30.8.08

THINK TANK

La recent dinàmica sociopolítica del País Valencià, caracteritzada per un creixement econòmic amb peus de fang i que compta amb un suport social popular (potser populista), està relacionada amb l'hegemonia absoluta i absolutista del PP i la crisi del PSOE valencià. Mentrestant, el valencianisme polític, que representa el BLOC, es mou amb certa inseguretat entre la innovació i la tradició. Hem introduït noves formes de fer política (des de baix cap a dalt), però operem encara amb esquemes de fons propis del passat. La societat valenciana ha canviat, i molt: els processos de globalització i d'individualització han canviat les formes i els continguts amb què les persones entenen les seues identitats. I el nostre és un projecte polític que no pot funcionar bé si no capta i treballa per les expectatives i desitjos de desenvolupament biogràfic i històric de les persones que viuen en este territori nostre que anomenem País Valencià. I els resultats de les darreres eleccions autonòmiques ens van mostrar en la praxis, quant d'important és aconseguir-ho.
És ben cert, però, que en la dinàmica política quotidiana, les persones, les dones i els homes del BLOC, estem més dedicats a resoldre qüestions del dia a dia, més a curt termini que no a llarg termini. El temps que podem dedicar els diputats, els regidors i alcaldes, així com els responsables de partit de cada escala territorial (local, comarcal o nacional) al pensament teòric i a l'elaboració de propostes de resolució de conflictes socials, innovadores i efectives, està molt limitat. Les dinàmiques de relació interna al partit, així com els processos de relació amb les accions dels altres partits, consumeixen una part molt important, i necessària, del nostre temps. Eixa part del nostre treball és imprescindible. Tanmateix, en estos temps de canvi accelerat, necessitem d'eines que ens permeten d'anticipar-nos als esdeveniments del nostre entorn més immediat, però també més allunat, en el temps i en l'espai. I la manera d'aconseguir-ho pense que és amb la introducció d'un plus de complexitat en la nostra acció, en la nostra organització. Des del meu punt de mira, és ja inajornable que sigam capaços de dotar-nos de vincles amb algun 'Think Tank', o alguns.
El nom ens arriba dels EEUU, i significa 'dipòsit d'idees'. Són organitzacions conformades per intel·lectuals i teòrics que debaten, elaboren anàlisis i fan propostes. Solen assumir un estatus d'institució privada, majoritàriament amb format de 'fundació'. I serveixen els seus debats, les seues anàlisis i les seues propostes, per a què altres organitzacions (siguen governs, empreses privades o partits polítics) preguen decisions sobre les seues línies d'accions.
En el nostre entorn més immediat ja som l'única força política que no en disposa d'esta mena de dipòsit d'idees. El BLOC és l'única organització política parlamentària que no té vincles amb cap think tank. N'hi ha d'independents, com ara el Cercle d'Estudis Soberanistes (la dels López: López Tena i López Bofill), però els partits també en tenen de fundacions d'esta mena, lligades d'alguna manera a la seua estructura, i amb major o menor èxit en els seus resultats. El PSOE té una xarxa de fundacions amb finalitats diverses (idees, formació, edició i publicació...) a les que es pot accedir des de la mateixa web socialista : la Fundación Jaime Vera, la Fundación Pablo Iglesias o la Fundación Sistema . Els socialistes catalans també tenen la seua: la Fundació Rafael Campalans , i els socialistes valencians la pròpia: la Fundació Societat i Progrés . Però, potser, la més mediàtica ha estat la del PP, la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES). També el PCE en disposa d'una, la Fundación de Investigaciones Marxistas (FIM).

