Ara més que mai, si volem, podem. Així que, gaudiu de la festa, tingueu bon profit i a partir de demà, comencem a fer realitat el somni.
Moltes gràcies

COMPROMISOS

A L'urbanisme al País Valencià acabava dient que «L'urbanisme que practica el PP, es fruït d'un model polític basat en el guany fàcil, en pa per hui, fam per demà. Hem de canviar este estat de coses al 2007.»
Hui vull començar dient que això és possible. Que és possible amb una representació política que, com el BLOC, estiga disposada a encarar -i arrancar- les principals arrels que donen vida a tanta corrupció i destrucció del territori del País Valencià, però també el d'altres territoris de l'Estat espanyol. Parle d'una representació política que, amb una composició tan plural com es vullga, pose damunt la taula, negocie seriosament i aplique mesures que tallen de soca-rel l'origen de tant de desficaci.
Jo posaré ara uns quants exemples, aquells que considere més rellevants, tot i que altra gent en pot aportar d'altres. Del que es tracta és d'acabar amb tant de descrèdit de la política. Cal ser valents, molt, per fer-hi front a estes qüestions, i no conformar-se amb propostes que l'única cosa que aconseguiran serà afeblir la democràcia i allunyar les decisions de la gent, com ara les que he arribat a sentir respecte a retirar per llei les competències urbanístiques als ajuntaments.
No podem negar que la recerca dels guanys privatius i personals formen part, ara com ara, de la naturalesa de moltes persones, i que afecta a gent que es dedica a la política, però també a la que es dedica a d'altres activitats. Ara bé, no és eixe un model que puga ser acceptat al món de la política, que ha de vetllar pels bens comuns, col•lectius i compartits. A la política, hem de trobar persones que donen exemple d'ètica i de bones maneres. No podem demanar sants i santes, perquè en vida no els hi ha, però sí que podem demanar compromisos. Per tant, el que hem de fer és prendre acords vinculants, és a dir, fer lleis i reglaments, dissenyar polítiques, que ens comprometen a tots a complir-les.
Preguntem-nos i trobem qui està disposat a comprometre's a:
1) Elaborar i aplicar una llei anticorrupció que siga més dura amb els polítics, siguen del signe que siguen, que amb la resta de la població. Quan un polític assumeix un càrrec institucional fa una promesa pública de complir i fer complir la llei, voluntàriament; el ciutadà està obligat per la llei, el seu desconeixement no l'exculpa. ¿Com poden ser tractats per igual un polític corrupte i un ciutadà corrupte? Els seus compromisos col•lectius no són iguals. ¿O és que la resposta de Rajoy segons la qual mentre no hi haja sentència ferma, no hi farà res respecte als polítics sospitosos de corrupció del seu partit, és correcta? I, ¿per què, a més a més, no pot existir una llei que penalitze els partits polítics amb casos de corrupció provats, amb la pèrdua d'alguna de les prebendes que els dóna l'Estat?
2) Elaborar i aplicar una llei de finançament de partits que establisca mecanismes transparents que permeten als ciutadans saber i conéixer qui finança a qui, i que, a més a més, no beneficien només aquells partits que, per disposar de governs, poden repartir prebendes entre el sector privat, tot generant unes immenses xarxes de clientelisme. Perquè això és el que s'aconsegueix quan tots els mecanismes de finançament de partits polítics previstos tenen com a fonament premiar al que més té: més vots més diners, més governs més clients, etc. Una dinàmica que porta a la lluita fratricida pels recursos econòmics dedicats a la política i a la constitució d'oligarquies partidàries quasi impossibles de renovar.
3) Elaborar i aplicar una llei de finançament dels ens locals, ajuntaments, que són la trinxera de l'Estat davant els ciutadans. Podria ser un altre dels fronts per lluitar contra potser l'única via per la consecució de recursos que els queda, que no és altra que vendre el territori al millor postor. O ¿és que és lògic que els municipis continuen rebent els mateixos recursos ara que fa trenta anys (en termes relatius), per atendre poblacions i serveis que fa trenta anys no hi eren? ¿Per què no fem una revisió del repartiment dels recursos públics en funció de criteris que es puguen objectivar al màxim i que tinguen com a premissa el principi de subsidiaritat?
4) Elaborar i aplicar un Pla de Reforma en profunditat del sector agrícola al País Valencià. Un pla que pose les bases que permeten l'extracció d'una rendibilitat a la terra que no situe als agricultors en un carreró sense eixida, rodejats de constructors d'adossats i camps de golf. Un pla que ajude als agricultors a defendre la seua activitat davant d'atacs tan potents com els que reben per part dels alquimistes especialitzats en la conversió de sòl rústic en sòl urbanitzable.
Sóc conscient que són quatre qüestions molt polèmiques, i potser, segur, es podrien afegir d'altres. Ara, una comunitat humana només es pot enfortir si es capaç d'afrontar, conjuntament, els reptes més difícils. I al País Valencià li fa falta enfortir-se molt.
Posem sobre la taula col•lectiva (les Corts Valencianes són la més alta instància en este aspecte, però també els mitjans de comunicació n'han de participar del debat) qüestions que ataquen els problemes reals a fons, i no només en la superfície propagandística, que arriba fins les revistes del cor.
Les solucions no són fàcils i ningú té la fórmula màgica, però si ni tan sols ens els plantegem res no aconseguirem més que empitjorar, en la retòrica de pati d'escola del “i tu més”. Els meus companys i companyes del BLOC i jo estem disposats a parlar-ne. Hi ha algú més?

