VALENCIANISME

Ser valencians és la nostra manera de dir-nos ciutadans. Esta frase, que ha estat present en nombrosos documents polítics i estratègics del BLOC, torna a prendre ara plena vigència quan mirem d’explicar per quin motiu el nostre valencianisme serà un instrument útil en estes properes eleccions del 9 de març. Solament nosaltres, aquells i aquelles que treballem diàriament per la construcció nacional del País Valencià, podrem fer-lo visible davant la resta de l’Estat, a través de la nostra presència en el Congrés dels Diputats, a Madrid.
El nostre valencianisme ens duu a defensar la promoció i normalització de la nostra llengua. La nostra llengua ha de ser mitjà de comunicació, espai de trobada, de creació. Les llengües són instruments de transmissió de la cultura i l’educació i, per això, la nostra opció política, el nacionalisme, és l’antítesi de qualsevol mena de control o censura sobre la creació cultural. Nosaltres, els valencianistes, apostem per la cultura i per una educació global, que implique tota la societat, perquè creiem fermament que només serem més lliures com més cultes siguem.
És el nacionalisme el que ens porta a defensar una política que actue en clau valenciana, unes institucions que es consideren les dipositàries i representants d’una nació històrica, i continuarem treballant per aconseguir que el nostre país siga reconegut internacionalment com una nació sense estat.
I també és el nostre nacionalisme el que ens permet assumir posicions compromeses en defensa de l’economia valenciana, apostant per donar suport a la nostra indústria, a la nostra agricultura, al nostre comerç, com a sectors estratègics que ens asseguraran un futur més pròsper i que el nostre país puga tindre veu pròpia al Món.
Sense territori no hi ha país, s’ha dit sovint. I sense cap mena de dubte el nostre territori està patint, darrerament, un seguit d’agressions irreversibles que estan canviant-lo de dalt a baix. Per tant, el nostre nacionalisme va intrínsecament lligat a la defensa del territori, dels espais naturals, de la sostenibilitat, de l’ordenació i racionalització dels recursos naturals.
La nova societat valenciana no és la que van conéixer els fundadors del nacionalisme valencià. Les velles fórmules ja no ens serveixen. Però el nacionalisme valencià, potser més que qualsevol altre, ha sabut adaptar-se als nous temps i bastir un discurs no essencialista, sinó de ciutadania, un nacionalisme d’inclusió, que suma, perquè d’allò que tracta és d’encarar un futur millor, i no de recrear-se en un passat idealitzat.