PARTICIPEM, DONES, PARTICIPEM

El passat dimarts, 8 de gener, la Sen. Hillary Clinton (D-NY) es va convertir en la primera dona en guanyar unes eleccions primàries presidencials als Estats Units. Va passar a New Hampshire, un estat menut però simbòlic, ja que també va ser el primer en declarar la seua independència del Rei Jordi, fa més de dos-cents anys; a les matrícules dels seus cotxes es pot llegir: 'Viu lliure o mor'.

Els mitjans televisius, i d'altres, s'han afanyat en assenyalar el gest protagonitzat per la senadora en la campanya a New Hampshire, quan es va emocionar en la resposta a una pregunta, com a dada bàsica per entendre la sorpresa dels resultats. Sorpresa, perquè les enquestes donaven com a segur guanyador al Sen. Barak Obama (D-IL). Pels efectes aconseguits, molts s'afanyen a senyalar que, sense dubte, es va tractar d'un gest calculat, ja que la senadora té massa experiència com per mostrar eixa 'feblesa' emotiva.

No negaré que el gest de què es parla va ajudar a humanitzar una imatge molt freda i calculadora, ni discutiré que fóra un gest més o menys sincer. Tanmateix, sí que em sembla decebedor, quan no insultant per les dones, que es puga pensar que si la senadora no haguera fet eixe gest no haguera pogut convertir-se en la primera dona en guanyar unes primàries presidencials als Estats Units. Em sembla masclista argumentar per eixa línia: ¿les dones només guanyem per les emocions?.

Res no es diu, però, de la faena desenvolupada durant els quatre dies que van de les primàries d'Iowa a les de New Hampshire. Sense dubte que el resultat d'Iowa va suposar un cop d'atenció per la campanya de Clinton. I res no es diu dels més de 4.000 voluntaris (dels quals més de la mitad eren de fóra de l'estat), que durant quatre dies han obert les portes de més 100.000 llars de l'estat. Res no es diu de l'estrategia de mobilització, porta a porta o per telèfon, desenvolupada per la seua organització. Res no es diu del lobby demòcrata de dones que li dóna suport, anomenat "EMILY's List", que fa cursos sobre política dirigits a possibles votants dones, tot explicant-los el complex sistema electoral nordamericà, que recapta fons, que emet anuncis, que aporta voluntaris, etc. Res no es diu, tampoc, que per a moltes dones, preocupades per la vida colectiva, econòmica, social, etc. el sen. Obama és massa condescendent amb l'auditori, és a dir, és massa demagògic i poc concret en les mesures que pensa mampendre. Que una part important de les dones exigeixen alguna cosa més que aparéixer al costat d'Oprah Winfrey en una mena de show polític. La carrera a la nominació demòcrata es preveu llarga, ja que tant Obama com Clinton tenen possibilitats reals, i cap dels dos està disposat a rendir-se.

Més que la llagrimeta, pense jo que la sen. Clinton va sorprendre guanyant perquè, després dels resultats d'Iowa, la seua organització es va mobilitzar com mai ho havia fet abans i va aconseguir que quasi el 60% dels electors participants a les primàries de New Hampshire foren dones, moltes més que mai abans . I com diuen a l’ EMILY's List: només quan voten les dones, les dones poden guanyar.