Mostra, INQUIET i CINEMACLET

Esta nit les companyes i companys del col·lectiu del BLOC de Benimaclet m'han convidat al cine. Sí, com sona. Hui comença, a la seu de l'Associació de Veïns de Benimaclet, el cicle de cinema "CINEMACLET" en el qual algunes persones vinculades a la política i a la societat civil presentarem les nostres pel·lícules preferides; jo he triat els "Temps Moderns" de Chaplin, i en les properes setmanes faran el mateix el diputat Carles Arnal i el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez. Totes les projeccions seran al local de l'associació, al número 42 de l'avinguda de Valladolid, a les 20 hores.

Quan la gent del BLOC de Benimaclet em va proposar de participar-hi la idea em va semblar magnífica, perquè en certa mesura recordava els temps dels cine-clubs, quan el cinema era una bona eina per conèixer gent i per compartir converses intel·ligents i enriquidores. I amb eixe mateix objectiu va nàixer, fa ja més de 25 anys, la Mostra de València. Fa només uns dies ho recordava en una entrevista Vicent Garcés, una de les persones que més activament va participar en el naixement d'un festival que, encara, porta per subtítol "Cinema del Mediterrani" malgrat la seua transformació, per obra i gràcia del govern de Rita Barberà, en un festival sense identitat, sense objectius, sense relació amb els sectors productius del país i que promou una manera d'entendre el cinema radicalment oposada a allò que representa el CINEMACLET. La prova més palesa, el lloc on s'ofereixen les projeccions: un centre comercial anodí, allunyat dels espais habituals on s'ofereix i es consumeix el bon cinema, i on és impossible que s'establisca cap mena de diàleg, ni entre els productors i els consumidors, ni molt menys entre els espectadors.
Posar estrelletes al passeig marítim, fer homenatges sense cap coherència a Jose Coronado o Lina Morgan -amb tots els meus respectes a un i l'altra- o buscar alguna estrella hollywoodiana de segona fila com Andy Garcia només perquè les senyores Barberà i Alcón es facen la foto amb un famós, no és suficient per fer un festival de cinema. Als del PP els falla, com sempre, la confiança; no es fien de ningú, i molt menys de la gent de la cultura, senzillament perquè és independent, perquè és crítica, perquè és incoformista. I així és com han de ser.

El CINEMACLET coincideix en el temps amb la Mostra, i també amb la segona edició del Festival INQUIET de cinema en valencià, que organitza l'Ajuntament de Picassent en col·laboració amb Escola Valenciana i les universitats públiques de València. En la seua primera edició, l'INQUIET, promogut per l'equip de persones que coordina el regidor del BLOC Artur Hernàndez, va ser tot un èxit, i enguany ha superat totes les previsions. Una bona mostra que el cinema, de qualitat, en valencià i tractat amb criteris professionals sí que té èxit i sí que compleix la funció socialitzadora i educadora que tenien els vells cine-fòrums de la transició. L'únic problema és que ni Picassent ni Benimaclet no tenen passeig marítim per a posar les estrelletes de la reina de la comèdia madrilenya i del propagandista del BÍFIDUS activo.

CARRETERA NO, TREN SI

El divendres, més de 5000 persones eixírem al carrer al meu poble, Oliva, convocats per una Plataforma Ciutadana, per tal de reivindicar la desaparició de la N-332 al seu pas per dins de la població. Són 3 Kms de carretera per la qual passen més de 40.000 vehicles diaris, molts d’ells camions de gran tonatge, i que provoca incomoditats en la vida diària, soroll, contaminació atmosfèrica i perill per als ciutadans; no són poques les persones que al llarg dels anys han mort d’accident en esta via dins del poble.
Portem molt de temps reclamant la desaparició d’esta carretera, però no ens fan cas des de les administracions superiors, a pesar de l’acord unànime que sobre este tema mantenen els distints partits polítics amb representació municipal i del clamor popular. Solucions alternatives hi ha: la més lògica i de menor cost medioambiental –el mal ja està fet- és la de l’alliberament de la A-7 al seu pas per La Safor i una altra la construcció d’una circumval•lació a part de la comarca, que incloga Oliva.
Però passen els anys i les solucions no arriben. S’escometen estudis, però no hi ha projectes ni finançament per mamprendre les obres alternatives necessàries. I és molt de temps ja que patim les conseqüències d’esta situació.
Fa molt de temps també ( aproximadament 30 anys), que vivim les conseqüències de la desaparició del tren Gandia –Dénia. En el seu moment van dir que, ràpidament, es prolongaria el tren de Gandia fins Oliva, però això no ha passat; sense cap explicació raonable, esta important infrastructura –que també es reclama unànimement- continua sense data de realització.
No és d’estranyar que, davant d’esta situació, els ciutadans i ciutadanes d’Oliva s’autoorganitzen i reclamen amb contundència. Tenim la sensació de ser el Soweto de la comarca i la certesa del maltracte a que ens someten les administracions autonòmica i central. Per això, des d’ací, vull felicitar als promotors i les promotores de la iniciativa de fer la manifestació i de l’arreplegada de firmes – més de 10000 ja-. Ahir vam ser convocats per al pròxim mes tornar a repetir-ho, i així fins que ens facen cas.
Els polítics de l’Ajuntament d’Oliva, tots els partits, van donar suport a la manifestació , i el Bloc, a més, ha contribuït de forma significativa a l’arreplegada de signatures. Ahir, fent costat als nostres tres regidors, Imma Seguí, Pau Pérez i David González, i a tota la gent del poble, es trobaven també els nostres alcaldes de Bellreguard i Palmera, Facund Puig i Àlvar Català i el nostre Secretari General, Enric Morera, junt a la totalitat de militants d’Oliva.
L’obligació dels governs és donar solucions als problemes dels seus ciutadans i fer que la vida els resulte més fàcil i siga de millor qualitat. En el cas d’Oliva, la Generalitat i el govern de Madrid no compleixen amb les seues obligacions i per tant, tornarem a cridar al carrer CARRETERA NO, TREN SI fins que ens senten i ens donen solucions.

