31.1.08

PROGRESSISME

La teoria segons la qual les polítiques d’esquerres són incompatibles amb la defensa de l’economia productiva tenen, ara i ací, menys sentit que mai. L’actual –i els passats Consells-, emparant-se en un liberalisme mal entés, ha contribuït a què la crisi en què es veuen sumides les indústries tradicionals, l’agricultura i el comerç amenace en convertir-se en estructural i deixar el nostre país sense els seus teixits productius més autòctons. Davant d’això hi ha una resposta des del progressisme, que passa per donar suport als emprenedors, a la xicoteta i mitjana empresa, als xicotets propietaris agrícoles, als autònoms, als treballadors i treballadores, a tots aquells que veuen cada dia com les seues inversions de fa anys, i els seus propis llocs de treball, perillen per la ineficàcia del govern. Des del progressisme, defensem una política econòmica que s’emmarque en el nou context internacional, on els recursos estratègics centrals són els coneixements i la seua gestió, en comptes d’apostar per una política econòmica depredadora del propi territori.

Ser progressista hui significa molt clarament apostar per un determinat model de societat i, sobretot, per una acció política al servei de la ciutadania, per les polítiques socials, pels drets civils i la igualtat d’oportunitats, per polítiques avançades d’integració social de la immigració, pel suport a les persones amb discapacitats i als grups socials amb risc d’exclusió, etc.. Una política que opte sense embuts per una educació i una sanitat pública i de qualitat, capaç de fer avançar la democratització de la vida; que no siga dubitativa en la defensa dels drets de les dones, que facilite la integració social de les noves generacions i, a més, ho faça en una societat més justa. Este és el tipus de política que, des del progressisme considerem necessària per al nostre país.

1 comentari:

Bon Dia Comunicacio SL ha dit...

Un informe socialista admet la ´esmorteïda´ imatge del PSPV

Documents interns assumixen el llast de l'aigua i que hi ha sensació generalitzada que el partit no defén els interessos de la Comunitat

P. ROSTOLL Documents interns que manegen els responsables d'estratègia socialistes tant a Madrid com en la Comunitat admeten la situació d'encefalograma quasi pla en la que està sumit el PSPV, d'acord amb les dades que es maneja este periòdic. Els informes, elaborats amb vista a marcar les pautes de cara als comicis del pròxim 9 de març, són demolidors i reconeixen una imatge esmorteïda i sense impuls vital; el llast que ha suposat la gestió hídrica, especialment, la supressió del transvasament de l'Ebre; i l'existència d'una sensació generalitzada que la formació, actualment regida per una gestora després de la dimissió de Joan Ignasi Pla, no és capaç de defendre els interessos de la Comunitat Valenciana. I tot això, inclús, entre els propis votants del puny i la rosa.

Els informes que manegen Ferraz i que coneixen tant Blanqueries com les organitzacions territorials, que daten del passat mes de desembre, estan elaborats basant-se en actuacions de camp amb grups ciutadans de diferents edats i estractes socials. Els estudis amb què treballen la cúpula socialista apunten clarament cap a una debilitat manifesta del PSPV, una situació molt difícil de canviar amb l'actual labor d'oposició en les institucions. De fet, d'acord amb les dades arreplegades, hi ha una crítica molt generalitzada cap als socialistes per una pronunciada absència d'alternatives i de presència pública i, sobretot, per ser una formació que, en els últims anys, no ha incidit en la defensa dels interessos dels valencians. És el PP, per contra, d'acord amb les dades amb què treballen els socialistes, el que ha aconseguit fer-se amb la bandera de reivindicar els projectes que els ciutadans creuen necessaris per a la Comunitat.

Tot això està en una línia de continuïtat amb les causes que van propiciar la severa derrota del PSPV en les últimes eleccions autonòmiques. D'acord amb les dades que es maneja la cúpula socialista, els ciutadans detecten en el treball de la federació valenciana, la representació de Zapatero en una Comunitat que repartix 33 escons en els pròxims comicis del 9-M, absència de voluntat, d'afany de lluita, de ganes de fer oposició i d'intentar canviar les coses. L'opinió dels grups ciutadans que nodrixen les dades dels informes que obren en poder dels socialistes és clara i majoritària: la imatge que dóna el PSPV és la d'un grup polític esmorteït, sense impuls vital, sense força i cansat.
A totes eixes sensacions esteses entre els ciutadans consultats, s'unixen, a més, els damnificats per la gestió dels socialistes que, especialment en la Comunitat, ha deixat nombroses polèmiques en el camí a compte de la política hídrica. Tant és així que, en uns quants passatges dels documents que es manegen els socialistes, s'al·ludix a la qüestió. Hi ha una sensació d'abandó per part del govern de Sabater alimentada per la derogació del transvasament de l'Ebre, la decisió que la major part dels consultats consideren l'emblema de la gestió contra la Comunitat i que els afins als socialistes no aconseguixen en cap cas contraargumentar.

Grups de votants estarien disposats a canviar d'opció

P. R. F.

I el més greu per als socialistes no és, d'acord amb la informació amb què treballa el partit, amb tot, el deteriorament de la seua imatge pública sinó també el debilitament dels vincles que el PSPV té amb el seu propi electorat natural. I és que, de fet, eixa imatge negativa també s'ha estés entre els propis simpatitzants del puny i la rosa. Els documents estratègics dels socialistes assumixen, a pesar que les perspectives són quelcom millors per als comicis generals que en les autonòmiques, una reducció en la força dels suports socials que, tradicionalment, reben els socialistes en la Comunitat en les successives conteses electorals.

De fet, encara que no és generalitzat, els informes que coneix la direcció federal del PSOE admeten que sectors inclosos en els grups ciutadans que analitza el treball de camp estarien disposats inclús a canviar d'orientació el seu vot si sorgira una opció política que els poguera satisfer fonamentalment quant a les exigències d'una major defensa dels interessos dels valencians. Són grups ubicats en l'espectre del centreesquerra que estarien en disposició de votar a una força moderada amb un cert component nacionalista que poguera mantindre el to de la reivindicació enfront de Madrid, admet la documentació estratègica dels socialistes. Una situació que genera, en certa manera, falta d'il·lusió, de força i de conviccions, assenyala l'informe.