J.V. MARQUÉS
El dijous passat vam dir adéu a J.V. Marqués, en una senzilla cerimònia al crematori del cementiri de València. Amb ell se n' ha anat un referent indiscutible del valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme al País Valencià. Descansa en pau, amic Marqués.
Vaig conéixer Josep Vicent Marqués en arribar a la Universitat de València a estudiar Biologia, l’any 72. Vaig entrar a formar part de Germania Socialista de la mà de Pura Peiró i Robert Usach, i allà vaig trobar-me amb Vicent Martí, amb Marqués, Imma Seguí i d’altres companys i companyes. En la nostra organització, els components participatius, no autoritaris i transformadors, generaven unes dinàmiques d’aprenentatge i formació, personal i col·lectiva, que encara hui ens permet reconéixer-nos quan ens trobem. Marqués ens colpejava el pensament amb la seua creativitat, amb les seues anàlisis imprevisibles i innovadores. Amb ell vam aprendre a discutir i a debatre. I és així com, amb ell, vam guanyar en autonomia i en capacitat crítica, i vam poder pensar les nostres condicions de vida, el nostre territori, el nostre país, el País Valencià, des de nosaltres mateixos, sense esperar que altres el pensaren, i el feren, per nosaltres. Gràcies Marqués.
El contacte amb Marqués va ser intermitent, però contínuo. Sobretot els anys que va estiuejar, amb Virgínia i Jaume, a la platja d’Oliva, época en la que també veníen de vacances a l’hivern. Anaven a un apartament dels Mestre, i ens trobàvem a l’arena, nedàvem, passejàvem i moltes nits feiem soparets inacabables, plens de converses i partides de cartes i fins i tot de Trivial. Eren els anys que escrivia “Tots els colors del roig”, i l’amiga Fanni li feia de secretària-mecanógrafa.
Eixa és la imatge que vull recordar de l’amic Marqués. Un capell de palla al cap, per protegir-se del sol, carregat amb la sombrilla, el cabàs i els periòdics, dirigint-se a la mar amb el seu fill per trobar-se amb tots nosaltres i fer-la petar; i a les vesprades dedicat a la producció literària i a l’estudi. Estava feliç eixos anys. Amb ells em quede.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada