RECONEIXEMENT

El divendres, dia 8, el Bloc de La Safor-Valldigna feia entrega del IX Premi Abril a l’Acció Cívica Valenciana, en un acte celebrat a la Casa de la Cultura de Xeresa, municipi saforenc governat pel BLOC, amb Tomàs Ferrandis, l’alcalde, al cap de l’equip de govern. Vaig tancar l’acte, en nom i representació de l’Executiva Nacional, però com ja els vaig dir, sense poder oblidar, ni voler fer-ho, que sóc una militant del BLOC d'esta comarca, perquè justament les persones i entitats que l’Executiva Comarcal ha decidit premiar enguany, m'ho fan molt difícil: l’Associació Comarcal d’Ajuda al Poble Sahrauí (ACAPS), Miquel Joan, i el Moviment Escolta de la Safor.
És difícil, per no dir impossible, parlar d'ACAPS sense recordar que jo mateixa vaig estar fa ja alguns anys als campaments de refugiats de Tinduf, coneixent de prop la realitat que pateix el poble sahrauí i coneixent, també, la impressionant tasca que fan des de fa anys les associacions de solidaritat amb este poble.
I em resulta difícil, per no dir impossible, parlar de la trajectòria de Miquel Joan sense recordar la meua mateixa o la de tantes companyes i companys que, com Miquel, han treballat de valent pel projecte polític valencianista i progressista als pobles i ciutats de la nostra comarca i, el que és més important, que continuen fent-ho.
Crec que els premiats d’enguany són la prova més clara d'un fet incontestable: que estem en el lloc on toca, que les dones i els homes del BLOC, contràriament al que algú, de manera interessada, puga dir per ahí, tenim un projecte polític sòlid, coherent, compartit i arrelat.
L’agraïment pel seu compromís, l'hem reiterat enguany, a nivell comarcal, a una persona exemplar: el professor i periodista de Tavernes, Miquel Joan, regidor l'any 1979 i pare del nostre company Jordi, regidor actualment a l'Ajuntament de Tavernes. Un reconeixement que no necessita ni tan sols justificació perquè allò que va fer Miquel, i tants altres, l'any 79, i el que es va fer a les eleccions següents, i a les següents i així fins ara mateix, va ser, simplement, assumir la veu d'un poble, com deia el poeta, i posar-se al seu servei.
Al servei del poble valencià, sí, però que ningú no es confonga: nosaltres no som d'eixos nacionalistes que es diuen no-nacionalistes i que posen la seua nació per damunt de les persones que viuen. Nosaltres volem un país més lliure per una raó fonamental: perquè volem que les persones que viuen ací tinguen un futur millor. Volem un país lliure, solidari, sostenible, democràtic... I per això som valencianistes i som progressistes, les dues coses, mai una sense l'altra; perquè volem un país més lliure, sí, però per construir una societat millor.
És justament perquè som nacionalistes, i perquè som progressistes, que ens preocupa la injustícia dins de casa nostra, i també fora. I és per això que el nostre moviment fa molts anys que té una estreta vinculació amb les associacions que treballen per cooperar amb el Poble del Sàhara. La raó, és òbvia: el sahrauí és un poble oprimit políticament, arraconat, criminalitzat... i tot això davant el silenci de la comunitat internacional i de la complicitat, cada vegada més explícita, de l'estat espanyol. Un moviment nacionalista no pot deixar de ser solidari amb altres moviments que també busquen un estat propi arreu del Món; i, a més, un moviment progressista no pot deixar passar una injustícia com la que s'experimenta cada dia en els camps de refugiats sense fer alguna cosa.
Per tot això celebre i compartisc plenament la iniciativa del BLOC de la Safor-Valldigna de premiar dues trajectòries, una individual i una associativa, que tenen moltes més coses en comú del que podria semblar i que, a més, representen de manera tan evident el sentir i el compromís de moltes de les persones que formem el BLOC.
Si a tot això afegim la tercera pota del nostre moviment, l'ecologisme, entendrem perfectament el sentit del premi que enguany, per primera vegada, ha concedit el col·lectiu del BLOC JOVE de la nostra comarca: al moviment escolta, una autèntica escola de formació de joves en valors com la solidaritat, la cooperació, el coneixement i respecte pel nostre medi natural i, perquè no dir-ho, també la diversió i l'esplai. Premiar els escoltes és reconéixer la seua aportació a la transmissió als joves de la nostra comarca d'uns valors que també són, en gran mesura, els nostres.
Moltes felicitats als premiats i no voldria que s’entenguera açò com un colpet a l'esquena o, en el cas de Miquel, com un homenatge de jubilació. Ni molt menys!. El nostre país necessita persones joves actives, i necessita un teixit associatiu ric, i necessita la trajectòria dels que ja no són tan joves com a exemple i necessita, també, saber que allò que fem té una transcendència que travessa les fronteres d'aquest país llarg i estret i arriba a pobles germans que necessiten el nostre suport.