"EPPUR, el BLOC JOVE, SI MUOVE"

Cada cert temps apareixen estudis sobre l'interés de la joventut per la política i sobre el grau de participació de les joves i els joves en iniciatives col·lectives, en el món associatiu, en moviments reivindicatius etc. i, la veritat, és que els resultats no són per a tirar coets. Tanmateix, per la meua dedicació a la docència durant tants anys sempre he pensat que les coses no eren exactament així i que probablement els joves que jo coneixia eren "excepcionals", perquè al meu voltant sí que veia interés pel medi ambient, per la nostra llengua i pel nostre País. Però des que vaig assumir la Secretaria d'Organització vaig poder comprovar que no eren només els meus alumnes els que es resistien a formar part d'eixa imatge de joventut hedonista, desinformada i passiva. Arreu de les comarques he pogut comprovar la força, les ganes de treballar, la il·lusió, el trellat i el compromís nacional de la gent que forma i ha format el BLOC JOVE.

Des dels temps de Josep Vidal fins als de Pere Fuset i Kepa Garcia passant per les etapes d'Artur Vélez i Mireia Martínez, les joves i els joves del BLOC han estat molt més que una "sectorial de joventut" com ho són en altres partits. Els nostres joves, malgrat tot, es mouen. I no paren!Ara que ja ha passat, puc confessar que estava aterroritzada pel concert del 8 d'octubre. Confiava plenament en la capacitat de treball dels companys i companyes del BLOC JOVE, i més tenint en compte el magnífic treball de coordinació fet per Albert Sebastià i Santi Rosado, però era un diumenge per la nit, d'un pont ben abellidor, i em feia por que tants dies de treball no es veieren recompensats per una participació suficient de públic. Afortunadament, em vaig enganyar, i abans i tot de començar el concert de La Gossa Sorda i Sva-ters, la plaça de Nàpols i Sicília estava plena de gom a gom de gent, molta gent i, sobretot, de gent molt jove.Vull aprofitar el meu blog per donar públicament l'enhorabona al BLOC JOVE pel concert, però no només per això, sinó també per la magnífica campanya "Adéu PP", per la seua massiva presència a la manifestació del 9 d'octubre, per la idea del concurs de vídeos per acomiadar Camps del govern de la Generalitat i per la seua imparable implantació al territori. Saben que, com sempre, Pere, Kepa, Vicent, Albert, Sergi, Sara, Amparo, Joana, Dolors, Helena i la resta de membres de la Coordinadora Nacional compten amb el meu suport.

No sé si les enquestes i estudis acabaran reflectint un increment de la participació de la gent jove en la política, en una determinada manera de fer i entendre la política. Potser no. Potser siguen només els joves del BLOC, només els joves nacionalistes els què continuen eixint al carrer en manifestacions, concerts i campanyes, però afortunadament, cada vegada en són més. I que ningú no s'enganye: hi ha altres ofertes polítiques, hi ha altres maneres de militar i de participar, però malgrat tot, el BLOC JOVE no para. Eppur, el BLOC JOVE, si muove!

