26.11.08

TRENCAR EL BIPARTIDISME

Davant la celebració del pròxim Congrés del BLOC, ens trobem en una cruïlla en la que cal prendre importants decisions. Decisions que afecten no només el debat intern i la conformació de majories al si de la nostra organització política, sinó també, i sobre tot, el debat i acció polítics dels propers anys i la posició que ocupem al mapa polític i social al País Valencià.
Des del darrer Congrés del BLOC, el mapa polític valencià ha canviat una mica. Ara, el BLOC disposa de 2 diputats a les Corts Valencians que, junt a les dues diputades d’Iniciativa, formen part del Grup Parlamentari de Compromís. Amb tot, l’hegemonia del PP no ha estat derrotada, sinó més aviat el contrari. En l’actualitat, el PP ocupa una posició de domini absolut sobre la política valenciana. Per la seua part, la victòria socialista a Espanya provoca que el PP valencià aguditze les seues reivindicacions regionalistes, tot presentant-se com màxim defensor dels interessos valencians, com a portaveus del valencianisme ben entés, mentre que el PSOE valencià es troba, d’una banda, pillat entre les exigències de les directrius centralistes del seu partit i la defensa de la seua posició a l’espai valencià i, d’altra, molt concentrat en les competicions internes per tal de consolidar un mínim liderat.
Per tant, políticament, l’agenda i el discurs polític és dominat absolutament pel PP, el PSOE s’hi troba immers en massa contradiccions internes, amb els interessos del partit a Madrid, amb els interessos de les diverses corrents i líders, mentre Compromís, del que formem part, està absorbit, igualment, pels conflictes entre les parts. I això, malgrat l’enorme esforç i treball dedicat dels nostres diputats. O algú hi posa remei, i apareix com una oposició política solvent o el 2011 repetirem la història, empitjorada.
El context social, per altra banda, viu un període de crisi econòmica de l’alçada de la crisi del 1929. Això eleva encara més l’exigència d’una proposta responsable que faça de contrapunt i permeta un mínim debat polític a la societat valenciana. Les crisis tendeixen a radicalitzar les posicions socials i afavorir la por dels grups socials amb menys recursos, econòmics i cultural, però també d’aquells que amb el seu esforç ha aconseguit certa mobilitat social positiva. Si la societat i els seus agents, no troben referents polítics que donen certa confiança, que faciliten l’arribada de les seues inquietuds a les propostes d’acció política col·lectiva, poden girar la seua mirada cap a propostes radicalitzades, que irresponsablement ofereixen fórmules simplistes i de culpabilització del diferent (siga de fora o de casa), tot generant una reacció contra el principis sobre els que es fonamenta la convivència pacífica.
El País Valencià no s’hi troba al marge d’aquesta crisi global, l’atur augmenta, es tanquen fàbriques i botigues, la construcció s’atura,... L’estratègia econòmica valenciana no ha estat previsora, i amb la recerca del benefici a curt termini en anys de vaques grasses, s’ha oblidat de posar les bases per les èpoques de vaques flaques. El PP ha de defendre la seua acció i culpabilitzarà Zapatero i augmentarà encara més la seua pressió regionalista cap a Madrid, sense recursos propis, i potser també sense voluntat d’acarar seriosament els problemes estructurals de l’economia valenciana. El PSOE ha de defendre a ZP, tot resistint la pressió regionalista i la apolítica sobre l’economia productiva del govern de Madrid. Encisat per les finances internacionals i la defensa de ZP, el PSOE valencià serà matxucat sistemàticament pel PP. Finalment, les propostes polítiques, bàsicament ideològiques, d’EU que tenen el seu origen al PCE, són tan allunyades de la praxi quotidiana de les persones a les que diuen voler defendre que és ben difícil que puguen concitar l’entusiasme de ningú, més enllà dels grupets més fortament ideologitzats.
Per tant, tenim per davant un període de problemes econòmics i socials greus que arribarà fins les portes de 2011, i més enllà. Un període en el que, si no hi posem remei, la societat valenciana, les persones que hi vivim, només disposarem políticament de les possibilitats, d’una banda, del triomfalisme del PP i la culpabilització de ZP o, de l’altra, de la santificació de ZP i la demonització del PP. Si ningú hi posa remei i pressiona seriosament i compromesa pel disseny i aplicació de mesures econòmiques destinades als sectors productius valencians, el benestar de la societat valenciana es vora seriosament perjudicat en termes relatius, en comparació a d’altres indrets; ho passarem encara pitjor del que poguérem esperar.
Des del BLOC hem de ser capaços de trencar el bipartidisme al País Valencià, pel be de tots i totes els valencians i les valencianes.

1 comentari:

Jaume-Polop ha dit...

molt bé, i molt bo, ara ja sabem el que cal fer, però la cosa està en com fer-ho amb les eines que disposem. La 'valència castellà', eixe és per a mi la clau. El dia que aquesta 'valència' entenga que el Bloc també pot ser un partit per a ells i per a tots, llavors, parlarem d'una alternativa real al bipartidisme que patim. El Bloc perd en les capitals, un altre problema, i es que són precisament les capitals ingredients necessaris per poder assolir com cal la nostra meta. Així doncs, capitals i Valencians castellans, eixa línia hauria de formar part de la propera estratègia.