Però no només en l'àmbit espanyol trobem esta proliferació de think tanks que treballen per als partits polítics. Al País Basc, el PNB compta amb la col·laboració de la Fundació Sabino Arana i Eusko Alkartasuna amb la Fundación Alkartasuna . O Galiza, el Bloque Nacionalista Galego amb la Fundación Galiza Sempre . I Catalunya, potser ja coneguem la Fundació Catalanista i Demòcrata 'Trias Fargas' de Convergència Democràtica de Catalunya, o la Fundació Josep Irla d'ERC; però potser menys coneguda és la que té també Iniciativa per Catalunya, la Fundació Nous Horitzons .
Vaja, tothom amb representació parlamentària disposa d'alguna fundació que exerceix de think tank, de dipòsit d'idees, que facilita la faena del conjunt de l'organització, més centrada en el dia a dia.
Al BLOC ens cal també, ja fa temps que ens cal, però més ara, si cap, ja que disposem de parlamentaris. Necessitem d'un espai allunyat dels debats organitzatius interns, un espai privilegiat de llibertat on es puga pensar allò aparentment impensable, un lloc que afavorisca la creativitat, d'idees, d'anàlisis, de propostes... Un dipòsit d'idees del que l'organització puga poar a l'hora de prendre les seues decisions. Al País Valencià, a la seua societat, hi ha persones, i també organitzacions, que treballen potser massa aïlladament en l'elaboració d'anàlisis i de propostes valencianistes; donem-los l'oportunitat que eixes propostes puguen arribar a les institucions, a l'espai públic de debat polític, que siga el BLOC qui puga oferir eixe espai valencianista i progressista. Tots i totes guanyarem.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

No era això el que es pretenia amb l'equip de redacció de la revista valencianista "Nexes"?

Anònim ha dit...

Desgraciadament, quan alguns ho deiem l'any 2004, en aquell trist congrés, se'ns deia sumniatruites.
Quan parlavem, jo ho vaig fer repetidament, d'una fundació, i fins i tot proposavem una persona de llarga experiència i trajectòria com Pere Mayor, per presidir-la, se'ns deia que voliem jubilar-lo.
Me n'alegre, i molt, que quatre anys més tard estem d'acord.

Anònim ha dit...

I tant que si, està molt bé aquesta idea de la fundació... que més dóna que no siga nova, o que alguns la volgueren fer realitat fa uns anys. Ara torna a estar damunt la taula i seria una llàstima no tirar-la endavant.
Molt bon post, tens tota la raó...

Anònim ha dit...

Estic totalment d'acord, Pepa. A més a més, en les circumtàncies mundials del moment actual, hem de ser conscients que el valencianisme no pot ser un afegitó, sinó una mena de filosofia política global que replantege els seus fonaments i puga fins i tot col·laborar amb pensaments no submisos a la construccció d'una ideologia pròpia del segle XXI.

Anònim ha dit...

Pepa, he llegit les teues declaracions sobre la retirada d'ajudes del PP a infantils. Pense que ha faltat afegir dos coses, què també s'haurien d'afegir en més declaracions: 1. Que amb eixa mesura, no s'ajuda a "la família"; 2. Que, evidentement, les famílies amb fills, ho tindran pitjor per afrontar la crisi si han de fer front a més despeses.
Pense que amb això s'ha de tocar la línia de flotació del discurs del PP, ja que pareix que sempre està pensant en la família i la crisi, i després fa eixa política. Tampoc estaria malament saber què en pensa García-Gascó d'eixa mesura.
Gràcies.
(respecte al Think Tank, com més prompte millor, a ser possible abans del Congrés i mitjançant fundació).

Anònim ha dit...

Una idea magnífica... que arriba una mica tard, molt tard, això sí.

Si fins ara no hi ha hagut un think tank (o fundació) al BLOC, tu, com a membre destacada de la direcció, et sents una mica responsable del temps perdut?

Si no et sents responsable, qui ho és? Qui/quins no ha/n tingut la suficient "alçada de mires"?

Si t'hi sents responsable, què penses fer, proactivament, a partir d'ara per a esmenar-ho?

Molta gent espera, ansiosament, la teua proposta en positiu (i pràctica). El Congrés està ahí mateix!

Anònim ha dit...

Una idea molt bona... llàstima que arribe tan tard, massa tard.

I si arriba tard, qui n'és el responsable?

Tu, com a membre destacada de la direcció del BLOC (durant molts anys), te'n sens de responsable col·lectiva d'eixa mancança?

Si no te'n sens de responsable, qui n'és, doncs, el/s responsable/s? Cal demanar-li/los comptes?

Si te'n sens, què penses fer, a partir d'ara, de forma proactiva, per a superar-ho?

El Congrés està ahí mateix, ¿hi haurà alguna proposta en eixe sentit, per part teua o d'altres? ¿O ho deixarem córrer, com tans altres temes crucials?

Esperem respostes clares. Els posts, en els blogs, són una mena de palles mentals que estan bé, però cal que tinguen una traslació física a la realitat, sinó simplement seran això: palles mentals.

Anònim ha dit...

Molt bona idea... llàstima que arribe tan tard, massa tard.