L'URBANISME AL PAÍS VALENCIÀ

Esta festa del 12 d'octubre ens ha deixat diverses notícies sobre l'urbanisme, molt preocupants per als valencians i les valencianes.
D'un costat, l'Observatorio de la Sostenibilidad en España, amb seu a la Universitat d'Alcalà d'Henares i finançat pel Ministeri de Medi Ambient, ha fet públic un informe on es destaca "el mal ús i destrucció del litoral" com el factor que més influeix, negativament, en la sostenibilitat en Espanya, i assenyala al País Valencià com a líder d'eixa mala política.
D'altre, la Comissió Europea torna a advertir al govern de Camps que ha de modificar la LUV, que les irregularitats continuen, i li dóna dos messos per fer-ho.
Si per sostenibles entenem aquelles actuacions que no posen en perill la supervivència de les generacions futures, estem davant un problema greu i fortament insostenible. L'informe diu clarament que l'urbanisme al nostre país "careix de planificació i participació social i provoca impactes ambientals i efectes irreversibles", i arriba a parlar "de gran ineficència en l'ús del sòl". L'urbanisme que el PP practica a casa nostra es basa en un model de creixement que afavoreix l'especulació, que destrossa sistemàticament les zones d'horta, contribuïnt així a fer desapareixer la nostra agricultura, tan arrelada al país; que no té en compte els recursos naturals necessaris -que no són inesgotables- per fer front a la demanda; que destrossa dia a dia el nostre territori, per continuar ofertant segones residències en un mercat on esta ja supera la demanda. Però això si, els nostres joves continuen sense tindre accés a una vivenda pròpia i qualsevol família s'ha d'hipotecar per molts anys per poder adquirir un habitatge.
Bo, qualsevol no. Hi ha uns quants que guanyen molts diners amb tot açò.
L'urbanisme que practica el PP, es fruït d'un model polític basat en el guany fàcil, en pa per hui, fam per demà. Hem de canviar este estat de coses al 2007.

PRESENTACIÓ DE CANDIDATURA

Hui és dimarts, 10 d'octubre, l'endemà del nostre Dia Nacional i l'inici del termini que la Comissió de Llistes del BLOC ha obert per presentar candidatures als primers llocs de les llistes autonòmiques del proper mes de maig.

I hui mateix he presentat formalment la meua candidatura per ocupar el segon lloc de la llista per la circumscripció de València que encapçalarà el nostre Secretari General, Enric Morera.

Des del Congrés Extraordinari d’octubre de 2003 he estat Secretària d’Organització de l’Executiva Nacional del BLOC, una responsabilitat que vaig acceptar tot i ser conscient de les grans dificultats a què hauríem de fer front. Ara, tres anys després d’aquell Congrés, crec que els homes i les dones que formem el BLOC, podem donar-nos l’enhorabona perquè hem sigut capaços, cadascú des de la seua responsabilitat, de capgirar la situació i trobar-nos en estos moments en una posició òptima per encarar les eleccions de 2007.
La immensa sort d’haver representat el BLOC en desenes d’actes públics, manifestacions, taules rodones, debats i reunions de treball, m’ha permés comprovar personalment el desig de canvi que ens fa arribar la ciutadania, i l’esperança que en eixe canvi el BLOC tinga un pes decisiu. He conegut el país i he conegut el nostre partit, comarca per comarca, col·lectiu per col·lectiu, i he pogut observar que ens hem posat les piles, que en som més, de militants i de simpatitzants, i que estem més preparats que mai per a l’entrada del BLOC en totes les institucions.
Com molts dels membres del Consell Nacional, he estat regidora, i estareu d’acord amb mi que els ajuntaments són la millor escola de política. És en la política municipal on aprenem a dialogar i negociar, on entenem que coherència i pragmatisme són compatibles i on mantenim un contacte permanent amb la ciutadania. Però la política local aporta, sobretot, capacitat de gestió, la qual he pogut desenvolupar al meu poble, Oliva, i a la presidència de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
Per responsabilitat amb el nostre País i amb la seua gent, perquè em sent capacitada i perquè crec que, ara més que mai, el nacionalisme progressista que representa el BLOC ha de ser útil per al canvi, he decidit presentar la meua candidatura al segon lloc de la nostra llista per la circumscripció de València i des d'este mateix moment m'adreçaré a les conselleres i consellers nacionals perquè, si així ho consideren oportú, em facen arribar el seu aval.

En qualsevol cas, des d'este espai a la xarxa, aniré donant a conéixer les meues impressions sobre l'actualitat política, sobre la vida quotidiana del nostre partit i sobre la meua candidatura.

Benvingudes i benvinguts al meu quadern de bitàcora.

Pepa Chesa i Vila

Secr. d'Organització del BLOC