POLÍTIQUES PER L'OCUPACIÓ

Dintre de les polítiques per l’ocupació, trobem les actives, que pretenen augmentar l’ocupació i/o reduir l’atur, i les passives, com ho són les prestacions per l’atur. En ambdues polítiques la despesa pública de l’Estat espanyol respecte del seu PIB se situa molt per baix de la mitjana europea.

Pel que fa a les polítiques actives, els recursos destinats als serveis públics d’ocupació, encarregats de gestionar la col•locació i la intermediació entre l’oferta i la demanda de treball, són molt pocs. Els fons destinats a les polítiques d’inserció laboral de joves i discapacitats també són molt reduïts. Per acabar, també a la formació professional, ocupacional i continua es dediquen pocs recursos en comparació a la mitjana europea.

Els últims anys, la generació d’ocupació s’ha fonamentat en sectors clarament expansius com ara la construcció, el comerç i el sector públic. Ara com ara és molt difícil que tots tres puguen mantenir eixe ritme de creació d’ocupació. Davant este escenari previsible esdevé més i més important la fixació d’una línia política de creació d’ocupació estable i fixa què no depenga exclusivament de les fluctuacions del mercat.

Per tot això hui dia, i més encara al País Valencià, no es pot tractar –com fan altres– la qüestió laboral des d’un punt de vista estrictament quantitatiu: a pesar de ser important, el principal problema no és el percentatge de persones aturades, sinó analitzar les causes d’esta situació, posar-ne remei i, sobretot, insistir en la qualitat de l’ocupació.

Per tant, des del BLOC apostem per l’estabilitat i la qualitat en el treball, un sistema salarial d’acord amb l’especialització, unes condicions laborals dignes (des del punt de vista de les relacions laborals i de la seguretat en el treball) i per l’accés al món del treball de dones, joves i grups amb risc d’exclusió.

A més, el BLOC impulsarà totes aquelles iniciatives que tendeixen a consolidar els anomenats “nous filons d’ocupació”, treballs vinculats a sectors econòmics relativament nous (serveis a la vida diària, solidaritat, medi ambient, turisme cultural, sector audiovisual, societat de la informació...) i que compten amb una notable especialització. Junt a això, la integració europea dóna oportunitats noves per a completar la formació de treballadors i treballadores a diferents països d’Europa dins del marc de programes d’intercanvi i formació. Per això cal estendre la formació en estes àrees als sectors socials que en resten més allunyats (majors de 40 anys, joves sense formació superior...) i apropar la informació a tots els pobles i comarques del País.
Però també, en este 1 de maig, m'agradaria reclamar un marc propi de relacions laborals a nivell del País Valencià. En este marc treballarem per desenvolupar lleis que milloren les condicions laborals de les treballadores i els treballadors valencians.