Te'n se'ns responsable d'eixa mancança/tardança?

Si no te'n sens responsable, qui és/són el/s responsable/s? Qui no ha tingut la suficient "amplitud de mires" com per a fer-ho realitat?

Si te'n se'ns responsable, què penses fer, a partir d'ara? El Congrés està ahí mateix. Mamprendràs una proposta proactiva en eixe sentit?

Esperem respostes clares i concises.

Encara estem a temps!

Anònim ha dit...

Si hui en dia no existeix la teua idea al BLOC, qui és el responsable?

Al proper Congrés, s'hi esmenarà l'errada?

Anònim ha dit...

Jo tinc un nom: "Fundació Antoni Porcar", ja que és el el promotor de la idea, ell i la seua candidatura de 2003.

Bé, Pepa Chesa. Errare humanum est, perseverare autum diabolicum.
És bo que aneu reconixent els errors.

Baltasar

David ha dit...

Molt bé Pepa, jo també he llegit este estiu "No pienses en un elefante" i el més interessant del llibre ha estat la creació del banc d'idees susceptibles d'esdevindre en marcs per definir diferetns parts de la realitat. A tota la militància ens vindria molt bé, i especialment als regidors, ocupats quasi inevitablement pel dia a dia als ajuntaments. Em pose a la vostra disposició per col·laborar en este projecte. Ànim!

Pere Fuset ha dit...

Em pareix una idea molt interessant amb independència de quin haja estat l'origen, si les circumstàncies la fan possible ara, la recolzaré sense pensar-ho. promet parlar del tema en un futur post.

Faustí Barberà ha dit...

Contrastada la meua irreverència i aprofitant la meua no militància, li propose a Enric Morera 5 objectius de cara al Congrés. Cinc iniciatives, gratuïtes, d'adscripció voluntarista i constructiva. Cap a la casa comuna del valencianisme:

1.- Fer un canvi en la marca, de fons i de forma. I cromàtic. Cert re-styling, que permeta donar espai a molta més gent. Propose, a més, una reforma nominal trencadora: Partit Nacional Valencià. Amb un bon esquema de transició de marca, no hi perdrieu gens, més bé al contrari. Això i l'ús combinat de taronga i...del blau! I un nou logo. Emprar un claim redemptor i renovador.

2.- Treballar l'entrada de la gent d'ONV i del màxim nombre de deixebles possibles de l'antiga Unió Valenciana. Persones significatives. Donat-los participació i lloc destacat. Amb voluntat real. Tractar d'incorporar, per eixemple, a Hèctor Villalba. També obrir vies, en la mateixa direcció, amb IdPV, amb la gent d'UDPV i amb il.lustres del PSPV!

3.- Assumpció definitiva i utilització normalitzada de la senyera estatutària. Amb alegria, amb vocació. No només a casa i amb els amics. Al carrer, a les comunicacions, als actes, a les rodes de premsa, a tots llocs. Amb un grau d'identificació creible.

4.- Establir un ventall de ponències programàtiques treballades, colze a colze, amb els interlocutors sectorials. Parle d'un valencianisme tranversal, amb solucions reals per als problemes reals dels nostres conciutadans. Algú ho ha dit ja, un valencianisme sanitari, educatiu,...De bo. I immigració, parlar-ne molt d'immigració i dels immigrants. Angolenys i andalusos. De les seues necessitats i reptes. Marcar, igualment, les línies mestres del valencianisme en castellà.

5.- Afavorir la creació d'un influent i gran think-tank valencianista. Al marge del Bloc, aprofitant les estructures paral.leles existents. Un Tk2 obertíssím a la societat que tinga per missió canalitzar sensibilitats, noves fòrmules, tendències. Un laboratori d'idees que permeta avançar-se, amb anàlisi i solucions. L'avantguarda, al remat. Una institució que siga capaç, de la mateixa forma, de reconstruir i reconstituir el valencianisme cultural.

Ja em donat fi a un diumenge més. Amén.



Cal, Pepa, que em compres altra proposta de les 4 restants.

Anem convergint...

Anònim ha dit...

anem pensnt i fem i fent compters. Cada vegada som menys valencians d'arrel.... proporcionalment no anem sumant valencians si no nouvinguts. Si contem el nombre valencians que desserten de la seua valenciania...........? caldrà anar sumant però cal pensar com sumen els altres i se el va bé fent eixes dinàmiques